BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT Primària
Ensenyament individualitzat
Pla de millora Programa d’ampliació Ciències de la Naturalesa 5 El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències de la Naturalesa, per a cinqué curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi Fernández i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ Raquel de Andrés González Julia Manso Prieto Ignacio Meléndez Hevia Juan San Isidro IL·LUSTRACIÓ Jordi Baeza Albalate EDICIÓ EXECUTIVA Begoña Barroso Nombela DIRECCIÓ DEL PROJECTE Teresa Grence Ruiz DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Presentació L’ensenyament individualitzat L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Per a fer-ho possible, és important establir un pla que els ajude a superar les dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats. Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas. Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests, hi ha: • La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi. • El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. • I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats: – Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els continguts principals de la unitat i per a desenvolupar les competències. – Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Ciències de la Naturalesa 5
3
Índex Pla de millora Unitat 1 Fitxa 1......................................................... 8 Fitxa 2......................................................... 9
Unitat 2 Fitxa 1....................................................... 10 Fitxa 2....................................................... 11
Unitat 3 Fitxa 1....................................................... 12
Unitat 4 Fitxa 1....................................................... 14 Fitxa 2....................................................... 15
Unitat 5 Fitxa 1....................................................... 16 Fitxa 2....................................................... 17
Unitat 6 Fitxa 1....................................................... 18
Unitat 7 Fitxa 1....................................................... 20
Unitat 8 Fitxa 1....................................................... 22 Fitxa 2....................................................... 23
Unitat 9 Fitxa 1....................................................... 24 Fitxa 2....................................................... 25
Unitat 10 Fitxa 1....................................................... 26 Fitxa 2....................................................... 27
Unitat 11 Fitxa 1....................................................... 28 Fitxa 2....................................................... 29
Unitat 12 Fitxa 1....................................................... 30
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Unitat 1.................................................. 40 Unitat 2.................................................. 42 Unitat 3.................................................. 44 Unitat 4.................................................. 46 Unitat 5.................................................. 48
Fitxa 2....................................................... 31
Unitat 6.................................................. 50
Unitat 13
Unitat 7.................................................. 52
Fitxa 1....................................................... 32
Unitat 14 Fitxa 1....................................................... 34
Unitat 15 Fitxa 1....................................................... 36
Unitat 8.................................................. 54 Unitat 9.................................................. 56 Unitat 10............................................... 58 Unitat 11............................................... 60 Unitat 12............................................... 62 Unitat 13............................................... 64 Unitat 14............................................... 66 Unitat 15............................................... 68 Solucionari........................................... 71
Ciències de la Naturalesa 5
5
Pla de millora
1
Estem formats per cèl·lules
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les persones estem formades per milions de parts molt menudes anomenades cèl·lules. Les cèl·lules són les unitats més xicotetes que formen els éssers vius i que realitzen les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció.
1 Completa l’oració següent.
Els éssers humans tenim en comú amb tots els éssers vius dues característiques: • Realitzem les funcions vitals de • Estem formats per
,
i
.
.
2 Quin nom reben els éssers vius formats per més d’una cèl·lula? Posa dos exemples d’aquest
tipus d’éssers vius. 3 Quin instrument es necessita per a observar les cèl·lules? Per què?
4 Relaciona cada funció vital amb la seua definició.
Nutrició •
• Les cèl·lules es divideixen i originen altres cèl·lules filles.
Relació •
• Les cèl·lules obtenen les substàncies que necessiten per a créixer i aconseguir energia.
Reproducció •
• Les cèl·lules reben la informació del medi que les envolta i poden reaccionar davant aquesta.
5 Posa tres exemples de tipus de cèl·lules del cos humà.
8
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
1
Els nivells d’organització del cos humà
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. En el nostre cos, les cèl·lules del mateix tipus s’uneixen formant teixits. Els teixits s’agrupen formant òrgans i la unió de diversos òrgans dóna lloc als aparells i els sistemes. El nostre organisme està format per la unió de tots els aparells i sistemes del nostre cos, que treballen de forma coordinada.
1 Escriu el nom dels nivells d’organització que representen els dibuixos.
2 Què és un teixit? Posa dos exemples de teixits del nostre cos.
3 Completa el text escrivint les paraules que falten.
Un
consta d’òrgans de diferent tipus o de diversos sistemes que funcionen
de manera coordinada per a realitzar un treball. L’ inclou òrgans com la llengua, l’estómac, el fetge o els intestins. 4 Completa la taula escrivint els textos que hi falten.
Nivell d’organització
Definició
Exemple
Òrgan Diversos òrgans del mateix tipus que realitzen la mateixa funció. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
9
2
La funció de relació
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La funció de relació ens permet percebre tot allò que ocorre al nostre voltant i reaccionar-hi d’una forma adequada. En aquesta funció intervenen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
1 Relaciona les dues columnes.
Òrgans dels sentits •
Sistema nerviós •
Aparell locomotor •
• Correm per agafar l’autobús perquè arribem tard. • Sentim el timbre de la porta. • El cervell s’adona que fa fred i envia ordres als músculs dels braços perquè ens posem l’abric.
2 Assenyala les situacions en les quals intervé la funció de relació.
Ens mengem una poma. Acariciem un conill i notem la suavitat del seu pèl. Accelerem el pas per creuar per un pas de vianants abans que hi arriben els cotxes. 3 Explica com es du a terme la funció de relació en aquest procés.
10
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
2
Els òrgans dels sentits
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els òrgans dels sentits capten informació de l’exterior i l’envien pels nervis fins al cervell.
1 Completa les oracions utilitzant les paraules següents.
nervis – papil·les – cervell – llengua – caragol – receptors – auditiu Al
es troben els receptors que capten els sons. El caragol està unit
al nervi
, a través del qual la informació es transmet al
A la pell es troben els als
.
del sentit del tacte, que estan units a través dels quals la informació arriba al cervell.
A la superfície de la
es troben les
que contenen
els receptors dels sabors. 2 Escriu els noms de les parts de l’ull.
3 Escriu els noms de les parts del nas.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
11
3
El sistema nerviós
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. El sistema nerviós es divideix en dues parts: el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric. Està format per un únic tipus de teixit, el teixit nerviós. Les cèl·lules que formen aquest teixit s’anomenen neurones.
1 Escriu tres funcions del sistema nerviós.
2 Escriu el nom de les parts de la neurona.
3 Completa l’esquema utilitzant les següents paraules.
nervis motors – medul·la espinal – encèfal – sistema nerviós perifèric – cervell
cerebel
sistema nerviós central
bulb raquidi
Sistema nerviós nervis sensitius
12
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 1 4 Completa el text següent.
Els nervis
transmeten informació des dels òrgans fins a l’encèfal
i la medul·la espinal. Els nervis
porten les ordres des de l’encèfal i la medul·la
espinal fins a altres òrgans. 5 Escriu els noms de les parts del sistema nerviós.
6 Relaciona les dues columnes.
Moviments involuntaris •
Moviments voluntaris •
• El cervell analitza la informació i elabora una resposta. • La medul·la espinal rep la informació i ordena un moviment.
7 Explica quin tipus de moviment mostra la imatge i quines parts del cos hi participen.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
13
4
Els ossos i les articulacions
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els ossos són òrgans rígids i resistents que formen l’esquelet. Els ossos del nostre cos s’uneixen entre si mitjançant les articulacions.
1 Relaciona les dues columnes.
Os pla •
• Temporal
Os llarg •
• Vèrtebra
Os curt •
• Peroné
2 Completa les oracions escrivint les paraules que hi falten.
• Les
són uns ossos que protegeixen el cor, els pulmons, l’estómac
i el fetge. • La columna vertebral està formada per les
. Aquests ossos protegeixen
la medul·la espinal. 3 Escriu el nom dels ossos assenyalats.
14
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
4
Els músculs i el moviment
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els músculs són uns òrgans elàstics que s’uneixen als ossos i fan que aquests es moguen. L’aparell locomotor realitza els moviments que ordena el sistema nerviós gràcies a la capacitat dels músculs per a variar de grandària.
1 Completa les oracions següents.
• L’
realitza els moviments que ordena el sistema nerviós
gràcies a la capacitat dels
per a variar de grandària.
• Sovint, en el moviment d’una articulació participen dos
anomenats
, que realitzen moviments oposats.
2 Escriu una frase amb aquestes paraules.
musculatura – esquelet – aparell locomotor 3 Escriu el nom dels músculs assenyalats.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
15
5
Lesions i malalties del sistema nerviós i de l’aparell locomotor
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les lesions de la medul·la poden produir paràlisis i les de l’encèfal, danys cerebrals. El sistema nerviós també es veu afectat per malalties degeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson. L’aparell locomotor pot patir diverses lesions com les fractures dels ossos, els esquinços dels lligaments i les contractures musculars.
1 Posa exemples d’accidents que poden tindre com a conseqüència lesions del sistema nerviós.
2 Quina pot ser la conseqüència d’una lesió medul·lar?
3 Digues si aquestes oracions són verdaderes (V) o falses (F). Escriu les falses correctament.
L’Alzheimer és una malaltia que afecta els ossos i els músculs. El Parkinson és una malaltia que provoca pèrdues de memòria. L’alcohol altera el funcionament del cervell. 4 Completa les oracions escrivint les paraules que hi falten.
• L’abús d’alcohol dóna lloc a una malaltia crònica, l’ • Les
es produeixen pel trencament d’un os.
• Els
ocorren quan els lligaments s’inflamen a causa d’una torçada.
• Quan es fa un esforç excessiu amb un múscul es produeix una
16
.
Ciències de la Naturalesa 5
.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
5
Hàbits saludables del sistema nerviós i de l’aparell locomotor
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Per a mantindre en bon estat el nostre aparell locomotor hem de fer exercici físic, mantindre una bona postura per a evitar lesions en la columna vertebral i en les articulacions i prendre aliments rics en calci, fòsfor i vitamina D. Per a cuidar la salut del sistema nerviós hem d’evitar beure alcohol i procurar dormir huit hores diàries, portar una vida ordenada i tindre temps d’oci.
1 Què cal fer per a evitar lesions com esquinços i fractures quan practiquem
algun esport? 2 Explica quins són els beneficis de fer exercici físic.
3 Posa tres exemples de bones postures per a l’esquena.
4 Quins aliments contenen calci? Per què són imprescindibles aquests aliments
per a la nostra salut? 5 Quina vitamina necessitem perquè els ossos fixen el calci? Com podem obtindre-la?
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
17
6
La importància de la fotosíntesi
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. A diferència dels animals, les plantes no prenen aliments, sinó que els fabriquen elles mateixes. Per a fer-ho necessiten llum, aire, aigua i, la majoria, un sòl fèrtil. La funció de nutrició en les plantes consta de dos processos: • La fotosíntesi, per la qual les plantes fabriquen el seu propi aliment. • La respiració, la finalitat de la qual és l’obtenció d’energia a partir de l’aliment produït.
1 Indica amb una X les característiques presents en cada fotografia.
A
B
C
Fotografies
Llum Alta
D
Mitjana
Aigua Baixa
Molta
Mitjana
Temperatura Poca
Alta
Mitjana
Baixa
A B C D 2 Indica en quin dels llocs representats en les fotografies de l’activitat anterior situaries les
plantes següents.
18
Estepes. Són arbustos que habiten en zones assolellades, • amb temperatures mitjanes i altes i amb humitat intermèdia.
• Fotografia A
Molses. Són unes plantes que creixen en llocs de poca llum, amb temperatures mitjanes i alta humitat.
•
• Fotografia B
Cactus. Són plantes que habiten en zones amb molta llum, amb altes temperatures i baixa humitat.
•
• Fotografia C
Avets. Arbres que habiten en zones amb molta llum, amb baixes temperatures i humitat intermèdia.
•
• Fotografia D
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 1 3 Relaciona cada una d’aquestes estructures amb el lloc on es troben en la planta i la funció que
realitzen. A continuació, completa el text. Estomes •
• Transportar
• Fulles •
• Intercanvi
Pèls absorbents •
Vasos liberians •
Vasos llenyosos •
En les
• Tija
•
• Arrel
•
gasós
• Absorbir
hi ha uns petits orificis anomenats
relacionats
que té lloc durant la respiració i la fotosíntesi.
amb l’ En la
hi ha uns conductes encarregats de
anomenats En l’ d’
aigua i sals minerals
i uns altres anomenats
que porten aigua i aliments.
hi ha unes estructures anomenades
que s’ocupen
l’aigua i les sals minerals presents al terra.
4 Completa les imatges i indica quina representa la respiració i quina, la fotosíntesi.
Aigua i sals minerals
Llum del sol
Energia
Oxigen Diòxid de carboni
Aliments
Diòxid de carboni
5 Tenint en compte els dibuixos de l’activitat anterior, respon a aquestes preguntes.
• Què necessita una planta per a fer la fotosíntesi? I què produeix? • Què necessita la planta per a respirar? I què produeix? Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
19
7
Els ecosistemes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Un ecosistema és el conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc, on es relacionen entre ells, i el medi físic en què viuen. El medi físic està format per tots els components no vius de l’ecosistema. Hi ha dos tipus de medis, els terrestres i els aquàtics. Els éssers vius són tots els animals, les plantes i els altres éssers vius que formen part de l’ecosistema. Cada ésser viu té unes necessitats diferents i habita al lloc on pot satisfer-les. Es diu que els éssers vius estan adaptats al medi on habiten.
