Llengua Catalana i Literatura 3r ESO Solucionari Llibre Alumne

ESO

3r

Llengua catalana i literatura SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

1. ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ Anticipació

pàgina 13 pàgina 7

1. a) Un alumne es queixa al mestre que no els fa veure el significat dels contes que els explica. El mestre dóna un préssec a l’alumne i li ofereix pelar-lo, tallar-lo i fins i tot menjar-se’l. Amb això, pretén comparar-lo al treball que ningú no pot fer per ell: fer seu el significat de les coses. b) Un mestre sufí i un dels seus alumnes. c) Resposta model: el mestre pretén ensenyar a l’alumne que ningú no pot substituir per un altre descobrir i fer seu el significat de les coses. d) L’objecció de l’alumne: que el mestre no els expliqui el significat dels contes. e) Indeterminats. És una paràbola.

14. Resposta oberta. 15. Resposta oberta. pàgina 15

16. Dos alpinistes es troben un enigmàtic excursionista anglès mentre pugen un pic de l’Himàlaia; l’excursionista misteriós porta nou mesos buscant una noia que no sap si és viva o morta; un jove monjo aspira a lama i mor en intentar passar una prova iniciàtica referida a la por. pàgina 16

17. Alpinistes: conflicte amb agents naturals; excursionista anglès i monjo: conflicte intern.

2. Algú indeterminat que explica la paràbola.

18. 1) Conflicte intern; 2) conflicte amb forces no humanes; 3) conflicte amb forces no humanes.

3. El diàleg.

19. Resposta oberta.

4. Resposta model: persones gramaticals (1a i 2a), temps verbals en present, pregunta-resposta, punts suspensius, exclamacions, etc.

Ús i comunicació pàgina 9

1. Resposta oberta. No, del present al passat, i del passat al present, i presagiar el futur. 2. Tot el tercer i quart paràgrafs. 3. Resposta oberta. 4. Plantejament: «Dues notes [...] estones separades». Nus: «Un dia [...] per un cotxe». Desenllaç: «El pare [...] 213...». Sí. pàgina 10

5. a) Resposta oberta. b) Resposta oberta. pàgina 11

6. Estripar les cartes i les fotos, i la crema dels bocins. 7. Resposta model. Verbs d’acció: desperta-se, rentar-se, anar a buscar, fer, treure, agafar, portar... Elements descriptius: bocins de color, claror d’estiu, olor de cafè, soroll de dia, flama blava i vermella... Seqüència narrativa. 8. Resposta oberta. 9. Resposta oberta. pàgina 12

10. Resposta oberta. 11. En un parc zoològic. Dues persones passegen, mentre una intenta consolar l’altra de la pèrdua de l’ésser estimat, i li explica la pròpia experiència en aquest sentit. Prop, hi ha un home misteriós que sembla seguir-les. 12. La mort de l’amant i el consol, l’home misteriós que les segueix, els animals del parc. 13. Sentit literal: dessecat; sentit figurat: mancat d’humor. Sinònims: ensopida, entristida, apagada.

pàgina 17

20. Audició 1. La guerra Hi havia en un llogarret un pobre minyó, mancat de la cosa més preciosa que ha estat donada als homes, això és, el seny. Com que, de seny, no en tenia gens, gens, no feia mal a ningú. Vivia tot sol en una pobra cabana, collia herbes, sabia oracions singulars i triava pedres. Era dòcil i senzill, i sempre queia en els paranys que li amanien els cruels graciosos del llogarret. Però, àdhuc sentint el mal que de vegades li n’esdevenia, no es formava una idea de què cosa fos la crueltat. Qui mal no fa mal no pensa. Tanmateix, el pobre minyó fou tramès a la guerra. Aleshores la vida del pobre minyó fou com una mena de rondalla. Li passaren les aventures més extraordinàries. Li posaren un vestit clar i brut, a ratlletes petites: l’encabiren al tren, li parlaren en castellà; arribà en un món de cases compactes i plenes de foradets: considerà els tramvies; i quan caminava, en lloc d’anar sol i somiós com abans, ell no venia a ésser sinó el començament d’un rengle. I l’atordiren tantes coses! La llum blanca que els homes de ciutat tenen de nits, i la mar, i els vaixells, i la gent que mai no para, i els xiulets i trontolls d’éssers inconeguts. I un dia el feren entrar en un vaixell, revolt amb tots els homes d’una pila de rengles. I aquests homes estaven alegres, i cantaven cançons damunt la nau que brandava. La mar també ho semblava, d’alegre, i un bell argent lluïa damunt les seves aigües tranquil·les. Un sol magnífic estavellava les fustes i els caps. Fins que un dia van anar-hi de bo de bo, a la guerra. Caminaren força per selves meravelloses. Als àpats, gairebé no menjaven. El dormir era escàs, i els peus sagnaven. Però els rius eren bells, i la lluna s’alçava superba i plena damunt la nit plena de fantàstiques lluïssors. I heus aquí que una vegada se sentí sobtadament renou de cavalls en el fresc silenci nocturn. –Són els altres! Tothom a punt! 3

El bon minyó es posà al seu rengle, com li manaven. Tenia una certa curiositat. Allargava el coll tot el que podia. Unes testes sobreeixiren del nivell de les lianes espesses, apuntant llurs fusells. Fou un sol instant. Però abans de la descàrrega es pogué sentir encara la veu del bon minyó que deia: –Ei, que aquí davant hi ha gent! JOSEP CARNER (adaptació) Resposta model: Narració: «Hi havia en un llogarret un pobre minyó, mancat de la cosa més preciosa que ha estat donada als homes, això és, el seny», etc. Descripció objectiva: «Vivia tot sol en una pobra cabana, collia herbes, sabia oracions singulars i triava pedres», etc. Descripció subjectiva: «Era dòcil i senzill». Diàleg en estil directe: «–Són els altres! Tothom a punt!», etc.

Estudi de la llengua pàgina 18

1. Substantius: bec, ales, nedador, camí, terra, vol, majestat; adjectius: rogent, blanques, fi, forçat, incert, serena; verbs: caminar, deixes. pàgina 19

2. S’obvien les repeticions. Taula (f. sing.); treball (m. sing.); finestra (f. sing.); carrer (m. sing.); camp (m. sing.); casa (f. sing.); pis, (m. sing.); persianes (f. pl.); geranis (m. pl.); ampit (m. sing.); ocell (m. sing.); gàbia (f. sing.); dia (m. sing.); veïna (f. sing); portera (f. sing); tarda (f. sing); llits (m. pl); cadires (f. pl.); taules (f. pl.); piano (m. sing.); veïns (m. sing.); casa (f. sing.); mobles (m. pl.); buit (m. sing.); corda (f. sing.); crits (m. pl.); homes (m. pl.); conductora (f. sing.); símptomes (m. pl.); primavera (f. sing.); esperit (m. sing.); melangia (f. sing.); anys (m. pl.); coses (f. pl.). 3. a) Matemàtiques: complementa un nom; pati: complementa un verb. b) Gana: complementa un verb; set: complementa un verb; Lali: complementa un nom. c) Barri: complementa un nom; melons: complementa un nom. d) Nois: complementa un nom; sindicat: complementa un nom. e) Oncle: complementa un verb; Balcans: complementa un nom. f) Amo: complementa un nom; novel·la: complementa un nom. g) Por: complementa un verb; control: complementa un nom. pàgina 21

4. Població; invasors; costums; raça; superstició; llegendes; arpistes; poemes; tradicions.

6. a) bruixa (formació del masculí a partir del femení); b) tia (arrel diferent); c) àrbitra (canvi en la vocal); d) europea (canvi en la vocal); e) mestressa (arrel diferent); f) abadessa (sufix específic); marquesa (formació bàsica); h) lloba (canvi en la consonant); i) baronessa (sufix específic); j) sociòloga (canvis en la vocal); k) capitana (canvi en la vocal); l) núvia (formació bàsica); m) actriu (sufix específic); n) sogra (canvi en la vocal); o) hereva (canvi en la consonant). 7. a) comte → comtessa; emperador → emperadriu; herois → heroïnes. b) metge → metgessa; rei → reina; padrí → padrina; beduí → beduïna. c) duc → duquessa; orfe → òrfena; pare → mare. d) mestre → mestra; germà → germana; baró → baronessa. e) gendre → nora; soci → sòcia; alcalde → alcaldessa. f) ministre → ministra; nebot → neboda; president → presidenta. g) tsar → tsarina; institutor → institutriu; príncep → princesa. h) hereu → hereva; monjo → monja; traumatòleg → traumatòloga. 8. a) desig → desigs/desitjos; disc → discs/discos; cantant → cantants. b) protesta → protestes; veí → veïns; pi → pins; plaça → places. c) gas → gasos; camió → camions. d) gest → gests / gestos; finestra → finestres; despatx → despatxos. e) matalàs → matalassos; pis → pisos; lloguer → lloguers. f) esquitx → esquitxos; mareig → mareigs / marejos. 9. a) els afores; bonics. b) el llum daurat. c) la síndrome; la sida. d) unes anàlisis clíniques. e) uns senyals espirituals. f) una resplendor enlluernadora. pàgina 23

10. a) el llum; b) la llum; c) un llum; d) una llum. a) la fi; b) el fi; c) el fi; d) la fi. a) una son; b) el son; c) una son; d) una son. 11. -s records, fets, pits, reis -os

-es esponges, robes, forques, erugues -s/-os

-ns padrins, patins, violins, cançons Invariable

pàgina 22

5. L’avi: l’àvia; els galls: les gallines; els ànecs: les ànegues; els cavalls: les eugues; les vaques: els bous; els marrans: les ovelles; els porcs: les truges; els bocs: les cabres; l’ase: la somera.

