2
ÀR R IA E D UCACIÓ SECUND À
a lencià V alencià
Llengu lengua a i litera l iteratura tura Francesc Ferrandis, Maite Monar i Rosa Ortiz. Catalina Barceló, Maria Isabel Cerdó i Beti Serra
ADAPT AD APTA ACIÓ CURRICULAR CURRICULAR
Aquesta sèrie de Valencià: llengua i literatura respon a un projecte pedagògic creat i desenvolupat per Anaya Educació per a ESO. En l’elaboració han participat:
Autors: Maite Monar Edició: Àngels Romero i Màrius Sancho Coordinació editorial: Roser Estruch Disseny de cobertes i d’interiors: Miguel Ángel Pacheco i Javier Serrano Tractament infogràfic del disseny: Javier Cuéllar i Patricia Gómez Equip tècnic: Carmina Izquierdo Assessorament lingüístic: Paula Soriano Il lustracions: Incha ·
Departament gràfic: Juan Carlos Quignon, Paz Franch, Miguel Díaz-Rullo, Rafael Sombría i Miguel Ángel Castillejos Edició gràfica: José María Marcelino Fotografies: Arxiu Anaya (Cosano, P.; Enríquez, S.; Leiva, Á.; Marín, E.; Martin, J.; Muñoz, J.C.; Steel, M.; Ruiz, J.B.; Ruiz Pastor, L.), 123RF/Quick Image i Equip Dimoni. Agraïments
Equip Dimoni (IES Cotes Baixes, Alcoi).
Aquest producte i els continguts que inclou són material complementari del llibre 2n d’ESO de Valencià: llengua i literatura. El professorat només podrà utilitzar-lo, per a fer classe d’aquesta assignatura, en el centre d’ensenyament mateix i sempre que l’alumnat haja adquirit el llibre esmentat, publicat per Grupo Anaya S.A. Qualsevol altre ús, directe o indirecte, del producte fora de l’àmbit indicat, i també reproduir-ne o copiar-ne els continguts o divulgar-lo i/o difondre’l per qualsevol mitjà, siga totalment o parcial, necessitarà el permís exprés i per escrit de Grupo Anaya S.A.
© Del text: Joan Francesc Francesc Ferrandis Ferrandis Escrivà, Escrivà, M.ª Teresa Monar Monar van Vliet, Rosa M.ª M.ª Ortiz Sanfrancisco, Sanfrancisco, 2012. 2012. © Del conjunt d’aquesta edició: GRUPO ANA ANAY YA, S.A., 2012 - Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid ISBN: 978-84-678-2293-9 - Dipòsit Legal: M-366-2012. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol qualsevol mitjà sense autorització prèvia.
Índex
Unitat 1 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ........................ ...........
4
Unitat 2 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
10
Unitat 3 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
16
Unitat 4 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
22
Unitat 5 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
28
Unitat 6 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
34
Unitat 7 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
40
Unitat 8 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
46
Unitat 9 .............. ........................... ........................... ........................... ........................... ........................... ...................... .........
52
Unitat 1
1
Lectura El fantasma dels Canterville
Era una vesprada molt agradable. L’aire feia olor de pins, els coloms parrupaven, els faisans ensenyaven el pit daurat entre les herbes, els esquirols saltaven entre les branques dels arbres arbres i els conills corrien amb la cua c ua ben erta. Quan els nous propietaris van entrar a Canterville, però, el cel es va cobrir de nú vols i tot es va v a quedar en silen si lenci. ci. Un vol d’ocellots d’ocellots negres els va passar per damunt. Abans d’arribar a la mansió, ja plovia. A l’escalinata els esperava una vella, amb un vestit tan negre com les plomes dels ocellots. Era la senyora Umney, la majordoma. Va fer una reverència i els va dir: —Senyors, —Senyo rs, benvinguts a la mansió de Canterville. Cantervi lle. La família Otis va seguir la majordoma fins a la biblioteca, que era espaiosa i tenia les parets folrades de fusta de roure. A la biblioteca van prendre el te. De sobte, la senyora Otis va veure una taca roja a terra i va dir a la senyora Umney: —Ací —A cí s’ha vessat alguna a lguna cosa. —Sí, senyora —va contestar la majordoma—. S’hi ha vessat sang… —Ecs, quins ois! —va exclamar la senyora Otis—. No m’agrada tindre taques de sang a la biblioteca. biblioteca. Netege-la de seguida. —És la sang de Lady Eleonor de Canterville, senyora! —va explicar la majordoma—. El seu marit, Sir Simon de Canterville, la va assassinar ací mateix, l’any 1575. Nou anys després de l’assassinat, Sir Simon va desaparéixer de manera misteriosa —i va continuar amb veu profunda—. No van trobar mai el seu cos, però la seua ànima vagareja per la mansió. A més, molts molts turistes vénen a admirar aquesta taca de sang i és impossible fer-la desaparéixer. —Quina ximpleria! —va exclamar Washington—. El llevataques Campió l’eliminarà en un tancar i obrir d’ulls. Adaptat d’El fantasma dels Canterville. Oscar Wilde.
Comenta el text 1 Troba en el diccionari el significat de les paraules:
parrupar, ert, mansió, majordom, folrar, vessar, oi, parrupar, vagarejar,, ximpleria. vagarejar 2 Quina sensació provoca el canvi de paisatge en els
dos primers paràgrafs? 3 On pren el te la família Otis? Com és aquesta estança? 4 Per què la senyora Umney dóna tanta importància
a la taca?
4
5 Com reacciona Washington? Penses que és una
reacció normal? Per què? 6 Descriu com t’imagines el caràcter dels tres perso-
natges que intervenen en el diàleg. 7 Aquest fragment pertany al plantejament, al nus o
al desenllaç de la història? Raona la resposta. 8 Consideres que l’obra és d’amor, de terror o d’hu-
mor? Justifica la resposta.
UNITAT 1
2
Comunicació Internet i les xarxes socials
Al llarg de la història, l’ésser humà s’ha comunicat de maneres molt diverses fins a arribar als a ls sistemes d’escriptura que coneixem actualment i als mitjans de comunicació de masses, com ara a ra la ràdio, la televisió i Internet. Internet és una xarxa xar xa d’ d ’ordinador ordinadorss connectats entre si que permet intercanviar tota mena de dades. En Internet pots: Consultar la informació que hi ha en les webs; fent clic en algunes paraules o icones de la finestra es pot enllaçar a unes altres webs. Enviar i rebre missatges de correu electrònic. Participar en xats. Inscriure’s en una xarxa social. Una xarxa social és una comunitat d’interna d’ internautes utes (usuaris d’Internet) que s’agrus’agrupen per interessos, aficions o inquietuds. En una xarxa social pots compartir informació, veure vídeos i fotografies que hi han penjat uns altres usuaris, participar en xats. •
•
•
•
Riscos d’Internet •
•
L’aïllament, és a dir, que si passes moltes hores davant de l’ordinador perds l’oportunitat l’o portunitat de realitzar unes altres activitats. activ itats. El ciberassetjament, que es produïx produïx quan qua n algú és amenaçat, humiliat o molestat d’alguna manera a través d’Internet o del telèf telèfon on mòbil.
Activitats 1 Relaciona els elements de les columnes.
www.andreaperisfenoll.net
intervenció en un xat
[email protected]
adreça d’una web
:
adreça de correu electrònic
2 Destria aquests usos d’Interne d’Internett com s’indica.
a) Consultar webs per a fer els deures de classe.
b) No quedar amb els amics perquè estàs usant usa nt Internet. c) Donar dades personals a desconeguts. d) Xatejar amb familiars i amics que viuen fora. e) Obrir correus electrònics de remitents que no coneixes. f) Llegir premsa. Usos beneficiosos
•
Usos perillosos
Raona per què són perillosos els que has classificat en la casella de la dreta.
5
Lèxic
3
La polisèmia i l’homonímia
Les paraules polisèmiques tenen diversos significats relacionats entre si i apareixen numerats dins de la mateixa entrada de diccionari. Cada significat d’una paraula polisèmica s’anomena accepció. Dues paraules homònimes tenen la mateixa forma però significats diferents que no tenen cap relació entre si. Les paraules homònimes tenen entrades diferents en el diccionari. Els homògrafs s’escriuen igual però no necessàriament es pronuncien igual: moc (mucositat , amb o tancada) // moc (del verb moure, amb o oberta). Els homòfons coincidixen en el so, però no necessàriament en l’escriptura: cent (noranta-nou més u) // sent (del verb sentir ). •
•
Activitats 1 Consulta el diccionari i digues si aquestes paraules són polisèmiques o homònimes.
batut – paper – sobre – cua 2 Quantes accepcions té aquesta paraula polisèmica? Escriu un altre exemple d’ús
per a cada accepció. braç 1 Cada una de les dues extremitats toràciques de l’home. Duu un tatuatge al braç esquerre. 2 Part d’una cosa que s’allarga en forma de braç. Els braços d’una cadira. 3 Obrer, treballador. Les obres no avancen perquè no hi ha prou braços. 3 Completa cada parella d’oracions amb una d’aquestes paraules.
cap – peu – cara – moll – El prisma que vas dibuixar tenia dues … hexagonals. – Crec que està malalta, no fa bona … . – No agafa mai el cotxe, sempre va a … . – Al … de pàgina hi havia una nota explicativa. – Li fa molt de mal el … i se n’ha anat a casa. – Ja no hi ha lloc, no hi … ningú més. – Va caure al riu i en va eixir tot … . – Passejava pel … contemplant els vaixells. •
Quines de les paraules anteriors són homònimes?
4 Relaciona cada paraula homògrafa amb el seu significat.
deu (amb e oberta) deu (amb e tancada) set (amb e oberta) set (amb e tancada)
sis més u necessitat de beure nou més u del verb deure
5 Escriu una oració amb cada parella de paraules homòfones.
votar/botar – massa/maça – sec/cec
6
Tin en compte Algunes paraules homònimes no apareixen en el diccionari perquè són formes verbals.
UNITAT 1
4
Gramàtica El text. Classes de paraules
El text Un text és qualsevol missatge en què s’utilitza la llengua (oral o escrita) i que té com a finalitat la comunicació. Té sentit unitari i complet. El text es pot dividir en paràgrafs que acaben en un punt i a part i desenvolupen un dels temes que tracta el text. Un paràgraf es pot dividir en oracions, que són sèries de paraules organitzades al voltant d’un verb i que expressen una idea completa. Finalment, les oracions estan formades per paraules. Classes de paraules Les paraules es classifiquen en huit classes o categories gramaticals, segons la forma, el significat i la funció. El nom, l’adjectiu, el determinant i el pronom tenen flexió de gènere i de nombre, el verb té marques de nombre, persona, temps i mode. El nom designa éssers vius, objectes, llocs, sentiments, idees, etc.: xica, pont, ràbia, Morella, etc. L’adjectiu indica les qualitats del nom: simpàtic, agre, calent, tranquil, etc. El determinant es posa davant del nom i hi concorda. Dóna informació de possessió, localització, quantitat, etc.: aquell, les, els nostres, moltes, vint-i-cinc, etc. El pronom es referix a les persones de la comunicació i també substituïx algun nom o sintagma per tal d’evitar repeticions: ella, li, ens, etc. El verb designa accions, processos o estats d’un subjecte: estudiar, sentir, témer, etc. L’adverbi indica, entre d’altres, circumstàncies de lloc, temps, manera o quantitat i modifica un adjectiu, un verb o un altre adverbi: tranquil·lament, ací, massa, demà, etc. La preposició enllaça paraules: a, de, per, etc. La conjunció unix oracions o elements de l’oració: i, tanmateix, si, que, etc. •
•
•
•
•
•
•
•
Activitats 1 Fes les activitats següents sobre la lectura El fan-
3 Fes aquestes activitats sobre el text anterior.
tasma dels Canterville de la pàgina 4.
a) Identifica els sintagmes verbals i els preposicionals.
a) Identifica quants paràgrafs té. b) Quantes oracions tenen el 1r i el 2n paràgraf?
b) Canvia el nombre dels sintagmes nominals. c) Posa els verbs en present i en futur.
c) Quantes paraules té l’últim paràgraf?
d) Quins dos noms d’animal tenen forma en femení? Escriu-la.
2 Identifica de quina categoria és cada una de les
paraules d’aquest fragment. Fixa’t que no hi ha adverbis.
Era una vesprada molt agradable. L’aire feia olor de pins, els coloms parrupaven, els faisans ensenyaven el pit daurat entre les herbes, els esquirols saltaven entre les branques dels arbres i els conills corrien amb la cua ben erta.
4 Completa les oracions amb la categoria gramatical
que s’indica en cada cas.
– Determinant + amigues estudien + adverbi. – He dut el + nom + a cal mecànic + conjunció + s’ha avariat . – Adverbi + anirem + preposició + la muntanya . – Hui + verb + el dia internacional contra + determinant + fam .
7
5
Ortografia Els signes de puntuació
Els signes de puntuació indiquen les pauses o l’entonació de les oracions. La coma indica una pausa breu en la lectura, separa els elements d’una enumeració o d’un vocatiu i emmarca un incís. No s’usa mai entre el subjecte i el verb d’una oració. El punt i seguit indica el final d’una oració; el punt i a part, el d’un paràgraf; i el punt final, el d’un text. El punt i coma indica una pausa mitjana entre la de la coma i la del punt. Els punts suspensius són tres punts que indiquen l’omissió d’una part del text. El signe d’exclamació es posa només al final de l’oració per a indicar admiració o algun altre sentiment viu. El signe d’interrogació s’usa al final de l’oració per a fer una pregunta. El guió llarg indica les intervencions dels personatges en un diàleg i, dins d’aquestes, les intervencions del narrador. •
•
•
•
•
•
•
—A quina hora començarà l’examen? —va preguntar Pere. —A les nou —li va respondre un company.
Activitats 1 Completa les enumeracions següents amb tants
elements com sàpies.
la resposta.
– Els diaris tenen seccions informatives d’esports… – Són esports d’equip l’handbol… – Enguany estudie les assignatures de Valencià… 2 Reescriu aquest conte dividint-lo en quatre paràgrafs
i posant els punts i les majúscules que hi falten.
un bon dia, mentre passejava xino-xano pel camí, vaig veure en daixonses, ja saps qui vull dir, que venia cap a mi, i, saps què?, hauria pogut jurar que era ell i, mira què et dic, ell hauria pogut jurar que jo era jo ens vam anar acostant l’un a l’altre i jo estava encara més segur que era ell, i ell estava seguríssim que jo era jo encara ens vam apropar més, i jo estava tan i tan segur que era ell, que m’hauria deixat tallar el coll si no ho era, i ell estava tan segur que jo era jo, que s’hi hauria jugat la vida i, quan ja només ens separaven quatre passes, jo estava completament convençut que era ell, i ell estava convençudíssim que jo era jo i saps què? quan vam ser arran de nas, ens vam adonar que no érem ni l’un ni l’altre. El gran llibre dels contes.
8
3 Quin signe de puntuació falta en cada buit? Raona
A sobre de la barra havien penjat una pancarta de tela on havien escrit en lletres d’impremta: “Benvinguda a casa__ campiona__”. El local bullia de gent i animació i va sentir que les seues galtes s’enrojolaven__ no sabia si a causa del contrast de temperatura__ ja que a fora gairebé glaçava __ o per la vergonya de saber-se el centre d’atenció__ Les seues amigues s’havien esforçat perquè la festa semblara que se celebrava gairebé exclusivament en el seu honor__ Tan bon punt va entrar la va rebre una salva d’aplaudiments__ xiulets i càntics semblants als que entonaven els aficionats al futbol que presenciaven un partit__ Van dedicar-li una cançó: __Petita com un ocellot__ fràgil com una fulla__ la forastera no és cap coixa__ Corre com el vent__ Què és això que s’acosta__ És un avió__ Un reactor__ Són els seus peus en acció__ La gramàtica de l’amor. Rocío
Carmona.
UNITAT 1
6
Literatura Llengua, literatura i societat
La llengua naix de la capacitat de l’ésser humà de comunicar-se amb els altres. La literatura inclou els textos que expressen emocions, experiències o situacions imaginades, utilitzant la llengua d’una manera creativa, bella, artificiosa, diferent de l’ús habitual. En un text literari, l’autor fa un retrat dels valors que caracteritzen la societat en què viu, encara que també pot retratar una època passada, després de documentar-se, o inventar-se’n una de futura. El comportament dels personatges, els seus desitjos i costums i les seues preocupacions són un reflex dels valors o els costums de la societat en què viuen.
Activitats
w
1 Llig aquest fragment i fes les activitats que es proposen.
Petar volia escriure, però estava bloquejat, era incapaç d’acabar res. Massa pressió, massa fam, massa solitud. Mentrestant, havia treballat descarregant caixes al Mercat Central, com a rentaplats en un restaurant i també com a porter de nit en un hotelet, fins que la policia i els mateixos conflictes entre els membres de la comuna l’havien fet decidir abandonar aquell lloc i fins i tot la ciutat. Es va traslladar a un poblet i va aconseguir treball en una gasolinera, l’amo de la qual li va llogar un apartament mínim quasi al costat del negoci. Així podria donar-hi una ullada. En poc temps, s’havien produït uns quants assalts a la zona per part de bandes d’estrangers. Petar era emigrant, recordava que li deia aquell home, però semblava honrat. —I ara has tornat, arriscant-te que et detinguen i et jutgen per desertor? —continuava estranyant-se Selma, més d’una vesprada. Escoltant-la Petar de vegades no sabia què dir. D’altres parlava del pare, que era gran, que no el volia deixar treballar en aquell pou que era la ciutat de Sarajevo, tot el país, de fet. Però un dia li va fer una confessió que xocà a la xica. —Des d’aquell poblet austríac, mirant la televisió, no podia veure la mort dels meus, ací a Sarajevo. No era només una traïció, sinó també alguna cosa molt pitjor, com si jo també estiguera mort. No puc endur-me la ciutat, no puc salvar a tothom, però sí el meu pare. Adaptat d’Història d’amor a Sarajevo. Jaume Benavent.
a) Quins topònims apareixen en el fragment? En quin continent es troben aquests llocs? b) Arran del que has llegit, ordena aquests fets.