1 Explica què és un ecosistema i, a continuació, indica què representen els dibuixos següents.
2 Observa els dibuixos de l’activitat anterior i completa els requadres.
Éssers vius de l’ecosistema
20
Medi físic de l’ecosistema
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 1 3 Observa el dibuix i resol les qüestions de més avall.
• Escriu el nom de les següents espècies en el dibuix. conill – linx – alzina – àguila – romer – papallona – ratolí − fardatxo • Classifica els éssers vius de la qüestió anterior en flora i fauna. Flora: Fauna: • Defineix població i, a continuació, encercla els éssers vius del dibuix que formen poblacions. 4 Indica quin tipus de medi representen les imatges següents i, a continuació, relaciona
les columnes. A
B
• Anfós
•
• Acumula aigua a la tija.
A •
• Cactus de canelobre •
• Viu en caus durant el dia i caça de nit.
B •
• Serp de cascavell
•
• Té bufetes plenes d’aire per a pujar a la superfície.
• Alga roja coral·lina
•
• Té aletes per a desplaçar-se amb facilitat.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
21
8
Les relacions d’alimentació en l’ecosistema
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Una de les relacions més importants que s’estableixen entre els éssers vius és la d’alimentació. Segons l’alimentació, els éssers vius poden ser productors, consumidors (primaris, secundaris, terciaris…), carronyers o descomponedors. Les relacions d’alimentació es representen mitjançant cadenes i xarxes alimentàries.
1 Observa el dibuix i respon.
A
B
falcó
llop
senglar
geneta trèvol oriol
alzina llagosta
• Com es poden representar gràficament les relacions d’alimentació d’un ecosistema? Mitjançant
, com es mostra en la imatge A.
Mitjançant
, com es mostra en la imatge B.
• A quin grup pertany cada un dels éssers vius de la imatge A? Escriu una P davant dels productors i una C davant dels consumidors. • Completa les cadenes alimentàries segons el dibuix. Alzina ➝
➝
Trèvol ➝
➝ oriol ➝ ➝ llagosta ➝
22
Ciències de la Naturalesa 5
➝ llop Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
8
Relacions beneficioses i perjudicials entre éssers vius
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. A més de les relacions d’alimentació, entre dues espècies d’un ecosistema es poden donar altres tipus de relacions beneficioses o perjudicials per a una espècie o per a les dues. Entre aquestes relacions es troben el mutualisme, el comensalisme, el parasitisme i la competència.
1 Llig el text i respon.
En un jardí es dedica part de l’espai als rosers. Tant les abelles com les papallones voletegen fins a posar-se sobre les roses i alimentar-se del seu nèctar. Últimament han aparegut molts pugons i formigues sobre les tiges. Sembla que les formigues s’alimenten d’un residu lletós del pugó i, a canvi, els defensen d’enemics com les marietes. Al costat dels rosers hi ha un grup de pins. Es pot vore com algunes plantes de vesc introdueixen les arrels en el pi i obtenen saba bruta dels seus vasos llenyosos. En un últim espai del jardí s’ha sembrat un hortet. En aquest, l’escarabat morrut està causant problemes a la collita. Però hi ha una aranyeta microscòpica que el considera un gran amic, ja que li permet viatjar-hi al damunt. • Quins tipus de relacions, diferents de la d’alimentació, trobes en el text? Defineix-los. 2 Descriu el tipus de relació que mostra la imatge.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
23
9
Els ecosistemes terrestres
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. En els ecosistemes terrestres els éssers vius estan instal·lats sobre el sòl i envoltats per aire. Aquests ecosistemes varien segons el tipus de vegetació i el clima. Entre aquests ecosistemes es troben els boscos, les praderies de muntanya, els deserts i les estepes.
1 Quina és la característica principal dels ecosistemes terrestres?
2 Completa les oracions.
El bosc és un ecosistema en el qual la vegetació predominant són els
,
que proporcionen recer i aliment a nombrosos animals com El bosc atlàntic es dóna en llocs amb clima Està format per arbres de fulla
i estius
.
com
El bosc mediterrani es dóna en llocs amb clima Està format per arbres de fulla
.
. i estius
.
com
.
3 Digues si aquestes oracions són verdaderes (V) o falses (F) i escriu les falses correctament.
Les praderies de muntanya són ecosistemes en els quals totes les plantes tenen troncs llenyosos. En les estepes i els deserts el clima és sec i les temperatures, temperades. 4 Relaciona cada animal amb l’ecosistema on habita.
24
Marmota •
Llebre •
Linx •
Ós • Ciències de la Naturalesa 5
• Bosc atlàntic • Bosc mediterrani • Praderies de muntanya • Deserts i estepes Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
9
Els ecosistemes aquàtics
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. En els ecosistemes aquàtics els éssers vius estan envoltats d’aigua. Se’n poden diferenciar dos tipus segons la quantitat de sals que hi haja dissoltes en les seues aigües: els ecosistemes marins com les platges, les costes rocoses o el mar obert, i els d’aigua dolça com els rius o els llacs.
1 Completa les oracions següents.
i pel moviment continu
Els ecosistemes marins es caracteritzen per la de les aigües a causa de l’
i els
.
En els ecosistemes d’aigua dolça, com els tenen molt poques
o els
, les aigües
dissoltes.
2 Relaciona cada animal amb l’ecosistema en què habita.
Puça de mar •
Dofí •
Polp •
Cuc arenícola •
Estrella de mar •
Tauró •
• Mar obert
• Costa rocosa
• Platja
3 Explica quines característiques té el medi físic dels rius.
4 Escriu el nom dels animals i les plantes que viuen en una llacuna.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
25
10
Efectes de les persones sobre el medi ambient
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Tot el que envolta un ésser viu i l’influeix constitueix el seu medi ambient. Les nostres accions influeixen cada vegada més sobre el medi ambient; els principals efectes negatius de l’ésser humà són la contaminació, la desforestació, la desertificació i l’extinció d’éssers vius.
1 Raona la diferència entre medi físic d’un ecosistema i medi ambient d’un ésser viu.
• De què està format el medi ambient d’un ésser viu? • Poden uns altres éssers vius formar part del medi ambient d’un individu? Completa la resposta amb un exemple. • Quina és, llavors, la principal diferència entre el medi físic que ocupa un individu i el seu medi ambient? Explica-ho amb un exemple. 2 Relaciona les accions de les persones amb els efectes que poden produir.
Pescar salmó de forma excessiva. •
• Desforestació
Llançar fem a un pantà.
•
• Extinció d’éssers vius
Fer foc en un bosc.
•
• Contaminació
3 Observa l’efecte perjudicial de l’activitat humana sobre el medi ambient.
Descriu en què consisteix.
26
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
10
La conservació del medi ambient
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Per a conservar el medi ambient, les autoritats han de crear espais protegits i els ciutadans han de seguir normes de comportament, com ara reciclar els residus, respectar la naturalesa i estalviar aigua i energia.
1 En alguns parcs naturals és possible llogar una cabanya per a gaudir de la naturalesa.
• Què és un parc natural? • Què es protegeix amb les lleis que regeixen els parcs naturals? • Quines normes de comportament has de seguir si vius un temps en una d’aquestes cabanyes? 2 Digues quines de les actituds següents serveixen per a protegir el medi ambient i quines
el perjudiquen, i explica el per què en aquests casos. A
B
C
D
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
27
11
La massa, el volum i la densitat
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La densitat és la quantitat de matèria, o de massa, que hi ha en un volum. Si un cos és més dens que l’aigua, s’hi enfonsa. Si és menys dens, flota.
1 Completa aquesta taula
Què és?
En quines unitats es mesura?
Amb quins instruments es mesura?
Massa Volum 2 Quin és el volum de la pedra? Explica el mètode que s’ha utilitzat per a calcular-lo.
25
cm3
25
20
20
15
15
10
10
5
5
cm3
3 Una pilota té un volum de 2.200 cm3 i una massa de 660 g. Una altra pilota té un volum
de 120 cm3 i una massa de 36 g. • Calcula la densitat de les dues.
• Creus que estan fetes de materials diferents o del mateix material? Explica per què. • Flotaran en l’aigua?
28
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
11
Les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els sòlids tenen un volum constant i una forma fixa, llevat que s’exercisca sobre aquests una força que els deforme o els trenque. Els líquids tenen un volum constant, però la seua forma s’adapta al recipient. Els gasos tenen un volum i una forma variables: poden comprimir-se i expandir-se.
1 Entre aquestes frases, n’hi ha dues que són errònies. Indica quines són i subratlla de roig
els errors. Una pedra és un sòlid que canvia de forma si li apliquem una força i la trenquem. L’aire és un gas el volum del qual no canvia si li apliquem una força i el comprimim. Un globus de goma és resistent, perquè es pot deformar i després recuperar la forma. 2 En la primera imatge pots vore una xeringa en la qual hi ha 10 cm3 d’aire. En la segona,
s’ha empés l’èmbol de la xeringa sense deixar-ne eixir l’aire, fins a arribar als 5 cm3. Assenyala, entre les frases següents, les tres que expressen correctament el que ha passat. En (A) el volum d’aire és més gran que en (B).
A
En (A) la massa d’aire és més gran que en (B). En les dues xeringues hi ha la mateixa quantitat d’aire. En (A) l’aire està més comprimit que en (B).
B
En (B) l’aire està més comprimit que en (A). 3 Relaciona les dues columnes i escriu a la dreta un exemple de material que tinga
aquesta propietat. Es trenca amb facilitat.
•
• Flexibilitat
Recupera la forma després d’un esforç. •
• Duresa
Suporta un esforç sense deformar-se. •
• Fragilitat
Es doblega amb facilitat.
•
• Elasticitat
No es ratlla fàcilment.
•
• Resistència
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
29
12
Les forces i la deformació dels cossos
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les forces provoquen deformacions en els cossos. Segons com es comporten davant d’aquestes, els cossos són indeformables o deformables. Aquests poden ser plàstics o elàstics, segons que recuperen la forma o no.
1 Observa la imatge i fixa’t en quin tipus de cossos s’hi veuen.
• Escriu la paraula correcta per a completar les frases. La part de fusta és un cos
.
La banda de goma és un cos
.
La boleta de plastilina és un cos
.
• Explica la diferència entre cossos indeformables i deformables, usant l’exemple anterior. Posa dos exemples més de cada tipus de cos. 2 Defineix cos elàstic i cos plàstic. A continuació, escriu una «E» en les imatges que mostren
cossos elàstics i una «P» en les que mostren cossos plàstics.
30
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
12
Les forces i el moviment dels cossos
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les forces provoquen el moviment d’un cos quan està aturat i l’aturen quan està en moviment. La força de la gravetat fa que els cossos es moguen atrets cap a la superfície de la Terra i la força de fregament és la que fa que els cossos en moviment s’aturen. La velocitat ens indica com de ràpid es mou un cos.
1 En aquesta seqüència, les fletxes negres i les de color gris clar indiquen l’acció de dues forces
diferents. A
B
C
• Explica què passa en cada imatge. No oblides indicar què representa cada fletxa. A: B: C: 2 Si llancem una pilota perquè la nostra amiga l’arreplegue des del seu balcó, és probable que
caiga de nou fins a nosaltres. Per què passa això? Subratlla la paraula correcta. Quan es llança la pilota cap al balcó, s’exerceix una força / velocitat cap avall / amunt. La força de fregament / de gravetat, que va en el mateix / un altre sentit, comença a accelerar-la / frenar-la i la pilota perd velocitat / força fins que s’atura / cau. A partir d’ací, la velocitat / força de la gravetat fa que comence a aturar-se / caure i que la seua velocitat / força augmente fins a arribar a terra. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
31
13
L’energia
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’energia és la causant que es produïsquen canvis en la matèria. Hi ha diverses formes d’energia: lluminosa, química, tèrmica, etc. L’energia es pot transformar, transferir, acumular i transportar.
1 En els exemples següents, indica de quin cos a quin altre es transfereix energia
i quin tipus d’energia és. • Acostem les mans fredes a una estufa i ens les calfem. • Colpegem una pilota amb el peu i la llancem lluny. • Colpegem una nou amb una pedra i en trenquem la corfa. 2 Entre aquestes frases, n’hi ha dues que són errònies. Indica quines són i escriu-les
a continuació de forma correcta. El corrent que circula pels cables és energia lluminosa. Quan un llamp incendia un arbre, es produeix una transformació d’energia elèctrica en energia tèrmica. La fusta pot cremar perquè conté energia tèrmica que permet la seua combustió. 3 Analitza les transformacions energètiques que es produeixen i completa el text.
El menjar ens proporciona energia i tindre energia i tindre així energia
32
Ciències de la Naturalesa 5
, gràcies a la qual podem moure’ns . Podem usar el moviment per calfar-nos les mans fregant-les . Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 1 4 En els exemples següents, indica quin tipus d’energia hi ha emmagatzemada.
5 Respon a les preguntes següents.
• Conté un cotxe energia química acumulada? On? • Es pot transportar, és a dir, portar d’un costat a un altre, aquesta energia química? De quina forma? • En quina part del cotxe es transforma l’energia química en energia mecànica de moviment? • De quina forma es transfereix aquesta energia mecànica fins a les rodes? 6 Explica els canvis que produeix l’energia en la matèria en els casos següents.
• Un riu ha excavat una vall profunda. • Les barres d’urani calfen l’aigua del reactor en una central nuclear. • Quan es rasca la punta d’un misto, s’inflama. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
33
14
L’ús de l’energia
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. A Espanya, el sector en què es consumeix més energia és el transport, i el sector en què menys, l’agricultura. El tipus d’energia que més s’utilitza són els derivats del petroli. L’ús de fonts d’energia no renovables origina importants problemes que afecten tot el planeta. Per a evitar-los, hem d’adoptar diverses mesures d’estalvi d’energia.