4

raigs/rajos, despatxos, sufixos, pretexts/pretextos, greixos, calaixos imposts/impostos, cascs/cascos

dimarts, temps, llapis, cactus

12. a) compromisos seriosos. b) anissos estantisos. c) gimnasos espaiosos. d) pagesos obesos. e) andalusos indecisos. f) esposos grassos. g) óssos suïssos. h) avisos dubtosos.

3. a) oblidar; b) trobar; c) acomiadar-se; d) callar; e) aparèixer; f) descobrir; g) tancar; h) alliberar; i) desesperar. 4. a) llibre adoptat; b) llum esbiaixada; c) prestatge farcit; d) penombra blavosa.

13. a) llangardaixos; despatxos; faxos; capatassos. b) passeigs / passejos; divendres; cançons. c) discs / discos; músiques. d) esperances; països; compromisos. e) desigs / desitjos; capitans; iglús; cosins. f) pastissos; veïns. g) llengües; pigues. h) oques; vaques; granges. i) texts / textos; contrasts / contrastos. j) gests / gestos; capellans. pàgina 24

14. 1. La (determinant) vella (substantiu) prima, careixuta, d’ulls immensos (complements del nom); la (determinant) mirada (substantiu); l’antic (determinant + complement) bastó (substantiu) de crossa (complement del nom); la (determinant) cara (substantiu) que faràs (complement del nom). 2. Un (determinant) dia (substantiu) clar (complement del nom); molt foscos (complement del nom) pensaments (substantiu); abominable (complement del nom) decrepitud (substantiu); vergonya (substantiu); deshonor (substantiu), de tota la vida (complements del nom). pàgina 25

15. Resposta oberta. 16. Resposta oberta. 17. a) La Laia (subjecte), la germana de la Marta (complement del nom), sempre té molta feina (complement del verb). b) Recordem vells temps (complement del verb), els meus amics i jo (subjecte). c) S’asserena aquesta tarda tempestuosa (subjecte) i els colors ataronjats (subjecte) reciten melodies còsmiques (complement del verb). d) La casa de la seva família (subjecte) era als afores del poble i tenia un jardí immens (complement del verb).

5. Resposta model: El pare explica al Daniel que el lloc on es troben té un misteri: cadascun dels llibres que hi ha té l’ànima de qui el va escriure i de qui el van llegir. Així, cada vegada que algú el llegeix el llibre creix i s’enforteix. 6. El pare s’agenolla davant del Daniel i el mira fit a fit, mentre li revela el secret amb la veu pròpia de les confidències. 7. Resposta oberta. 8. Resposta oberta. 9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta. pàgina 29

11. a) palaus; b) cúspides; c) ruscs / ruscos; d) mitges; e) cadàvers; f) botigues; g) mans; h) balcons; i) focs. 12. Resposta oberta. 13. 1-4: oblidats (llibres); atrapada (Barcelona). 5-6: No n’hi ha cap. 7-11: esbiaixada (llum); gran (porta); llavorada (fusta); ennegrida (porta); abandonat (cadàver). 12-13: rapinyaire (ocell); platejada (cabellera); impenetrable (mirada). 14-16: No n’hi ha cap. 17-24: lleu (assentiment); blavosa (penombra); gran (escalinata); poblats (frescos); fabuloses (criatures); gran (sala); circular (sala); farcits (passadissos i prestatges); ordit (rusc); gegantina (biblioteca); impossible (geometria); bocabadat (jo). 14. Resposta model: a) prestatgeria; b) llibreria; c) seguretat; d) secretari; e) santedat; f) destinació; g) braçalet; h) fogó; i) silenciós. 15. a) plat-ja (platges); b) met-ge (metges); c) ta-ron-ja (taronges); d) fet-ge (fetges); e) jut-ge (jutges); f) nat-ja (natges); g) mit-ja (mitges); h) es-pon-ja (esponges); i) llet-ja (lletges); j) pet-ja (petges).

1. Resposta oberta.

16. Audició 2. Aquest tal Isaac ens va convidar a passar amb un lleu assentiment. Una penombra blavosa ho cobria tot, insinuant només les formes d’una gran escalinata de marbre i d’una galeria de frescos poblats per figures d’àngels i criatures fabuloses. Vam arribar a una gran sala circular que reposava sota una cúpula. Un laberint de passadissos i prestatges farcits de llibres pujava des de la base fins a la cúspide, formant un rusc ordit de túnels, escales, plataformes i ponts que deixaven endevinar una gegantina biblioteca de geometria impossible. Vaig mirar el pare, bocabadat. Ell em va somriure i em va fer l’ullet.

2. a) sala → saló; b) cap → testa; c) pare → progenitor; d) túnel → galeria; e) ànima → esperit.

17. Audició 3. Estimats amics de la feina,

18. el passadís: complement del verb; la galeria: complement del verb; diaris: complement del verb; els homes: subjecte; aquella vetlla: complement del verb; les dones: subjecte; l’Armengol: subjecte.

Lectura i activitats finals pàgina 28

5

Des de les platges de la ciutat de Donostia, on estic passant uns dies, us recordo a tots, sobretot a tu, Jordi, i a vosaltres, Xavi i Albert, els meus millors amics. Les onades són impressionants i, mentre molts surfistes esperen pacients l’onada perfecta, nosaltres prenem el sol. Així doncs, si voleu

6

escriure’ns ho podeu fer al carrer de San Martín, 28. Doneu records a en Joan, la Montse, la Cristina, la Cecília, l’Edu i tots els altres. M’acomiado, que puja la marea i em mullo, Martí

2. ELEMENTS DE LA NARRACIÓ Anticipació

11. Resposta oberta. pàgina 36

pàgina 31

1. Resposta oberta.


12. Una nena comença a descobrir el món dels adults quan el seu pare la porta al Cafè de l’Òpera i hi veu tot un món fascinador que li desperta els sentits. Funció simbòlica de l’espai. 13. Resposta oberta

1. Resposta oberta. 2. Eficient: que té capacitat per fer alguna cosa. Dropo: gandul, que li costa treballar. Polit: endreçat, net. Inconstant: no perseverant. Atent: que posa atencions. Tenaç: ferm en el que fa. Net: que no té brutícia. Distret: que no presta atenció. Puntual: que fa una cosa en el moment indicat. Negligent: que no té cura. Maldestre: sense destresa. Mandrós: que és lent en l’obrar. Diligent: que fa les coses amb celeritat. Complidor: que executa les coses per complet. Desordenat: que no fa les coses amb ordre. Qualitats positives: eficient, polit, atent, tenaç, net, puntual, diligent, complidor. 3. 1) c; 2) a; 3) g; 4) d; 5) b; 6) e; 7) h; 8) f; 9) i. pàgina 33

4. Resposta model: tots els personatges són plans i invariables; pretenen representar un tipus humà determinat. El protagonista és el pagès; els antagonistes, tots els estudiants. 5. Resposta oberta. pàgina 34

6. Resposta oberta.

pàgina 38

14. Resposta oberta. 15. a) Estructura contínua. b) Final obert. c) En el moment en què la noia misteriosa salta del cotxe en marxa, al revolt de la Paella, i ve un camió de cara. 16. Sembla que pot ser la tia àvia morta el 1917 en un accident de cotxe al revolt de la Paella. 17. Resposta oberta. 18. Resposta oberta. 19. Funció díctica. Conflicte psicològic: el noi no sap què ha passat realment, ni si es tracta d’una imaginació, fruit de l’estat d’embriaguesa, o si es tracta d’un element misteriós. 20. a) Temps històric: dècada dels noranta i 1917. b) Temps narratiu: una temporada curta que inclou els pocs minuts que dura el trajecte i el sopar amb els amics. c) El text fa salts al passat amb retrospeccions. pàgina 39


22. 1. Narrador intern. 2. Narrador extern. 3. Narrador intern. 4. Narrador extern.

pàgina 35

7. Text 2: una persona es troba davant una casa que li provoca un profund sentiment de tristesa i malenconia. Text 3: es descriu la posta de sol darrere una serra. Resposta oberta. 8. Resposta oberta. 9. a) Malenconiosa; insofrible tristesa; depressió de l’ànima; postsomni de l’embriac; amarg retorn a la vida quotidiana; horrible caiguda del vel; abatiment; malestar del cor; irremeiable tristesa. b) Comparacions: postsomni de l’embriac d’opi, amarg retorn a la vida quotidiana, horrible caiguda del vel. Resposta oberta. c) Tristesa. 10. a) colors; b) puig; c) carabassa; d) blavenca; e) espectres; f) emergeix.

pàgina 41

23. Són narradors externs totals, ja que descriuen l’estat interior del personatge. 24. Resposta oberta. 25. En la història hi ha dos punts de vista diversos. Hi ha el punt de vista extern del narrador omniscient total, i el punt de vista intern del protagonista. El canvi de narrador serveix per fer més clares les reaccions, els pensaments i les contradiccions del personatge principal.