1. Petar fuig a Àustria. 2. Petar torna a Sarajevo. 3. Petar s’instal·la en un poblet i treballa en una gasolinera. 4. Per televisió veu els conflictes a Sarajevo. 5. Petar fa diversos treballs a la ciutat. c) Per què torna Petar a Sarajevo? d) Posa exemples del text que demostren que els fets ocorren durant una guerra. e) De quina guerra es tracta?
– Guerra dels Balcans (1991-2001) – Guerra de Corea (1950-1953) – Guerra del Sis Dies (1967)
9
Unitat 2 1
Lectura El doctor Jekyll i el senyor Hyde
El doctor Jekyll seia en una butaca al costat de la llar de foc. Semblava molt malalt. Va saludar Utterson amb una veu tremolosa, i també li va donar la mà. Utterson la va notar molt freda. —Supose que no tens amagat ací aquest boig del senyor Hyde, no? —va preguntar-li Utterson. —No! I et jure que no el tornaré a veure mai més. No sé on està, però mai més no sentirem parlar d’ell. T’ho dic jo, que el conec. I a més tinc una carta que m’ha fet arribar el mateix Hyde —va dir el doctor Jekyll mentre mostrava la carta al seu amic. El senyor Utterson volia veure el sobre de la carta, per saber des d’on l’enviava el senyor Hyde, però l’havien portada a mà, no per correu. La carta estava escrita en una lletra rara, vertical, i signada per Edward Hyde. Començava així: “Estimat doctor Jekyll, agraïsc tot el que heu fet per mi. Demane perdó per tot el mal que he fet. Podeu estar segur que ja no em veureu mai més…”. I continuava en el mateix to. Utterson se’n va anar un poc més tranquil. Va agafar la carta per a ensenyar-la al senyor Guest, un expert en grafologia i, a més a més, una persona de tota confiança. Utterson volia demanar-li que estudiara la carta. Potser arribaria a descobrir com era l’assassí. Guest, que havia anat a casa de l’advocat, va observar amb atenció la lletra del senyor Hyde. Era un treball que li agradava molt. —És una lletra ben estranya. Però no sembla d’un boig. Utterson, tens alguna carta o nota escrita del doctor Jekyll? —Sí, tinc una invitació a un dinar, et va bé? —I tant! Només vull mirar-la un moment, gràcies. Hi va haver un moment de silenci. Utterson esperava inquiet. —Aquestes dues lletres s’assemblen molt. Semblen escrites per la mateixa persona —va dir Guest molt seriós. Quan Utterson es va quedar sol, va pensar: “Pot ser que Jekyll haja escrit ell mateix la carta? Per què ho ha fet?”. No s’ho podia creure. Adaptat d’El cas misteriós del doctor Jekyll i el senyor Hyde. Robert. L. Stevenson.
Comenta el text 1 Quina relació té Utterson amb el doctor Jekyll?
I amb el senyor Guest? 2 Quin ofici té cada un d’aquests personatges? 3 Quins trets del caràcter d’Utterson pots extraure
del text?
10
4 Com és el senyor Hyde? Extrau la informació que
se’n dóna i fes-ne una valoració. 5 Busca informació sobre aquesta novel·la i explica
quina relació hi ha entre el doctor Jekyll i el senyor Hyde.
UNITAT 2
2
Comunicació Les funcions del llenguatge
En un acte comunicatiu, un emissor transmet una informació (o missatge) a un receptor que la rep. Aquest la comprén perquè compartix un codi convencional i un context o referent amb l’emissor. Els missatges es transmeten a través d’un canal: l’aire, el paper, el telèfon, etc. Segons l’element dels anteriors que destaca en un acte comunicatiu s’identifiquen diferents funcions del llenguatge: Funció expressiva: es manifesten emocions, sentiments o intencions. Hi destaca l’emissor. Funció conativa: es donen ordres, consells o s’influïx en el comportament del receptor. Funció referencial: s’informa o s’explica de manera objectiva fenòmens de la realitat. Hi destaca el context. Funció poètica: es manipula la forma del missatge per a aconseguir un efecte estètic. Funció metalingüística: explica o analitza qualsevol element del codi o sistema lingüístic. Funció fàtica: procura mantindre el canal de comunicació. •
•
•
•
•
•
Activitats 1 Relaciona cada element de la comunicació amb la definició adequada.
emissor
Persona que rep el missatge de l’emissor.
receptor
Conjunt de signes que s’usen en la transmissió d’un missatge.
missatge
Medi a través del qual es transmet el missatge.
context
Persona que emet el missatge i inicia la comunicació.
codi
Contingut de la comunicació que transmet l’emissor al receptor.
canal
Realitat a què fa al·lusió el missatge.
2 Tria quina funció acomplix cada tipus de text.
Normes de comportament en un teatre conativa / metalingüística Exposició oral sobre els amfibis referencial / fàtica Poema sobre els lliris expressiva / poètica Crits de dolor perquè algú ha caigut referencial / expressiva ➝
➝
➝
➝
11
Lèxic
3
La sinonímia i l’antonímia
Dues o més paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat, com ara salari, sou, paga, mensualitat i nòmina. Moltes vegades, la coincidència de significats és aproximada. Es tracta de paraules que es poden intercanviar en alguns contextos, però no en altres. Per exemple: els verbs aclarir i explicar es poden substituir en aquest context: Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes; però no en aquest altre perquè no signifiquen el mateix: Haurem d’aclarir la salsa ≠ Haurem d’explicar la salsa.
Dues paraules són antònimes quan tenen significats contraris o oposats. Hi ha parelles de paraules diferents que són antònims lèxics, com ara pujar / baixar, mascle / femella. També hi ha antònims gramaticals que es formen amb prefixos: maquillar / desmaquillar, útil / inútil.
Activitats 1 Emparella les paraules sinònimes.
fatigat nevera ennuvolat model lletuga pinyol ràpid •
Explicació formal
veloç encisam cansat frigorífic os exemple cobert
Escriu una oració on es puguen intercanviar aquestes paraules. ▲
Va tornar cansat de l’excursió. = Va tornar fatigat de l’excursió .
4 Canvia les paraules subratllades per antònimes i
comprova com canvia la descripció.
El cotxe dels pares és gran i espaiós, de color roig brillant. Té la tapisseria nova i els seients són molt còmodes. A més, el sistema de climatització que porta fa que a l’hivern la temperatura siga càlida i a l’estiu, fresca. És un cotxe molt modern i ràpid, en una paraula, al·lucinant. 5 Unix els verbs de significats antònims.
eixir estalviar perdre divertir recordar encendre
2 Substituïx les paraules subratllades per sinònimes
sense que canvie el significat del text.
La donació de sang és necessària per a salvar vides. Diàriament es produïxen accidents de trànsit i intervencions als hospitals, per la qual cosa els bancs de sang han d’estar ben abastats per a poder afrontar aquestes urgències. La sang és vital i tots en podem donar sense cap risc per a la nostra salut. 3 Classifica les paraules de cada parella de sinònims
com s’indica.
morir = dinyar-la presó = garjola afanar = furtar
12
castanya = colp papa = pare ignorant = analfabet
Conversa informal
oblidar apagar pondre malgastar avorrir trobar
6 Escriu oracions amb els verbs de la primera colum-
na de l’activitat anterior. Després comprova com hi ha un canvi de significat quan se substituïxen pels antònims de la segona. ▲
Quan el sol eixia ens n’anàvem a passejar. Quan el sol es ponia ens n’anàvem a passejar.
UNITAT 2
4
Gramàtica El nom i l’adjectiu. El gènere i el nombre
El nom i l’adjectiu són unes categories gramaticals que admeten la flexió en gènere i nombre. L’adjectiu concorda amb el nom. El gènere dels objectes, actes i idees ve marcat per l’article: així, el llibre és masculí; i en canvi, la llibreta, és femení. Generalment els noms que acaben en -e, -o són masculins i els que acaben en -a són femenins. El gènere dels noms que designen persones i animals ve donat tradicionalment pel sexe, per exemple el forner, la fornera. La flexió de gènere, normalment, es fa afegint la desinència -a al masculí: fotògraf / fotògrafa, conill / conilla, marítim / marítima.
La flexió de nombre es forma, en la majoria de casos, afegint -s al singular: professor / professors, alumne / alumnes.
Activitats 1 Classifica aquests noms segons que siguen masculins o femenins. Vés alerta per-
què el gènere és diferent al del castellà.
Olor, front, dent, suor, deute, corrent, compte, postres, resplendor, afores, avantatge, anàlisi, resta, costum, allau, marató, pendent, senyal, lleixiu, sida, frescor, llegum, dubte. 2 Canvia el gènere dels noms i adjectius de la graella seguint les normes. El femení es forma
Noms
Afegint una -a al masculí
corredor, president, camell
verd, gris, calent
Quan s’afig -a es produïxen canvis ortogràfics
llop, amic, advocat
tancat, groc, cec
Si el masculí acaba en vocal tònica, afegint -na
cosí, lleó, germà
felí, humà, oportú
Si el masculí acaba en -e, -o àtones, canviant-les per -a
sogre, monjo, iaio
pobre, negre, guapo
A vegades, afegint les terminacions -essa, -ina, -iu, -loga A vegades s’usen paraules diferents A vegades no varia de forma Es forma el masculí a partir del femení afegint -ot
Adjectius
tsar, jutge, emperador, arqueòleg, déu cavall, home, marit taxista, colombaire, pirata,
feliç, fàcil, amable, intel·ligent
abella, bruixa, perdiu
3 Forma el plural d’aquestes paraules i completa la graella en el quadern.
Nét, casc, foca, disc, puça, ple, gest, piragua, mes, reflex, forja, llapis, obert, braç, blava, gust, pasqua, text, bessó, piga, cartutx, dimarts, flaix, fruita, dolç, passeig, peix, raig, atles. El plural es forma
Exemples
Afegint una -s al singular Afegint -ns al singular Canviant -a final per -es (cosa que provoca canvis ortogràfics) Afegint -os Afegint -s o -os Amb la mateixa paraula 4 Forma el plural d’aquestes paraules.
Pis, gros, rus, nas, suís, barnús, gris, autobús, congrés, avariciós, gas, xinés.
13
5
Ortografia Les vocals
En valencià, el sistema vocàlic tònic consta de set sons, perquè les vocals e i o poden sonar obertes (com en arrel i cor ) o tancades (com en romer i forn). Tot i que el castellà i el valencià s’assemblen, algunes paraules divergixen en l’escriptura de les vocals (valencià: davantal, albercoc, línia, títol, museu…; castellà: delantal, albaricoque, línea, título, museo…). De vegades, una pronunciació poc acurada pot provocar errors en l’escriptura (*aubert, *ascala, *artiste en comptes de obert, escala, artista).
Activitats 1 Classifica aquestes paraules segons el so de la vocal tònica. A classe, llig-les en
veu alta procurant pronunciar-les correctament.
tres bola jaqueta amorf museu singlot
carrossa respecte sota incendi Alcoi novel·la
e tancada
peu bo serp boca fet fort
cotxe finestra horta misteri ciclop paper
e oberta
verd nebot vent poma recepta estora
tro cel rot res gola hivern
o oberta
gens pressupost premi escola primavera pilota o tancada
2 Copia les paraules en el quadern i ompli cada buit amb la vocal corresponent.
creenç… m…nicipal …valuar …nyorar g…lea
respl…ndor …fegar av…ria litr… jav…lina
perseveranç… …lorar mon…stir s…rgent …nfermer
b…llir r…ncor disfr…ssar est…rnudar ambigü…tat
3 Relaciona les paraules de la mateixa família i completa-les en el quadern.
Cal…r, r…tolador, cart…, f…rmesa, s…born, cal…rós, r…tol, …mbaixador, f…rm, cart…lina, …mbaixada, s…bornar. 4 Corregix les paraules d’aquestes oracions en què s’han escrit malament algunes
vocals.
– Joan i Jusep no volen ascoltar-me. – No vol astudiar perquè li fa mal el bascoll. – S’hau amportat el calandari d’Ampar. – Quan arriba giner li fan mal els ginolls. – Li ham ambenat el braç sancer.
14
UNITAT 2
6
Literatura Els temes literaris
Al llarg de la història de la literatura, els escriptors han expressat en les seues obres les impressions i les emocions pròpies al voltant de diversos temes. Els més habituals han estat l’amor i el desamor, la vida i la mort, la recreació del paisatge, la guerra o el pas del temps. En cada un dels gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre i fins i tot en l’assaig) hi apareixen.
Activitats 1 Llig els poemes següents i indica quina és la temà-
tica principal de cada un. Raona la resposta. Vora el barranc dels Algadins Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire que per a omplir d’aroma l’aire no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins.
El bes. Gustav
Klimt.
Teodor Llorente
Conformitats Cançoneta d’abril
No podien posar el mort dins el taüt. Començà a plorar; es posà cabut.
Sé una cançoneta que no sap ningú; el meu cor l’ha feta
Quan tancaven treia un braç, una mà. Alçava la tapa fent força amb el cap.
tan sols per a tu. Paraules polides que sense dir res demanen ardides
La mare li deia: —No sigues així… El pare li deia: —No plores més, fill…
la gràcies d’un bes. […] I com tinc la gola
Li posaren el cap novament al coixí. —Mare, vindrà a veure’m? —Clar que hi vindré, fill…
tan presa pel cor, la veu em tremola ferida d’amor. Bernat Artola
Vicent Andrés Estellés
15
Unitat 1
3
Lectura El corsari negre
Era alt i ben plantat. Es movia amb elegància i se’l veia acostumat a manar i que els altres l’obeïren. Anava vestit de negre. —Qui sou i d’on veniu? I quin era el vostre vaixell? —els preguntà el corsari. —Som dos filibusters de l’illa de la Tortuga i venim de Maracaibo. Ens hem escapat dels espanyols. Estàvem embarcats amb el corsari roig —van respondre. —El vaixell del meu germà —va dir, amb la veu tremolosa. Llavors, preocupat, va preguntar—. L’han mort, el meu germà, veritat? —Sí —va respondre un d’ells, de nom Carmaux. El corsari negre es va quedar molt pàl·lid, va posar-se la mà al pit i es va asseure en una cadira, com si estiguera cansat. Va quedar així uns minuts, pensatiu. Després es va alçar enurit: —L’han ausellat? —No, senyor. El governador de Maracaibo, Van Guld, l’ha et penjar a la orca, com si óra un lladre. Però el meu capità ha mort com un valent. Quan ja tenia la corda al coll, encara s’ha girat i ha escopit Van Guld a la cara. El corsari negre va cridar amb ràbia: —Maleït Van Guld! No descansaré fins que haja acabat amb ell, amb tota la seua amília i haja destruït la ciutat de Maracaibo. Després, preguntà a Carmaux: —Creus que encara està penjat a la orca? —Hi estarà tres dies, senyor. Després llançaran el cadàver a qualsevol lloc —va dir molt entristit Carmaux. El corsari negre va rumiar uns segons i va dir: —Carmaux, el meu germà ha de descansar al ons del mar, com correspon a un corsari. Em seguiries a Maracaibo a recuperar el seu cos? —Us seguiria allà on óra, senyor! Adaptat d’El corsari negre. Emilio Salgari.
Comenta el text 1 A partir dels topònims i de l’ocupació dels personat-
ges ubica espacialment i temporalment els fets. 2 Identifica la descripció física del protagonista. Quins
trets del caràcter pots deduir dels seus actes? 3 Amb qui conversa? Quin és el tema principal que
tracten? Quina solució hi proposa?
16
4 El fragment correspon al plantejament, al nus o al
desenllaç de la història? 5 Quins costums del món dels pirates hi apareixen? 6 De quin gènere és aquesta narració: d’aventures,
d’investigació o d’amor? Justifica la resposta.
UNITAT 3
2
Comunicació Els textos expositius
Els textos expositius inormen sobre un tema d’una manera ordenada, lògica i clara, per això hi predomina la unció reerencial. Per a elaborar un text expositiu és imprescindible documentar-se abans. Els textos expositius segui xen, generalment, aquesta estructura: Introducció del tema que es tractarà. Desenvolupament de la inormació amb idees i dades objectives i ordenades segons la seua importància. Conclusió o resum de les idees bàsiques. Per a er més clara l’explicació poden utilitzar recursos gràfics (com lletres de dierents tipus, colors o mides), esquemes i il·lustracions. Es redacten en un registre estàndard amb un lèxic precís i clar, amb pocs adjectius, en 3a persona del present d’indicatiu i, sovint, hi apareixen definicions, exemples, citacions i descripcions. •
•
•
Activitats 1 Llig aquest text i fes les activitats proposades.
L’Índia és un estat del sud de l’Àsia. És el seté país més gran del món en superfície i el segon més poblat. Quant a les costes limita amb l’oceà Índic al sud, amb el mar d’Aràbia a l’oest, el golf de Bengala a l’est; quant a les fronteres terrestres limita amb el Pakistan a l’oest; amb la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan al nord-est; i amb Bangla Desh i Birmània a l’est. L’Índia és molt a prop de Sri Lanka i de les Maldives a l’oceà Índic. El subcontinent indi fou la llar de la civilització de la vall de l’Indus i regió de rutes comercials històriques i vastos imperis. Quatre religions s’hi originaren: l’hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, mentre que el zoroastrisme, el judaisme, el cristianisme i l’islam hi arribaren durant el primer mil·lenni dC. Fou annexat gradualment per la Companyia Britànica de les Índies Orientals des dels principis del segle ����� i colonitzat pel Regne Unit des de la meitat del segle ���; es convertí en un estat independent el 1 947, després d’una revolució no violenta liderada pel mahatma Gandhi. Adaptat de . a) Quina idea principal es desenvolupa en cada paràgraf? b) Quina funció hi fa la il·lustració? c) Hi ha canvis de tipus de lletra? Indiquen les idees secundàries de cada paràgraf? d) En quin temps verbal està escrit el primer paràgraf? Explica per què el segon usa el passat. e) Identifica els adjectius que hi apareixen: indiquen característiques objectives o valoratives? 2 Informa’t sobre el mahatma Gandhi i la no-violència i redacta un text expositiu.