1 Ordena aquests sectors de major a menor consum d’energia a Espanya i posa dos exemples
d’activitat de cada un. agricultura – indústria – llars – serveis – transport 2 Quina és l’energia final que més es consumeix a Espanya? I la que menys?
3 Completa el gràfic següent sobre els usos de l’energia a les llars espanyoles.
calefacció – aigua calenta – cuina – aire condicionat – il·luminació – electrodomèstics
19 % 22 % 4 % 7 % 47 % 1 %
34
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 1 4 Enumera els quatre problemes principals que es poden produir per l’ús de l’energia i la causa
fonamental que els genera. 5 El següent dibuix representa l’efecte hivernacle. Explica què passa en aquest procés.
• L’efecte hivernacle ajuda a mantindre una temperatura adequada per a la vida a la Terra. Llavors, quin és el problema que es provoca? 6 Indica les mesures que pots prendre per a estalviar energia a casa.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
35
15
Màquines i estructures
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Una màquina és un objecte que utilitzem per estalviar temps i esforç en les nostres activitats. En totes les màquines és fàcil identificar elements comuns, entre els quals destaquen els operadors mecànics. La tecnologia és el conjunt de coneixements relacionats amb la invenció i l’ús de les màquines. Una estructura està formada per un conjunt d’elements que suporten el seu pes i el transmeten als punts on descansa, perquè siga resistent i estable.
1 Relaciona cada un dels elements d’una màquina amb la seua descripció.
L’estructura •
• Component de la màquina que produeix moviment.
La carcassa •
• Elements que condueixen l’electricitat al motor o als llocs on és necessària.
El motor •
Els circuits elèctrics •
Els sensors •
Els operadors mecànics •
• Peça que protegeix la màquina i que serveix perquè altres elements s’hi unisquen. • Part sobre la qual recolzen els altres components de la màquina. • Peces mòbils d’una màquina que s’utilitzen per a transmetre el moviment o la força d’unes parts a unes altres. • Components que permeten a una màquina rebre informació de l’interior o de l’exterior.
2 Col·loca en el lloc que corresponga del dibuix el nom de cada operador mecànic.
roda dentada – ressort roda – palanca manovella – eix
36
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 1 3 Observa els següents avanços tecnològics i completa la taula.
A
B
C
Nom de l’avanç tecnològic
D
En què millora la nostra vida?
A B C D
4 Indica si aquestes estructures són artificials o naturals, de quin material estan fetes
i la funció que fan.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
37
Programa d’ampliació
1
L’organització del cos humà
Nom
Data
La longevitat de les cèl·lules Segons unes recerques recents, la majoria de les nostres cèl·lules viuen menys de deu anys. Quan arriba el moment, se substitueixen per altres de noves; és a dir, experimenten una renovació. En general, el moment de renovació es produeix abans en els teixits on les cèl·lules pateixen o treballen més. Així, com a terme mitjà, les cèl·lules epitelials es renoven cada dues setmanes i els glòbuls rojos, cada quatre mesos. Només algunes cèl·lules ens acompanyen al llarg de tota la nostra vida; entre aquestes, la majoria de les cèl·lules del cervell. La causa sembla ser que la seua funció és tan important i delicada que no poden tindre cap «distracció».
1 Respon a les preguntes.
• La majoria de les teues cèl·lules són igual, més joves o més majors que tu? • Què creus que contestaran els teus companys? Per què? 2 Analitza la renovació cel·lular.
• Explica en què consisteix la renovació de les cèl·lules. • Amb quina funció vital de les cèl·lules està relacionada? Tria la resposta correcta. Amb la funció de nutrició. Amb la funció de relació. Amb la funció de reproducció. • Creus que les cèl·lules del cervell es reprodueixen? Per què?
40
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Què saps de les cèl·lules que esmenta el text?
• Assenyala el nom que reben les cèl·lules del cervell. Adipòcits
Neurones
Glòbuls rojos
Nervis
• Les cèl·lules del mateix tipus s’agrupen per formar teixits. Com es diu el que formen les cèl·lules que has indicat abans? • Què són els glòbuls rojos? • Subratlla la paraula o les paraules correctes: Les cèl·lules que es perden en una hemorràgia són glòbuls rojos / neurones / adipòcits. L’edat d’aquestes cèl·lules que es perden és de més de sis / menys de quatre / cinc mesos. • En què es diferencien els glòbuls rojos i les neurones? Dibuixa les dues cèl·lules. 4 La majoria de les cèl·lules del cervell ens acompanyen durant tota la nostra vida.
• El cervell és un òrgan molt important. Saps per a què serveix? • Creus que està format per altres teixits, a més del teixit nerviós? Per què? 5 Explica aquesta oració: «Les cèl·lules epitelials, que recobreixen la superfície del nostre cos,
es renoven amb freqüència perquè pateixen molts danys». Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
41
2
La funció de relació. Els sentits
Nom
Data
El mètode Braille Fins al segle XVI es creia que les persones invidents no podien aprendre. Llavors es va idear un sistema basat en l’ús de lletres en relleu; però sense escoles on ensenyar-lo, no va servir de molt. A més, resultava molt complicat. En 1825, Louis Braille va crear el seu propi mètode: el sistema Braille. El seu ús es va fer internacional en 1878. Saps en què consisteix aquest sistema? Si imagines que un full de paper té dibuixades tres columnes i dues files, formant una taula, i disposes de sis punts, voràs que hi ha moltes maneres possibles de col·locar-los en cada cel·la o «quadradet». Doncs bé, per a representar cada lletra, número, signe de puntuació i símbol matemàtic, els punts en relleu es col·loquen de manera diferent. Per a llegir, cal posar els dits índex de cada mà sobre el text. Amb el dit índex de la mà esquerra, es llig la línia des de l’extrem esquerre fins al centre, i amb el dit índex de la mà dreta, des de la meitat de la línia fins al final. Quan l’índex dret comença a treballar, l’esquerre ja és al principi de la línia següent; així la lectura és contínua. Per a escriure, es pot utilitzar un paper i un punxó o bé un teclat adaptat.
1 El sistema Braille es va basar en un mètode creat tres anys abans per Nicolas Barbier.
En aquest hi havia diferents combinacions de dotze punts en relleu que es llegien amb un dit. • Quines diferències trobes entre el sistema de Barbier i el de Braille? • Què significa que les lletres estan «en relleu»? Què passaria si no fóra així? • Quin avantatge suposa llegir amb dos dits en comptes de fer-ho amb un de sol? 2 Els òrgans dels sentits són fonamentals en la funció de relació.
Assenyala de quins sentits es parla en el text. Vista
42
Ciències de la Naturalesa 5
Oïda
Tacte
Gust
Olfacte
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Tant Barbier com Braille estaven afectats de ceguesa. La ceguesa és la incapacitat
de vore-hi, que és permanent en les persones cegues o invidents. Tenint en compte com es produeix la visió, quins òrgans podrien estar danyats en aquestes persones? 4 Els òrgans dels sentits posseeixen uns receptors que capten la informació de tot el
que passa al nostre voltant. Però quin estímul de l’exterior és fonamental per al sistema Braille? Assenyala l’estímul que percep la pell en la lectura en Braille. Forma
Fred
Pressió
Textura
Calor
5 Quan juguem, estudiem, ens entretenim o ens comuniquem, en molts moments hem de llegir.
Per aquest motiu, el sistema Braille s’està adaptant a aquestes noves necessitats, com ja es va fer amb el desenvolupament de teclats d’ordinador per a invidents. Escriu una breu redacció sobre les possibles aplicacions del sistema Braille. 6 Des de la invenció del sistema Braille s’han ideat
diverses maneres de facilitar a les persones invidents la comunicació amb el medi. Posa alguns exemples de com s’ha fet. Pots ajudar-te del dibuix. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
43
3
El sistema nerviós
Nom
Data
Extremitats que «s’adormen» Molt sovint, quan mantenim la mateixa postura molt de temps, notem alguna cosa estranya en desfer-la: dificultat per a moure’ns i formigueig o insensibilitat. Per exemple, si ens asseiem a llegir un llibre i creuem les cames, estem «xafant» algun nervi. Si no canviem de postura durant massa temps, la compressió mantinguda del nervi farà que en alçar-nos exclamem: «Se m’ha adormit una cama!».
1 Respon a les qüestions.
• Explica amb paraules teues què passa, en realitat, quan a algú se li «adorm» una cama. • Si xafes una mànega connectada a una boca de reg, l’aigua deixa d’eixir; quan en retires el peu, l’aigua flueix de nou. Relaciona aquest fet amb el text. 2 Quina part del sistema nerviós està afectada temporalment quan se’ns «adorm» una extremitat?
Assenyala la resposta correcta. Sistema nerviós central Sistema nerviós perifèric Encèfal Mèdul·la espinal
44
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Indica quin tipus de moviment es fa en cada cas.
• Quan tractem d’alçar-nos després d’estar un temps asseguts.
• Quan, davant la sensació que caurem, ens agafem a l’objecte de més a prop.
Moviment voluntari
Moviment voluntari
Moviment involuntari
Moviment involuntari
4 Llig de nou el segon paràgraf de la lectura.
• A què es deuen els efectes que notem? Relaciona les dues columnes. Dificultat per a moure’s •
• Nervi motor
Formigueig o insensibilitat •
• Nervi sensitiu
• Explica la resposta anterior. 5 Els nervis més grossos, com els que transmeten quina forma tenen les coses, tarden més a
recuperar-se després d’una compressió que els més fins, com els nervis que transmeten dolor. Explica per què, quan es va passant la sensació de mà «adormida», de primer sentim dolor i després recuperem el tacte. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
45
4
L’aparell locomotor
Nom
Data
Som més alts al matí que a la nit Els cartílags de l’aparell locomotor són com esponges menudes que contenen gran quantitat d’aigua. Entre aquests, es troben els cartílags que separen totes les vèrtebres entre si: els anomenats discos intervertebrals. Des que ens alcem fins que ens gitem, caminem, correm, ens asseiem a fer els deures, etc., fem moltes activitats en les quals els cartílags han de suportar el pes del nostre cos. I durant tot aquest temps, van perdent aigua. En canvi, mentre estem gitats quan dormim, els nostres cartílags recuperen l’aigua que els fa elàstics com un moll. Així, quan ens despertem, som entre 1 i 2 centímetres més alts que quan ens gitem.
1 Respon a les qüestions.
• Què és més correcte dir, que ens encongim pel dia o que creixem a la nit? Justifica la resposta. • Segons la teua resposta anterior, creus que la imatge ens pot confondre? Per què? 2 En el text es compara el cartílag amb una esponja i amb una molla.
Explica aquestes comparacions.
46
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Segons el text, els cartílags són estructures elàstiques.
• Què significa aquesta qualitat? • Recordes quin altre component de l’aparell locomotor és elàstic? 4 El cartílag de les articulacions i els discos intervertebrals és un teixit tou que es comprimeix
quan es pressiona. Quines altres estructures del nostre organisme estan formades per cartílag? 5 Els reconeixements mèdics serveixen per a comprovar quin és el nostre estat de salut.
Per a saber-ho, ens pesen, ens mesuren i ens fan una sèrie de proves. • Quan creus que es fan els reconeixements mèdics? Assenyala la resposta correcta. Al matí.
A la vesprada.
A la nit.
• Justifica la resposta anterior. 6 Si un corredor de marató mesurara la seua alçada just després d’arribar a la meta, després de
recórrer els més de 42 km d’aquesta prova, podria mesurar fins a tres centímetres menys. • Com explicaries aquest fet? • Si dos corredors comencen la carrera amb la mateixa alçada i diferent pes, qui mesura menys en acabar la prova: el que pesa més o el que pesa menys? Per què? Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
47
5
La relació i la salut
Nom
Data
Un son reparador El descans és un hàbit saludable; però hi ha altres bons hàbits que, al seu torn, ens ajuden a descansar mentre dormim. Així, fer exercici durant el dia i portar una alimentació sana i equilibrada faciliten un son reparador. A més, tots dos hàbits contribueixen a evitar l’obesitat, que també dificulta el son. Si mantenim un horari més o menys fix, el cervell s’hi acostuma i, arribat el moment, «sap» que és hora de dormir o d’alçar-se i ens resulta més fàcil fer-ho. També és molt important «donar pistes» al cervell sobre la proximitat del moment de descansar. Per això, tots els dies farem el mateix abans de gitar-nos. Són activitats positives per al son totes aquelles que ens relaxen: prendre una dutxa calenta, llegir un llibre, escriure un diari… En canvi, dificulten el son fer els deures, vore la televisió, jugar a l’ordinador, al mòbil o a la consola just abans d’anar al llit. A més, hem de sopar almenys dues hores abans i incloure en aquesta última menjada del dia proteïnes i fruita, a més d’evitar sucres i refrescs amb cafeïna. No oblides llavar-te bé les dents després! Quines altres pistes podem donar al cervell perquè sàpia que ha arribat l’hora de dormir? Hem de dedicar el llit només per a això, per a dormir, i no per a jugar, menjar, vore la televisió… A més, el dormitori ha de ser un lloc tranquil, silenciós, tan fosc com es puga i amb una temperatura agradable.
1 Respon a les preguntes.
• Com resumiries el text en unes poques línies? • Per què creus que el text es titula «Un son reparador»?
48
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 2 Analitza aquesta afirmació: «El descans és un hàbit saludable».