1. Dentista (< dent); enfeinat (< feina); agreujar (); rellotger (< rellotge); rajolí (< raig). 2. a) nass-et; b) noi-et; c) vagó-(n)-eta; d) camí-(n)-oi; e) campan-eta; f) xinx-eta; g) tambor-í; h) metj-as7

tre; i) pi-(n)-assa; j) pis-às; k) peix-arro; l) ungl-ot; m) pols-im; n) sabat-ona; o) animal-ó. 3. Vagó: vehicle dels ferrocarrils que serveix per a transportar viatgers, mercaderies i equipatges. Vagoneta: vagó de petites dimensions i descobert. Sufix: -eta, diminutiu. Camí: espai a recórrer per a anar d’un indret a un altre. Caminoi: camí estret. Sufix: -oi, diminutiu. Tambor: instrument musical de percussió amb una o dues membranes esteses en una caixa de ressonància de fusta, metall, terrissa, etc., que pot tenir formes diverses. Tamborí: tambor petit que es toca amb una sola baqueta, generalment penjat al braç esquerre. Sufix: -í, diminutiu. Metge: persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metjastre: mal metge. Sufix: -astre, augmentatiu. Pis: divisió horitzontal d’un edifici, llevat de la planta baixa. Pisàs: pis gran. Sufix: -às, augmentatiu. Pols: conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d’altres matèries, que poden ésser alçades i emportades pel vent. Polsim: pols finíssima. Sufix: -im, diminutiu. Sabata: calçat que no passa del turmell, més o menys escotat a l’empenya, amb sola de cuir o de goma i la resta de pell, de feltre, etc. Sabatona: sabata petita. Sufix: -ona, diminutiu. Animal: ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari. Animaló: animal petit. Sufix: -ó, diminutiu. pàgina 43

4. a) ocellam; b) gossada; c) arbreda; d) rocam; e) paperam; f) calçotada; g) teulada; h) alumnat; i) brancatge; j) plomatge; k) aiguat; l) fillada. 5. a) professorat; b) nuvolada; c) fullatge; d) alzinar; e) electorat; f) ossada; g) paperam; h) fageda; i) xicalla. 6. Peixater; sardanista; pastisser; firaire; ermità; llibreter; paracaigudista; enginyer; ferrer; llenyataire; carnisser; dentista; fuster; drapaire; taxista. 7. Cocoter; ametller; codonyer; figuera; melonera; morera; bananer; prunera. pàgina 44

8. a) real-isme; b) supèrb-ia; c) fluïd-esa; d) beneiteria; e) nu-esa; f) defici-ència; g) lluny-(an)-ia; h) rigid-esa; i) nov-etat; j) sol-edat; k) honest-edat; l) llarg-ada; m) abs-ència; n) blanqu-úria; o) tebi-or. 9. a) ignorància; b) lentitud; c) brutedat; d) brevetat; e) grandària; f) feblesa; g) innocència; h) avarícia; i) dignitat; j) inquietud; k) crueltat; l) acidesa; m) veracitat; n) altitud; o) elegància. 10. Net: clar, transparent, límpid, pulcre. Brut: groller, porc, immund, obscè. a) límpid; b) groller; c) pulcre; d) porc; e) obscè; f) transparent; g) immund; h) clar. 8

11. Claredat; grolleria; transparència; limpidesa; porqueria; immundícia; pulcritud; obscenitat. pàgina 45

12. Constància; activitat; atenció; avarícia; generositat; ingratitud; sensibilitat; blavor; altitud; barrejadissa. a) constància; b) activitat; c) atenció; d) blavor; e) avarícia, generositat; f) ingratitud; g) altitud; h) sensibilitat. 13. a) noble b) vanitós c) polit d) fèrtil e) astut f) auster g) covard h) dolent i) tímid

baix modest impolit infèrtil ingenu indulgent valent bo agosarat

noblesa vanitat polidesa fertilitat astúcia austeritat covardia maldat timidesa

baixesa. modèstia. impolidesa. infertilitat. ingenuïtat. indulgència. valentia bondat gosadia.

14. Físic: àgil (agilitat), llarg (llargària), ample (amplitud), resistent (resistència), pàl·lid (pal·lidesa), sa (sanitat), gran (grandària), corpulent (corpulència), obès (obesitat), alt (altitud). Psicològic: franc (franquesa), audaç (audàcia), cruel (crueltat), gandul (ganduleria), decent (decència), apàtic (apatia), ximple (ximpleria), gelós (gelosia), cínic (cinisme), sensible (sensibilitat), amable (amabilitat), fidel (fidelitat), exigent (exigència). 15. Fosc (foscor); antiga (antiguitat); vell (vellesa); alt (altitud); esgrogueïdes (esgrogueïment); petit (petitesa); blau (blavor); clar (claredat); transparent (transparència); riallera (riallada); mòbil (mobilitat); constant (constància); senzill (senzillesa); diàfan (diafanitat); bo (bondat); cortès (cortesia); distant (distància); puerils (puerilitat); impròpies (impropietat); absurdes (absurditat). pàgina 46

16. Provenen de formes verbals: abraç-ada, di-ta, brod-at. Derivats regressius o sense sufix: bateig, oblit, esclat, tast, plec, xiscle, gir, retorn. Derivats amb sufix: contribu-ent, explica-ció, esperança, estudi-ant, inaugura-ció, naix-ença, caminant, ajorna-ment, decep-ció, pon-ent, escript-or, venj-ança. 17. a) acabament; b) coneixement; c) aclariment; d) recuperació; e) agressió; f) destinació; g) resplendent; h) dansaire; i) observació; j) ventall; k) bellugadissa; l) menjador; m) rentadissa; n) engranatge; o) assegurança. pàgina 47

18. a) resolució, corrupció. b) evasió, reflexió. c) ascensió, atracció. d) traïció, pol·lució. e) obsessió, reclusió. f) fusió, escissió. 19. a) decorador; b) estudiant; c) pidolaire; d) teixidor; e) manifestant; f) boxejador; g) xerraire; h) ajudant; i) assistent.

20. a) embalatge, etiquetatge. b) xerradissa, oients. c) contracció, esgarrifança, complaença. d) aprenent, trencadissa. e) creixement, població, discussió, assistents. 21. Celobert (nom + adjectiu): pati interior d’una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dóna llum i aire a les habitacions immediates. Rentaplats (verb + nom): màquina de rentar plats. Bonaventura (adjectiu + nom): pretesa endevinació de la sort d’una persona per les ratlles de les mans, els trets fisonòmics, etcètera. Aiguaneu (nom + nom): precipitació força uniforme de neu mig fosa o de pluja i de neu barrejades. Llepafils (verb + nom): triat excessivament, escrupolós, en el menjar. Escurabutxaques (verb + nom): persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa. 22. a) tallafoc; b) passamuntanyes; c) somiatruites.