17
3
Llengua i societat La precisió lèxica
A vegades, l’ús de paraules amb un significat massa ampli pot provocar problemes de comunicació. Unes altres, cononem paraules que s’assemblen en la orma o en el significat: fondo o fons, muscle o múscul . En les activitats següents intentarem esmenar aquests problemes.
Activitats 1 Substituïx el verb agafar que, apareix en totes les oracions, per un dels que et do-
nem, de significat més precís.
Sostindre, encomanar-se, capturar, subjectar, ocupar, entendre. – El cambrer agafava la safata perquè no caiguera el pastís. – La meua millor amiga i el seu germà han agafat la varicel·la. – A la fi la policia va agafar el lladre que perseguien. – Agafa’t ben fort quan muntem a la muntanya russa! – El teu cotxe no cap al garatge, agafaria tot l’espai. – És molt sabuda, tot ho agafa a la primera. 2 Explica la diferència entre cada parella d’oracions.
– M’han manat un treball. / M’han enviat un treball. – Has oblidat una data important. / Has oblidat una dada important. – Tinc les mans eixutes. / Tinc les mans seques. 3 Relaciona cada mot amb la definició corresponent i fes-hi oracions en què els uses
correctament.
18
muscle
Esmentar pel nom.
múscul
Designar una persona per a un càrrec.
orella
Que té lloc dues vegades a l’any.
oïda
Que es repeteix cada dos anys.
trànsit
Òrgan que permet percebre els sons.
tràfic
Sentit pel qual es perceben els sons.
full
Òrgan que servix per a permetre el moviment.
fulla
Articulació que unix el cos amb el braç.
nomenar
Tros de paper rectangular.
anomenar
Òrgan de les plantes que creix a les branques o a la tija.
biennal
Circulació de persones o cotxes per la via pública.
bianual
Comerç, usualment il·legal, de mercaderies.
UNITAT 3
4
Gramàtica Els determinants
Els determinants acompanyen el nom, en precisen el significat i hi concorden en gènere i nombre. Donen inormació de dierents tipus: propietat, situació, quantitat, etc.
Activitats 1 Copia la graella i classifica-hi aquests determinants.
Els teus, massa, les nostres, dos, aqueixes, la teua, prou, aquests, quinze, el meu, primer, aquell, el seu, moltes, aqueix, la vostra, les meues, vint-i-cinc, la seua, aquelles, sisé, els meus, aquesta, huitanta-sis, els vostres, poca, els seus, dotzena, aqueixos, les teues, més, aquest, el nostre, aquella, tercera, la nostra, les vostres. Articles: indiquen un nom conegut, concret. Proximitat Demostratius: indiquen si el nom a què es referixen està Mediatesa prop o lluny de l’emissor. Llunyania
Possessius: indiquen de qui és o a qui pertany el nom al qual es referixen.
Numerals: indiquen una quantitat exacta.
jo Un posseïdor tu ell / ella nosaltres Diversos vosaltres posseïdors ells / elles Cardinals: indiquen una quantitat numèrica exacta Ordinals: indiquen ordre Partitius: indiquen una part de la unitat Múltiples: indiquen el nombre de vegades que s’augmenta una cosa
Quantitatius: indiquen una quantitat inexacta. Indefinits: determinen el nom amb el mínim de precisió.
el, la, l’, els, les aquestes… (este, esta, estos, estes) aqueixa… (eixa, eixa, eixos, eixes) aquells… la meua… (mon, ma, mos, mes) el teu… (ton, ta, tos, tes) les seues… (son, sa, sos, ses) els nostres… el vostre… el seu, la seua, els seus, les seues tretze, cinquanta… segon, desena… mig, terç, quart, cinqué, sisé, etc. doble, triple, quàdruple, quíntuple, etc. menys, gens… alguna, cert, qualsevol, cap, altra, mateixa, etc.
2 Identifica els determinants del text i digues de quina classe és cada un.
Ja hem començat desembre. Passa el temps que ni me n’adone. En primer lloc, hauré de començar a pensar en els regals de Nadal, que, si no, tot són corredisses d’última hora. Ja he decidit què li compraré a en Lluís aquest any: com que sembla que els seus pares li regalaran la TZR, i en aquest país fa molt de fred per passejar-se amb moto, li compraré uns guants de pell folrats. Ell està que flipa, amb això de la moto; la veritat és que a mi també em fa molta il·lusió, perquè ja no haurem d’estar pendents cada dia d’horaris d’autobusos i també serà més fàcil que s’acoste per ací entre setmana més d’una vegada. Adaptat d’ El diari de la Neus. Glòria Llobet. 3 Completa les oracions amb quantitatius que hi vagen bé. Procura utilitzar-ne de diferents.
– Hi ha … pa per al sopar? – Em sembla que hi ha … programes roïns de televisió. – El llibre té … exercicis de gramàtica. – L’arxivador té … documents. – Desgraciadament, no s’ha presentat … voluntari. – Els teus acudits no em fan … de gràcia.
19
Ortografia
5
Diftong i hiat. Dígrafs
Un difong és la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. Es dóna quan s’ajunten una vocal dèbil (i, u) i una altra vocal. N’hi ha dues classes: •
•
En els difongs decreixents la i o la u apareixen darrere de l’altra vocal: ai: aire ei: reina oi: boira ui: fruita au: paraula eu: veure iu: ciutat ou: coure
uu: duus
En els difongs creixents la i o la u apareixen davant de l’altra vocal. Només es produïx difong en aquests casos: – Darrere de g i de q: guanyar, aigüera, quadre, aqüeducte, etc. – A principi de paraula i entre vocals: iogurt, hiena; seua, joia, etc.
Un hiat es produïx quan dues vocals contigües es pronuncien en síl·labes separades. Això es dóna quan s’ajunten dues vocals ortes (a, e, o): aeri, poeta; i quan i, u van davant d’una vocal orta: tia, ciència, pèrdua. Un dígra és una combinació de dues lletres que representa un únic so. Hi ha els dígras següents: gu: guerra qu: quiosc ny: codonyat ss: bassa rr: terra ll: palla tj: platja tg: fetge ig: maig tx: cotxe tz: setze l·l: pol·len tl: ametla tll: bitllet tn: cotna nn: tennis tm: setmana mm: immens
Tin en compte Els grups gu, qu i ig no formen dígraf si es pronuncia la vocal: quatre, guatla, ignorant.
Quan se separen les síl·labes d’una paraula, es partixen tots els dígras excepte gu, qu, ny, ig i ll .
Activitats 1 Classifica aquests mots com s’indica.
4 Escriu dues paraules amb cada un d’aquests dí-
Dinosaure, aeroport, guarda, esclau, iot, europeu, tenia, quadern, baieta, faena, autobús, sèrie, pingüí, seient. Creixent Darrere de g i q
I, u inicial o entre vocals
Hiat
2 Quina paraula de cada sèrie conté hiat? Separa’n
les síl·labes per a demostrar-ho.
– Almoina, estiuejar, client, quart. – Quaranta, operació, blau, gaiato. – Caos, lingüista, llei, iode. – Creuar, gual, venies, eina. 3 Completa aquests topònims en el quadern amb el
dígraf corresponent. Després, separa’n les síl·labes.
A…eneta Ba…eres Benia…ar
20
…íria Nove…è Bo…iana
5 Extrau les paraules del text que tenen diftong, hiat
o dígraf i separa’n les síl·labes.
Diftong Decreixent
grafs: ny, tx, l·l, ss, rr, qu, gu, tj, tg, ll.
Pedre…er Be…í Nà…era
Albocà…er el Pu… Ma…amagrell
Tots tenim alguna cosa dins. Cal buscar què és, traure-la i potenciar-la. Hem de creure en nosaltres mateixos, els somnis existeixen perquè ara, justetament ara, en l’adolescència, anem a buscar-los. Jo vaig ser un mal estudiant. Llegir em va salvar la vida. Naixem despullats i, si tenim sort, amb dues mans i un cap. I si tenim més sort encara, en un país com aquest, normal. Rar, però normal. En la vida, per no fer res, hi ha milers d’excuses, però per a fer alguna cosa només necessitem això: ganes. La ràbia que ara teniu no és dolenta, és la vostra energia. Si sabeu utilitzar-la i canalitzar-la, si la convertiu en energia positiva, us menjareu el món. Adaptat de Jo. Jordi Sierra i Fabra.
UNITAT 3
6
Literatura La poesia. Elements formals
Allò que més destaca en la poesia és la orma: les paraules es disposen en versos que s’agrupen en estroes. L’element més identificatiu a primera vista en un poema és la rima, és a dir, la repetició de sons a partir de l’última vocal tònica de cada vers. •
•
En la rima consonant es repetixen vocals i consonants a partir de l’última vocal tònica del vers. Una capseta blanca que s’obri i no es tanca. En la rima assonant es repetixen només els sons vocàlics a partir de l ’última vocal tònica del vers. Qui menja sopes se les pensa totes.
Un altre element que hi destaca és la mètrica, és a dir, el nombre de síl·labes que té cada vers fins a l’última síl·laba tònica. A l’hora d’analitzar la mètrica d’un vers s’ha de comptar una sola síl·laba quan una paraula acaba en vocal i la següent comença també per vocal, aquest enomen s’anomena sinalea. So / t a el / meu / lla / v i el / seu, / com / el / foc / i / la / bra / sa = 12 síl·labes ‿
‿
Joan Salvat-Papasseit
Activitats 1 Analitza aquests poemes.
a) Quantes estrofes té cada un? Quants versos? b) Quina rima hi ha en cada poema? c) Quantes síl·labes té cada vers? Assenyala-hi les sinalefes. La medusa
Llargues cintes de colors, blau, maragda, groc, carmí, l’acompanyen pel camí: quan navega l’aigua clara sembla l’arc de Sant Martí. Olga Xirinacs De pares pobres
De pares pobres i a mitges soles, a molta honor, vindria al món, un món humil, més no mesquí. Vicent Andrés Estellés
La pau
No és només una paraula sobre un paper. No és només una enyorança sense un perquè. Marc Granell
El bou i la vaca
De blanc la masia, de verd clar la prada, el bou i la vaca color xocolata. Junyits d’una pota no fan ni una passa; nugats a una branca roseguen l’estaca. Carles Salvador
21
Unitat 4 1
Lectura La idea d’emigrar
El meu salari era molt pobre, els guanys depenien de la quantitat i de la qualitat de les captures: si els exemplars eren grossos podíem obtenir entre 2.000 i 3.000 rancs, uns tres o cinc euros, per cada caixa, però el que ens tocava a cadascun era una misèria, s’havia de dividir el total en tres parts iguals: un terç anava a les mans del capità, que era l’amo, un altre, per a pagar el manteniment de la barca, el combustible i les reparacions del motor, el terç restant es repartia entre els vint-i-quatre pescadors. Sempre vaig mantenir en secret el pla d’emigrar. Ni tan sols ho vaig dir a la meua àvia. Durant set mesos vaig anar guardant una part dels meus guanys en una vidriola de usta negra que ocultava davall del llit. Si una nit guanyava cinc-cents rancs, en donava a l’àvia quatre-cents i els altres cent els ficava per la ranura de la caixa. Quan vaig calcular que havia estalviat prou diners, vaig portar la vidriola a casa d’un amic uster, li vaig demanar que l’obrira sense trencar-la, però que no mirara el que hi havia dins. Vaig tornar a casa amb la caixa amagada sota la camisa i la vaig tornar al seu lloc. A la nit, quan tot estava tranquil, em vaig tancar a la meua habitació, vaig traure la vidriola i en vaig bolcar el contingut sobre el matalàs. Vaig anar comptant diners i col·locant-nos en muntonets. No m’havia equivocat: allí hi havia els 25.000 rancs, uns vint-i-nou euros. Vaig córrer a avisar el meu amic Mabale, ell eia temps que tenia els diners estalviats, havia treballat i també havia venut dues vaques del seu pare sense que ell ho sabera. La meua darrera nit, l’àvia ens va convocar a tots els néts, havia preparat un gran àpat, el meu plat preerit, el mbaxal-o-Saloum, amb salsa de cacauets mòlts, peix sec, carn, tomaques i espècies amb guarnició d’arròs. Jo no m’atrevia a intercanviar la mirada amb ella, sempre havia pensat que em llegia el pensament i em eia l’estranya sensació que coneixia els meus plans. Barça ou Barzakh! Gemma Pasqual.
Comenta el text 1 A què es dedica el protagonista?
6 Com ha aconseguit Mabale els diners? Penses que
és una manera adequada de fer-ho? 2 En quin continent ocorren els fets? Raona la res-
posta. 3 Quants euros cobra per nit treballada? Penses que
és una quantitat suficient per a viure dignament? 4 Quin és l’objectiu del protagonista del fragment? 5 Amb qui se’n va?
22
7 Creus que tenen prou diners per a viatjar fins a Eu-
ropa? Com penses que hi arribaran? 8 Reflexiona i explica com es deu sentir el protago-
nista l’última nit que està amb la família abans d’iniciar un viatge com el que es proposa fer. T’atreviries a fer el mateix? Per què? 9 Coneixes algú que haja passat per aquesta situa-
ció? Comenta el que en sàpies.
UNITAT 4
Comunicació
2
Els textos narratius
El text narratiu té per objectiu contar uns ets, reals o imaginaris, que han ocorregut a uns personatges en un temps i en un espai determinats. Hi ha textos narratius literaris (com la novel·la, les rondalles o els contes) i textos no literaris (com la notícia i la carta).
La notícia La notícia és un relat breu i objectiu d’un et. Respon les sis preguntes següents: què ha passat?, qui ho ha fet? (a qui ha passat?), quan?, on?, per què? i com? En una notícia s’identifica el titular (destaca allò més important del et), l’entrada (resumix els ets) i el cos (es narren els ets d’una manera detallada i ordenats segons la importància que es vulga donar a cada aspecte).
Tin en compte Una carta formal és la que ens adreça o la que adrecem a una institució o persona que no coneixem.
La carta personal En una carta narrem a un receptor (normalment un amiliar o un amic) el que ens ha passat. En l’estructura s’identifica el lloc i la data en què s’escriu, la salutació, el cos, el comiat i la signatura. La salutació i el comiat seran més o menys ormals segons el destinatari. Hui dia és molt més usual el correu electrònic que no la carta.
Activitats 1 Llig aquesta notícia breu i fes les activitats següents.
El vehicle solar de l’IES Cotes Baixes d’Alcoi triomfa a Madrid L’Eco-dimoni, un prototip d’automòbil solar dissenyat pels professors i els alumnes de l’equip Eco-dimoni del departament d’automoció de l’IES Cotes Baixes d’Alcoi, ha triomfat el passat cap de setmana al Madrid Ecocity, una competició ideada per a presentar vehicles ecològics. Aquest automòbil, que han construït entre els cicles formatius d’Automoció, Mecanitzat i Comerç d’aquest institut, va quedar primer en la categoria de prototip solar i segon en la classificació absoluta de prototips elèctrics. L’alumnat d’ESO també hi ha participat amb el disseny de l’aspecte exterior. Imatge del prototi p presentat per l’IES Co tes Baixes , d’Alcoi. .
a) Identifica el titular i el cos de la notícia.
Extret de Levante (18 abr. 2012).
b) Intenta respondre les sis preguntes bàsiques de la notícia. 2 Imagina que ets un dels estudiants que ha anat a la competició. Escriu una carta a
una amiga teua en què li contes l’experiència. •
Revisa la carta que has escrit i identifica-hi la salutació, el cos de la carta, el comiat i la signatura.
23
Llengua i societat
3
La variació geogràfica
La variació geogràfica o dialecte identifica les ormes lingüístiques particulars d’una zona geogràfica; així no és igual el valencià d’Elx que el de Xàtiva o el de Morella, ara bé, tots els valencianoparlants s’entenen entre si sense problemes.
El ondo d’Elx.
Activitats 1 Tria l’opció correcta.
– La variació geogràfica depén a) de l’època històrica en què s’ha produït el text. b) de la situació comunicativa en què es troben els parlants. c) del nivell social o cultural dels parlants. d) de la procedència dels parlants. 2 Cada definició correspon a dues paraules. Relaciona-les.
patata
Bolet de color rogenc molt apreciat i consumit.
creïlla
rovelló
Planta gramínia acabada en un plomall, la panotxa, que es consumix.
panís
dacsa
Cuixa del porc salada i assecada.
pernil
cuixot
Tubercle comestible molt nutritiu.
esclata-sang
Quines paraules s’usen a la teua comarca?
•
24
UNITAT 4
4
Gramàtica Els pronoms
Els pronoms substituïxen un nom ja enunciat per tal d’evitar repeticions. També poden substituir un sintagma o una oració i les persones que intervenen en l’acte comunicatiu.
Els pronoms personals Els pronoms personals orts es reerixen a les persones que intervenen en la comunicació: jo, tu, vosté, vós, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vostés, ells, elles. Els pronoms personals ebles substituïxen els complements del verb. Sempre van acompanyant un verb, davant o darrere, i per això presenten ormes dierents (em dic, m’acoste, crida’m, has de contar-me).