• Què és un hàbit saludable? • Per què el descans ho és? • A més dels que s’esmenten en el text, quins altres hàbits saludables coneixes? 3 Indica quines activitats fas abans de gitar-te per a tindre un son reparador.
• Assenyala les activitats del text que inclous en la teua rutina. Prendre una dutxa calenta.
Llegir un llibre.
Escriure un diari.
• Digues quines altres activitats dus a terme o creus que podries fer per a relaxar-te. 4 El xocolate és un aliment que conté una substància semblant a la cafeïna: la teobromina.
Penses que menjar xocolate havent sopat ajuda a agafar el son? Selecciona la resposta correcta. No, perquè el xocolate conté una substància excitant. Sí, perquè menjar xocolate és una activitat relaxant. Sí, perquè el xocolate conté sucre. 5 Observa les imatges i decideix en quina habitació dormiries millor.
Una vegada que la nostra habitació té les condicions adequades, quina és la postura més convenient que hem d’adoptar per a dormir? Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
49
6
La importància de la fotosíntesi
Nom
Data
Llimacs amants del sol «Plantes, no sou tan especials». Aquest és el missatge del mol·lusc marí Elysia chlorotica, que no només sembla una fulla, sinó que actua com a tal. Aquest llimac pot viure de la llum solar tota la vida (fins a un any); tot el que necessita són unes poques algues de color verd groguenc. La captació d’energia solar per fotosíntesi és més coneguda com una propietat exclusiva de plantes i algues. Però, fa dècades, els biòlegs marins van descobrir que els llimacs de mar «roben» a les algues de les quals s’alimenten uns components cel·lulars anomenats cloroplasts, que utilitzen per a convertir el diòxid de carboni en sucres. El cos en forma de fulla, de cinc centímetres, permet a l’Elysia chlorotica captar amb eficiència la llum solar per a realitzar la fotosíntesi. Adaptat de National Geographic – Agost de 2010
1 Observa la imatge i respon a les preguntes.
• Per l’aspecte, per què diries que l’Elysia chlorotica és un animal? Quin altre animal et recorda? • En què s’assembla externament l’Elysia chlorotica a una planta? • Quins altres éssers vius s’observen en la imatge? 2 L’Elysia chlorotica és un animal; tot i això, obté l’energia de forma diferent a la gran majoria
dels animals. • D’on obtenen l’energia la major part dels animals? • Com aconsegueix l’energia, per contra, aquest mol·lusc marí? • Quins altres éssers vius obtenen l’energia de la mateixa manera que l’Elysia chlorotica?
50
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Els llimacs aquàtics duen a terme la funció de nutrició de forma similar a les plantes
i les algues. Assenyala quins processos inclou la funció de nutrició. Relació Respiració Reproducció Fotosíntesi • Explica en què consisteix el primer procés que has marcat prenent com a model l’Elysia chlorotica. 4 Els éssers fotosintètics aquàtics desenvolupen la fotosíntesi dins de l’aigua.
• Assenyala què necessiten per a realitzar aquest procés. Aigua
Oxigen
Sals minerals
Diòxid de carboni
• Indica d’on creus que obté l’Elysia chlorotica cada un d’aquests components. 5 Quan naix, l’Elysia chlorotica és un animal grisenc amb taques marrons.
Llig de nou el text i respon. • Per què penses que aquest mol·lusc marí es diu chlorotica de cognom? • A què es deu el fet que el mol·lusc adult siga de color verd? • Quina substància verda fa possible que l’Elysia chlorotica realitze la fotosíntesi? En quins components de les seues cèl·lules creus que es troba aquesta substància? Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
51
7
Els ecosistemes
Nom
Data
Els horts escolars són notícia L’AMPA d’un centre escolar ha decidit recuperar l’hort de l’escola, que portava 10 anys sense ser conreat. El primer dia, els menuts horticultors van fer un plànol de l’hort i, després, van preparar els bancals per plantar-hi les primeres hortalisses (creïlles, cebes, porros i pèsols), van afegir cucs a la terra i van traure els caragols del seu futur hort. Adaptació de «Horticultores en edad escolar» Lavozdeaviles.com - 13 d’abril 2014
Els bancals on els estudiants d’un centre de primària fan les seues plantacions tenen un sistema de reg per degoteig. Segueixen una forma ecològica de conrear, de manera que no arranquen les collites, sinó que les tallen perquè les arrels sempre estiguen al lloc. Durant el curs es fan les plantacions de temporada. A l’octubre es van plantar encisams, coliflors, bròquils, cols, carlotes o faves; a la primavera ha sigut el torn de les tomaques, les carabasses o les carabassetes. Adaptació de «Modelo a seguir de cómo lograr un huerto escolar ecológico» Lasemana.tv - 25 de març de 2014
Per al projecte d’hort ecològic, una escola ha facilitat un terreny prou gran: uns 50 metres quadrats. El bidell s’ha encarregat de llevar-ne les pedres i el Concello hi ha aportat dos camions de terra per anivellar el terreny, que té un cert pendent. S’hi crearan quatre bancals; entre aquests, es plantarà calèndula per a atraure marietes, les larves de les quals devoren els perjudicials pugons. Envoltant els bancals també es crearà una tanca de plantes aromàtiques, amb rudes a les vores per a fer fora els talps. Als bancals s’aniran plantant, de forma escalonada, verdures i hortalisses de tota mena. Adaptació de «La comunidad escolar de Oca cultivará un huerto ecológico» LavozdeGalicia.es - 2 d’abril de 2014
1 Explica què és un hort.
• Penses que un hort és un ecosistema? Per què? Si creus que ho és, indica de quin tipus.
52
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 2 Els ecosistemes anomenats «artificials» tenen la majoria dels components, com l’aigua, el tipus
de sòl i els organismes vius, controlats per les persones. Penses que l’hort és un ecosistema natural o artificial? Justifica la resposta. 3 Per a viure, les plantes d’un ecosistema necessiten aigua.
• Com l’obtenen les plantes de l’hort? • Què creus que significa el refrany «L’aigua de pluja no evita el reg»? 4 Imagina un hort escolar que reunira les característiques descrites en tots els textos.
Quines poblacions tindria? Variarien aquestes poblacions al llarg de l’any? Digues com ho saps. 5 A més de l’ésser humà, hi ha altres animals que modifiquen el medi físic de l’hort.
Quin és el medi físic? Quins d’aquests animals s’esmenten en el text i com actuen? 6 Digues quines accions descrites en els textos indiquen que els horts escolars
són ecològics. Traure els caragols en comptes de matar-los amb productes químics.
Llevar les pedres per a evitar que les plantes cresquen entre elles.
Atraure marietes per a eliminar pugons en comptes de fer-ho amb insecticides.
Fer fora els talps amb una planta.
Tallar la collita i no arrancar les arrels. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Utilitzar terra per a anivellar el terreny en comptes de plantar en pendent. Ciències de la Naturalesa 5
53
8
Les relacions dels éssers vius
Nom
Data
Un menú molt ampli L’àguila cuabarrada és un ocell rapaç que s’alimenta d’altres ocells de poca grandària (sobretot de perdius i coloms) i de mamífers mitjans i menuts (principalment cervatells i conills), així com de diferents rèptils que s’amaguen entre els arbustos de timó i espígol. Tot i això, aquesta àguila també aprofita a voltes cadàvers d’altres animals abandonats entre les estepes. Es creu que aquest comportament, observat en parelles de les muntanyes de Toledo, es produeix només quan escassegen les preses. Això passa a l’hivern, època de l’any en la qual hi ha menys aliment disponible en la naturalesa, i també en qualsevol estació en àrees on hi ha menys preses. Adaptació de «Un menú molt ampli» – National Geographic Juny de 2009
1 Respon a les preguntes.
• Quina és la dieta de l’àguila cuabarrada? És sempre la mateixa? Si no és així, indica com varia. • Segons la resposta anterior, quin tipus d’animal és l’àguila cuabarrada? Assenyala la resposta o les respostes correctes i, a continuació, justifica la teua elecció. Consumidor primari
Consumidor terciari
Consumidor secundari
Carronyer
Descomponedor
2 Analitza les diverses relacions d’alimentació que hi ha en l’ecosistema on habita l’àguila
cuabarrada. • Què mengen les preses de l’àguila cuabarrada? Relaciona amb fletxes.
54
Perdius i coloms (omnívors) •
Cervatells i conills (herbívors) •
Rèptils (carnívors) •
Ciències de la Naturalesa 5
• Arbustos • Herbes • Animals menuts Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
• Fes un esquema de la xarxa tròfica en la qual participa l’àguila a l’estiu.
• Fes un esquema de la xarxa tròfica en la qual participa a l’hivern.
3 Quan escasseja l’aliment, l’àguila cuabarrada es pot menjar el que queda dels animals capturats
i devorats abans per altres consumidors secundaris. • Observa el dibuix i indica quin tipus de relació s’estableix entre el linx ibèric i l’àguila cuabarrada. Mutualisme Parasitisme Comensalisme Competència Cap • Explica la resposta anterior. 4 Quan escassegen les preses, quin tipus de relació s’estableix entre els depredadors
com l’àguila cuabarrada i el linx? És una relació beneficiosa o perjudicial? Explica per què. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
55
9
Els tipus d’ecosistemes
Nom
Data
Esculls de corall Els esculls són un dels ecosistemes més diversos del planeta. Hi ha unes 900 espècies de coralls i més de 4.000 espècies de peixos depenen dels esculls coral·lins per a sobreviure. A més, en aquests habiten molts altres animals: esponges, crustacis, mol·luscos, estrelles de mar, tortugues i serps marines, dofins, taurons… Els esculls comencen a formar-se quan un animal menut, de menys de dos centímetres, anomenat pòlip, es fixa a una roca del fons marí. Encara que el seu cos és tou, la seua base està formada per un esquelet dur protector. A l’interior dels seus teixits viuen unes algues microscòpiques. Els coralls obtenen els nutrients dels productes derivats de la fotosíntesi de les algues; però també tenen tentacles punxants i verinosos amb els quals capturen zooplàncton i fins i tot peixets. Els pòlips viuen en aigües netes, càlides i poc profundes. Allí es divideixen i formen colònies: els coralls. Quan una generació de coralls mor, el seu esquelet es queda al lloc i la generació següent s’hi fixa i hi creix al damunt. Així es formen els esculls de corall! Saps que poden tindre diversos metres d’ample i estendre’s durant quilòmetres?
1 Respon a les preguntes
• Què és un escull de corall? Explica-ho amb paraules teues. • Què és un pòlip? Descriu breument aquest animal.
56
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 2 Segons el text, un escull de corall és un ecosistema.
• Quin tipus d’ecosistema és? Tria les opcions correctes i ordena-les a continuació per a respondre. Terrestre
Aquàtic
Aigua dolça
Marí
• Dels ecosistemes que coneixes, amb quin l’identifiques? Platja
Costa rocosa
Mar obert
3 En el cas dels esculls de corall, el medi físic també té una gran influència sobre
els seus éssers vius. • Quins són els factors físics més influents en aquest ecosistema? • Creus que podria existir un escull de corall en mar obert? Per què? 4 Segons el text, els esculls de corall són ecosistemes molt diversos. Què creus que significa
aquesta afirmació? Que reuneixen característiques de molts ecosistemes diferents. Que els éssers vius que els constitueixen són molt diferents entre si. Que hi ha esculls de molts tipus. 5 A l’interior dels teixits dels pòlips hi ha algues microscòpiques.
• Quin tipus de relació hi ha entre les algues i els pòlips? En què consisteix? • Quins altres tipus de relació creus que es poden donar en aquest ecosistema? Fes una breu descripció de cada una. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
57
10
Les persones i el medi ambient
Nom
Data
Un bosc en perill Els boscos de surera, anomenats suredes, són un dels ecosistemes més importants d’Europa. Disposen de moltes espècies de plantes, com les aromàtiques, les medicinals i els cultius d’olivera i blat; a més, donen recer a algunes de les espècies animals més amenaçades, com l’àguila imperial i el linx ibèric. Les persones solen cuidar molt les suredes perquè ens proporcionen bellotes per a l’alimentació del porc ibèric i suro per a fabricar taps. El suro s’extrau de l’escorça de la surera sense necessitat de talar l’arbre. Saps que l’escorça torna a eixir? Mentre obtenen profit de les suredes, les persones les mantenen netes de restes vegetals que puguen intervindre en un incendi. Amb tot, la surera (Quercus suber) està en perill d’extinció a Espanya. Les suredes s’han anat abandonant perquè el suro s’utilitza menys cada dia. Així, en la producció de taps s’utilitzen en el seu lloc materials com el plàstic i el metall, la fabricació dels quals és molt contaminant. Una altra amenaça per a la supervivència de les suredes és la migració rural.
1 Respon a les preguntes.
• Quins elements de l’ecosistema, la sureda, s’esmenten en el text? N’és un, l’ésser humà? Per què? • Segons les dades que proporciona el text, quines relacions es donen entre els éssers vius de la sureda?
58
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 2 Les suredes ocupen llocs amb un clima càlid, encara que suporten alguna gelada de tant
en tant, i sequeres estivals (a l’estiu) amb pluges abundants la resta de l’any. Compara el medi físic de la sureda amb el dels boscos que coneixes. 3 Les persones podem tindre diversos efectes negatius sobre el medi ambient.