1. Realitat material: a), h). Concepte abstracte: b), c), e), f), g), i). 2. Aclaparat: afligit. Tràngol: agitació. Administració: govern. Ímpetu: vehemència. 3. a) compte; b) ganxo; c) curiós; d) cigar; e) sentit; f) cabell; g) acabar; h) dibuix; i) monstre. 4. És un ric empresari, com es pot veure pel fet que dirigeix una fàbrica, per la cigarrera d’or, perquè té capacitat i diners per organitzar una campanya llarga per trobar la cigarrera d’or, etc. 5. Suposa un tràngol insuportable. 6. En Lluís Frederic té necessitat de perdre més coses perquè el fet de retrobar la cosa perduda li proporciona una alegria inusual. El personatge s’adona que un cop ha trobat la cigarrera segueix estant descontent, per això pensa a perdre i trobar contínuament objectes, fent així que la vida esdevingui un repte, una aventura. 7. En passejar amb el paraigua, s’adona que podria perdre aquest objecte, i iniciar una nova aventura. 8. Resposta oberta. 9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta.

pàgina 51

11. El (determinant) dia (substantiu) no (adverbi) tenia (verb) prou (adjectiu) hores (substantiu). Organitzà (verb) una (determinant) campanya (substantiu) per (preposició) arribar (verb) a (preposició) trobar (verb) aquell (determinant) objecte (substantiu) sentimental (adjectiu). 12. a) masculí; espectres. b) femení; dèries. c) masculí; esperits. d) masculí; ímpetus. e) masculí; paraigües. f) femení; esgarrifances. g) femení; felicitats. h) femení; alegries. i) masculí; reflex. 13. Ungles: primitiu; inacabables: derivat; inesperadament: derivat; volum: primitiu; fàbrica: primitiu; cigarrera: derivat; paraigua: compost; engrapar: derivat. 14. Inacabables: acabar; inesperadament: esperar; cigarrera: cigar; engrapar: grapa. 15. a) Lluís: aguda acabada en vocal + s. b) fàbrica: esdrúixola. c) però: aguda acabada en vocal. d) ningú: aguda acabada en vocal. e) tràngol: plana no acabada en vocal, vocal + s, ni en en/in. f) Sílvia: esdrúixola. g) matí: aguda acabada en vocal. h) així: aguda acabada en vocal. i) cançó: aguda acabada en vocal. 16. Audició 4 Feia cinc mesos que Lluís Frederic havia deixat la fàbrica i li semblava que feia mil anys. Alguna vegada en Tomàs, el comptable de l’empresa, anava a veure’l, i cada una d’aquestes vegades li feia l’efecte que era un espectre qui el visitava. Havia oblidat definitivament la fàbrica, però la vida se li feia cada dia més dura, més difícil, més enganxosa. –Què haig de fer! Què haig de fer! –deia sovint al Tomàs o a si mateix. 17. Audició 5 Al matí els núvols eren amenaçadors. El terra brillava perquè la pluja havia estat regant-lo quasi tota la nit. Els vidres dels cotxes retenien gotes de pluja com per recordar als seus amos la mala nit que havien passat a la intempèrie, però en Joan ni se’n va adonar. Mai no s’adonava de res, era l’exemple més clar de despistat integral. Quan va canviar de pis, va trigar més de vuit mesos a saber si vivia al 3r 1a o al 4t 2a. Sort que el número del carrer era fàcil: 222.

9

3. LA NARRATIVA AL LLARG DE LA HISTÒRIA Ús i comunicació pàgina 54

1. Resposta oberta. 2. Plantejament: «En un poble [...] era assenyat». Nus: «Un dia [...] aquest arbre». Desenllaç: «Un cop estigué [...] a casa seva». Personatges plans, invariables, amb un paper protagonista en el relat, tot i que el braman assenyat actua com a antagonista. El mòbil és ressucitar un lleó mort, fet que provoca com a conflicte la discussió sobre les conseqüències de la possible ressurrecció de l’animal. 3. Resposta oberta. pàgina 55

4. Judit s’apropa a la capçalera del llit on dorm Holofernes, l’enemic del seu poble, i li talla el cap després d’invocar Déu com a ajuda. 5. Restar: estar; realitzar: fer; ajudar: socórrer; apropar: acostar-se, atansar-se; seccionar: tallar. 6. Resposta oberta. 7. Audició 6. Així van parlar mentre s’allunyaven. I el meu cor va riure que el meu nom i la meva astúcia perfecta els haguessin enganyat. El cíclop gemegava recargolant-se de dolor i, palpant amb les mans, retirà el pedrot de l’entrada. Es va asseure a la porta estenent les dues mans per si enxampava algú que volgués anar cap a l’eixida entre les ovelles. Car s’esperava en el seu interior que jo seria tan estúpid. Però jo, mentrestant, meditava com ens ho faríem per poder-nos escapar de la mort, tant els meus companys com jo mateix. Vaig rumiar tota mena d’enganys i astúcies, perquè ens hi anava la vida i el perill era gran i imminent. I aquesta fou la decisió que en el cor em va semblar la millor. Hi havia uns marrans ben peixats, plens de llana, magnífics i grossos, que tenien els flocs de color violeta. Els vaig lligar en silenci amb vímets fàcils de trenar, agafant els animals de tres en tres. El del mig portava un home a sota i els altres dos anaven a cada costat per salvar els meus companys. Tres marrans, doncs, portaven un home. Aleshores jo, que ja m’havia fixat en un moltó del ramat, de molt el més gros de tots, el vaig agafar per l’esquena i em vaig cargolar sota el seu ventre tofut. Així, doncs, amb les mans fermament arrapat a la llana divina, m’hi aguantava amb ànim pacient. Quan va aparèixer l’Aurora de dits rosats, el monstre va fer sortir a pasturar els mascles del ramat. Les ovelles belaven pel corral sense munyir, perquè tenien les mamelles plenes. El seu amo, afligit per dolors fortíssims, palpava el llom de tots els moltons que estaven drets. L’innocent no es va pensar pas que els companys estaven lligats sota el pit de les ovelles llanudes. L’últim mascle del ramat que es va dirigir cap a la porta va ser el marrà carregat de llana i de mi. El corpulent Polifem, tot

10

palpant-lo, li va dir: «Moltó estimat, per què surts el darrer del ramat? Abans mai no anaves al darrere de les ovelles; al contrari, eres el primer que pasturaves les tendres flors de l’herba. Ara, en canvi, ets el darrer. Sens dubte enyores l’ull del teu amo, que ha desullat un home malèfic amb els seus companys miserables, després d’haver-me fet perdre el seny amb vi. Ai, si tinguessis sentits com jo i poguessis dir-me on s’amaga per evitar la meva fúria, aviat el cervell se li escamparia pertot arreu de la cova, quan l’esclafés a terra, i el meu cor s’alleujaria dels mals que m’ha causat.» HOMER ■ Odissea El narrador és el mateix protagonista de la història: Ulisses. Els personatges són Ulisses, que és el narrador, els seus companys i el cíclop. El mòbil de l’acció és salvar-se de la mort, i té com a conflicte la dificultat per no ser descoberts. L’espai és referencial. El temps històric és un passat imaginari; el narratiu es prolonga durant un dia aproximadament; i el temps del discurs és lineal. pàgina 56

8. Resposta oberta. 9. L’estructura és contínua. Plantejament: «–Senyor [...] prometé recompenses». Nus: «L’ermità [...] li havia donat». Desenllaç: «Fou tal [...] amb l’argenter». 10. Resposta oberta. pàgina 57

11. A Toledo hi havia fa anys un misteriós castell que romania sempre tancat. Cada nou rei que pujava al tron tenia el costum de posar una nova cadena a la porta. En canviar de llinatge, el nou rei trenca la tradició i obre per curiositat el castell desoint els consells en contra. Aquest fet fa que es compleixi l’advertència que contenia: la conquesta del reialme pels musulmans. Plantejament: «Una vegada [...] al portal». Nus: «Després de [...] vostre país». Desenllaç: «I, efectivament, [...] de bestiar». 12. Narrador protagonista (Xahrazad) de la història principal però extern al conte. S’expressa en tercera persona. 13. Tro: soroll que segueix el llamp, degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica. Tron: seient, sovint amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat en les reunions solemnes. Perjudici: dany causat al bon estat, a la marxa, a l’èxit, d’algú o d’alguna cosa. Prejudici: indici o opinió preconcebuts. Comanar: encomanar, encarregar. Comandar: tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia.

pàgina 58

14. Plantejament: «Ve a tomb [...] els enciams». Nus: «Gargantua es trobà [...] per la bragueta». Desenllaç: «Així els pelegrins [...] s’apaivagà el dolor». Punt de vista extern. pàgina 59

15. Resposta oberta. 16. Castigar: punir; mitjançar: intercedir; invocar: al·legar; empitjorament: agreujament; protector: benfactor; menció: esment; benefici: benifet. 17. Resposta oberta. pàgina 60

18. Audició 7. Déu del cel! Valga’m Déu! Pensa-hi, estimada! El senyor Darcy! La meva dolça Elisabeth! Quina dona més rica i més important que seràs! Quants diners tindràs per a agulles de cap, quantes joies, quants carruatges tindràs! Al teu costat, Jane no és res, res absolutament. Que contenta que estic! Que feliç que sóc! Un home tan encantador!... Tan distingit! Tan alt!... Oh, estimada Lizzy! Et prego que m’excusis per haver-me desagradat tant abans. Espero que no m’ho tinguis en compte. Estimada, estimada Lizzy. Una casa a la ciutat! Tot allò que hi ha de més deliciós! Tres filles casades! Deu mil lliures l’any! Oh, senyor! Que serà de mi! Em tornaré boja! JANE AUSTEN Orgull i prejudici El pare i la mare tenen reaccions molt diverses. El pare es mostra seriós i nerviós; no comprèn la decisió de la filla, però accepta la seva resposta; l’adverteix dels perills que veu en la decisió i l’aconsella en aquest sentit. La mare, en canvi, venç el judici que tenia respecte del senyor Darcy, enlluernada pels diners i la posició social que adquirirà la filla. En aquest sentit, es mostra voluble, mòbil, inestable, i incapaç d’ajudar la filla més enllà d’un judici material o utilitarista.