Els pronoms relatius Els pronoms relatius enllacen dues oracions alhora que substituïxen en la segona un element ja esmentat en la primera i que s’anomena antecedent. Vull llegir-me l’últim llibre de Laura Gallego que un amic em va recomanar. antecedent
pron. relatiu
Les ormes dels pronoms relatius són que, què, qui, on, el qual, la qual, els quals, les quals, el que, la que, els que, les que.
Activitats 1 Escriu el pronom personal fort que correspon a cada
forma verbal. conduïx – vull – agríem – recitareu – abraçaves – lligen 2 Reescriu les oracions de cada grup substituint els
complements subratllats per algun dels pronoms proposats. -les, -lo, ’l, ’m
es, et, n’, -los – Compra un gelat a si mateix. – Clara escriu molts contes. – Portaran a casa a tu després? – Esteve, bat els ous! 3 Canvia de lloc els pronoms febles que acompanyen
– Joan, encén el foc!
aquestes perífrasis verbals.
– Conta a mi un conte.
– Vaig comprar-ne vint-i-cinc. – He de contar-te un acudit graciosíssim. – Ens volen convidar a sopar. – Hauré d’acabar-lo prompte. – Li heu de demanar perdó.
– Per favor, apaga l’ordinador! – Vinga, pagueu les entrades! la, m’, els, ’ls – Quan prepararàs la maleta?
4 Transforma aquestes parelles d’oracions en una de
– Qui ha telefonat a mi?
sola fent servir pronoms relatius.
– Pau fa els deures amb cura.
– Hem anat al recital de poesia. / El recital de poesia es feia a la biblioteca pública. – Conec l’autora del recull de cançons populars. / El recull quedà finalista. – Ha fet un bloc molt interessant. / El bloc és de literatura d’infants i joves. – El cap de setmana anirem a l’exposició de fotografia. / L’exposició és gratuïta. – Els professors treballen contents. / Els professors tenen vocació.
– Eixuga els coberts, per favor. t’, els, l’, ens – Han cridat a nosaltres. – Espere a tu o no? – Qui prepara els entrepans? – Has dut el videojoc?
25
Ortografia
5
L’accentuació i la dièresi
L’accentuació L’accent gràfic es posa damunt de la síl·laba tònica d’una paraula en aquests casos. •
•
•
Les paraules agudes (amb l’última síl·laba tònica) duen accent gràfic quan acaben en vocal, vocal + s, -en, -in: portugués, sofà, etc. Les paraules planes (amb la penúltima síl·laba tònica) s’accentuen quan no acaben en vocal o en vocal + s, -en, -in: càlcul, témer, etc. Les paraules esdrúixoles (amb l’antepenúltima síl·laba tònica) s’accentuen sempre: síl·laba, tònica.
L’accent gràfic pot ser obert (`) o tancat (´). La a sempre duu accent obert (matemàtiques), la i i la u sempre el duen tancat (llatí ). La e i la o el duen tancat si sonen tancades (educació, francés) i el duen obert si sonen obertes (ètica, història). L’accent diacrític s’usa per a dierenciar dos mots iguals que tenen significats dierents: més (quantitatiu) / mes (part de l’any).
La dièresi La dièresi té dos usos: S’escriu damunt de la u per a indicar que cal pronunciar-la en els grups güe, qüe, güi, qüi: lingüística, aqüeducte.
•
•
Es posa per a indicar que les vocals i, u no ormen difong amb la vocal anterior i que s’hi produïx un hiat: Suïssa, peüc.
Activitats 1 Posa accent gràfic en les paraules que cal.
3 Relaciona cada paraula amb la definició corresponent.
tatuatge
frances
boligraf
avio
quadern
cosi
didactica
music
anell
casa
Pequin
compren
arros
iglu
barnus
discorrer
compraveu
pastis
telefon
llagrima
Alcoi
passejaven
ana
cafe
cabas
2 Llig en veu alta aquestes paraules i accentua-les
amb l’accent (obert o tancat) que correspon.
26
perdua
solid
raco
correr
tombola
sumptuos
pure
interes
custodia
espes
centim
admes
carto
aixo
arros
congres
generes
allo
comic
esferic
monoton
Després, emparella-les lliurement i fes-hi oracions. dóna dona és es mà ma món mon nét net ós os
Animal mamífer. Relació de parentiu. Persona de sexe femení. Extrem del braç. Pronom feble. Possessiu àton, la meua. Part de l’esquelet. Contrari de brut. Forma del verb donar. Possessiu àton, el meu. Forma del verb ser. Planeta.
4 Posa dièresi o accent en aquestes paraules.
Agraiment, traduible, vei, unguent, cafeina, mecanica, Lluisa, ensaimada, cataleg, aiguera, creilla, raim, comu, diurn, epoca, pasques, bisturi.
UNITAT 4
6
Literatura La poesia visual
Els poetes, enduts pel desig d’innovar, han introduït elements nous en les seues creacions. Hi ha vegades que intenten expressar un pensament o una emoció amb el menor nombre de paraules possible i usant recursos icònics. En un cal·ligrama es disposa el text de manera que aquest suggerix el contingut del missatge. En un poema visual es combinen paraules, icones i objectes amb l’objectiu de crear significats nous.
Activitats
w 1 Relaciona el text d’aquest cal·ligrama amb la dispo-
sició en què hi ha col·locades les paraules.
3 Observa aquest poema visual i fes les activitats
que et proposem tot seguit.
LES FORMIGUES
a Josep Lleonart
Elegia al Che
c a
m í
d e s o
l -
p
e r
l e s
r u t e s
a
m
i g
u
e
s - u
n e s f
o r m
i g
u
e
s
Joan Salvat-Papasseit
A B D F G I J K L MNOPQR STUVWX YZ
2 Explica quina idea transmet aquest poema visual.
Amb quins recursos ho fa? Joan Brossa
Avaria
a) Busca en el diccionari què és una elegia. b) Què representa la imatge? Quines lletres hi falten? Quin nom es forma amb aquestes lletres?
Joan Brossa
c) Explica la relació que hi ha entre el títol i la imatge.
27
Unitat 5 1
Lectura La crida salvatge
El primer dia de Buck a la platja de Dyea va ser un malson. L’havien arrancat bruscament del cor de la civilització i l’havien llançat al cor d’un món primitiu. No era precisament una vida regalada ni amerada de sol, dedicada a gandulejar i a avorrir-se. Ací no hi havia ni pau, ni descans, ni un sol moment de seguretat. Tot era acció i confusió, i a cada moment la vida estava en perill. Els homes i els gossos no eren homes i gossos de ciutat. Els uns i els altres eren salvatges que no coneixien cap més llei que la del garrot i els ullals. Ell no havia vist mai que els gossos lluitaren com lluitaven aquells animals que sembla ven llops, i la seua primera experiència li va servir de lliçó inoblidable. La víctima va ser Curly. Estaven acampats prop d’un magatzem de troncs, i la gossa, afable com sempre, va acostar-se a un gos esquimal de la mida d’un bon llop, bé que ni la meitat de gros que ella. No va avisar gens, només un salt avant, com un llamp, el xoc metàl·lic de les dents, un salt arrere igualment ràpid, i la cara de Curly va quedar esgarrada des de l’ull fins a la mandíbula. Era la manera de lluitar d’un llop, atacar i fugir; però encara no s’havia acabat. Trenta o quaranta gossos esquimals van córrer cap allí i van envoltar els combatents amb un cercle atent i silenciós. Buck no comprenia aquella silenciosa concentració ni l’avidesa amb què es llepaven les barres. Curly va escometre el seu contrincant, que va tornar a atacar-la i va saltar cap a un costat. El gos va parar la nova escomesa d’ella amb el pit, d’una manera curiosa que li va fer perdre l’equilibri. Ja no es va redreçar. Era el que els gossos esquimals espectadors esperaven. Van estrényer-li el cercle, grunyint i grinyolant, i ella va quedar colgada, fent crits de dolor, sota la massa de cossos de pèl eriçat. Va ser tan sobtat, i tan inesperat, que va agafar Buck desprevingut. Veia que Spitz ensenya va la seua llengua escarlata, que era la seua manera de riure; i veia que François, brandant una destral, feia bots enmig de la massa de gossos. No va tardar molt. Dos minuts després de la caiguda de Curly feia fugir l’últim dels seus assaltants a colps de garrot. Però ella quedà estesa, flàccida i sense vida damunt la neu sanguinolenta i xafada, quasi literalment trossejada. A Buck l’escena se li reproduí i el turmentà sovint en somnis. Adaptat de La crida salvatge. Jack London.
Comenta el text 1 Qui és el protagonista de La crida salvatge? Aquest
gos és domèstic o salvatge? 2 On vivia? On es trasllada? Digues quins detalls es
destaquen de l’espai on ocorren els fets. 3 Què són Curly i Spitz? 4 Què li ocorre, a Curly? 5 Què penses que aprén el protagonista amb aques-
ta experiència?
28
6 Com es diu l’única persona que apareix en el fragment? 7 Llig la sinopsi de la novel·la i indica si el fragment
pertany al plantejament, al nus o al desenllaç de la història. Raona la resposta. Uns buscadors d’or rapten Buck, un gos que ha nascut en una casa benestant, i l’obliguen a arrossegar el seu trineu. Progressivament, sentirà nàixer l’instint que el crida cap als llops, cap als seus germans salvatges. 8 La novel·la és d’amor, d’aventures o de terror? Jus-
tifica la resposta.
UNITAT 5
2
Comunicació Els textos argumentatius
Els textos argumentatius defensen una idea (tesi) amb raons (arguments). Com que l’emissor expressa les seues opinions hi predomina la funció expressiva. L’estructura d’aquest tipus de text té tres parts: Introducció, on es presenta la tesi que defensa. Argumentació, és a dir, exposició ordenada dels arguments que defensen la tesi. Conclusió o reafirmació de la tesi que s’ha argumentat. Els recursos lingüístics que fan servir són les marques de 1a persona en verbs i pronoms, l’ús de verbs de pensament (creure, pensar, opinar…) i de connectors que ordenen i relacionen els arguments. També és usual incloure-hi lèxic valoratiu (m’agrada, és millor…) i fer preguntes retòriques que no busquen resposta, sinó cridar l’atenció del lector. •
•
•
Activitats
Tin en compte Tipus de connectors: – Per a explicar: perquè, ja que, per tant, és a dir, o siga, a causa de, de manera que, etc. – Per a ordenar: d’una banda, de l’altra, en primer lloc, a més a més, també, finalment, etc. – Per a contraposar idees: per contra, així i tot, mentre, etc. – Per a concloure: en conclusió, per tot això, així doncs, finalment, etc.
1 Llig aquesta crítica cinematogràfica i fes les activitats següents.
Indiana Jones en “Cuarto Milenio”
La primera pregunta que sorgix després de veure Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall, l’esperada quarta part de les aventures de l’arqueòleg Indiana Jones, és si era necessària una pel·lícula que, vint anys després, no és més que un afegit postís a una saga nascuda abans de l’eclosió de l’era digital. Els espectadors que durant els anys huitanta van mitificar les aventures del famós arqueòleg el veuen ara convertit en una paròdia que més aviat sembla feta a remolc dels gustos dels nous públics que ara gaudeixen amb Pirates del Carib o La mòmia —paradoxalment filles d’Indiana Jones—, però que també s’han educat cinematogràficament amb Matrix i sota la influència del cine d’acció oriental. És per això que aquest Indiana Jones sexagenari no acaba de trobar el seu públic ni entre els nostàlgics ni en
les noves generacions, a les quals sembla que Spielberg ha volgut dirigir-se també amb aquest incomprensible gir envers allò misteriós i sobrenatural, amb aparicions extraterrestres ridícules i totalment allunyades a la recordada Encontres a la tercera fase, i que més aviat convertixen la pel·lícula en una edició de luxe de “Cuarto Milenio”. S’ha de reconéixer, tot i això, que Spielberg és Spielberg en les coses dolentes i en les bones, i a la pel·lícula no se li pot negar la capacitat d’entreteniment i el sentit de l’espectacle que ha caracteritzat el cinema d’aquest Peter Pan de Hollywood. Però el director, després de vint anys i de films com La llista de Schindler o Munich, hauria de ser conscient que, de vegades, val més la pena deixar el passat arrere i provar de mirar avant. Adaptat de .
a) Busca informació i classifica les pel·lícules que s’esmenten en el text segons que siguen de ciència ficció, d’aventures o històriques. b) Quins aspectes positius destaca de la pel·lícula? Quins de negatius? c) Quina opinió general en dóna? d) Quines expressions valoratives hi apareixen? e) Quins connectors fa servir? 2 Seguint el model anterior, fes una crítica, positiva o negativa, de l’última pel·lícula
que hages vist.
29
3
Llengua i societat La variació social
La variació social identifica les diferències en l’ús de la llengua que fan els parlants d’una comunitat lingüística segons l’edat, la professió, el nivell d’estudis o la classe social. Cada un d’aquests models s’anomena sociolecte. El sociolecte culte s’ajusta a les normes de correcció de la llengua. El vulgar s’allunya de la normativa.
Activitats 1 Segons l’edat canvien les expressions que usem. Com dirien els teus iaios aques-
tes expressions? – Fliparàs amb la moto nova d’Arnau. – No em ratlles amb totes aquestes coses. – Em pire, que ja és hora de sopar. – Quan vages a veure la pel·li al·lucinaràs! 2 En quin sociolecte està escrit aquest fragment?
Ei tia, quina sort! Ja em veia anant a casa a pota, tan cansada com estic. Supose que voldràs saber del dissabte… Ha, ha, ha! Ai, el dissabteee! Quina canya, tia! Us quedaríeu out total, però és que… Me’n vaig anar amb ell, tia. Que fort! El vaig veure tan cool, tan chic… Aquell aire tan casual… Ja saps que a mi normalment em va més el rotllo glamour , però va ser un flash. Urbà Lozano. “Genuïna” en Femení singular . 3 Reescriu el text anterior en l’altre sociolecte que has estudiat.
30
UNITAT 5
Gramàtica
4
Adverbis, preposicions i conjuncions
Els adverbis i les locucions adverbials indiquen circumstàncies de lloc (on, ací, fora, darrere; a l’esquerra, pertot arreu), temps (quan, ara, despús-ahir, sempre; d’ara en avant, de tant en tant ), manera (bé, pitjor, fàcilment, còmodament; a correcuita, a les palpentes) o quantitat (quant, tan, molt, gens; de gom a gom, gens ni miqueta). També poden expressar dubte (tal vegada, potser ), afirmació (sí, també ) i negació (no, tampoc). Modifiquen un adjectiu, un verb o un altre adverbi.
•
Les preposicions tenen com a funció unir una paraula amb el seu complement (novel·la de cavalleries, el gat amb botes). Es dividixen en àtones (a, amb, de, en, per; per a) i tòniques (cap a, contra, davall, des de, durant, entre, fins, fins a, mal grat, segons, sense, sobre, sota, vora).
•
•
Les conjuncions enllacen i relacionen paraules o les proposicions d’una oració composta. N’hi ha de coordinades (i, ni, o, però, és a dir, etc.) i de subordinades (que, perquè, quan, si, etc.).
Activitats 1 Classifica els adverbis i les locucions adverbials
següents en la graella. Un poc, allà, bastant, baix, fil per randa, prop, així, de cap a cap, de sobte, aleshores, cap ací, de valent, hui, al fons, a la babalà, de pressa. Lloc Temps Manera Quantitat
2 Escriu una oració negativa i una altra dubitativa.
Encercla-hi els adverbis.
Com tot arriba … aquest món, també arribà el moment emocionant … què els nuvis es retiren … la seua cambra nupcial. I la princesa, fent-se l’ànim i perquè li agradaven molt … sempre els pollastres comença … passar-li la mà pel cabet i … acariciar-lo, i, … sobte, nota que, entremig … les plomes, cap al tos, darrere … la cresta, té un petit gra dur. Li l’escorcolla i veu … sorpresa que és una cosa brillant. El mig pollastre, quietet … dir res ni bellugar-se! I la princesa, que agafa … compte allò, i resulta ser un cap … agulla, …una agulleta …or; i estira i estira, i va eixint aquesta del graciós i ben plantat cabet del mig pollastre. I quan acaba …eixir tota, pom!, se sent un tro, i omple l’estança una flamerada blavosa que res no crema, i el mig pollastre es torna un príncep garridíssim, que s’inclina … galanteria cortesana.
3 Forma adverbis de manera amb aquests adjectius.
Ràpid, tranquil, feliç, pròxim, interior, continu, obligatori, exclusiu, únic. ▲
Ràpid: ràpidament.
4 En aquest fragment de La història d’un mig pollas-
tre d’Enric Valor falten les preposicions per, en, de, a, amb. Posa-les-hi.
5 Identifica les conjuncions d’aquestes oracions.
– Vols veure una pel·lícula o preferixes anar al teatre? – Després que visitàrem la casa-museu de Blasco Ibáñez, anàrem a la platja de la Malva-rosa. – Va preparar-se a consciència la marató i va quedar de les primeres. – Volia que l’acompanyàrem a cal dentista.
31
5
Ortografia L’apòstrof i les contraccions. El guionet
L’apòstrof assenyala la supressió de la vocal dels articles el, la, de la preposició de i dels pronoms febles davant o darrere del verb. S’apostrofa, en general, davant de mots començats per vocal, precedida de h o no (l’elegia, l’himne, d’hivern, s’acosta, m’espanta, l’homenatjaran). Cal tindre en compte que també s’apostrofa davant de les xifres i les sigles que comencen per vocal quan es lligen en veu alta: l’IVAM, l’FM. l’11. No s’apostrofa el nom de les lletres (la erra) ni davant de mots començats per i, hi + vocal (el iogurt ). A més a més, la forma la no s’apostrofa davant d’un nom o d’un verb començat per i, hi, u, hu àtones (la igualtat ). La contracció és la unió de les preposicions a, de, per i la partícula ca amb els articles el, els: al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals. Si es pot apostrofar no es fa la contracció: pel setembre però per l’abril. El guionet s’usa en els numerals (vint-i-tres, noranta-sis; dos-cents, tres-cents) i en les paraules compostes quan el segon element comença per s, r o x: para-sol, penja-robes, escura-xemeneies.