• Entre aquests, es troba la desaparició de boscos, com la sureda. Quin altre nom rep aquest fet? Inforestació
Extinció
Desforestació
• Creus que la desaparició de les suredes pot provocar desertificació? Explica la resposta. 4 Tots els ciutadans, en la nostra vida quotidiana, podem comportar-nos d’una manera
respectuosa amb el medi ambient. Les autoritats també tenen responsabilitats en la seua protecció. • Amb quina norma de comportament relaciones el text? • Què penses que poden fer les autoritats per a protegir aquest ecosistema? 5 La fabricació de taps de plàstic o metall, segons el text, és contaminant. Però poden presentar
algun altre problema ambiental una vegada que s’han utilitzat? Què hem de fer amb ells perquè no suposen un problema? 6 Segons el text, la migració rural també amenaça la supervivència de les suredes.
Què creus que significa aquesta afirmació? Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
59
11
La matèria i les seues propietats
Nom
Data
L’aire, l’aigua i la pressió atmosfèrica Poques vegades som conscients que la nostra vida es desenvolupa al fons d’una piscina gegantina. Vivim submergits en un oceà d’aire, l’atmosfera, que té una profunditat de més de cent quilòmetres. Com que els gasos es poden comprimir sota el seu propi pes, el resultat és que quasi tot l’aire d’aquesta enorme piscina està confinat en els deu o vint quilòmetres més pròxims al terra. En la superfície vivim xafats sota el pes de tot aquest aire, però aquest pes ens resulta agradable: l’anomenem «pressió atmosfèrica». Quan ascendim a una muntanya alta i aquesta pressió disminueix, la menor densitat de l’aire fa que sentim una mica d’angoixa, que ens cansem fàcilment i que hàgem de respirar més ràpid per a introduir en la nostra sang l’oxigen que necessitem.
1 Explica en què s’assemblen i en què es diferencien els líquids i els gasos.
• Quant al volum, es diferencien perquè • Quant a la forma, s’assemblen perquè 2 Raona sobre la relació entre profunditat i pressió.
Raquel juga amb les seues amigues a la piscina. A la part profunda hi ha 2,5 m de profunditat i Raquel ha comprovat que, si se submergeix allà, nota molta pressió a les orelles. Per què allà sent més pressió que quan busseja a la part poc profunda, on només cobreix mig metre? • Troba les tres frases correctes que expliquen el que ha notat Raquel. A la part profunda hi ha més pressió perquè l’aigua és menys freda. Allà hi ha més pressió perquè la profunditat és més gran. Hi ha més pressió perquè hi ha menys gent nadant allà. Com més gran és la profunditat, major és la pressió que se sent en bussejar. La pressió depén només de la profunditat a la qual es busseja, no de la zona de la piscina, de la seua mida o de la forma.
60
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Dedueix les condicions de pressió segons la profunditat.
A la piscina de salts hi ha submergits tres bussejadors experts, A, B i C. Si sabem que la pressió és directament proporcional a la profunditat, indica si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F). El bussejador A és el que sent més pressió. El bussejador C és el que sent més pressió. El bussejador B sent una pressió tres vegades major que l’A. El bussejador C sent el doble de pressió que l’A. 4 Relaciona la pressió i la densitat.
La densitat influeix sobre la pressió que un líquid o un gas pot exercir: com més gran és la densitat, major és la pressió. Raquel està en una piscina d’aigua, la densitat de la qual és d’1 g per cada cm3. Respon raonadament a les preguntes següents. • Si estiguera en una piscina d’aigua molt salada, la densitat de la qual fóra d’1,2 g/cm3, notaria més pressió o menys al fons de la part profunda? • Si estiguera en una piscina de mercuri, la densitat del qual és de 14 g/cm3, és a dir, catorze vegades més alta que la de l’aigua, què notaria pel que fa a la pressió? 5 Utilitza les unitats de pressió.
La unitat de mesura de la pressió és l’atmosfera (atm). Al nivell del mar, la pressió atmosfèrica és d’1 atmosfera (1 atm). Si un bussejador se submergeix en el mar a una profunditat de 10 m, a quina pressió es trobarà? Assenyala la resposta correcta i explica per què. A la mateixa pressió que a la superfície del mar. A 1 atm de pressió, perquè està sota 10 metres d’aigua, que equivalen a 1 atm d’aire. A 2 atmosferes de pressió: la que hi ha a la superfície del mar, més la resultant de submergir-se a 10 metres de profunditat. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
61
12
Les forces i el moviment
Nom
Data
Alerta amb les rodes! Per fi ha arribat la primavera i és hora de traure la bicicleta. Després d’estar tants mesos guardada, és important que comprovem l’estat dels pneumàtics. Quan no la fem servir durant molt de temps, la bicicleta ha d’estar en un lloc fresc i sense sol; si no és així, és probable que la coberta estiga feta malbé i l’hàgem de canviar. Quan comprovem l’estat de les cobertes, també haurem de fixar-nos que no estiguen molt desgastades. D’altra banda, les cambres de la bicicleta solen perdre part de l’aire que contenen fins i tot si no estan punxades; així que les unflarem abans de cada ús sempre que siga necessari. Però quant cal unflar les cambres? Al lateral de la roda, el fabricant indica quant d’aire ha de contindre. Si conté massa aire, disminueix l’adherència dels pneumàtics; si en conté molt poc, en passar per un sot la cambra es pot doblegar i fregar contra si mateixa fins a foradar-se.
1 Cada roda o pneumàtic de la bicicleta està format per tres elements. Saps quins són?
Les rodes estan formades per la llanda, que és la part metàl·lica; la el tub buit de goma que s’ompli d’aire; i la
, que és
, que és la part que contacta amb
el terra i, com indica el seu nom, cobreix l’anterior. 2 Segons el text, abans d’utilitzar una bicicleta que ha estat molt de temps guardada, n’hem de
revisar les rodes. En què consisteix aquesta revisió? Resumeix el primer paràgraf del text per a respondre a la pregunta. 3 Si utilitzem pegats per a reparar punxades, no és aconsellable portar-ne més de dos
en cada cambra. • Explica amb paraules teues què significa que una roda està punxada.
62
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
• Com relacionaries una punxada amb les propietats dels gasos? 4 La cambra de la bicicleta està feta principalment de goma.
Per a acomplir la seua funció, la cambra ha de ser deformable o indeformable? Plàstica o elàstica? Justifica la resposta. 5 Per què ens desplacem quan muntem amb bicicleta?
Completa la resposta. La
del nostre pedaleig fa que la bicicleta es moga; la bicicleta s’atura
per la força de
quan deixem de pedalejar.
6 Què significa la frase «si conté massa aire, disminueix l’adherència dels pneumàtics»?
• Amb quin tipus de força està relacionada aquesta afirmació? Es tracta d’una força de contacte o d’una força a distància? • A què es deu aquesta força: a l’aigua, al terra o al vent? Explica com actua. 7 Les bicicletes de carreres tenen les cobertes estretes i llises; en les bicicletes tot terreny,
les cobertes són amples i amb tacs o dibuixos. Per què són diferents les cobertes? La bicicleta de carreres s’utilitza per a córrer més i la de muntanya, per a superar obstacles. Relaciona amb fletxes.
Coberta llisa •
• Més resistència a l’aire
Coberta amb tacs •
• Menys fregament amb el terra
Coberta estreta •
• Menys resistència a l’aire
Coberta ampla •
• Més força de fregament
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
63
13
L’energia
Nom
Data
Les fonts d’energia L’hidrat de gas d’Alaska pot donar energia a cent milions de llars durant deu anys. Uns investigadors nord-americans han descobert que l’hidrat de gas emmagatzemat al subsòl gelat d’Alaska pot donar energia a cent milions de llars durant deu anys, si bé no se sap encara quina quantitat d’aquest volum pot ser aprofitada industrialment. L’hidrat de gas, també conegut com «gel que crema», és en realitat gel que amaga a l’interior gas (similar al gas natural que s’explota en altres jaciments), que s’encén quan se li acosta una font de calor. Adaptat de Tendencias Científicas - Març de 2009
1 Explica amb paraules teues què és l’hidrat de gas.
És una font d’energia renovable o no renovable? Raona la resposta. 2 Entre les característiques següents, n’hi ha tres que es poden aplicar a l’hidrat de gas.
Assenyala-les i explica a continuació què signifiquen. Es una forma d’energia nuclear. El seu ús contribuiria a augmentar l’efecte hivernacle. És un combustible fòssil. Conté energia tèrmica. Conté energia química. El seu ús produiria residus radioactius.
64
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Llig el text i identifica les dues frases que defineixen l’hidrat de gas.
És una capa de gel, sota la qual hi ha una bossa de gas natural. És una massa de gas congelat que sembla gel normal. És una massa de gel impregnat de gas natural. És gas natural com el d’altres jaciments, situat en una zona de clima fred. És una substància que sembla gel normal, però que, quan se li acosta una flama, crema. 4 Si el gas obtingut de l’hidrat de gas es destinara a produir electricitat, quin tipus
de central s’hi utilitzaria? Explica la resposta. 5 Quines altres fonts d’energia, a més de l’hidrat de gas, són combustibles fòssils?
Especifica si són renovables o no renovables. 6 Les fonts d’energia renovables tenen, en general, el problema que no són suficients
per si soles per a subministrar tota l’energia que requerim, mentre que les fonts no renovables tenen el problema que estan en vies d’esgotament i que causen problemes ambientals. Explica què caldria fer, al teu parer, per a garantir el subministrament d’energia que necessitem i per a frenar el deteriorament ambiental que provoca la nostra civilització. 7 L’energia que es conté en el gas natural no es pot transferir d’un objecte a un altre,
però sí que es pot transformar, transportar i emmagatzemar. Explica com. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
65
14
L’ús de l’energia
Nom
Data
El misteri del Sol Quasi totes les fonts d’energia renovables disponibles en l’actualitat depenen del Sol, encara que no ens n’adonem al principi. Per exemple, l’energia eòlica s’obté quan es converteix en electricitat l’energia del vent que mou les aspes dels molins eòlics. Però per què es produeix el vent? Per les diferències de temperatura entre les masses d’aire, que són calfades pel Sol! També es pot obtindre energia a partir de la biomassa, cremant els residus vegetals, com les males herbes, o els residus animals, com la femta del bestiar. Però els animals s’alimenten de plantes, i les plantes no creixerien si no transformaren en aliment l’energia procedent del Sol. Com obté el Sol la seua energia, tan útil ací a la Terra? El Sol està format per un nombre molt gran de peces diminutes i invisibles. Amb freqüència aquestes petites peces s’apeguen entre si i quan es fonen formen peces més grans. En fer-ho, creen una quantitat molt gran d’energia que es diu «energia de fusió». Aquesta energia és la que fa que el Sol brille tant i estiga tan calent. Així és com el Sol ens il·lumina i ens calfa. I d’ací és d’on ix l’energia del Sol! Els científics estan intentant copiar la forma que té el Sol de produir energia. Si aconsegueixen imitar el Sol, podran generar una quantitat enorme d’electricitat gràcies a l’energia de fusió, que seria una energia neta i no faria mal a la naturalesa. Però imitar una cosa tan brillant i calenta com el Sol és molt difícil! Adaptació d’El misteri del Sol Publicacions de la Unió Europea
1 Resumeix el text en quatre línies com a màxim, ressaltant els temes més importants
que s’hi tracten.
66
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 2 L’energia de fusió de què parla el text i que encara està en recerca seria una nova forma
d’obtindre energia nuclear «neta i que no faria mal a la naturalesa». Quins són els danys que provoquen en la naturalesa les formes d’energia actuals? • Combustibles fòssils: • Energia nuclear: • Renovables: 3 Estalviar energia és una mesura fonamental que hem d’adoptar per a cuidar el nostre medi
ambient. Fins i tot en les accions de la nostra vida diària podem economitzar el nostre consum d’energia. Fixa’t en les activitats de les imatges i explica què es pot fer en cada cas per a estalviar energia. B
A
D
C
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
67
15
Màquines i estructures
Nom
Data
Transport vertical Polses un primer botó, entres, prems el botó del «9», que s’il·lumina, i… ja ets al nové pis! Per a pujar als edificis alts de les ciutats, els ascensors ens eviten l’esforç de pujar escales i acabar quasi sense alé. Perquè el viatge siga segur, es fan revisions periòdiques dels ascensors. Abans de començar el seu important treball, l’inspector col·loca en la porta de l’ascensor un cartell: «Fora de servei». Després, apaga el motor de l’ascensor i comença la revisió. L’inspector ha de comprovar les parts mecàniques, elèctriques i electròniques de l’ascensor. Com que el motor està apagat, utilitza una manovella. Comença revisant els cables d’acer que passen per una gran politja connectada a un motor elèctric. La cabina on viatgem està penjada d’un extrem dels cables; en l’altre extrem hi ha un contrapés que pesa el mateix que l’ascensor. L’inspector comprova que totes les portes són segures. No s’haurien de poder obrir a mà quan la cabina no està davant d’elles, ja que hi ha un dispositiu que ho impedeix. També revisa el sistema d’alarma i la il·luminació, ja que la llum interior de la cabina només s’encén quan hi entrem. Si tot està en ordre, retira el cartell i ja es pot utilitzar l’ascensor.
1 Per a pujar a un edifici podem fer-ho de dues maneres: utilitzant les escales o fent servir
un ascensor. Quines transformacions d’energia es donen en cada cas? Justifica la resposta. 2 Es creu que els primers ascensors consistien en cabines sostingudes amb corda de cànem
i accionades per animals o a mà per les persones. Quina transformació d’energia tenia lloc en aquests ascensors? Compara-la amb la transformació que es produeix en els ascensors actuals.
68
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 3 Què creus que significa el títol «Transport vertical»?