b) El punt de vista de les dues narracions és el monòleg interior. Els dos fragments mostren el pensament dels personatges a través de les imatges i sensacions que experimenta la ment. pàgina 63

22. Els dos textos mostren dos personatges sotmesos a una situació absurda de la qual no es poden desfer i que mostra una angoixa existencial basada en la incomunicació. 23. Text 12. Conflicte: el protagonista es desperta convertit en escarabat. Personatges: Gregor Samsa, el protagonista. Espai: referencial. Temps: època contemporània a l’autor; en la narració ocupa els minuts del despertar, i és lineal en el discurs. Punt de vista: omniscient. Text 13. Conflicte: un home intenta sense èxit sortir del pis. Personatges: protagonista. Espai: referencial. Temps: època actual; ocupa uns minuts de primera hora del matí; és lineal en el discurs. Punt de vista: omniscient. 24. Resposta oberta. 25. L’autor pensa que la guerra és un terrible desastre que li deixa records dolents, però que a la vegada li provoca l’augment de la fe en la decència de l’home.


●

pàgina 61

19. El text és realista. Es pot veure clarament en la voluntat de l’autor de descriure la realitat (el personatge, en aquest cas) d’una manera concreta i precisa. En aquest sentit, l’autor s’esforça per explicar com és el personatge en tots els aspectes possibles; aconsegueix així un retrat molt ajustat a la realitat. És per això que l’autor s’interessa també pel món que envolta el personatge descrit, i aprofita per fer-ne un retrat social. 20. Resposta oberta. pàgina 62

21. a) El text 10 descriu el pensament d’una dona que recorda l’escena de la declaració de l’enamorat. El text 11 planteja el pensament de la protagonista, que descriu com va necessitar alliberar-se d’un passat no volgut. El crit és el símbol de l’alliberament de la protagonista després d’haver guardat durant molts anys una vida perduda.

1. Bregat (m. sing.; patró); maleïda (f. sing.; companya); infinita (f. sing.; aigua); desassossegat (m. sing.; complementa el verb); tranquil (m. sing.; complementa el verb); buit (m. sing.; complementa el verb); estranyes (f. pl.; coses); profund (m. sing.; món); desconegut (m. sing.; món); colpidor (m. sing.; món); nitidesa (f. sing.; coses). 2. a) feixuc (complementa un nom); gran (complementa un nom). b) simpàtic (complementa un verb); treballador (complementa un verb); conflictiu (complementa un nom). c) equivocat (complementa un verb); important (complementa un verb). d) feliç (complementa un verb); agraït (complementa un nom). e) laboriosa (complementa un nom); impossible (complementa un verb); previst (complementa un nom). f) paralitzat (complementa un verb); lentes (complementa un nom); puntuals (complementa un nom). g) tranquil (complementa un verb); impassible (complementa un verb); reservat (complementa un nom). h) caçador (complementa un nom); ràpides (complementa un nom); precises (complementa un nom).

11

pàgina 66

3. m. sing.

f. sing.

m. pl.

f. pl.

rebel

rebel

rebels

rebels

fosc

fosca

foscos

fosques

groc

groga

grocs

grogues

boig

boja

bojos

boges

esplèndid

esplèndida

esplèndids

esplèndides

audaç

audaç

audaços

audaces

elegant

elegant

elegants

elegants

tebi

tèbia

tebis

tèbies

suís

suïssa

suïssos

suïsses

amable

amable

amables

amables

c) rapaç (m. i f. sing.), rapaços, rapaces. d) tenaç (m. i f. sing.), tenaços, tenaces. e) perspicaç (m. i f. sing.), perspicaços, perspicaces. f) fal·laç (m. i f. sing.), fal·laços, fal·laces. g) sagaç (m. i f. sing.), sagaços, sagaces. h) fugaç (m. i f. sing.), fugaços, fugaces. 10. Sincer: veraç; constant: tenaç; xerraire: loquaç; enganyós: fal·laç; breu: fugaç; intel·ligent: sagaç; astut: rapaç; cobdiciós: perspicaç. 11. a) grisa; b) seriosa; c) grassa; d) mestissa; e) russa; f) boirosa; g) dubtosa; h) indecisa; i) burgesa; j) rossa; k) contagiosa; l) espessa. pàgina 68

4. Verdes: formació bàsica. Brillants: invariable en singular i plural. Silvestre: invariable en singular i plural. Mediterrànies (repetit): formació bàsica. Ornamental: invariable en singular i plural. Resistent: invariable en singular i plural. Fredes: formació bàsica. Seques: formació bàsica. Fresques: formació bàsica. Agradable: invariable en singular i plural. Populars: invariable en singular i plural. Culinari: formació bàsica. Medicinals: invariable en singular i plural. Antisèptic: formació bàsica. Estimulant: invariable en singular i plural. Perfumats: formació bàsica. Relaxants: invariable en singular i plural. Digestives: formació bàsica.

13. a) Trista, molt trista: complementa un nom (noia). Perduda: complementa un nom (mirada). b) Net i polit: complementa un verb (anar). Més endreçat de la classe: complementa un nom (nen). c) Velles: complementa un nom (músiques). Antics: complementa un nom (acords). Nostàlgic: complementa un verb (recordar). d) Feliç i contenta: complementa un verb (viure). Difícils: complementa un nom (tràngols). e) Contents: complementa un verb (escoltar). Divertides: complementa un nom (rondalles). f) Tan difícil: complementa un verb (ser). Impossible de resoldre: complementa un verb (ser). g) Llest: complementa un verb (considerar-se). Més tanoca de la classe: complementa un nom (noi). h) Assolellat: complementa un nom (dia). Fresc: complementa un nom (aire). Fondes: complementa un nom (valls). pàgina 69


5. Resposta model. Silenciosa, gran, fosc, ferri, forta, poderosa, grisos, grossos, durs. 6. Resposta oberta. 7. a) uns jueus modests / modestos. b) uns infants sagaços. c) uns nois malaltissos. d) unes preguntes ambigües. e) uns gests / gestos bruscs / bruscos. f) uns pelegrins perplexos. g) unes solucions anàlogues. h) uns sofàs còmodes. 8. Resposta oberta. 9. a) veraç (m. i f. sing.), veraços, veraces. b) loquaç (m. i f. sing.), loquaços, loquaces. 12

12. a) Fa un dia plujós, molt ventós. b) És una feina impossible d’acabar. c) Explica uns acudits tan divertits! d) Resulta difícil de creure.

16. Text 1. Convençuda (complementa un verb); perfecta (complementa un nom); provocatiu (complementa un verb); convencional (complementa un verb); juvenil (complementa un verb); gran (complementa un verb); ajustats (complementa un nom); lleuger (complementa un nom); correcta (complementa un verb); sensual (complementa un verb); elegant (complementa un verb); carca (complementa un verb); vistosa (complementa un verb); cridanera (complementa un verb). Text 2. Jove (complementa un nom); bona (complementa un verb); innocent (complementa un nom); rossos (complementa un nom); neta (complementa un nom); estranya (complementa un nom); dolç (complementa un nom). 17. Resposta oberta.


1. a) fossa; b) ximpleria; c) retret; d) bassal; e) brisa. 2. Claredat; generositat; riquesa; pobresa; joventut; malastrugança; crueltat. 3. Resposta model. Generosíssim, riquíssim, pobríssim, etc. 4. Sindbad arriba a l’illa perquè el vaixell en què navegava naufraga a causa d’una tempesta. 5. a) Generós i bondadós. b) Estima. c) Al país de Sindbad s’afaita el cap dels nadons, es deixa un pèl al platet d’unes balances i es dóna el pes del cabell en or als pobres de la ciutat. d) Casar-se amb algú del seu regne. Sindbad se sorprèn, però accepta per por de decebre el rei. 6. Perquè no coneix el costum d’aquell poble quan mor un cònjuge. 7. Enterrar el cònjuge que ha quedat viu al costat del difunt per tal que no pugui continuar gaudint de la vida tot sol. 8. Perquè pensa en el trist final que l’esperava. 9. Empaitant un gos que ha entrat a la fossa, descobreix un fil de llum que prové d’una bretxa que el portarà cap a la sortida. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta.