Activitats 1 Posa en singular aquests sintagmes i apostrofa els articles i els pronoms. Sintagmes nominals els ungüents les aigües
les hores els esperits
Sintagmes verbals les escoles els hindús
els usa els estudia
les amaga els anul·la
les eixuga les orienta
2 Fes el mateix que en l’activitat anterior però vés alerta amb les excepcions. Sintagmes nominals les intencions les índies
els iogurts els iugoslaus
Sintagmes verbals les úniques les usa les humitats les invita
les ignora les imita
les unfla les unix
3 Completa les expressions amb de o d’.
estudiant … ESO
pot … iogurt
calor … estiu
el cotxe … Artur
el so … essa sonora
gens … aigua
molt … espai
cadell … hiena
més … 11
4 Corregix aquestes oracions.
– Estava contenta per els alumnes que havien aconseguit plaça a l’universitat. – La protagonista de l’història que ens va contar l’iaia tenia poders. – El petit príncep és un de els meus llibres de aventures preferits. – Per el camí de el bosc passejàvem al estiu. 5 Escriu amb lletra aquestes quantitats: 28, 354, 69, 837, 47. 6 Forma paraules compostes unint dues simples d’aquestes. Totes duen guionet.
gir a escla ta
32
aigua
malv a
par a pen ya
xocs
segat
sang sol
rosa
sal
UNITAT 5
6
Literatura El gènere narratiu
Com ja saps, els textos literaris narratius conten uns fets, reals o imaginaris, que han ocorregut a uns personatges en un temps i en un espai determinats. L’estructura dels textos narratius té tres parts: plantejament (presentació dels personatges, de l’espai i del temps), nus (fet que desencadena un conflicte que els personatges intenten resoldre) i desenllaç (resolució del conflicte). Els personatges principals són el protagonista i l’antagonista (que se li oposa). Els altres personatges, que acompanyen i ajuden els principals, s’anomenen secundaris. El narrador pot ser un dels personatges de la història i la conta en 1a persona (narrador intern). Si no ho és, i per tant es troba fora de la història, la conta en 3a persona (narrador extern). La història té una ambientació determinada en un temps i en un espai. Encara que no s’expliciten es poden identificar a través de les descripcions i dels objectes que hi apareixen.
Activitats
w 1 Llig aquests textos i fes les activitats següents.
Text A
Text B
Tot ha començat aquest matí, quan Roderic ens ha dut a la cala per a prendre el bany. El monitor ens ha portat dalt d’una roca i, d’un en un, ens hem llançat de cap a l’aigua. Un dels xics ha fet un salt mortal. Feia goig veure’l girar enlaire amb tots els músculs en tensió com un felí. És lògic, és el típic lleó: arrogant, fort, valent, decidit. Abans que entrara dins l’aigua de cap més recte que un llapis, ja n’estava enamorada. Crec que ell també s’ha fixat en mi, però no li he pogut dir res perquè aleshores s’ha produït l’incident.
Estava clar que l’aigua no havia pogut erosionar així la pedra, perquè es trobava en un punt molt alt de la serra. L’arqueòleg local se’n va assabentar i va anar a veure allò. Els ulls no podien assegurar el que veien, però estava clar que era una gran os fòssil. Era un gran os que pertanyia un gran dinosaure. La troballa podia tindre una importància paleontològica de primer ordre. Efectivament, s’hi va presentar Jeroni Moltó, catedràtic de paleontologia de la Universitat de València, i va corroborar que, pel que es veia, semblava el fèmur d’un tiranosaure, espècie de què mai no s’havia trobat cap resta a tot Europa. Si es confirmava, significaria el replantejament d’algunes teories del moviment de les masses continentals.
Pasqual Alapont. Quin sidral de campament.
Joan Torró. El segon paradís.
a) A quina part de la narració pertany cada fragment: al plantejament, al nus o al desenllaç? Raona la resposta. b) Quin tipus de narrador té cada fragment? Demostra-ho amb exemples. c) Quines indicacions de l’espai apareixen en cada fragment? d) Els fets ocorren en una època actual, en el passat o en el futur? Raona-ho. e) De què creus que deu tractar cada història? d’amor – d’aventures – d’investigació – de terror – històrica – de ciència ficció
f) A quin incident es deu referir el final del text A? Inventa’t una continuació d’unes deu línies per a aquest fragment. Tingues en compte que hi has de mantindre els personatges, el tipus de narrador i l’ambientació.
33
Unitat
6
Lectura
1
Dràcula
—Ara hem de descobrir on s’amaga el vampir que va mossegar Lucy. Hem de matar-lo —va dir Van Helsing. —Però qui és el nostre enemic, professor? —va preguntar Arthur. —El comte Dràcula. Jonathan es va posar la mà al coll. Encara hi duia la creueta de l’hostalera. El professor, que sabia moltes coses sobre els vampirs, els les va explicar. —El comte Dràcula és un vampir i els vampirs no moren mai. Al contrari, la sang que xuplen als humans fa que es tornen més joves i poderosos. No tenen ombra ni es reflectixen als espills, i tampoc no mengen. Poden entrar i eixir dels llocs tancats i hi veuen en la foscor. A més saben què pensen les seues víctimes. —Però, qui era el comte Dràcula abans de ser un vampir? —va preguntar Jonathan. —He parlat amb un amic meu, professor de la Universitat de Budapest, que sap moltes coses de la vida de Dràcula —va explicar Van Helsing—. Es veu que era una príncep que va viure a Romania fa més de 400 anys. Es va fer famós perquè va lluitar contra els turcs que van envair el país. Era un home fort, valent i molt intel·ligent. Sembla que va fer tractes amb el diable, que li va donar poders especials, i es va convertir en vampir —i va continuar enmig del silenci—. Té la força de vint homes i és més llest que ningú. Pot prendre qualsevol forma: de llop, de rata penada, de gos. Fins i tot pot ser invisible. És capaç d’alterar el temps al voltant seu i fer aparéixer boira i tempestes. Ara bé, Dràcula no és lliure, no pot anar on vulga quan vulga. —Però, tot això… sembla impossible! —va dir Mina. —Només pot fer el que vulga quan té un taüt amb terra del seu país per descansar de nit, en un lloc on ningú no el destorbe —va dir Van Helsing—. També cal saber que Dràcula perd els seus poders durant el dia i que hi ha coses que li fan por, com l’all. També la creu espanta els vampirs, i moren si se’ls clava una estaca al cor o se’ls talla el cap mentre dormen. Dràcula. Bram Stoker.
Comenta el text 1
2
Qui participa en la conversa? Què en sap de cada un?
– En algun moment queda desprotegit?
Respon aquestes qüestions sobre Dràcula.
– Quan és lliure?
– Quines capacitats té? – On dorm?
– D’on és?
– Què tem?
– En quina època va viure?
– Se’l pot matar? Com?
– Com era? – Com i per què es va convertir en vampir? – Com aconseguix més poder?
34
3
Quines altres obres coneixes sobre vampirs? En què es diferencien aquests personatges de la descripció de Dràcula que acabes de llegir?
UNITAT 6
Comunicació
2
Els textos conversacionals
En els textos conversacionals parlen alternativament dues o més persones. Qui emet i qui rep els missatges intercanvien contínuament els papers. En aquest tipus de text són molt importants les referències al context, els gestos i el to de veu. Hi ha dos tipus de converses. Conversa espontània
Un diàleg sorgix en un context improvisat. Lèxic col·loquial o vulgar i imprecís. Oracions simples i breus, amb una sintaxi poc elaborada. Les idees sovint es deixen inacabades. Abundància d’exclamacions, interjeccions, onomatopeies. Presència de locucions i frases fetes. Informacions repetides o desordenades.
Conversa formal
L’entrevista o el debat té una planificació prèvia i seguix un guió. Lèxic acurat i precís. Oracions més llargues i complexes. S’expressen idees completes. Poca presència d’exclamacions, interjeccions, onomatopeies. Absència de locucions i frases fetes. Informació ordenada.
Activitats 1 Llig aquests dos textos literaris.
Text A
Text B
S���: Alto! A�����: Què passa?! S���: Els peus. Refrega’t els peus en l’estora. Vull les soles de les sabates ben netes. S����: Entrem o no entrem? A����� ( A Sara): Les soles de les sabates? S���: Ben netes les vull. No podem embrutar el pati. A�����: Hosti, tu. Però si és la terrassa d’una casa de camp. Deu tindre més merda que un pal de galliner. S���: D’això res. Venim totes les setmanes ma mare i jo a netejar-la. Està ben neta. S����: Xe, va o no va? A����� ( A Sònia): Esta tia que diu que no passem fins que no em refregue les sabates en l’estora! S����: I què et passa? Tens al·lèrgia a l’estora? Refregate-les ja d’una vegada! J����: Però si ens ha fet caminar fent equilibris per damunt de les pedres per a no embrutar-nos les sabates… S��� ( Resignant-se): Au, vinga, passeu. Adaptat de Joc de xiques. Francesc Campos. • •
•
C���� (Forçant el seu interés): Voleu dir que, quan actueu, no us produïu sobre l’escenari exactament el mateix que en la vida real? G������ (Guanyat definitivament per la conversa): És clar que no. Això seria impossible. Si així ho fera ningú no em sentiria correctament, o bé no arribaria a transmetre als altres els sentiments del personatge. Criat: Perdoneu la meua insistència, però tot el que guarda relació amb el teatre és un tema que m’apassiona. Heu dit els sentiments dels personatges. Voleu dir això, exactament, o potser us referiu als vostres propis sentiments, que en l’actuació… G������ (Tallant-lo): No, no. Són els sentiments del personatge, és de veres, però en certa manera també són els meus. (Torna a seure, sense deixar de parlar ) Vull dir que quan hom actua, arriba un punt en què no pot distingir on comença i acaba la ficció. C���� ( Anhelant ): Cal sentir, doncs, sincerament allò que s’expressa damunt l’escenari? G������: Tu ho has dit: s’expressa allò que se sent. Adaptat d’ El verí del teatre. Rodolf Sirera.
A quin gènere literari pertanyen els textos? Quin dels dos representa una conversa espontània? Quin, una de formal? Identifica’n les característiques. Recorda el diàleg que has tingut amb algun company o companya aquest matí abans d’entrar a classe i prova de reproduir-lo per escrit com en un text teatral.
35
Llengua i societat
3
La variació estilística (I). El registre informal
La variació estilística és la que depén de la situació de comunicació. Segons aquesta, el parlant usarà un registre o un altre. El registre informal Presenta les característiques de la conversa espontània que has vist en l’apartat de Comunicació, ja que es produïx en situacions de comunicació poc formals, com ara un diàleg amb la família o amb les amistats. En aquest context, que generalment és oral, es parla de temes generals i quotidians, per això no hi apareix lèxic especialitzat i tampoc no es té tant en compte la correcció de la llengua.
Activitats 1
En quines d’aquestes situacions comunicatives usaries un registre informal? Raona la resposta. – Entrevista per a una revista científica. – Felicitació en una festa d’aniversari. – Examen oral d’oposicions. – Xat amb un company de classe. – Petició d’informació en un ajuntament. – Quedada amb una amiga per a anar al cinema.
2
Digues dues situacions formals on hages d’usar un llenguatge acurat i dues més d’informal on el model de llengua puga ser menys acurat.
3
Llig aquesta conversa i identifica-hi les característiques del registre informal.
À��� (Para de llegir el còmic): M’estic avorrint. M����: No t’agrada el còmic? À���: Açò és per a xiquets. (Colpeja M OSCA amb el còmic). T����: Si almenys estiguera ací el Cendrós… J OAN , corrent, apareix al pati i va cap al BOLA , qui, des que ha arribat no ha fet una altra cosa que menjar .
À��� (Tallant-li el pas): Ei, Cendrós, arribes tard. J��� ( A À LEX ): És que la mare m’ha demanat unes coses… Em pensava que arribava tard a l’examen! À���: Però si ja l’hem acabat! B���: Joan, s’estan quedant amb tu. À���: Bola, açò és un assumpte entre el teu germà i jo. T���� ( Al BOLA): No et claves on no et criden! Adaptat de Joan, el Cendrós. Carles Alberola i Roberto García. 4
36
És correcta l’actuació d’Àlex, Mosca i Tatxa amb Joan? Raona la necessitat de respectar unes normes d’educació i de convivència entre les persones que hi ha a l’institut.
UNITAT 6
4
Gramàtica El verb (I). Conjugacions i formes verbals
El verb expressa l’acció que realitza o que rep el nucli del subjecte. El conjunt de totes les formes d’un verb s’anomena conjugació. N’hi ha tres: en la primera, l’infinitiu dels verbs acaba en -ar ( parlar ); en la segona, en -er o -re (témer, batre); i en la tercera conjugació, en -ir ( patir, sentir ). En una forma verbal identifiquem el lexema i les morfemes verbals (o desinències). El lexema conté el significat del verb i l’identifiquem suprimint la terminació de l’infinitiu: parl-ar, bat-re, sent-ir. Les desinències aporten informació diversa: – La persona i el nombre gramatical: 1a persona, 2a o 3a; singular o plural. – El temps verbal: el present (l’acció coincidix amb el moment en què es parla), el passat (hi és anterior) i el futur (hi és posterior). – El mode verbal: l’indicatiu (presenta un fet real), el subjuntiu (expressa accions possibles) i l’imperatiu (expressa ordres i instruccions). Verbs regulars i irregulars Els verbs regulars seguixen el model dels verbs cantar, témer, batre, patir i sentir . Si saps la conjugació d’aquests verbs, sabràs conjugar-los quasi tots. Hi ha verbs irregulars que s’aparten de la conjugació del verb model. Consulta la web www.anayadigital.com on trobaràs tots els verbs conjugats.
Activitats 1
Copia el text en el quadern posant la forma verbal conjugada que correspon en cada buit.
Robian també … (anar, condicional) a la guerra. … (ser, imperfet) jove i fort, i un guerrer destre, però li … (mancar, imperfet) experiència. Sovint, des de la nit del solstici, Viana … ( tindre, plusquamperfet) malsons sobre bàrbars enormes i ferotges, peluts com bèsties, que … ( matar , imperfet) el seu pare en la batalla; altres vegades, el mort … (ser , imperfet) el seu promés i, en algunes ocasions, tots dos … (caure, imperfet). Però ara, a punt d’acomiadar-se del duc, son pare, tot allò li … (semblar , imperfet) llunyà, quasi irreal, tan impalpable com la boira que … (alçar-se, plusquamperfet) des del rierol aquell matí. Els homes … (anar , condicional) a la guerra, … ( lluitar-hi, condicional) i … (tornar-ne, condicional) triomfants. No … ( poder , imperfet) ser altrament; Viana … (aferrar-se, imperfet) a aquella esperança. El duc Corven … (inclinar-se, perfet) per besar el front de la seua filla.
—… (ser , imperatiu) forta, Viana —… (dir-li, perfet)—. … (estar , present, 1a persona, singular) segur que … (saber , futur, 2a persona, singular) tindre bona cura del castell. Si tot … (anar , present, 3a persona, singular) bé, … (tornar , futur, 1a persona, plural) abans que … ( arribar , present, subjuntiu) la primavera. —Si tot … (anar , present, 3a persona, singular) bé! —… (repetir , perfet) Viana amb un xiuxiueig. El duc … (contemplar-la, perfet) un instant. —… (tornar , futur, 1a persona, plural) —… (afirmar , perfet)—. T’ho … ( prometre, present, 1a persona, singular). Viana … (sospitar , imperfet) que un guerrer mai no … (haver , condicional) de fer promeses d’aquella manera, però no li ho … (dir , perfet). … (limitar-se, perfet) a assentir sense dir ni un mot. Allà on els arbres canten . Laura Gallego.
2
Quins verbs irregulars hi ha en el text?
37
Ortografia
5
P, b, t, d, c, g. La b i la v
P, b, t, d, c, g
Quan les consonants oclusives ( p, b; t, d; c, g ) es troben a final de paraula confonen el seu so: cap i àrab sonen amb /p/ final; acabat i ràpid , amb /t/; i còmic i llarg , amb /k/. Aplicarem aquestes normes per a saber quan s’ha d’escriure cada lletra. – Darrere de vocal tònica s’escriu p, t o c: arrap, forat, amic. Tindrem en compte aquestes excepcions: les paraules acabades en -etud (quietud ), -itud ( gratitud ) i -gog ( pedagog ); i altres paraules com tub, cub, aljub, fred, sud, fluid, mag, etc. – Darrere d’una vocal àtona o de consonant s’escriu la mateixa lletra que apareix en una paraula derivada: serp serpeta, verb verbal ; profund profunda, cant cantar; blanc blanca, amarg amarga. Hi ha algunes excepcions com càrrec, mànec, espàrrec, aràbic, fàstic, etc. →
→
→
→
→
→
La b i la v La b s’escriu davant de r, l (moble, zebra) i darrere de m (ambient ) i quan alterna amb p en paraules de la mateixa família (cap cabut ). La v s’escriu davant de n (canviar ), en el verb haver , en l’imperfet d’indicatiu (recitava) i quan alterna amb u en paraules de la mateixa família ( jueu jueva). →
→
Activitats 1
Completa les oracions amb l’oclusiva corresponent. – Ricar… es fa un emboli… entre el suman… i el dividen… . – Latitu… nor… o latitu… su…? – No compren… per què m’heu aplica… aques… recàrre… . – Esti… far… de viatjar pels mars del Cari… . – Alber… és mol… resisten… al fre… . – L’aire humi… produïx òxi… a la superfície del material metàl·li… .