4 Amb quines parts d’una màquina identifiques les de l’ascensor? Marca les respostes correctes.
• Les portes de l’ascensor en un pis no es poden obrir a mà si la cabina no està en aquest pis. La part d’una màquina que permet a l’ascensor «saber» si està o no en un pis és: operador mecànic
carcassa
sensor
indicador
• Quan polsem el número d’un pis dins de la cabina, s’il·lumina el número. La part d’una màquina que fa aquesta funció és: operador mecànic
carcassa
sensor
indicador
• La politja per la qual passen els cables d’acer està connectada al motor de l’ascensor. La politja pot ser una part d’una màquina, un tipus de: operador mecànic
carcassa
sensor
indicador
5 Com mou l’inspector l’ascensor per a revisar el seu funcionament si ha apagat el motor?
Com definiries aquesta part d’una màquina? Quines altres parts revisa? 6 Els ascensors van començar a ser necessaris quan els edificis que es construïen a les ciutats
van començar a tindre molts pisos. • Com creus que seria l’ascensor d’un edifici ecològic? Quins avantatges tindria? Explica la resposta. • Quines mesures d’estalvi energètic té l’ascensor del text? Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
69
Solucionari
Solucions. Pla de millora Unitat 1
2. • Acariciem un conill i notem la suavitat del seu pèl.
Fitxa 1
1. • Realitzem les funcions vitals de nutrició, relació i reproducció.
• Estem formats per cèl·lules.
2. Pluricel·lulars. Resposta model (RM): Plantes com el pi i animals com el cavall. 3. El microscopi. Perquè la mida menuda de les cèl·lules impedeix vore-les a ull nu. 4. • Nutrició – Les cèl·lules obtenen les substàncies que necessiten per a créixer i aconseguir energia.
• Relació – Les cèl·lules reben la informació del
medi que les envolta i poden reaccionar davant aquesta.
Fitxa 2 1. Al caragol es troben els receptors que capten els sons. El caragol està unit al nervi auditiu, a través del qual la informació es transmet al cervell. A la pell es troben els receptors del sentit del tacte, que estan units als nervis a través dels quals la informació arriba al cervell.
originen altres cèl·lules filles.
A la superfície de la llengua es troben les papil·les que contenen els receptors dels sabors.
5. RM: Cèl·lula de l’os, cèl·lula del fetge i cèl·lula de l’intestí.
1. Cèl·lula muscular – teixit muscular – múscul. 2. Un teixit és una agrupació de cèl·lules del mateix tipus que realitzen una funció comuna.
vianants abans que hi arriben els cotxes.
3. L’orella, un dels òrgans dels sentits, permet al xiquet sentir el timbre de la porta. El cervell processa la informació rebuda dels òrgans dels sentits i envia un senyal als músculs a través dels nervis. Els músculs actuen i el xiquet s’alça.
• Reproducció – Les cèl·lules es divideixen i
Fitxa 2
• Accelerem el pas per creuar per un pas de
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: retina – nervi òptic – cristal·lí – pupil·la – iris. 3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: fossa nasal – orifici nasal – nervi olfactori – pituïtària groga.
RM: Teixit muscular i teixit ossi. 3. Un aparell consta d’òrgans de diferent tipus o de diversos sistemes que funcionen de manera coordinada per a realitzar un treball. L’aparell digestiu inclou òrgans com la llengua, l’estómac, el fetge o els intestins. 4. Òrgan – Diversos teixits que s’organitzen per funcionar conjuntament – RM: Estómac i cor. Sistema – Diversos òrgans del mateix tipus que realitzen la mateixa funció – RM: Sistema muscular i sistema ossi.
Unitat 2 Fitxa 1 1. • Òrgans dels sentits – Sentim el timbre de la porta.
• Sistema nerviós – El cervell s’adona que fa fred
• Aparell locomotor – Correm per agafar
72
i envia ordres als músculs dels braços perquè ens posem l’abric.
l’autobús perquè arribem tard. Ciències de la Naturalesa 5
Unitat 3 Fitxa 1 1. RM:
Analitza la informació que ens arriba de l’exterior a través dels òrgans dels sentits i també tot allò que passa a l’interior del nostre cos.
Ordena les respostes necessàries per al funcionament del nostre organisme.
oordina el funcionament dels òrgans i sistemes C del cos.
2. D’esquerra a dreta: axó – cos – dendrites. 3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: sistema nerviós perifèric – encèfal – medul·la espinal – nervis motors – cervell. 4. Els nervis sensitius transmeten informació des dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la espinal. Els nervis motors porten les ordres des de l’encèfal i la medul·la espinal fins a altres òrgans. 5. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cerebel – nervis – cervell – bulb raquidi – medul·la espinal. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
6. • Moviments involuntaris – La medul·la espinal rep la informació i ordena un moviment.
• Moviments voluntaris – El cervell analitza la
2. La paràlisi de les extremitats. 3. L’Alzheimer és una malaltia que afecta els ossos i els músculs. (F).
informació i elabora una resposta.
El Parkinson és una malaltia que provoca pèrdues de memòria. (F).
7. És un moviment reflex. RM: La pell capta el dolor a causa del tall amb les tisores. Els nervis porten la informació a la medul·la espinal. La medul·la rep la informació i envia l’ordre de soltar les tisores i retirar la mà als músculs a través dels nervis.
L’alcohol altera el funcionament del cervell. (V). L’Alzheimer és una malaltia que produeix pèrdues de memòria. El Parkinson és una malaltia que es caracteritza per l’aparició de moviments tremolosos involuntaris produïts per la disminució de la força muscular.
Unitat 4 Fitxa 1 1. • Os pla – Temporal.
• Os llarg – Peroné.
• Os curt – Vèrtebra. 2. • Les costelles són uns ossos que protegeixen
el cor, els pulmons, l’estómac i el fetge.
• La columna vertebral està formada per les vèrtebres. Aquests ossos protegeixen la medul·la espinal.
3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: frontal – nasal – costelles – estern – húmer – vèrtebres – pelvis – tíbia – peroné – parietal – temporal – clavícula – omòplat – radi – cúbit – fèmur – ròtula.
Fitxa 2 1. • L’aparell locomotor realitza els moviments que ordena el sistema nerviós gràcies a la capacitat dels músculs per a variar de grandària.
• Sovint, en el moviment d’una articulació
participen dos músculs anomenats antagonistes, que realitzen moviments oposats.
2. RM: La musculatura esquelètica i l’esquelet formen l’aparell locomotor. 3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: orbicular dels llavis – deltoides – pectorals – bíceps – quàdriceps – tibial – orbicular de les parpelles – masseter – tríceps – abdominals.
Unitat 5 Fitxa 1 1. RM: Una mala caiguda anant en bicicleta. Tirar-se a una piscina en una mala postura. Un accident de circulació. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
4. • L’abús d’alcohol dóna lloc a una malaltia crònica, l’alcoholisme.
• Les fractures es produeixen pel trencament
• Els esquinços ocorren quan els lligaments
• Quan es fa un esforç excessiu amb un múscul,
d’un os.
s’inflamen a causa d’una torçada.
es produeix una contractura muscular.
Fitxa 2 1. Fer un bon calfament abans de començar i fer estiraments en acabar. 2. RM: L’exercici físic reforça els lligaments i els dóna elasticitat, i ens enforteix els músculs. A més, l’exercici ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, a compartir aficions, i fa que ens trobem millor i més actius. 3. RM: Portar la motxilla ben ajustada a l’esquena i recolzada en els dos muscles. Posar l’esquena recta i recolzada en el respatler en seure. Per a alçar objectes, flexionar les cames i mantindre l’esquena recta. 4. Són aliments rics en calci la llet i tots els derivats lactis com el formatge i els iogurts. Perquè el calci és essencial per al creixement dels nostres ossos. 5. Perquè el calci es fixe als ossos és necessària la vitamina D. Hi ha dues formes d’aconseguir aquesta vitamina: l’exposició al sol i seguir una dieta que continga aliments com sardines, llet i ous.
Unitat 6 Fitxa 1 1. A. Llum: baixa – Aigua: molta – Temperatura: mitjana. Ciències de la Naturalesa 5
73
SOLUCIONS. PLA DE MILLORA
B. Llum: alta – Aigua: molta o mitjana – Temperatura: baixa.
Segon dibuix: els éssers vius.
C. Llum: alta – Aigua: poca – Temperatura: alta. D. Llum: alta – Aigua: mitjana – Temperatura: mitjana o alta. 2. Fotografia A – Molses. Són unes plantes que creixen en llocs de poca llum, amb temperatures mitjanes i alta humitat. Fotografia B – Avets. Arbres que habiten en zones amb molta llum, amb baixes temperatures i humitat intermèdia. Fotografia C – Cactus. Són plantes que habiten en zones amb molta llum, amb altes temperatures i baixa humitat. Fotografia D – Estepes. Són arbustos que habiten en zones assolellades, amb temperatures mitjanes i altes i humitat intermèdia. 3. Estomes – fulles – intercanvi gasós.
Tercer dibuix: el medi físic. 2. Éssers vius de l’ecosistema: voltor, cigonya, porcs, gripau, marieta, serp, alzines, arbustos, roselles i herbes. Medi físic de l’ecosistema: muntanyes, roques, terra, aigua i aire. 3. • Resposta gràfica (RG).
auna: conill, linx, àguila, papallona, ratolí F i fardatxo.
• Una població és el conjunt d’éssers vius de la
B: medi aquàtic. A – Cactus de canelobre – Acumula aigua en la tija. A – Serp de cascavell – Viu en caus durant el dia i caça de nit.
En les fulles hi ha uns petits orificis anomenats estomes relacionats amb l’intercanvi gasós que té lloc durant la respiració i la fotosíntesi.
B – Alga roja coral·lina – Té bufetes plenes d’aire per a pujar a la superfície.
En la tija hi ha uns conductes encarregats de transportar aigua i sals minerals anomenats vasos llenyosos i uns altres anomenats vasos liberians que porten aigua i aliments.
La segona imatge: hi falta la paraula oxigen i representa la respiració.
B – Anfós – Té aletes per a desplaçar-se amb facilitat.
Unitat 8 Fitxa 1 1. • Mitjançant una xarxa tròfica, com es mostra en la imatge A.
• Mitjançant una cadena tròfica, com es mostra en la imatge B.
5. • Per a fer la fotosíntesi necessita aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum del sol. Produeix aliments i oxigen.
• Per a respirar necessita aliments i oxigen. Produeix diòxid de carboni i energia.
mateixa espècie presents en un ecosistema. RG. Formen una població els conills, les papallones i els romers.
4. A: medi terrestre.
Vasos liberians i vasos llenyosos – tija – transportar.
4. La primera imatge: hi falta la paraula aliments i representa la fotosíntesi.
• Flora: alzina i romer.
Pèls absorbents – arrel – absorbir.
En l’arrel hi ha unes estructures anomenades pèls absorbents que s’ocupen d’absorbir l’aigua i les sals minerals presents al terra.
Primer dibuix: l’ecosistema.
• Productors (P): trèvol i alzina. • Consumidors (C): llagosta, senglar, geneta, oriol, llop i falcó.
• Alzina → senglar → llop. Trèvol → llagosta → oriol → falcó.
Unitat 7 Fitxa 1 1. Un ecosistema és el conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc, on es relacionen entre ells, i el medi físic en què viuen.
74
Ciències de la Naturalesa 5
Trèvol → llagosta → geneta → llop.
Fitxa 2 1. Mutualisme. És el tipus de relació que s’estableix entre dos organismes en la qual tots dos ixen beneficiats. És el cas de les abelles i les flors i de les formigues i els pugons. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Parasitisme. És el tipus de relació que s’estableix entre dos organismes en la qual un ix beneficiat i l’altre, perjudicat. És el cas del vesc i el pi i de l’escarabat morrut i les plantes de l’hort. Comensalisme. És el tipus de relació que s’estableix entre dos organismes en el qual un no ix ni beneficiat ni perjudicat i l’altre, beneficiat. És el cas de l’escarabat morrut i l’aranyeta microscòpica. 2. És un exemple de mutualisme. Les abelles s’alimenten del nèctar i del pol·len de les flors, que transporten apegat al seu cos fins a altres llocs, i afavoreixen així la pol·linització d’aquestes plantes.
Unitat 9 Fitxa 1 1. En els ecosistemes terrestres els éssers vius se situen sobre el terra i estan envoltats d’aire. 2. El bosc és un ecosistema en el qual la vegetació predominant són els arbres, que proporcionen recer i aliment a nombrosos animals com ocells i mamífers xicotets.
En els ecosistemes d’aigua dolça, com els rius o els llacs, les aigües tenen molt poques sals dissoltes. 2. Puça de mar – Platja. Dofí – Mar obert. Polp – Costa rocosa. Cuc arenícola – Platja. Estrella de mar – Costa rocosa. Tauró – Mar obert. 3. RM: Els rius són ecosistemes en els quals l’aigua flueix, es troba en moviment continu. Açò fa que els seus habitants hagen d’adaptar-se a la força del corrent. En les aigües fredes i agitades del curs alt del riu viuen llúdries; truites, que es refugien entre els buits que deixen les grans pedres que formen el llit del riu; ocells com la merla aquàtica, que caça insectes a la riba; i les larves dels canonets, que s’envolten de pedretes per a no ser arrossegades pel corrent. 4. RM: Plantes: bogues, canyissos o joncs. Animals: ocells com fotges, agrons i cabussons, ànecs collverds i ànecs d’ulls grossos; amfibis com la reineta arbòria; rèptils com serps d’aigua o tortugues d’estany; insectes com els escarabats aquàtics, com ara els ditiscs, i larves de libèl·lules.