14. Dins (preposició) la (determinant) fossa (substantiu) hi havia (verb) el (determinant) silenci (substantiu) més (adverbi) gran (adjectiu) que (pronom) us (pronom) pugueu (verb) imaginar (verb). Pensant (verb) en (preposició) el (determinant) trist (adjectiu) final (substantiu) que (pronom) m’esperava (pronom + verb), vaig començar (verb) a (preposició) estirar-me (verb pronominal) els (determinant) cabells (substantiu). 15. Gran: silenci; trist: final. 16. Clar, clara, clars, clares. Generós, generosa, generosos, generoses. Ric, rica, rics, riques. Pobre, pobra, pobres (invariable en m. i f. pl.). Jove (invariable en m. i f. sing), joves (invariable en m. i f. pl.). Malastruc, malastruga, malastrucs, malastrugues. Cruel (invariable en m. i f. sing), cruels (invariable en m. i f. pl.). 17. a) meva; b) enterren; c) digué; d) retret; e) haguessin; f) només. 18. a) també; b) faré; c) excel·lència; d) través; e) conèixer; f) més.

12. Plantejament: «Com en els meus viatges [...]. Vine amb nosaltres». Nus: «Els vaig seguir [...] xalupa a buscar-me». Desenllaç: «El dia de la meva arribada [...] m’ha passat».

19. Audició 8. Un matí, tornant d’un passeig, la meva dona es desmaià quan entrava a palau, i abans d’una setmana moria als meus braços. Al dolor de perdre-la s’afegí llavors el terror de saber que m’enterrarien viu al seu costat. Quan el rei em va veure plorant al costat de la fossa, em va passar un braç per les espatlles i em va dir: –No et preocupis, Sindbad, la teva esposa i tu estareu junts eternament.

13. Personatges: Sindbad (rodó, variable, protagonista); un pagès (pla, invariable, decoratiu); rei (pla, invariable, antagonista); amic vidu (pla, invariable, col·laborador); dona (pla, invariable, decoratiu); capità d’un veler (pla, invariable, decoratiu); amic de Bagdad (pla, invariable, decoratiu). Espai: referencial (una ciutat d’una illa desconeguda) i díctic (Bagdad). Temps narratiu: entre uns mesos i un any. Punt de vista: intern; narrador protagonista.

20. Audició 9. L’excursió va ser meravellosa. Després d’arribar en cotxe al punt de trobada, vam esmorzar pa amb tomàquet, ben sucat; fuet de Vic, d’aquell ample que a tu t’agrada; i la nostra beguda preferida a la muntanya, aigua. L’ascensió va ser molt dura; les cames ens feien figa i encara quedava molt de tros per arribar al cim; ens vam donar ànims els uns als altres i vam poder assolir l’objectiu.

pàgina 73

13

4. LA PREMSA. ELS GÈNERES INFORMATIUS Ús i comunicació pàgina 76

1. Text 1: gènere informatiu. Text 2: gènere interpretatiu.

Com? El noi feia de torero entre els vehicles que circulaven per la carretera i s’estira a la calçada. Per què? El noi ho feia per cridar l’atenció. pàgina 80

2. «L’Estat espanyol és el quart país d’Europa amb més morts menors de trenta anys». Resposta oberta. pàgina 77

3. Títol: «Compra un encenedor...». Entrada: «Un home de 29 anys...». Cos: «Aquesta rocambolesca història...», i «Va aparcar al carrer...».

8. Entrevista de personalitat. 9. a) És una feina que consisteix a recrear el món, i que per això necessita de molt de temps per escriure amb passió però de manera clara. b) Empra la sinestèsia per evocar i fer present el passat. c) Descriu la superfície de la seva ment, no l’interior. 10. Resposta oberta.

pàgina 78

4. Text 3: Funció resum. Estructura de «piràmide invertida». Text 4: Funció de captació d’interès. Estructura narrativa. 5. Resposta oberta. pàgina 79

6. Què? Un home que intentava vendre un lloro protegit que havia desaparegut acaba detingut per frau. Qui? Un veí de Tarragona. On? A Tarragona. Quan? Entre el febrer i el setembre de 2006. Com? El veí va falsificar documentació i va voler-lo vendre a una botiga. Per què? Perquè l’antic amo va veure’l a l’aparador i va descobrir el frau. 7. Audició 10. LA POLICIA DE SANT POL DETÉ UN NOI QUE FEIA DE TORERO ENMIG DE LA N-II SANT POL DE MAR.– La Policia Local de Sant Pol de Mar va detenir divendres passat un noi que es passejava per la N-II fent de torero entre els vehicles que circulaven per la carretera. El noi, de nacionalitat francesa, va arribar a estirar-se enmig de la calçada i, segons va declarar posteriorment a la policia, ho va fer per «cridar l’atenció». La policia va procedir a detenir-lo després de ser alertats dels fets per tal de garantir la seguretat del noi i també de la resta d’usuaris de la via. Segons va informar ahir a El Punt el cap de la Policia Local de Sant Pol, Carles Santacreu, el detingut haurà de respondre davant del jutge per un presumpte delicte contra la seguretat del trànsit.

El Punt, 10-9-2002 Què? La policia local deté un noi que feia de torero enmig de la N-II. Qui? Un noi de nacionalitat francesa. On? La N-II al pas per Sant Pol de Mar. Quan? Divendres passat.

14

pàgina 81

11. El text és una crònica perquè relata uns fets concrets (un partit de futbol) d’una manera diferent a una notícia. En concret: desenvolupa de manera més àmplia la notícia (dóna detalls precisos dels minuts i dels fets); no té la formalitat de la notícia («Messi els salva al final», «Va ser Hunt...», etc.); el cronista hi és present i és testimoni dels esdeveniments (vegeu la pregunta 13). 12. Títol: Funció de captació d’opinió. Entradeta: funció resum. 13. Bloc 1: «Va ser un xut [...] van avortar». Bloc 2: «Passat el primer quart d’hora [...] velocitat». Bloc 3: «Calia un gol [...] xarxa (1-0)». Bloc 4: «Per acabar-ho [...] en la frontal». Bloc 5: «Rijkaard [...] rebutjar». Bloc 6: «La gran jugada [...] per afusellar Wiese (1-1)». Comentaris subjectius: «...el primer a posar a prova Valdés», «...en forma de mala sort pel Barcelona», «...va protagonitzar una gran acció individual», etc. pàgina 82

14. a) Gènere informatiu. b) Títol d’obertura. c) Estructura piramidal. pàgina 83

15. Avui: anirà minvant (perífrasi de reiteració en futur); quedarà (futur simple); reapareixeran (futur simple). Demà: estarà (futur simple). 16. L’adjectiu «probables»; els adverbis «poc i mig». 17. Avui: La nuvolositat del vessant nord del Pirineu ha anat minvant al matí. Com la resta de Catalunya, el cel ha quedat poc ennuvolat. A la tarda han reaparegut els núvols pel nord i l’oest de Catalunya. Hi ha hagut precipitacions dèbils.

Demà: Hi ha hagut cel ennuvolat al Pirineu i al Prepirineu, sobretot al vessant sud. El cel ha estat mig ennuvolat a la resta, amb núvols més abundants a l’oest i al matí, Hi ha hagut pluges al Pirineu i Prepirineu occidental. 18. Aquari: mira (imperatiu); tindràs (futur simple); serà (futur simple). Àries: donarà (futur simple); haurà de proporcionarte (futur); modela (imperatiu). El temps és el futur per connotar predicció.


1. a-campan-at; llevant-í; astr-al; agòn-ic; pluvi-al; anarqu-ista; defect-(u)-ós; mols-ut; fronter-er; itali-à; neguit-ós; ataronj-at; flaut-ista; presumpt-(u)-ós. 2. a) nadalenc; b) llevantí; c) famolenc; d) orellut; e) avariciós; f) lluminós; g) morrut; h) maragalliana; i) marí; j) greixosa; k) cavallaresc; l) jovenívol; m) kantià; n) ventós. 3. a) canadenc; b) tarragoní; c) albanès; d) aranès; e) francès; f) badaloní; g) barceloní; h) artenc; i) lapó; j) lleidatà; k) montcadí; l) menorquí; m) saharià; n) alacantí; o) tibetà.

pàgina 87

13. a) esgarrifós; b) treballador; c) abundant; d) ballador; e) lloable; f) agradable; g) giratori; h) agressiu; i) pixaner; j) governable; k) humiliant; l) llegible. 14. a) enamoradís; és propens a enamorar-se. b) enfiladissa; s’enfila per un tronc, un aspre, etc., arrapant-s’hi, entortolligant-s’hi. c) pixaner; pixa. d) divisible; que pot ser dividit. e) digerible; que pot ser digerit. f) criticador; critica. g) ballable; ballar. h) menjable; que es pot menjar. i) comprensible; poder ser entès o comprès. 15. Qualitat pagador llegidor esperançador