2
3
Troba en la sopa de lletres les paraules que corresponen a aquestes definicions i destria quines són excepcions a les normes. ▲ – Home que no sent. sord. – El germà de la neboda. – Allò que destorba. – Persona d’Aràbia. – El contrari del dia. – Allò que crema. – Introducció al principi d’un llibre. – Estat del qui està sol. – Que fluïx, que no és dens. – Estat de la matèria que no és sòlid ni gasós.
38
J F D T O B E N
B A R A R S F V
R L O Z D F C G
O T S H I Z O E
T I D I U L F L
S N X J Q Ç Z O
E M Ç N I L F R
D U T I L O S P
Completa els buits amb b o v . – La rosada fa …rillar la gespa. – L’hi…ern ha…ia aca…at. – Els tre…alladors …an secundar la …aga d’ahir. – Plo…ia des de primera hora de la …esprada. – La co…a esta…a plena de re…olts i a…encs. – Els …ous, les …aques i les ca…res tenen …anyes.
4
Tria la paraula amb què s’ha de completar cada oració. beure / veure botar / votar bull / vull bola / vola
– Des d’ací no puc … el paisatge. – Li agrada … molt alt. – Abaixa el foc, que l’aigua ja … . – El pardalet … sobre la teulada.
UNITAT 6
6
Literatura Narrativa de tradició oral: llegendes i rondalles
Les rondalles i les llegendes són relats orals de caràcter anònim que es transmeten de generació en generació. Atés el seu caràcter oral presenten uns elements característics: – Fórmules fixes d’inici i d’acabament del relat i repetició d’expressions que afavorixen la memorització. – Ús d’un registre col·loquial amb frases fetes, comparacions i exclamacions, onomatopeies, embarbussaments i expressions populars. – Crides al lector per a mantindre la seua atenció. – Personatges poc descrits i plans, és a dir, que no varien al llarg del relat. – Narrador sempre extern i omniscient. La llegenda és una narració situada en un temps passat i en un espai concret que sorgix a partir d’un fet històric real al qual la imaginació popular ha anat incorporant elements meravellosos. Han esdevingut llegendaris molts personatges i fets històrics, com ara el rei Jaume I. La rondalla, en canvi, se situa en un temps passat i en un espai indeterminat. Partix d’un fet imaginari (que pot contindre elements reals) i sol tindre una intenció alliçonadora. •
•
Més informació El recull de rondalles i de llegendes valencianes més conegut és el d’Enric Valor.
Activitats 1 Llig aquesta narració i fes les activitats següents.
Una velleta molt sabuda
Això va anar i era una velleta que era a sa casa escalfant-se a la vora del foc. De sobte va sentir unes passes al pis de dalt. La velleta tota espantada va pensar: —De segur que són lladres. Com podria fer-los fugir? La velleta es quedà pensant un moment. Després, se n’anà cap a l’escala i començà a cridar: —Bernat, puja al terrat! Marieta, trau l’escopeta! Tu, Pere, tira-li darrere! Ramon, compta quants en són! —Ací hi ha molta gent! —van dir un dels lladres, espantat de sentir els crits. —Anem-nos-en ràpid, que si ens agafen… —digué l’altre. I fugiren corrents els dos mentre la velleta ben satisfeta se n’estigué rient una bona estona. I conte contat, conte acabat, i qui no s’alce té el cul foradat! L’any tururany… Narrativa oral al poble de Picany a. Empar
Martínez Ricós.
a) Identifica la fórmula d’inici i la de tancament de la narració. En saps d’altres? Quines? b) Quines expressions populars hi apareixen? c) El narrador és extern o intern? d) Quines característiques del caràcter de la velleta pots deduir? La descriu físicament? e) On i quan se situen els fets? f) La narració anterior és una llegenda o una rondalla?
39
Unitat 7 1
Lectura La llegenda de Sleepy Hollow
La contrada encara es troba sota la influència d’un poder embruixador, que enfosquix les ments de la bona gent i la fa caminar en una abstracció constant. Els veïns tenen gust per tota classe de creences meravelloses; són víctimes de trànsits i al·lucinacions, i sovint veuen visions estranyes i escolten música i veus en l’aire. Tot el veïnat abunda en llegendes locals, llocs embruixats i supersticions amb ambients crepusculars; les estreles fugaces i els meteorits resplendixen més sovint a través d’aquesta vall que en qualsevol altra part de la regió, i sembla que el dimoni del malson, amb els seus nous poltres, l’haja convertida en l’escenari favorit dels seus jocs. No obstant això, l’esperit dominant que volta aquesta regió encantada i que sembla ser el comandant en cap de totes les forces de l’aire, és el de l’espectre d’un figura sense cap que munta a cavall. Alguns diuen que es tracta del fantasma d’un soldat de cavalleria de Hesse, al qual una bala de canó va arrancar el cap en alguna batalla sense nom durant la guerra revolucionària, i a qui els camperols veuen sovint cavalcant a tota brida en la foscor de la nit com si anara sobre les ales del vent. Les seues incursions no es limiten a la vall, sinó que de vegades arriben fins a camins adjacents, i especialment a la rodalia d’una església no molt llunyana. De fet, alguns dels historiadors més veraços d’aquells territoris, que s’han dedicat amb molta cura a reunir i comparar els fets diversos que fan referència a aquest espectre, consideren que, com que el cos del soldat va ser enterrat al cementeri de l’església, des d’aleshores el seu esperit cavalca de nit fins al camp de batalla a la recerca del seu cap, i que la velocitat vertiginosa que de vegades agafa quan passa per la fondalada, com una tempesta de mitjanit, es deu al fet que se li fa tard i té pressa per tornar al cementeri abans del trenc d’alba. Aquest és el contingut general de la llegendària superstició, que ha proporcionat un bon material per a moltes històries fantàstiques en aquella regió d’ombres, i l’espectre és conegut a totes les llars del territori com “el Genet sense Cap de Sleepy Hollow”. La llegenda de Sleepy Hollow. Washington Irving.
Comenta el text 1 On ocorren els fets narrats? Digues quins passat-
ges ho indiquen. 2 Com és la gent de la regió? T’hi sents identificat
o identificada o et consideres totalment diferent d’ells? Explica’t. 3 Qui diu la llegenda que és el genet sense cap de
Sleepy Hollow? 4 Recorda la diferència entre rondalla i llegenda i ex-
plica per què aquesta narració és una llegenda.
40
5 Identifica les dues comparacions amb què es des-
criu la manera de cavalcar d’aquest genet. 6 Quina relació manté aquest personatge amb els fe-
nòmens naturals? 7 Identifica els adjectius del text i raona quin ambient
evoquen: d’amor, d’investigació o de terror. 8 Quines altres històries o personatges tradicionals
coneixes que es conten per a fer por?
UNITAT 7
2
Comunicació Els textos descriptius
La finalitat del text descriptiu és explicar com és una persona, un paisatge, un objecte, etc. Hi predominen els adjectius qualificatius, els sintagmes preposicionals i els verbs atributius (ser, estar, semblar i paréixer ). També solen trobar-s’hi comparacions, metàfores i adverbis que situen els diferents elements en l’espai. És molt important establir un ordre en la descripció (del més general a un detall concret o al revés, de dalt a baix, de dreta a esquerra), etc. Classes de descripcions En la descripció d’una persona o un animal es pot descriure tant l’aspecte físic (les parts del cos, la manera de moure’s, la roba, etc.) com el caràcter. En la descripció d’un objecte convé destacar les característiques que té (forma, grandària, textura, etc.). En la descripció d’espais és important situar els diferents elements que el formen perquè el lector se’n faça una idea de com és.
Activitats 1 Llig aquest fragment descriptiu i fes les activitats
proposades.
La tia Agnamaria era tia meua de debò —i si ho dic així és perquè, al poble, a totes les dones se’ls deia ties, a les velles malgrat que fossen fadrines i a les casades malgrat que fossen joves—. Era baixeta i rodona sense ser grossa. Diu que havia estat molt bonica, i ara tenia la cara de la mateixa color dels cigrons, però dels cigrons quan encara no els han posat les dones a remulla per tal d’amanir el perol de Nadal. I el nas de la tia Agnamaria i la boqueta també eren de cigró. Sempre vestia de negre, com totes les altres dones velles del poble, i duia faldilles amples i cosset de mànigues llargues i mantellet de pèl de cabra a l’estiu i de llana en venir l’hivern, i al cap un mocador de seda negra lligat al coll per sobre la gola. Matèria de Bretanya . Carmelina
Sánchez Cutillas.
a) Qui es descriu en el text? b) Quins adjectius i sintagmes preposicionals la qualifiquen?
c) Copia les comparacions i les metàfores. d) Ordena aquests elements que apareixen en la descripció. pell – aspecte general – roba – cara 2 Redacta una descripció d’una persona que siga to-
talment oposada a l’anterior. Seguix el mateix ordre. 3 Prova a fer un dibuix de l’espai que es descriu en
aquest fragment.
Estic tancat en aquesta cel·la menuda on només puc pegar tres passes a la llarga i topete amb la paret de la finestra amb barrots, tres passes i la porta de ferro. D’ample, entre el llit (un matalàs que descansa sobre una estructura d’obra) i un escriptori (o tauleta) d’obra, l’espai just per a pegar la volta sobre mi mateix. A més, en aquest rectangle, hi ha una tassa de vàter i una pica. Alguns prestatges d’obra i un penja-robes al descobert. Adaptat de Notes finals. Vicent Borràs.
41
3
Llengua i societat La variació estilística (II). El registre formal
Usar un registre informal o un de formal depén del tema del qual es parla, de la intenció o propòsit comunicatiu (convéncer, entretindre, informar, explicar), del canal, que condiciona que el discurs siga oral (espontani) o escrit (elaborat), i de la relació entre els parlants. En una situació formal, el tipus de llenguatge que usa és acurat, el parlant es preocupa per seleccionar les formes lingüístiques precises i per seguir uns criteris de correcció. Algunes varietats estilístiques o registres formals són el llenguatge científic i tècnic, dels manuals de divulgació científica, i el llenguatge literari que pretén crear emoció, bellesa i provocar plaer.
Activitats 1 Llig aquests textos i fes les activitats següents.
Text A
La pluja és un dels principals components del cicle de l’aigua i és la responsable de depositar la major part de l’aigua dolça sobre terra. Depenent de les condicions meteorològiques i geogràfiques, es poden diferenciar diverses formes de pluja. La seua classificació es pot fer segons la durada o la intensitat, segons els mecanismes que l’originen, segons la distribució espacial o segons l’impacte causat en terra.
Text B
Oh, Pluja! Germana la Pluja, tu no n’ets responsable pas, de les inundacions. Ja hem quedat en què la culpa era dels homes, que no ens autocanalitzàvem. En canvi, a tu, quants beneficis te devem, els homes civils! Tu ets la que, sobre les estridències de calor que patim, ací i més enllà, deixes una suavitat discreta, tu ets la que algun cop dónes a la nostra atmosfera delicadeses septentrionals. Tu proporciones ocasió a què llegeixin llibres alguns homes que no llegirien llibres.
a) Quin tema tracten els dos textos? b) Quin conté figures retòriques i un llenguatge expressiu i evocador? c) Posa exemples de l’altre text de tecnicismes i de lèxic clar i precís. d) Quin fragment correspon a un registre formal literari? Quin a un de científic i tècnic. e) Relaciona cada text amb una d’aquestes opcions. – Adaptat de . –
42
Glossari .
Eugeni d’Ors.
UNITAT 7
4
Gramàtica El verb (II). Els temps verbals. Perífrasis
Els temps verbals El present d’indicatiu senyala que l’acció és simultània al moment en què es parla. El present de subjuntiu expressa desitjos o situacions possibles i l’imperatiu, ordres o consells. També s’usa el present quan l’acció és habitual. El passat d’indicatiu indica fets anteriors al moment en què es parla. Pot presentar matisos. – L’imperfet: un fet habitual en el passat. Estiuejava a Benicàssim. – El perfet: un període de temps que no ha acabat. Helena ha vingut a buscar-te. – El passat (simple o perifràstic): un període de temps acabat. Vam representar un sainet. – El plusquamperfet: una acció anterior a una altra de passada. Em va deixar el •
•
Més informació Les formes no personals del verb són l’infinitiu, el gerundi i el participi. L’infinitiu es fa servir, entre altres usos, per a formar el passat perifràstic (vaig pujar, vau arribar ); el participi, en la formació de les formes compostes del verb (han vingut, havies escrit, haja comprat, haguera conduït ).
llibre perquè ja se l’havia llegit. El futur situa l’acció en un temps posterior al moment en què es parla. El condicional expressa que l’acció necessita l’acompliment d’una condició. Si ha guérem comprat els ingredient, faríem tiramisú.
•
•
Perífrasis verbals Les perífrasis verbals estan compostes per dues formes verbals: una conjugada, que fa d’auxiliar i indica el temps, la persona i el nombre, i una no personal ( pensem visitar, comença a ploure, estic estudiant, tinc venudes, etc.) La perífrasi d’obligació es forma amb haver de + infinitiu (He d’arribar prompte a casa) o amb caldre + infinitiu (Cal llegir tots els dies). La de probabilitat es forma amb deure + infinitiu (La biblioteca ja deu estar oberta).
Activitats 1 Llig aquest text i fes les activitats següents.
—I si Tamara no va esvarar? I si la feren relliscar i deixaren que s’ofegara? I si la van colpejar abans i tot és una farsa? Pensa en les persones que coneixíeu l’esborrany del meu informe: Tamara, John i tu. Saps tan bé com jo que hi ha forces interessades a fer que no arribe a debatre’s en el G-12 perquè, si s’accepta, això significaria que algunes persones perdrien tot el poder i fins i tot la riquesa que hui gaudixen. —Però, Sara, què dius? L’informe només el coneixíem els quatre, és impensable que hi haja hagut alguna filtració. No deus creure que John…? —És només una hipòtesi, Walter. Potser no té sentit, però t’ho havia de dir: ets l’única persona en qui puc confiar. De manera que, per si de cas, aniràs alerta quan t’acostes a la teua piscina. Et necessite, Walter. Et necessitaré viu. El centre del laber int.
Agustín Fernández Paz.
a) Classifica en una graella com aquesta les formes verbals que trobes en el text. Vés alerta perquè les formes no personals poden pertànyer també a un temps compost o perifràstic. Formes conjugades
Formes no personals
Perífrasis verbals
b) Identifica el temps verbal de les formes conjugades. – Present
– Perfet
– Imperfet
– Plusquamperfet
– Passat simple
– Futur
– Passat perifràstic
– Condicional
c) Hi ha cap perífrasi d’obligació o de probabilitat?
43
5
Ortografia La essa sonora i la essa sorda
Representem gràficament la essa sonora amb s o z . – s entre vocals (casa, desembre, pisos). – z a principi de paraula (zero, zoo, zona) i darrere de consonant (esmorzar, brunzir, alzina). – Hi ha algunes paraules que porten z entre vocals (amazona, bizantí, ozó, trapezi, topazi). El so de la essa sorda es pot representar amb dos grups de grafies. Amb c o ç: – Usem c davant de e, i (ceba, felicitat, ciment ). – Usem ç davant de a, o, u (llança, eriçó, forçut ) i a final de paraula (lluç, antifaç ). Amb s o ss: – Usem ss entre vocals (nassos, mussol, pessic). – Usem s en qualsevol altra posició (inicial: suc, senyor; final: matalàs, temps; i en contacte amb consonant: estiu, bàlsam).
Més informació Els acabaments -ança, -ença (esperança, temença) sempre duen ç i no s’han de confondre amb -ància, -ència (elegància, urgència). Els acabaments -gressió, -gressor, -pressió, -pressor, -missió, -missor duen ss.
Activitats 1 Classifica aquestes paraules segons que les grafi-
es destacades sonen sordes o sonores. passar
pesar
caçar
bassa
base
casino
zoo
admissió
velocitat
cançó
aranzel
seda
cèntim
feliç
estudi
sofà
2 Completa les paraules en el quadern amb les grafi-
es que representen el so de la essa sonora. …ebra
gri…a
vi…ita
col…e
on…e
angle…a
re…ultat
pin…ell
ti…ores
Al…ira
Mani…es
de…ert
– Vam …eure en la primera fila del …ircuit i véiem pa…ar les moto…icletes a tota velo…itat. – Mar…al i Vi…enta …enten pa…ió per l’en…alada ru…a i pels entrepans de …obra…ada. 5 Destria quines paraules contenen el so de la essa
sorda i quines el de la essa sonora i completa-les amb la grafia corresponent. …ero
al…ina
dan…a
para-…ol
cerve…a
avi…ar
lli…ó
don…ella
e…tranger
mi…ió
for…ut
mar…
ama…ona
auda…
cabà…
curio…a
ti…ana
confu…ió
– Relatiu a l’Amazones.
esmor…ar
…etrill
…irurgia
– Cèl·lula sexual masculina.
…ona
…ebra
…entinella
fu…ió
…enyor
…endrer
3 Escriu la paraula amb z entre vocals que correspon
a cada definició. – Gas que es forma a les capes altes de l’atmosfera. – Aparell per a fer exercicis d’acrobàcia.
4 Completa les oracions amb les grafies que repre-
senten el so de la essa sorda. – Alí…ia anà di…fre…ada de palla…a a la fe…ta que …elebraven al pa…eig de les …ireres.
44
– Di…abte prepararem …opa de …igrons i fe…ols, …épia amb …eba i caraba…a al forn.