El bosc atlàntic es dóna en llocs amb clima humit i estius temperats. Està format per arbres de fulla caduca com els faigs, els roures i els aurons. El bosc mediterrani es dóna en llocs amb clima sec i estius càlids. Està format per arbres de fulla perenne com les alzines i les sureres. 3. Les praderies de muntanya són ecosistemes en els quals totes les plantes tenen troncs llenyosos. (F). En les estepes i els deserts el clima és sec i les temperatures, temperades. (F). Les praderies de muntanya són ecosistemes en els quals totes les plantes són herbàcies. En les estepes i els deserts el clima és sec i les temperatures, extremes.
Unitat 10 Fitxa 1 1. • El medi ambient d’un ésser viu està format per tot el que l’envolta i hi té alguna influència, tant elements naturals com no naturals.
• Sí. RM: Per exemple, formen part del medi
• RM: La diferència és que el medi físic el
4. Marmota – Praderies de muntanya.
Llebre – Deserts i estepes.
Linx – Bosc mediterrani.
Ós – Bosc atlàntic.
Fitxa 2 1. Els ecosistemes marins es caracteritzen per la salinitat i pel moviment continu de les aigües a causa de l’onatge i els corrents. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
ambient d’un linx els conills dels quals s’alimenta, els arbustos on s’amaga i les persones que l’estudien.
constitueixen només els elements no vius d’un ecosistema, mentre que el medi ambient és tant els elements de l’ecosistema com els elements no naturals que també envolten i influeixen els éssers vius.
2. • Pescar salmó de forma excessiva – Extinció d’éssers vius.
• Llançar fem a un pantà – Contaminació.
• Fer foc en un bosc – Desforestació. Ciències de la Naturalesa 5
75
SOLUCIONS. PLA DE MILLORA
3. RM: Es tracta d’un abocador incontrolat en una zona natural. Pot produir contaminació, tant del terra com de l’aire.
Fitxa 2 1. • Un parc natural és un espai protegit per les autoritats de l’estat o de la comunitat autònoma on es trobe.
• Es protegeix la flora, la fauna i el medi físic d’aquest lloc.
• RM: Respectar les normes del lloc, com ara no encendre foc, no llançar fem, moderar el soroll per a no molestar els animals, no arrancar plantes, etc.
2. Protegeixen el medi ambient: A i D. Perjudiquen el medi ambient: B, perquè altera la flora en arrancar una planta i molesta la fauna amb el soroll que genera; i C, perquè es banya en comptes de dutxar-se i consumeix molta més aigua de la necessària.
2. En (A) el volum d’aire és més gran que en (B). En les dues xeringues hi ha la mateixa quantitat d’aire. En (B) l’aire està més comprimit que en (A). 3. Es trenca amb facilitat – Fragilitat: RM: vidre, pisa.
Recupera la forma després d’un esforç – Elasticitat: RM: goma, cautxú.
Suporta un esforç sense deformar-se – Resistència: RM: formigó, ferro.
Es doblega amb facilitat – Flexibilitat: RM: paper, tela.
No es ratlla fàcilment – Duresa: RM: diamant.
Unitat 12 Fitxa 1 1. • La part de fusta és un cos indeformable. La banda de goma és un cos deformable. La boleta de plastilina és un cos deformable.
Unitat 11 Fitxa 1 1. Massa: quantitat de matèria que té un cos – en quilograms (kg) o grams (g) – amb balances i bàscules.
Volum: espai que ocupa un cos – en centímetres cúbics (cm3) o litres (L) – amb recipients graduats, com provetes.
2. 14-11=3 cm3. RM: S’agafa una proveta amb un volum d’un líquid que coneixem. A continuació, s’introdueix la pedra en la proveta i es veu quant augmenta el volum. 3. • La densitat es calcula: d = m/v Les dues: 0,3 g / cm3
• RM: Estan fetes del mateix material, perquè la
• Sí, perquè la seua densitat (0,3) és inferior a la
densitat és una propietat característica de cada tipus de matèria. de l’aigua.
Fitxa 2 1. Errònies: la segona i la tercera. L’aire és un gas el volum del qual no canvia si li apliquem una força i el comprimim. Un globus de goma és resistent, perquè es pot deformar i després recuperar la forma.
76
Ciències de la Naturalesa 5
• Quan una força actua sobre la goma del tirador,
aquesta canvia de forma; per això, la goma és un material deformable. En canvi, la part de fusta no canvia de forma tot i que la goma n’estire; per això, la fusta és un material indeformable.
RM: Cossos deformables: una molla i un paper. Cossos indeformables: una barra de ferro i un cossiol de fang. 2. Un cos elàstic és aquell que recupera la forma inicial quan la força que el deformava deixa d’actuar-hi. Un cos plàstic és aquell que no recupera la forma quan la força que el deforma deixa d’actuar-hi. Molla: E. Plastilina: P. Argila: P. Globus: E.
Fitxa 2 1. A: Si la força del pedaleig (fletxa grisa) és més gran que la força de fregament (fletxa grisa clara), la velocitat (fletxa negra) del ciclista cada vegada és més alta. B: Si la força del pedaleig és igual a la de fregament, la velocitat no varia. C: Si la força del pedaleig és inferior a la de fregament, la velocitat disminueix. 2. Quan es llança la pilota cap al balcó, s’exerceix una força / velocitat cap avall / amunt. La força de fregament / de gravetat, que va en el mateix / un altre sentit, comença a accelerar-la / frenar-la i la pilota perd velocitat / força fins que s’atura / cau. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
A partir d’ací, la velocitat / força de la gravetat fa que comence a aturar-se / caure i que la seua velocitat / força augmente fins a arribar a terra.
2. La de derivats del petroli. La del carbó. 3. 47 %: calefacció. 22 %: electrodomèstics. 19 %: aigua calenta. 7 %: cuina. 4 %: il·luminació. 1 %: aire condicionat.
Unitat 13
4. L’esgotament dels recursos. La pluja àcida. Els residus radioactius. El calfament global.
Fitxa 1
5. Els rajos solars arriben a la Terra i la calfen. La Terra emet calor a l’espai, però part d’aquesta calor és absorbida pels gasos d’efecte hivernacle. Aquests gasos es calfen i retornen part d’aquesta calor a la Terra.
1. De l’estufa a les mans (energia tèrmica). Del peu a la pilota (energia mecànica). De la pedra a la nou (energia mecànica). 2. Errònies: la primera i la tercera. El corrent que circula pels cables és energia elèctrica. La fusta pot cremar perquè conté energia química que permet la seua combustió. 3. El menjar ens proporciona energia química, gràcies a la qual podem moure’ns i tindre energia mecànica. Podem usar el moviment per calfar‑nos les mans fregant-les i tindre així energia calorífica o tèrmica. 4. En el cotxe en moviment: energia mecànica; en el llum: energia lluminosa, i en la paella: energia química. 5. • Sí, un cotxe conté energia química acumulada; aquesta energia és a la bateria i en el combustible.
• Aquesta energia es transporta d’un lloc a un
• En el motor, l’energia química es transforma en
• L’energia mecànica es transfereix fins a les
altre quan el cotxe es desplaça.
L’efecte hivernacle pot provocar un calfament global del planeta si hi ha un excés de gasos produïts per les fàbriques, pels cotxes que circulen… 6. RM: Apagar els llums i els aparells electrònics quan no els utilitze, reciclar, demanar als familiars que compren aparells amb més eficiència energètica (bombetes, electrodomèstics, cotxe).
Unitat 15 Fitxa 1 1. • L’estructura – Part sobre la qual recolzen els altres components de la màquina.
• La carcassa – Peça que protegeix la màquina i
• El motor – Component de la màquina que
• Els circuits elèctrics – Elements que
• Els sensors – Components que permeten a
• Els operadors mecànics – Peces mòbils d’una
energia mecànica.
rodes a través d’un eix per a produir el moviment del cotxe.
6. RM: • L’energia de l’aigua desgasta les roques.
• L’energia nuclear de l’urani es transforma en energia calorífica que calfa l’aigua.
• L’energia mecànica es transforma en calorífica i es produeix una combustió.
Unitat 14 Fitxa 1 1. Transport – indústria – llars – serveis – agricultura.
RM: Transport: transport de mercaderies, transport públic. Indústria: fàbrica de cotxes, fàbrica de iogurts. Llars: calefacció, llum. Serveis: hotels, restaurants. Agricultura: cultiu i sembra.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
que serveix perquè altres elements s’hi unisquen. produeix moviment.
condueixen l’electricitat al motor o als llocs on és necessària. una màquina rebre informació de l’interior o de l’exterior. màquina que s’utilitzen per a transmetre el moviment o la força d’unes parts a unes altres.
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: roda – roda dentada – ressort – palanca – eix – manovella. 3. A: telèfon mòbil – permet la comunicació instantània des de quasi qualsevol lloc del planeta. B: llavadora – elimina l’esforç i estalvia temps a l’hora de llavar la roba. Ciències de la Naturalesa 5
77
SOLUCIONS. PLA DE MILLORA
C: moto – estalvia esforç i ens permet desplaçar‑nos ràpidament i còmodament. D: tauleta – permet connectar-nos a Internet, mirar el correu electrònic, vídeos, etc., en qualsevol lloc. 4. Teranyina: estructura natural feta de seda que serveix per a atrapar insectes. Casa: estructura artificial feta de fusta principalment que serveix per a viure-hi. Pont: estructura artificial feta de formigó que serveix per a salvar una vall. Niu: estructura natural feta de branquillons i fulles que serveix perquè un ocell hi ponga els ous.
78
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Solucions. Programa d’ampliació Unitat 1
6. Punts ressaltats a les voreres, semàfors sonors i gossos pigall.
1. • La resposta pot ser igual o més joves.
• Els que ja tenen 11 anys, diran que més joves.
Els que en tinguen encara 10, poden contestar que igual que ells.
2. • En la substitució de les cèl·lules mortes per altres de noves.
• Amb la funció de reproducció.
• RM: La majoria no. Perquè es dediquen
Unitat 3 1. • RM: El que passa en realitat és que s’està xafant un nervi i per això notem dificultat per a moure’ns i un adormiment de l’extremitat.
• RM: De la mateixa manera que quan es
pressiona una mànega es talla el pas de l’aigua, quan es xafa un nervi dificultem o impedim el pas del senyal nerviós. Quan deixem de xafar la mànega es reprén el flux de l’aigua i el senyal nerviós ho fa en canviar de postura i deixar de pressionar el nervi.
exclusivament a rebre i processar informació.
3. • Neurones.
• Teixit nerviós.
• Els glòbuls rojos són cèl·lules de la sang.
• Les cèl·lules que es perden en una hemorràgia
són glòbuls rojos / neurones / adipòcits. L’edat d’aquestes cèl·lules que es perden és de més de sis / menys de quatre / cinc mesos.
• RM: Els glòbuls rojos són molt xicotets i tenen
forma esfèrica, mentre que les neurones tenen forma estrellada i són bastant més grans que els glòbuls rojos.
4. RM:
• Serveix per a controlar el funcionament de tot el nostre cos.
• El cervell és un òrgan que està format bàsicament per teixit nerviós.
5. RM: Les cèl·lules epitelials estan molt exposades i s’espatllen molt, per això han de ser substituïdes per altres de noves. Les cèl·lules epitelials es renoven cada dues setmanes.
Unitat 2 1. • En el sistema Braille s’utilitzen sis punts per a escriure i dos dits per a llegir, mentre que en el sistema de Barbier s’utilitzen dotze punts per a escriure i un sol dit per a llegir.
• Significa que sobreïxen del paper. Si no fóra així, no es podrien llegir amb els dits.
• Llegint amb dos dits es pot tindre una lectura contínua.
2. Vista. Tacte. 3. Els ulls, el cervell o el nervi òptic. 4. Forma. 5. Resposta lliure (RL). Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
2. Sistema nerviós perifèric. 3. • Quan tractem d’alçar-nos després d’estar un temps asseguts: moviment voluntari.
• Quan, davant la sensació que caurem, ens
agafem a l’objecte de més a prop: moviment involuntari.
4. • Dificultat per a moure’s – nervi motor. Formigueig o insensibilitat – nervi sensitiu.
• RM: La informació captada en la pell pels
nervis sensitius no arriba al cervell i la cama se sent adormida. A més, els senyals que envia el cervell a través dels nervis motors no poden arribar als músculs, per això la cama no respon.
5. Primer es recuperen de la compressió els nervis més fins, que són els que ens fan sentir dolor. Més tard, es recuperen els nervis més grossos, que són els que ens permeten notar quina forma tenen les coses, i llavors recuperem el tacte.
Unitat 4 1. • RM: Sembla més correcte dir que ens encongim pel dia perquè els cartílags contenen aigua que perden per la compressió que el cos hi exerceix durant el dia. A la nit, recuperen l’estat normal incorporant l’aigua que els fa elàstics.
• Sí, la imatge ens pot confondre perquè sembla indicar que a la nit és quan creixem.
2. Una molla és capaç de recuperar la forma quan cessa la força que la comprimeix, de la mateixa Ciències de la Naturalesa 5
79
SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
manera que el cartílag pot tornar a la forma original quan deixa de suportar el pes del nostre cos.
Unitat 6
El cartílag absorbeix aigua i l’expulsa quan és comprimit pel pes del cos, igual que una esponja absorbeix aigua i l’expulsa quan l’estrenyem.
1. • RM: Sembla que té un cap amb dues banyetes. Pot recordar un caragol, però xafat.
• RM: Té el cos amb forma de fulla.