Agent governador predicador agitador

pàgina 85

4. a) nerviós; b) vanitós; c) maniàtic; d) intel·lectual; e) sarcàstic; f) sentimental; g) melangiós; h) neguitós; i) dolorós; j) bondadós; k) rabiós; l) fastigós. 5. a) sentimental; b) vanitós; c) sarcàstic; d) melangiós; e) neguitós; f) maniàtic. 6. a) geni-üt; b) pages-ívol; c) bony-eg-uda; d) muntany-enc; e) pel-ut; f) soroll-osos; g) rampell-ut; h) volum-in-ós; i) mentid-er; optim-ista. 7. a) en-rabi-at; b) a-campan-at; c) a-taronj-at; d) enfein-at; e) a-flaut-at; f) en-deri-at; g) a-botifarr-at; h) a-cur-at; i) a-deler-at. 8. a) adelerat; b) aflautada; c) enrabiat; d) abotifarrats; e) enfeinat; f) ataronjat; g) enderiat; h) acurada; i) acampanats. pàgina 86

9. Blanqu-in-ós; amarg-ós; ross-enc; ampl-íssim; fosqu-íssim. 10. a) greu: greuet; trist: tristó; apagat: apagadot. b) petit: petitet; quiet: quietot. c) prim: primet. d) rodó: rodonet; bonic: bonicó. e) petit: petitet; calent: calentó; polit: polidet. 11. a) Que mostra una disposició habitual a estar malalt, que té poca salut. b) Que tira a roig. c) Molt dur. d) Molt dolç. e) Que tira a amarg. 12. Resposta model. Tristot; pobret; rosadetes; blanquinós; eixeridet; calladot; grassot; llargot; malaltó; calentota.

Propensió o aptitud abrusador afalagador casador

pàgina 88

16. a) abrusadora; b) esperançadora; c) pagador; d) predicadors; e) afalagador. 17. a) picant; b) sorprenent; c) satisfactori; d) enfadós; e) esbalaïdor; f) apaivagador; g) sagnant; h) esfereïdor; i) cansant; j) angoixant. Resposta oberta. 18. Treballador; manador; enyoradís; ploraner; negligent; encomanadís; pertorbadora; sorprenent; corprenedora. 19. a) Ombra: substantiu. Ombrívol: adjectiu. Ombrejaré: verb. b) Ofici: substantiu. Oficial: adjectiu. Oficial: substantiu. c) Olor: substantiu. Olorar: verb. Olorosa: adjectiu. d) Paper: substantiu. He d’empaperar: verb. Paperina: substantiu. Paperassa: substantiu. Papereria: substantiu. Paperer: adjectiu. Paperera: substantiu. Traspaperant: verb. pàgina 89

20. Historicosocial; clarivident. 21. anglo + americà (adjectiu + adjectiu); ala + llarg (nom + adjectiu); panxa + buit (nom + adjectiu); anglo + saxó (adjectiu + adjectiu); pal + plantat (nom + participi); boca + fí (nom + adjectiu). 22. a) sordmut; b) galtaplè; c) maternofilial; d) pèl-llarg; e) esquenadret; f) panxabuit; g) llavifès; h) camatort. Resposta oberta. 23. a) llavifès; b) maternofilial; c) esquenadret; d) sordsmuts; e) pèl-llargs; f) galtaplè; g) camatort. 24. Característiques físiques: colltort; caraxuclat; capgròs; camallarg; carabrut; cellapoblat; ullblau; capbaix. 15

Característiques psicològiques: bocabadat; panxacontent; bocamoll; esmaperdut.


1. Resposta model. a) concepte principal. b) no som taules rases. c) eminent. d) inapropiades. 2. Fixar-nos: parar esment. Existeixen: hi ha. Celebrar: oficiar. Relacionar-nos: tractar-nos. Aparellar-nos: ajuntar-nos. Educar: formar. 3. Aprenentatge; rectificació; pensament; formació; naixement; explicació. 4. a) Perquè intervé en tot el que pensem, sentim i fem. b) Perquè les xarxes nervioses estan encara en plena formació. c) Innats. d) Que l’home té una capacitat immensa d’adquirir nous coneixements. e) A les connexions que es produeixen en el cervell. 5. El cervell en aquests casos repara o compensa les idees poc adaptatives i les rectifica. 6. Segons el text, cal que ens imaginem que el cervell és com una pastilla de plastilina o de fang, ja que podem donar-li forma segons el que aprenem. Això es deu al fet que tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi d’aquest òrgan, i d’una modificació de les xarxes neuronals. 7. Resposta oberta. 8. Resposta oberta.

16

pàgina 93

9. a) dis-funcio-(n)-als b) in-evita-ble-ment c) extra-ordinàr-ia d) re-actual-itza-ció 10. Queden; tenim; adquirir; demostra; trobem. 11. Tant (adverbi) els (determinant) animals (substantiu) com (adverbi) les (determinant) persones (substantiu) venim (verb) al (preposició + determinant) món (substantiu) una (determinant) mica (adverbi) ensenyats (adjectiu), amb (preposició) algunes (determinant) lliçons (substantiu) ja (adverbi) apreses (adjectiu). 12. La conjunció i. Subjecte: «El nostre cervell.» 13. Audició 11. a) evolució; b) òrgan; c) cèl·lules; d) mínim; e) bàsica; f) extraordinària; g) això; h) filosòfics; i) néixer; j) músculs; k) diferència; l) supervivència. 14. Audició 12. A l’interior del cervell hi trobem allotjades al voltant de 100.000 milions de cèl·lules nervioses o neurones que es poden classificar en un mínim de mil tipus diferents, encara que totes comparteixen la mateixa estructura bàsica. De mitjana, cadascuna d’aquestes neurones pot establir contacte amb unes altres mil de diferents, de manera que s’estableix una xarxa d’una complexitat extraordinària. 15. Audició 13. «La nutrició a l’escola, una qüestió vital» és el nom de les jornades que l’ajuntament ha dut a terme en col·laboració amb les institucions locals següents: Ampes, claustres de mestres i responsables de cuina de diverses empreses. Avui hi haurà la inauguració, amb aquest ordre del dia: salutació a càrrec del regidor d’educació, senyor Pere Joan i Ramon; presentació del programa i precs i preguntes. El regidor ha expressat així la seva satisfacció per la celebració d’aquestes jornades: «Pensem que seran molt profitoses per millorar la qualitat dels menús escolars i protegir la salut dels nens i les nenes.»

AVALUACIÓ 1R BLOC pàgina 97

1. Primera part: «Es deia Andreu [...] tocant a la costa». S’hi explica el que l’avi i el nét fan normalment quan van a buscar corall. Segona part: «Quan va sortir de casa [...] va xisclar fort». S’hi explica un dia concret i fosc, en què l’avi i el nét es fan a la mar. Aquell dia troben la quantitat de corall que sempre havien desitjat, però l’avi desapareix en la cerca. 2. a) Lineal. b) Dos protagonistes plans i invariables: l’avi Andreu i el seu nét. c) La cerca de corall. d) Conflicte amb forces no humanes: agents naturals. e) Funció referencial: la platja i el mar on van a buscar el corall. f) Temps passat no gaire llunyà. g) L’acció dura unes hores del matí. h) Temps lineal. i) Narrador extern total. j) Narració. 3. Resposta oberta. 4. Seqüències descriptives: «Tenia una barca petita pintada de verd...»; «...aquell matí era més fosc...»; etc. 5. a) El motor fa sorolls d’explosió desiguals que es potencien encara més en la distància. b) El fanal està lluny i té una llum esmorteïda, que anticipa els esdeveniments. c) El vent era humit i donava la sensació de roina. d) L’aigua en dies de mal temps té un color fosc semblant al plom, motiu pel qual dóna una sensació d’espessor i de pesantor. 6. Noms: Andreu; corall; barca; lletres; Martina; diumenges; mar; nét; silenci; platja; espetec; motor; vegada; Andreu; timó; mans; nen; ulls. Adjectius: petita; pintada; verd; blanques; fosc; desigual; lluny; gaire; quiet; tancats; endormiscat.

7. Pobles: formació bàsica. Platges: acabat en vocal neutra > -es. Aigües: acabat en vocal neutra > -es. Cascs / cascos: acabat en -sc > -s / -os. Mans: acabat en vocal tònica > -ns. Barques: acabat en vocal neutra > -es. 8. Groc, groga, grocs, grogues. Fosc, fosca, foscs / foscos, fosques. Espès, espessa, espessos, espesses. Brusc, brusca, bruscs / bruscos, brusques. 9. La corellera: sintagma nominal. Plena: sintagma adjectiu (la corallera). Fosc i sencer: sintagma adjectiu (el corall). El corall: sintagma nominal. L’aigua: sintagma nominal. Molt quiet: sintagma adjectiu (el casc). La xarxa: sintagma nominal. Plena: sintagma adjectiu (la xarxa). Content: sintagma adjectiu (el nen). 10. Barca: substantiu; barcassa. Fosc: adjectiu; foscor. Repetir: verb; repetició. Núvol: substantiu; nuvolàs. Espès: adjectiu; espessor. Sol: adjectiu; solitud. Moure: verb; movedissa. Mar: substantiu; marítim. Acabar: verb; acabament. Corda: substantiu; cordill. Clar: adjectiu; claror. Alimentar: verb; alimentació. Vent: substantiu; ventet. Gris: adjectiu; grisor. Verd: adjectiu; verdor.