6 Fes oracions amb cada parella de paraules.
massa / maça
llissa / llisa
cinc / zinc
UNITAT 7
6
Literatura El text teatral i la representació
Característiques Els textos teatrals són aquells que estan escrits per a ser representats davant d’un públic. No hi ha un narrador ni descripcions sinó que el diàleg entre els personatges fa avançar l’acció. Les intervencions que reciten els actors van precedides pel nom de cada personatge. Les acotacions són les indicacions que fa l’autor com a guia per a representar l’obra sobre les característiques de l’espai (mobiliari, il·luminació, sorolls), els moviments o l’entonació dels personatges. Per a la representació cal crear una escenografia que ajude a crear un ambient o clima (decorat, il·luminació, attrezzo, efectes sonors) i, si cal, comptar amb la tramoia necessària per a fer els canvis de decorat o els efectes especials.
Activitats 1 Llig aquest fragment teatral i fes les activitats se-
güents. Enrenou general. Per les cortines entren els personatges, que ocupen tot l’espai. Hi ha clarament dos bàndols. Cadascun d’aquests té el seu cap de comandament, E TÈOCLES i POLINICES … Sembla que esclatarà la guerra.
E�������: No entraràs. No destruiràs la nostra ciutat. P��������: Saps que no vinc a destruir-la, sinó a exigir-te allò que és meu… E�������: Teu? Només pot haver-hi un rei. I eixe sóc jo. P��������: Has faltat a la teua paraula… E�������: I tu llances un exèrcit estranger contra el teu propi poble! Traïdor! Véns a destrossar els murs que donen abric a aquesta ciutat, pàtria dels nostres recordats avantpassats i estimada pels nostres déus venerats. […] P��������: Etèocles, germà meu. Tu ets el tra ïdor de la nostra estimada terra. El veritable traïdor! Traïdor al nostre pare, traïdor a la teua paraula, traïdor a la nostra pàtria… No sé perquè continue dient-te germà. Ara ets el meu enemic. (Trau l’espasa) […] E������� (Trau l’espasa): Enemics! Enemics amb la mateixa mare! Mai no s’ha vist res més terrible! La lluita només pot ser a mort! […]
Els dos germans es disposen a la lluita. El POBLE , carregat de llances, fa sons de preparatius de guerra. L’ambient va carregant-se de tensió. Acabarà esclatant.
P����: Ja s’han acabat les paraules. Ja no tenen res més a dir-se. […] Comença la lluita entre els germans. Els dos bàndols es fonen en u n sol. Al so de “Mata’l”, crescendo d’accions i ritmes, fins a arribar a ser insuportable.
Adaptat d’ Heroïna. Francesc Campos. a) Quina relació de parentiu hi ha entre Etèocles i Polinices? Quin conflicte han de resoldre? Què opines del fet que el resolguen per mitjà de la lluita armada? b) Qui més intervé en el fragment? c) Com se sap cada vegada que ha d’intervindre un personatge? Com apareix escrit el seu nom? d) Identifica les acotacions del text i destria la informació que contenen segons que faça referència als moviments dels actors o als sons que s’han de sentir. e) Escriu les acotacions que farien falta per a indicar el to de veu dels actors en cada intervenció. f) On penses que ocorren els fets? Quin decorat fa falta per a representar aquesta escena? Redacta l’acotació que hauria d’encapçalar l’escena on es descriu l’escenari.
45
Unitat 8 1
Lectura
Els dotze treballs d’Hèrcules
—Es dirà Hèrcules! —proclamà Zeus al mont Olimp. Acabava de descobrir que estava a punt de tindre un fill i feia uns salts d’alegria tan grans que tot el cel tremolava davall dels seus peus—. Sí, es dirà Hèrcules, i serà més fort que els lleons i més savi que les estreles! Heretarà la noblesa i l’audàcia del seu ascendent, Perseu, i es convertirà en un heroi llegendari: salvarà els homes de la maldat i fins és possible que un dia protegisca els déus dels titans. Sí, es dirà Hèrcules i el nomenaré rei de Micenes! La deessa Hera, en canvi, treia foc pels queixals. Estava cansada de les infidelitats de Zeus, que havia engendrat aquell fill al ventre d’una mortal anomenada Alcmena. Però el que més la irritava era que el seu marit tinguera la intenció que el xiquet es diguera Hèrcules, una paraula que volia dir “la glòria d’Hera”. La deessa estava tan rabiosa que buscava una manera de venjar-se i, a l’últim, s’acostà al seu marit amb una dolçor enganyosa i li preguntà a mitja veu: —Has dit que el pròxim descendent de Perseu regnarà a Micenes? —Doncs sí, això és el que he dit! —tronà Zeus. Amb el somriure als llavis, l’astuta Hera va baixar del mont Olimp i va córrer com la tramuntana fins a la ciutat de Micenes. El rei d’aquesta ciutat era Estènel, un descendent de Perseu que també esperava un fill. Hera va convéncer la deessa dels infantaments que fera que el fill d’Estènel nasquera una hora abans que Hèrcules. El xiquet es va dir Euristeu i, com que va nàixer setmesó, sempre va ser un home malaltís i escarransit. Quan Hera va tornar a l’Olimp, es va acostar al seu marit i li va dir a cau d’orella: —Estimat Zeus, Euristeu ha nascut abans que Hèrcules i, com que també descendix de Perseu, l’hauràs de nomenar rei de Micenes. Un rampell de ràbia va esclatar al cor de Zeus i va haver de fer un gran esforç per dominar-se, però, com que no volia passar per mentider, va haver de fer allò que Hera li reclamava. Els dotze treballs d’Hèrcules. James Riordan.
Comenta el text 1 Com es diuen els pares d’Hèrcules? Qui és la muller de Zeus? 2 Quin futur augura Zeus per a Hèrcules? 3 Per què no li agrada, a Hera, el nom d’Hèrcules? 4 On diu Zeus que regnarà? Què fa Hera per tal que no s’acomplisca aquesta predicció? 5 Què és la mitologia? En quina tradició mitològica està inspirada aquest text?
mitologia grega – mitologia romana mitologia escandinava 6 Quins són els dotze treballs que ha de fer Hèrcules, segons el títol de la novel·la?
Consulta una enciclopèdia o Internet per a saber-ho.
46
Representació d’un dels treballs d’Hèrcules.
UNITAT 8
Comunicació 2 Els textos predictius i els instructius Els textos predictius Fan una previsió d’un esdeveniment futur. Aquest tipus de text sol estar redactat en futur i inclou expressions que marquen la possibilitat o la incertesa (segurament, possiblement, etc.), condicions (en cas que, si, posat que, etc.) o temporalitat. Trobem textos predictius en els butlletins meteorològics, les informacions sobre descobertes científiques, les previsions econòmiques, els programes electorals i els horòscops.
Els textos instructius Tenen dues finalitats: explicar pas a pas el procés perquè es puga realitzar una cosa (receptes de cuina, itineraris o instruccions d’un joc) o bé expressar normes que regulen la vida en societat (reglaments, codi de circulació, normes de salut o de comportament). Usen els verbs en imperatiu o les perífrasis d’obligació i exposen la informació de manera organitzada amb adverbis i expressions que indiquen l’ordre en què s’han de realitzar les instruccions ( primer, a continuació, tot seguit, en primer lloc, etc.) i expressions modals per a indicar com s’han de fer les accions (ràpidament, sense pausa, a poc a poc, etc.). Sovint es complementen amb il·lustracions que faciliten l’enteniment de les instruccions.
Activitats 1 Relaciona les oracions amb nexes condicionals com
en l’exemple. a) La població mundial augmenta molt. b) Produïm massa contaminació. c) Les investigacions mèdiques avancen. d) La temperatura mitjana de la terra augmenta. e) En les conduccions d’aigua hi ha moltes fugues. 1. Hi haurà problemes de superpoblació a les grans ciutats. 2. Mancarà l’aigua. 3. Augmentarà la nostra esperança de vida. 4. Creixerà l’extensió dels deserts. 5. Augmentaran les malalties pulmonars. ▲
Si produïm massa contaminació augmentaran les malalties pulmonars.
2 Inventa una altra conseqüència de cada una de les
oracions de la columna esquerra i redacta un text predictiu sobre el món del demà. 3 Llig aquest text instructiu i fes les activitats proposades.
A la biblioteca s’ha d’estar en silenci i mantindre un ambient d’estudi i de treball. Per a accedir a la biblioteca cal portar el carnet d’estudiant de l’institut. És obligatori deixar les motxilles a l’entrada en els prestatges corresponents. No es permet entrar beguda ni menjar a la biblioteca. Cal desconnectar els telèfons mòbils a la biblioteca. Els llibres i documents de la biblioteca s’han de tractar bé evitant doblegar o trencar pàgines. És molt important que els llibres estiguen ben ordenats, per això cal deixar-los una vegada utilitzats al taulell del bibliotecari perquè ell els ordene. a) Quina de les dues finalitats dels textos instructius té? b) Identifica-hi els verbs en imperatiu i les perífrasis verbals. c) Hi ha expressions que indiquen ordre? Per què? d) Quines expressions que senyalen com s’han de fer les accions hi ha?
47
Llengua i societat 3 L’estàndard La llengua que és normativa permet construir l’estàndard, que és la varietat que es fa servir en els usos públics generals i els parlants la senten com la varietat correcta, comuna i pròpia que s’ha d’usar en les situacions formals. A més a més, elimina les diferències geogràfiques, socials, estilístiques i històriques.
Activitats 1 En quines d’aquestes situacions convé usar la llengua estàndard?
– Un presentador explica per televisió les notícies d’actualitat. – Una manifestant crida una consigna en una marxa pacifista. – Dues amigues parlen sobre quina pel·lícula volen veure. – Un locutor de ràdio narra la història de The Beatles. – Una alcaldessa celebra un casament. – Un pare i un fill juguen al parxís. 2 Llig aquests textos i fes les activitats següents.
Text A
Què m’ha semblat la història de Memòries d’Idhun? Està prou bé. Hi ha moltes aventures, misteris… També moltes guerres, acció, amor… No puc dir quin dels tres llibres és el meu preferit, perquè tots m’han encantat. El que no em va agradar va ser que hi havia massa “Vaig amb Kirtash o em quede amb ells?”, massa dubtes sobre qui escollir, sobretot en el segon, Tríada, que em van arribar a cansar. Però en general em va agradar molt! Un dia em vaig portar el llibre a escola, i tot just aquell dia vam fer lliure. Em vaig posar a llegir, i vaig arribar a un punt, que dic: “Ho sabia!!!” I tots em van mirar :) Text B
Memòries d’Idhun és una història composta per tres llibres. L’escriptora Laura Gallego va començar a pensar en l’argument quan tenia quinze anys, així com en el món fictici d’Idhun i en un dels tres protagonistes, Jack (Idhun). Va idear un mapa del món amb setze anys i una sèrie de personatges, mitologia i altra informació sobre Idhun que va apuntar en llibretes. Fins i tot, va escriure un relat ambientat allà, que encara es conserva en la seua pàgina web oficial. Però tardaria uns deu anys per donar-li forma a tot, mentre desenvolupava la seua carrera professional escrivint altres llibres. En aquestes novel·les, Laura Gallego acostumava a transmetre detalls del seu projecte Memòries d’Idhun o, més tard, utilitzaria elements de treballs anteriors en la trilogia. Adaptat de . a) Quin tema tracten els dos textos? b) Quin mostra un registre col·loquial? Identifica-hi les característiques. c) Quin text és un model de llengua estàndard? Raona la resposta. d) Fes una crítica de cinc línies sobre l’últim llibre que hages llegit en un model de llengua estàndard.
48
UNITAT 8
Gramàtica 4 L’oració (I) Els sintagmes Un sintagma està format per una paraula o un grup de paraules aplegades al voltant d’un nucli que realitza una funció concreta dins de l’oració (subjecte, predicat, complement directe, etc.). Segons la categoria gramatical del nucli, distingim diversos tipus de sintagma: Sintagma nominal (��): aquelles platges.
•
Sintagma verbal (��): beuen molta aigua.
•
Sintagma preposicional (��): amb les meues amigues.
•
Sintagma adjectival (SAdj.): blau fosc.
•
Sintagma adverbial (SAdv.): massa tard.
•
L’oració: subjecte i predicat L’oració és un conjunt de paraules que forma una unitat de comunicació i expressa un pensament complet. L’oració s’organitza al voltant d’una forma verbal conjugada. Està constituïda per un sintagma nominal que fa de subjecte (és a dir, que realitza l’acció que expressa el predicat) i un sintagma verbal que fa de predicat (que expressa allò que es diu del subjecte). El nucli del subjecte concorda amb el verb en nombre i persona, per això hi ha casos en què pot estar el·líptic. Les oracions impersonals (les que designen fenòmens meteorològics i les que es formen amb el verb haver-hi) no tenen subjecte i el verb es conjuga en 3a persona del singular. La biblioteca escolar ha ampliat l’horari d’obertura. �� subjecte
�� predicat
Com has vist, el sintagma nominal pot anar acompanyat de determinants i de complements del nom: sintagmes adjectivals o preposicionals. la biblioteca escolar
l’ horari d’obertura
Det.
Det. nucli
nucli
SAdj.
��
Tipus d’oracions Segons la intenció comunicativa del parlant, l ’oració pot ser: Enunciativa: expressa un fet, pot ser afirmativa o negativa.
•
Interrogativa: formula una pregunta.
•
Exclamativa: expressa emoció, sorpresa, pena o desig.
•
Exhortativa: expressa una ordre, una prohibició o un consell.
•
Desiderativa: expressa un desig.
•
Dubitativa: expressa un dubte.
•
49
Activitats 1 Diferencia el sintagma nominal subjecte del sintagma verbal predicat d’aquestes
oracions. – Maria taral·lejava una melodia de moda. – L’oroneta ha niat allà dalt. – Els rajos de sol es reflectien a les finestres. – Aquell cotxe tan mal aparcat sembla abandonat. – El cambrer va portar el compte. – Aniran junts de viatge els meus pares i els teus. 2 Destria les oracions impersonals de les que tenen el subjecte el·líptic.
– Han escrit moltes cartes plenes d’elogis. – Tranquil·lament vam passejar fins a la font. – Demà tronarà per tota la Comunitat.
– Ha plogut tota la nit sense parar. – Cada any neva menys. – Recolzeu l’escala contra la paret.
3 Identifica els sintagmes adjectivals, els preposicionals i els adverbials de les oraci-
ons de les activitats 1 i 2. 4 Analitza els sintagmes nominals següents.
– una balconada amb plantes – les persones sense sostre – cinc girafes africanes – alguns illots vora la costa
– cap camisa ben planxada – la Universitat d’Alacant – un impost sobre les rendes altes – les dues carpetes blau clar
5 Identifica quin tipus d’oració és cada una d’aquestes.
– A la millor ens n’anirem de viatge a Nova York. – El sol hui ha eixit a les sis i díhuit minuts. – Saps on se n’ha anat Pau? – Potser ha perdut el tren. – M’agradaria tant fer-me una orxata amb fartons ara. – Això que has dit és de molt mala educació! – Apagueu els llums per a estalviar. – Quina alegria que hages pogut vindre! – Acaba ja els deures que ens n’hem d’anar. – Espere acabar bé el curs. – Qui ha dit això? – L’ordinador s’ha bloquejat.
50
Enunciativa Interrogativa Exclamativa Exhortativa Desiderativa Dubitativa
Ortografia 5 G, j, tg i tj. X, tx i ig
UNITAT 8
Ús de g i j i de tg i tj El so de la j del mot jove (palatal africat sonor) es representa: •
Amb j o tj davant de a, o, u: jaqueta, videojoc, jutjat.
•
Amb g o tg davant de e, i: gimnàs, gelatina, equipatge.
•
Són excepcions i s’escriuen amb j davant de e: – Els grups jecc, ject: injecció, objecte. – Algunes paraules com ara jersei, jeroglífic; i noms propis com Jesús o Jerusalem. – Les formes del verb jaure: jec, jèiem, jeia, etc.
•
Fixa’t que els dígrafs tg i tj només apareixen entre vocals.
•
Recorda que els acabaments -atge, -etge s’escriuen amb tg: formatge, tatuatge.
La grafia x La grafia x representa diversos sons: – Com en taxi. – Com en exemple. – Com en xarop o en calaix (palatal fricatiu sord). – Com en xic o en planxa (palatal africat sord).
Ús de x, tx i ig El so de la x de la paraula xic (palatal africat sord) es representa: •
•
Com hem dit, amb x a principi de paraula (xofer, xuplar ) i després de consonant ( punxa, enganxar ). Amb tx quan apareix entre vocals (caputxa, butxaca, cotxe) i a final de paraula quan els derivats porten tx (sandvitx sandvitxera). També a principi de paraula en algunes paraules d’origen estranger: Txèquia. →
•
Amb ig a final de paraula quan en els derivats apareix j, g, tj o tg: (roig mitja).
→
roja; mig
→
Activitats 1 Completa en el quadern els buits de les paraules amb les grafies indicades.
Amb g o j …irafa enve…ós …ulivert barre…a …enet mà…ia ser…ent …oglar
…aponés farin…e an…ines con…ugal ma…ordom …ueu ven…ança …eniva
Amb tg o tj ju…essa pi…or gara…e rebu…ar here…ia via…e rello…e ultra…ar
pla…a forma…e fe…e llina…e lle…or via…ar avanta…ós xanta…ista
Amb x, tx o ig …errac capri… pun…ó fa… …utar …adià milo…a llan…a
bu…aca ro… …iquet mo…illa despa… car…ofa empa… solfe…
51
Activitats 2 Resol els mots encreuats. Les solucions tenen g, j, tg o tj .
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.
9
Lloc on es guarden els cotxes. 1 Lloc on es practica Educació Física. Sinònim d’anhelar . 3 Professional de la salut. La meitat de sencera. Antònim de vells . Ciutat d’Israel on crucificaren Jesucrist. 5 Aigua que cau del cel. 6 Persona que fa massatges. Sisé mes de l’any. 8 Fill de la mateixa mare. Classe de paraula que designa les qualitats del nom.