3. • Elàstic vol dir que es pot estirar i encongir i després recuperar la forma anterior.
• S’hi veuen plantes o algues i pòlips.
• De la llum del sol, per mitjà dels cloroplasts.
• Les plantes, les algues i alguns bacteris.
• Els músculs formen part de l’aparell locomotor i també són elàstics.
4. • Els extrems de molts ossos de l’esquelet estan coberts de cartílag. També hi ha cartílag en altres zones del nostre cos, com el nas i les orelles. 5. • Al matí.
• Perquè els cartílags de la nostra columna estiguen plens d’aigua i no estiguen comprimits.
2. • De l’aliment que prenen i l’oxigen que respiren.
3. Respiració i fotosíntesi.
• La respiració consisteix en l’obtenció de
l’energia a partir de l’oxigen i els sucres que prenen d’aliment.
4. • Aigua, sals minerals i diòxid de carboni.
• Obté les sals minerals i el diòxid de carboni de l’aigua, on es troben dissolts.
6. • Per l’esforç que ha realitzat després de córrer la marató, els seus cartílags hauran perdut la major part de l’aigua que contenien i estaran molt comprimits.
5. • Perquè adquireix els cloroplasts de les algues de les quals s’alimenta.
• Mesurarà menys el que pesava més abans
de començar la prova, perquè el seu pes més gran comprimirà més els cartílags.
Unitat 5 1. • RL.
• RM: El text es titula així perquè durant el son
cloroplasts.
1. Un hort és un terreny on es conreen plantes per al consum humà.
• Sí, és un ecosistema. Perquè s’hi apleguen
elements no vius, com el terra o l’aigua, i éssers vius com els vegetals que es conreen. A més, hi poden aparéixer altres organismes que s’alimenten d’aquests vegetals, com els pugons o les marietes que s’alimenten d’aquests últims. És un ecosistema terrestre.
• Perquè el descans és imprescindible per a
2. Es tracta d’un ecosistema artificial perquè les persones planten els vegetals, els reguen amb aigua, nodreixen el sòl amb adobs i prenen mesures perquè no sorgisquen plagues.
• RL.
cuidar el sistema nerviós.
3. • RL.
• RL. 4. • No, perquè el xocolate conté una substància excitant. 5. • S’ha d’assenyalar la primera imatge.
• Per a dormir és convenient col·locar-se de costat i amb les cames flexionades.
80
• La clorofil·la. Es troba en els seus cloroplasts.
Unitat 7
la nostra ment i el nostre cos descansen profundament. Aquest descans és necessari per a poder fer la nostra activitat quotidiana en bones condicions.
2. • Un hàbit saludable és allò que fem amb freqüència i que afavoreix que el nostre cos i la nostra ment es troben en bon estat i ens proporciona benestar.
• És a causa del color verd que presenten els
Ciències de la Naturalesa 5
3. • De la pluja i del reg.
• Que encara que ploga, és necessari aportar
aigua a les plantes perquè es desenvolupen correctament.
4. Verdures i hortalisses, plantes aromàtiques, calèndules, rudes, marietes, pugons i talps. Sí que variarien al llarg de l’any. Perquè les verdures i les hortalisses s’anirien plantant de forma escalonada triant per a cada una la temporada més propícia. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
5. La terra que contenen els bancals.
2. • És un ecosistema aquàtic marí.
Els talps fent forats.
6. T raure els caragols en comptes de matar-los amb productes químics.
• Costa rocosa.
3. • La llum del sol, la salinitat, l’onatge i els corrents marins.
Atraure marietes per a eliminar pugons en comptes de fer-ho amb insecticides.
Tallar la collita i no arrancar les arrels.
Fer fora els talps amb una planta.
4. Que els éssers vius que els constitueixen són molt diferents entre si.
Unitat 8 1. • Perdius, coloms, cervatells, conills, rèptils i cadàvers d’altres animals. No és sempre la mateixa. Durant l’hivern, s’alimenta de cadàvers d’altres animals.
• Hi podria existir, però és més difícil perquè els pòlips necessiten roques per a subjectar-se.
5. • Entre l’alga i el pòlip s’estableix una relació de benefici mutu. Els coralls s’alimenten dels nutrients derivats de la fotosíntesi de les algues i les algues es protegeixen amb els tentacles dels pòlips.
• RL.
• Consumidor secundari. Perquè s’alimenta
Unitat 10
• Consumidor terciari. Perquè s’alimenta
• Carronyer. Perquè s’alimenta de les restes
1. • Plantes aromàtiques i medicinals, cultius d’olivera i blat, animals com l’àguila imperial, el linx ibèric i les persones. L’ésser humà n’és un perquè el modifica per extraure el suro dels arbres i eliminar-ne les restes vegetals per a evitar incendis.
d’herbívors com conills o cervatells.
d’omnívors com coloms o perdius, o carnívors com ara rèptils. d’animals morts.
2. • Perdius i coloms (omnívors) – Arbustos, herbes i animals menuts.
• Hi ha relacions d’alimentació, com les bellotes que serveixen d’aliment al porc ibèric, i de comensalisme, com el suro que les persones extrauen de la surera.
• Cervatells i conills (herbívors) – Arbustos i
• Rèptils (carnívors) – Animals menuts.
2. RL.
• RG. • RG.
3. • Desforestació.
herbes.
3. • Comensalisme.
• Perquè l’àguila cuabarrada s’alimenta de les
restes de menjar que deixa el linx. És beneficiosa per a l’àguila cuabarrada i, al linx, ni el beneficia ni el perjudica.
4. S’estableix una relació de competència. És perjudicial per a tots dos, ja que els dos competeixen per obtindre una presa amb la qual alimentar-se.
Unitat 9 1 • RL.
• És un animal invertebrat de cos tou que es fixa
al fons marí i que està cobert per un esquelet dur protector. L’acumulació dels seus esquelets forma els esculls de corall.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
• Sí, perquè el terra, com que no té la protecció de les plantes, es perd fàcilment.
4. • Respectar la naturalesa.
• Protegir les espècies amenaçades. Donar
suport econòmic a les persones que viuen de la sureda per a evitar que l’abandonen.
5. • Sí, perquè es converteixen en fem. Es poden reciclar. 6. Que les persones que habiten al camp l’abandonen, per desplaçar-se a les ciutats.
Unitat 11 1. • Quant al volum, es diferencien perquè els líquids tenen volum constant, mentre que els gasos es poden comprimir i ocupar menys volum. Ciències de la Naturalesa 5
81
SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
• Quant a la forma, s’assemblen perquè tots dos adopten la forma del recipient que els conté.
2. Les tres frases correctes són:
Allà hi ha més pressió perquè la profunditat és més gran. Com més gran és la profunditat, major és la pressió que se sent en bussejar. La pressió depén només de la profunditat a la qual es busseja, no de la zona de la piscina, de la seua mida o de la forma.
3. Són correctes: El bussejador C és el que sent més pressió. El bussejador B sent una pressió tres vegades major que l’A. 4. • Si estiguera en una piscina d’aigua molt salada, notaria més pressió, perquè la densitat de l’aigua seria més gran i també la pressió que exerceix amb el seu pes.
• Si estiguera en una piscina de mercuri, la
pressió que percebria seria 14 vegades més gran que si estiguera en una piscina d’aigua.
5. A 2 atmosferes de pressió, perquè per a calcular la pressió total, cal tindre en compte la que hi ha a la superfície (1 atmosfera) i la que resulta de submergir-se a 10 m de profunditat (1 atmosfera).
Unitat 12 1. Les rodes estan formades per la llanda, que és la part metàl·lica; la cambra, que és el tub buit de goma que s’ompli d’aire; i la coberta, que és la part que contacta amb el terra i, com indica el seu nom, cobreix l’anterior. 2. RM: Cal comprovar si les cobertes estan desgastades, si les cambres estan punxades i si la pressió és l’adequada. 3. • RM: Que té un forat o un tall en la cambra pel qual s’escapa l’aire.
• Es deu al terra. Actua sobre els objectes que
es desplacen sobre el terra exercint una força que acaba parant-los.
7. • Coberta llisa – Menys fregament amb el terra. • Coberta amb tacs – Més força de fregament. • Coberta estreta – Menys resistència a l’aire. • Coberta ampla – Més resistència a l’aire.
Unitat 13 1. RM: L’hidrat de gas és una mescla de gel i gas. Es troba en estat sòlid, congelat al subsòl de les zones fredes, però quan s’acosta a una font de calor, el gas se separa del gel i s’inflama, i fa l’efecte que és «gel que crema».
• L’hidrat de gas és una font d’energia no
renovable perquè el gas es pot esgotar.
2. El seu ús contribuiria a augmentar l’efecte hivernacle. És un combustible fòssil. Conté energia química. 3. És una massa de gel impregnat de gas natural. És una substància que sembla gel normal, però que, quan se li acosta una flama, s’encén. 4. S’hi utilitzaria una central tèrmica, ja que es tracta d’un combustible fòssil. 5. Altres combustibles fòssils són el petroli (i els seus derivats), el carbó i el gas natural. Els combustibles fòssils són recursos no renovables. 6. RL. S’ha de valorar la referència al perfeccionament tecnològic de les fonts d’energia renovables, a la recerca per a descobrir noves fonts d’energia (com l’energia de fusió nuclear), al perfeccionament dels aparells i màquines perquè augmenten el seu rendiment amb un menor consum energètic, i també la referència a la modificació dels hàbits dels ciutadans per a no malbaratar energia.
4. La cambra ha de ser deformable i plàstica, perquè s’ajuste a les irregularitats del terreny i a continuació torne a adoptar la forma original.
7. Es pot transformar si cremem el gas i n’obtenim energia tèrmica. Aquesta energia, al seu torn, es pot transformar en energia elèctrica, que alhora també es pot transformar. El gas es pot acumular en un depòsit. Es pot transportar en un vehiclecisterna, o en el depòsit de combustible d’una màquina que l’utilitze per a funcionar.
5. La força del nostre pedaleig fa que la bicicleta es moga; la bicicleta s’atura per la força de fregament quan deixem de pedalejar.
Unitat 14
6. • Està relacionada amb la força de fregament. Es tracta d’una força de contacte.
1. RM: Quasi totes les fonts d’energia renovables depenen del Sol, com l’eòlica i la que s’obté de la
• El gas que conté la cambra té la forma i el volum de la roda. Quan es punxa, l’aire s’escapa i la roda es buida.
82
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
biomassa. Els científics intenten buscar una energia abundant i que no faça malbé la naturalesa, com l’energia del Sol. Es diu energia de fusió i es produeix quan les peces menudes que formen el Sol s’uneixen. 2. • Combustibles fòssils: provoquen pluja àcida que danya les plantes i augmenten l’efecte hivernacle, que produeix calfament global.
• Energia nuclear: produeix residus radioactius,
• Renovables: alteren els ecosistemes.
que provoquen malalties en els éssers vius.
Per exemple, l’energia eòlica causa la mort d’ocells migratoris i l’energia hidràulica pot necessitar inundar zones i canviar el curs dels rius.
3. A. Tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents.
B. Classificar el fem perquè es puga reciclar.
C. Utilitzar el transport públic en comptes del cotxe. D. Demanar menys joguets per a generar menys residus.
Unitat 15 1. Quan pugem les escales, es produeix la transformació de l’energia química emmagatzemada en els nutrients dels quals ens alimentem en energia mecànica, que permet el moviment dels nostres músculs.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Quan pugem en ascensor, l’energia elèctrica es transforma en energia mecànica que fa girar el motor de l’ascensor.
2. L’energia química continguda en els compostos químics dels quals ens alimentem es transforma en energia mecànica que permet l’ascens de l’ascensor.
La diferència és que en els ascensors actuals l’energia elèctrica es transforma en mecànica.
3. Que el moviment que fa aquest mitjà de transport és de dalt a baix, o al revés, és a dir, vertical. 4. • sensor
• indicador
• operador mecànic
5. Amb l’ajuda d’una manovella. Es tracta d’un operador mecànic. L’inspector revisa totes les parts mecàniques, elèctriques i electròniques de l’ascensor: els cables d’acer, la politja i el motor elèctric. 6. • Aquell que per a funcionar utilitzara fonts d’energia renovables, com ara l’energia solar a través de panells fotovoltaics. D’aquesta manera no s’emetrien contaminants a l’atmosfera, com passa amb l’electricitat que procedeix de les centrals tèrmiques.
• El llum de l’ascensor només està encés quan hi entrem.
Ciències de la Naturalesa 5
83
NOTES 84
Ciències de la Naturalesa 5
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
NOTES Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 5
85
Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió. Cap de projecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Olga de Dios Ruiz, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo. Direcció tècnica: Ángel García Encinar. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany. Confecció i muntatge: Pedro Valencia, Javier Pulido i Marisa Valbuena Rodríguez. Correcció: Roger Sarrià Batlle i Empar Tortosa Sanz. Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín. Fotografia: J. C. Muñoz; J. Jaime; S. Yaniz; A. G. E. FOTOSTOCK/Steve Kaufman, Juan Muñoz, Pablo Galán Cela, McPHOTO; COMSTOCK; EFE/SIPA-PRESS/SIPA SPORT/Flavin; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Photos.com Plus, Nick Norman, Micah Young, Tom Walker, Biggie Productions, Thinkstock; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. PREYSLER; ISTOCKPHOTO; JOHN FOXX IMAGES; A. Bárzano; Cortesia d’Apple/APPLE; Samsung; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.
© 2014 by Edicions Voramar, S. A. /Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València Printed in Spain
CP: 466763
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.