11 2
4 10 7
3 Destria com sona la x en aquestes paraules.
Xirivia, anxova, caixa, aixovar, xiclet, xinxeta, coixí, eixugar, marxa, dibuix.
Com en xocolate
Com en peix
4 Completa les paraules i escriu-ne una altra acabada en ig o en tx de la mateixa
família. esqui…ar
enut…ar
cartu…era
gava…a
estiue…ar
escabe…ina
bo…eria
mare…ol
5 Escriu les paraules que falten en aquestes oracions. Totes porten g, j, tg, tj, x, tx o ig.
– Trau el tauler, les … i els gobelets i fem una partida de … . – … és el planeta més gran del sistema solar. – Li feia mal la gola i tenia les … amb pus, per això la … li ha receptat un antibiòtic. – Els goril·les, els orangutans i els … són simis. – Ahir, durant l’… de l’obra de teatre, em … oblidar de text que havia de recitar. – A l’estiu, anem a la … a prendre el sol.
52
12
UNITAT 8
6
Literatura El teatre
Tradicionalment, les obres teatrals s’han classificat en tres gèneres: la comèdia, el drama i la tragèdia. La còmedia sol plantejar situacions de la vida quotidiana, amb escenes que provoquen el riure i tenen un desenllaç feliç. Sol tindre una intenció moralitzadora, crítica o satírica. El drama presenta un conflicte greu entre personatges de la realitat quotidiana que es pot resoldre satisfactòriament per al protagonista o no. Té un caràcter seriós. La tragèdia representa una acció d’estil elevat, seriosa i greu entre personatges importants (herois, deus, nobles). Generalment, el protagonista és conduït inexorablement per una passió (amor, odi, ressentiment) o per la fatalitat cap a la catàstrofe.
Activitats 1 Llig aquests fragments i fes les activitats proposades.
Text A
Text B
C����: Carmeta, tu has… C������: Estudiat? (C LAR A assentix amb el cap.) M’ho sé tot. (S’assenyala el cap.) Memòria fotogràfica! Trau el llibre de literatura. ( C LAR A trau el llibre de la motxilla.) Pregunta’m. C���� ( Amb el llibre obert, llig.): Pío… Pío… C������: Això són ciències. C����: … Baroja. C������ (Per a ella.): Pío Baroja. (Tanca els ulls i mou les mans com si estiguera passant les pàgines d’un llibre. Troba la pàgina de Pío Baro ja.) Duu barba? C����: Sí. C������: I boina? C����: Sí. C������: Doncs ja no en sé més.
Entra L AILA , amb un cànter recolzat a la cintura. És u na jove enèrgica i d’una gran bellesa. Va cap a la font, però en veure N ABÍH se li apropa per donar-li una almoina. N����: El cel t’ho premiarà amb escreix, filla meua. Qui ets tu, i quina és la teua família? L����: Sóc Laila, la meua mare es diu Fàtima, i el meu pare, Ibrahim. N����: Ibrahim, el valerós capità de la guàrdia que va morir defensant les fronteres del regne dels tawari, ja fa molts anys…? L����: Dívuit anys fa. No havia nascut jo encara. N����: Llavors no el vas conéixer. Ja comprenc. I ta mare… L����: Ma mare no és d’aquest país. És de la part de la frontera, tocant amb el regne d’Arwan. Allí és on va conéixer mon pare i on es va maridar. Després, quan mon pare morí es traslladà a la capital del regne dels tawari, on vaig nàixer. N����: Llavors, tu ets una de nosaltres.
Carles Alberola i Roberto García. Joan, el Cendrós.
Rodolf Sirera. La princesa del desert.
a) Quins personatges intervenen en cada fragment? A què es dedica cada un? b) Et veus reflectit o reflectida en cap dels personatges? c) De què parlen? Els temes de les converses són quotidians? d) Hi ha cap situació que et semble divertida? Per què? e) A quin gènere teatral pertany cada fragment? Raona la resposta.
53
Unitat
9
Lectura
1
L’illa del tresor
—Barbacoa no és un home corrent —em deia el patró—. Quan era menut va anar a escola, i quan vol parla com un llibre. I, a més a més, és valent com ell sol…, ni un lleó no es podria comparar amb Long John! Jo l’he vist lluitar sol, sense armes, contra quatre homes i trencar-los a tots la crisma. La tripulació sencera el respectava i fins i tot l’obeïa. Tenia una manera d’adreçar-se a cada un d’ells segons el seu propi tarannà i sempre prestava algun servei a algú en particular. Amb mi es mostrava invariablement afectuós i semblava que s’alegrava de veure’m a la cuina, que ell mantenia neta com una patena, amb els plats i les cassoles resplendents i la gàbia del lloro penjada en un racó. —Vine, Hawkins —em deia—, vine a xarrar una estona amb John. No hi ha qui siga més ben rebut que tu, fill meu. Seu i comentarem la jugada. Ací tenim el capità Flint…, li vaig posar capità Flint, deia, pronosticant l’èxit del nostre viatge. Eh, capità? I el lloro es posava a cridar escandalosament: “Doblers, doblers, doblers!”, fins que et preguntaves com era que no perdia l’alè o fins que John tapava la gàbia amb un mocador. —Aquest animal, Hawkins —deia el cuiner—, deu tindre ben bé dos-cents anys; la majoria viuen eternament, i no crec que ningú, llevat del mateix diable, haja presenciat més maldats que ell. Tal com el veus, ha navegat amb England…, el famós capità England, el pirata. Ha estat a Madagascar, a Malabar, a Surinam, a Providence i a Portobelo. Va assistir a la pesca de les galeres afonades carregades de plata. Allà va aprendre això dels “Doblers!”, i no és estrany: en van traure més de tres-cents mil, Hawkins! Presencià l’abordatge del Virrei de les Índies, en aigües de Goa. I qualse vol diria que és un pollet encara! Però prou que has ensumat l’olor de la pólvora, eh, capità? “Alerta!”, cridava el lloro, “A l’abordatge!”. —Ah, és un valent, eh? —deia, aleshores, el cuiner i li donava un terròs de sucre que treia de la butxaca. L’illa del tresor. Robert L. Stevenson.
Comenta el text
54
1
El narrador és intern o extern? Com es diu? A què penses que es dedica?
2
Quina relació hi ha entre Barbacoa, el cuiner i Long John? Quins trets del seu caràcter destaca el fragment?
3
Qui és el capità Flint? En quins llocs ha estat? Localitza’ls en un mapamundi.
4
Quines aventures ha viscut el capità Flint?
5
Què significa l’expressió “Doblers, doblers, doblers!”?
6
Busca informació sobre la novel·la L’illa del tresor i fes-ne un resum.
UNITAT 9
2
Comunicació Els textos periodístics
La premsa és el conjunt de publicacions impreses, especialment els diaris i altres periòdics, que informen generalment sobre fets d’actualitat. Hui dia la majoria de diaris en paper tenen també versió digital, i n’hi ha que només es publiquen en Internet. Els gèneres periodístics informatius mantenen el públic al dia de l’actualitat. Es caracteritzen per l’objectivitat, per la transmissió de la informació sense afegir-hi valoracions ni matisos personals. Les notícies, les cròniques (esportives, de societat, de corresponsal, etc.) i els reportatges ens fan saber el que ocorre arreu del món. Recorda que vam analitzar la notícia en la unitat 4. Els gèneres periodístics d’opinió tenen la intenció d’influir en el punt de vista del lector. Són subjectius i expressen les valoracions de l’autor sobre els fets d’actualitat o d’interés general de manera que intenta convéncer el lector de les seues opinions. Els gèneres d’opinió són l’editorial d’un diari, les cartes al director, la crítica (cinematogràfica, teatral, literària, etc.) i l’article d’opinió.
Tin en compte A vegades, es disfressen les valoracions sobre els fets com si foren simples informacions, per això hem d’anar alerta i no confondre informació amb opinió.
Activitats
w 1
Destria les expressions correctes sobre les notícies. – La notícia és un relat subjectiu / objectiu d’un fet d’actualitat. – Respon sis preguntes: què / qui (o a qui) / contra qui / quan / on / com / per què / cap a on ? – L’estructura formal de la notícia es dividix en titular / entrada / capítols / cos de la notícia . – El cos de la notícia es presenta en en columnes / pilars / en lletres del mateix color .
2
Llig aquesta crítica literària i fes les activitats proposades. Gramàtiques extraterrestres ( La comunicació amb civilitzacions interestel·lars a la llum de la ciència) ens parla, com indica el subtítol d’aquest estudi, de la comunicació amb civilitzacions extraterrestres en vista del que la ciència pot revelar hui dia. Des del 1959 la comunitat científica busca senyals de vida intel·ligent provinents d’altres punts de l’univers. La coordinació de tots els investigadors en el programa SETI és una iniciativa mai vista de treball conjunt d’especialistes i centres de tot el món. Fernando J. Ballesteros, investigador i astrònom de la Universitat de València i col·laborador habitual de premsa i ràdio, ens explica de forma clara i amena les condicions per a la vida, la possibilitat de trobar-les fora de la Terra o com es veu més enllà del nostre sistema planetari. L’escolta de radiotransmissions no ha donat resultats ara per ara, però sí que ha originat molts avenços tècnics i un millor coneixement del cosmos. Gramàtiques extraterrestres no podrà respondre totes les preguntes, però el que sí que és segur és que en despertarà unes altres de noves i, alhora, plantejarà un emocionant repte al lector. Adaptat de L’illa. Revista de llibres.
a) Què valora aquesta crítica? b) És una crítica positiva o negativa? Raona la resposta. c) Subratlla les expressions que consideres subjectives, com ara adjectius qualificatius o verbs valoratius. d) Després d’haver-ne llegit la crítica, t’interessa llegir el llibre? Per què?
55
Lèxic
3
Barbarismes i vulgarismes
Els barbarismes i els vulgarismes són paraules incorrectes que no apareixen en els diccionaris i, per això, hem d’evitar usar-ne. Apareixen en el registre informal i denoten una llengua poc acurada. Un barbarisme és una paraula d’una altra llengua, normalment el castellà, que s’usa en substitució d’una de va lenciana, la qual pot arribar, fins i tot, a desaparéixer. Així, les paraules tovalló, vestit o furgadents, sovint se substituïxen per *servilleta, *traje o * palillo.
•
Els vulgarismes són paraules o expressions que no seguixen la norma de la llengua. En són exemple * poblema o *auia en comptes de problema, aigua.
•
Activitats 1
Escriu que el representa cada imatge. Fixa’t que sovint se substituïxen per barbarismes.
2
Identifica els barbarismes d’aquestes oracions i substituïx-los per les expressions correctes que et donem. altres – estona – malaltia – despeses – cap – malsons – turmell – Vam esperar Jesús molt de rato. – La meua jefa parla tres idiomes. – S’ha girat el tobillo i s’ha fet molt de mal. – Tinc molts gastos amb el nou pis. – Jo ja he acabat, els demés ja s’apanyaran. – De menut tenia pesadilles angoixoses. – La sida és una enfermetat que no té cura.
3
Corregix els vulgarismes d’aquest text. Vam pogramar una llectura poètica per demà a l’esprà i mos vam comprometre a ferla acompanyada d’istruments musicals. Encà que no tenim casi temps, hem d’assajar-la pa apendre a llegir sense quidrar perquè, si nos, no se’ns antendrà.
56
UNITAT 9
4
Gramàtica L’oració (II)
El predicat El sintagma verbal (��) exercix la funció de predicat. El nucli del �� és un verb que concorda amb el nucli del subjecte. Segons el tipus de verb que hi fa de nucli distingim el predicat nominal, que es forma amb els verbs copulatius o atributius (ser, estar, semblar i paréixer ), i el predicat verbal, que es forma amb els verbs predicatius (la resta de verbs). Hi poden aparéixer diversos complements verbals. L’atribut (Atr.) expressa un estat o una qualitat del subjecte i apareix amb els verbs copulatius o atributius: Les tres amigues semblen bessones. El complement directe (��) indica l’objecte que rep l’acció verbal i no va introduït per la preposició a: Ahir vaig trobar Ricard a la biblioteca. El complement indirecte (��) assenyala el destinatari de l’acció expressada pel verb i va introduït per la preposició a: Regalarem dues entrades als guanyadors del concurs. El complement circumstancial (��) indica les circumstàncies de lloc, temps, manera, quantitat, etc., en què transcorre l’acció del verb: Demà anirem amb Pere al supermercat. El complement de règim verbal (���) va introduït per una preposició regida pel verb ( pensar en, parlar de, col·laborar amb, dedicar-se a, etc.): Andrea confiava en el seu germà. El complement predicatiu (CPred.) és un adjectiu o participi que complementa alhora el verb i el subjecte o el ��, per això hi concorda: Les xiquetes contestaren nervioses. •
•
•
•
•
Més informació Les oracions simples tenen un sol verb. La unió de dues o més oracions simples mitjançant conjuncions o signes de puntuació en forma una de composta.
•
Activitats 1
Afig a cada sintagma nominal un de verbal per tal de fer oracions amb sentit. – El poliesportiu municipal… – Les finestres de l’institut…
2
– Crevillent… – Les balenes…
a) Quins verbs són copulatius? Quins, predicatius? b) Quines oracions tenen predicat nominal? Quines, predicat verbal? Identifica de quina classe són els complements verbals subratllats. – Dedique als deures dues hores. – En l’espectacle actuava un trapezista excepcional. – Les corredores estaven orgulloses del resultat. – No parlem més d’aquest tema! – Poseu adob a les plantes.
Completa cada oració amb el complement verbal indicat que hi vaja bé pel sentit. – Hem d’escriure + CD. – Hem d’escriure + CI. – En el banquet, hem menjat + CC. – En el banquet, hem menjat + CD. – El dimecres a la vesprada, Adrià i jo col·laborem +
Encercla el nucli del predicat d’aquestes oracions i fes les activitats següents. a) El cel està cobert. b) El conductor va aparcar malament el cotxe. c) Els xiquets van jugar tota la vesprada amb el fang. d) Els membres de l’equip blau són els guanyadors. e) La còmoda pareixia molt antiga. f) El monòleg de l’humorista tenia acudits divertidíssims.
3
4
5
.
CRV
Destria les oracions simples de les compostes d’aquest text. De tant en tant, a cada un dels estudiants ens arribava una senzilla capsa de car tó, de color gris, que era, us ho cregueu o no, un obsequi de Cadbury, la gran fàbrica de xocolates. Dins de la capsa hi havia onze rajoles de xocolate, totes de mides diferents i de gustos diferents, numerades de l’u al dotze. Onze de les rajoles eres noves creacions de la fàbrica. La dotzena era la rajola-control, que ja coneixíem tots. A la capsa hi havia també un full de paper amb els números de l’u al dotze, amb dues columnes en blanc, l’una per a posar-hi notes del zero al deu, i l’altra per a observacions. El nen. Roald Dahl.
57
Ortografia
5
L·l, h i consonants nasals
El dígraf l·l El dígraf l·l apareix sovint en paraules començades per al·l-, col·l-, il·l- (al·lucinar, col·locar, il·lusió), en paraules acabades en -el·la, -il·la, -il·lar (novel·la, goril·la, vacillar ) i en algunes famílies de paraules que alternen l o ll final amb l·l en els derivats: tranquil / tranquil·la. També apareix en a ltres paraules, com ara excel·lent, intel·ligència, idil·li, etc. La h La h no es pronuncia i, per això, cal que t’hi fixes i intentes retindre en la memòria el vocabulari on s’usa. Pot aparéixer a principi de paraula (hàbil, herència, hipòtesi, honest ) i a l’interior (alcohol, cohesió, prohibir, vehicle). A vegades no apareix en paraules en què el castellà sí que la fa servir (coet, orfe, orxata, os, ou). Les consonants nasals Les consonants m i n es confonen fàcilment quan es troben a final de síl·laba, per això hem de tindre en compte que s’escriu m davant de p, b, m i f (ombra, emparar, commoció, àmfora); tot i que són excepcions enmig, benparlat, tanmateix i els mots començats per en-, in-, con- seguit de f (enfadar, inflar, confondre). S’escriu n davant de v (enviar, canvi, enveja), excepte en el mot tramvia. També has de parar atenció en les paraules que contenen el grup mp (comptar, exempt, símptoma, assumpte), el grup nn (tennis, innocent, annexió) o les que usen m on en castellà usen n (somriure, premsa, empremta).
Activitats 1
Escriu la paraula amb l·l que correspon a cada definició i fes-hi oracions. – Narració llarga. – Centre d’estudis. – Embotit de color rosa que a vegades porta olives.
3
Troba en la sopa de lletres deu paraules que contenen m o n. G
T
V
Z
B
C
A
N
V
I
– Treballar en comú amb algú.
S
Ç
P
R
E
M
S
A
Ç
O
– De metall.
O
L
G
S
N
Z
T
J
D
R
M
H
I
M
P
R
E
M
T
A
Corregix l’ús de la grafia h en aquestes oracions.
R
S
C
L
A
F
T
P
B
N
– Air estava malumorat; hara veurem com s’a alçat ui.
I
N
F
E
R
M
E
R
P
G
– Va demostrar molta abilitat reparant el veicle.
U
J
F
S
L
D
Ç
V
R
U
– La proibició de subastar les joies va exhaltar els ànims.
R
P
T
R
A
M
V
I
A
T
E
Ç
Z
B
T
R
H
F
S
A
F
L
A
M
C
L
A
X
O
N
– L’ivern que ve hactuarà la filarmònica d’Amburg – L’ort estava cobert d’una erba exuberant i holorosa.
58
– Obèlix carrega sempre un menir a l’hesquena
– Que no es pot llegir.
– Nineta de l’ull. 2
– Es va desmahiar en veure’s l’emorràgia.