17

5. LA POESIA. EL TEMA Anticipació pàgina 99

1. Audició 14. Mare i filla Les teves mans són tot el seu passat: trenta anys d’amor al fons dels teus palmells. L’has vetllada durant tota la nit i t’ajeus al seu llit al costat d’ella, amb el teu pit contra la seva esquena i el rostre a frec dels seus cabells cansats. L’abraces i li parles en veu baixa mentre l’acaricies. Són les últimes nits. Sents l’escalfor del seu cos esgotat que coneixes tan bé. En la mort aprendràs a tenir cura d’ella. Ha estat sempre un infant: vetlla el seu son, que va assemblant-se més i més, i més, a la profunda fosca d’alegria on ella cau dins de les teves mans. JOAN MARGARIT a) Poema en vers lliure. b) Resposta oberta.

8. Sinònims d’«incertesa»: perplexitat, dubte, indecisió, ambigüitat, confusió, equívoc. Antònims d’«incertesa»: seguretat, confiança, domini, certesa, evidència. 9. El poeta afirma que cada dia i cada vida és una incertesa, en la mesura que no sabem què passarà. En aquest sentit el poeta clou el poema amb una reflexió tancada que ens obre a l’ignot. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta. 12. El poema és semblant al de Josep Carner ja que compara la vida a un camí que es va fent. pàgina 103

13. 1. La migració dels homes. 2. La soledat. 3. La pèrdua d’algú estimat. 14. L’amor apassionat i sensual com a resposta a la fugacitat d’una vida finita.

pàgina 100

1. El poeta descriu un camí incert, que no sap on mena. El poema és una metàfora de la vida, tal com es descriu en l’últim vers. pàgina 101

2. Nombre d’estrofes: tres. Ritme basat en els accents principals a les síl·labes tòniques. Versos combinats de quatre i vuit síl·labes. Rima consonant. Masculina en els versos senars i femenina en els versos parells. Esquema: 8a / 4b / 8a / 4b / 8c / 4d / 8c / 4d; etc. 3. a) El poeta es pregunta on porta el camí; és a dir, pel sentit de la vida. b) Viurà acompanyat o en solitud? La «vila» representa la companyia, i el «pi de la carena», la solitud. c) Imatges oposades: el «lliri blau» convida a anarhi, a avançar, el «vel de teranyina» impedeix seguir endavant. d) Imatges oposades: el camí pot ser difícil (lliscant, amb pendent, sense vida) o bé agradable i ple de bellesa i vida. pàgina 102

4. Resposta model: El poeta reflexiona sobre l’imprevist en la vida, i es pregunta què li depararà.

18

7. Resposta model: Metàfores: camí; vila; pi; etc. Personificacions: lliri blau; vel de teranyina; etc.

pàgina 104

Ús i comunicació

5. Resposta oberta.

6. Són la veu dels obstacles de la vida o de les alegries.

15. a) «...que la vida és comptada». b) «...el goig d’amar no comporta mesura». c) «...és sempre als llavis que l’amor perdura». 16. L’amor sensual. 17. Resposta model: El poema s’ajusta perfectament al tòpic del carpe diem, ja que convida a viure el moment sense pensar més enllà, mogut per la fugacitat de la vida. 18. «Deixa’t besar». Insistir en la invitació a un amor basat en la sensualitat com a resposta al misteri de la vida. 19. Quatre estrofes de versos de deu síl·labes, amb rima consonant A / B / A / B; C / D / C / D; etc. pàgina 105

20. Resposta model: Joan Maragall convida, a diferència de Salvat-Papasseit, a un amor reflexiu i sacrificat, espiritual, lluny de les festes il·lusòries de la fugacitat. 21. El record d’un amor passat que és prou fort per fer tirar enrere qualsevol altra història amorosa. 22. Resposta model: El poeta exagera el seu lament causat per un sentiment dolorós i inoblidable d’amor. 23. Parla d’un nou amor. Creu que és de justícia poder tornar a fruir de l’amor sensual, mentre tingui vida i no torni l’inoblidable amor passat («rosa blanca»).

24. Resposta model. El poema es diu «Resolució» perquè expressa la determinació del poeta d’anar endavant buscant nous amors excepte en el cas que tornés l’enamorada. 25. Sonet. Versos de deu síl·labes amb rima consonant: A / B / B / A; B / A / A / B; C / C / D; E / E / D. 26. Resposta oberta.

e) cinquanta-vuit; vint-i-quatre. 9. a) 3r; 4a; 5è; 2a. b) 4t; 2n; 1a. c) 1r; 3r; 4t. d) 22è; 30è; 54a. e) 100è. 10. a) tanta; b) quants; força; c) poca; molta; d) bastant; més; e) gaire; f) massa.


1. a) l’euga; b) la ela; c) l’àguila; d) l’Anna; e) la por; f) l’elisió; g) la unió; h) la imaginació; i) la indústria; j) la erra; k) l’ungla; l) l’Índia; m) la humanitat; n) la inanició; o) la imatge.

11. a) gens; res. b) gens; res. c) res; res. d) gens. e) gens; gens; res.

2. Resposta oberta.

pàgina 117

3. a) pel carrer; de l’avi. b) a l’estadi; al camp. c) cal Pere; ca l’Andreu. d) del camp; a l’era. e) ca l’Estret; per a la mainada. f) de l’Oli; pel riu. g) al marge; del full. h) per al Pere; per a la Laia.

12. a) molta; gaire; molt; gaire. b) gaire; molt. c) molts; gaires. d) molta; gaire. e) gaire; moltes. 13. a) qualsevol; b) ambdós / tots dos; c) cap; cada un; d) tal; e) sengles; f) mateix.

4. a) el nostre; b) la nostra; c) el nostre; d) la nostra; e) la nostra; f) el nostre; g) el nostre; h) la nostra; i) el nostre. a) el vostre; b) la vostra; c) el vostre; d) la vostra; e) la vostra; f) el vostre; g) la vostra; h) el vostre; i) la vostra. pàgina 113

5. a) el seu; b) les seves / llurs; c) els seus / llurs; d) el seu; e) la seva; llur; f) el seu / llur. 6. a) meu (determinant possessiu); teu (pronom possessiu); seu (determinant possessiu). b) aquest (pronom demostratiu); aquell (pronom demostratiu); aquestes (determinant demostratiu). c) Això (pronom demostratiu); aquestes (determinant demostratiu). d) Aquest (determinant demostratiu); meu (pronom possessiu); aquell (pronom demostratiu); teu (pronom possessiu). e) Aquestes (determinant demostratiu); meves (pronom possessiu). pàgina 116

7. a) setze; b) disset; c) vint-i-vuit; d) setanta-cinc; e) cent nou; f) dos-cents trenta-un; g) mil quatre; h) dos mil quatre-cents vint-i-cinc; i) tres mil set-cents cinquanta-sis; j) tres-cents quaranta-cinc mil vuitcents trenta-set; k) quatre milions cinc-cents seixanta-set mil nou-cents noranta-nou; l) vint-i-vuit milions tres-cents dos mil vuitanta-quatre. 8. a) quaranta-cinc. b) tres-cents cinquanta-vuit; dos-cents cinquanta. c) vuit-cents trenta-quatre; vint-i-quatre. d) tres mil tres-cents noranta-nou; dos mil quatrecents quaranta-nou.

14. a) Tota Barcelona: tot Barcelona. b) Algo: alguna cosa. c) Els demés: els altres / la resta. d) Varios: diversos / alguns. e) Ningun: cap. f) Masses: massa. 15. a) algú: pronom; tothom: pronom; certa: determinant. b) qualsevol: pronom; tots; pronom; ningú: pronom. c) altre: determinant; ambdós: pronom; una: determinant; sengles: determinant. d) algunes: determinant; altre: determinant. e) manta: determinant; mateixes: determinant. f) una: pronom; cap: determinant. 16. S’obvien les repeticions. Molta (determinant quantitatiu variable); el (article determinant); meu (determinant possessiu); poca (determinant quantitatiu variable); molts (pronom quantitatiu); tres (determinant numeral cardinal); gaire (determinant quantitatiu variable); son (determinant possessiu àton); les (article determinant); mateixes (determinant indefinit); tot (pronom indefinit); tothom (pronom indefinit).


1. Gris; blanc; taronja; morat; blau; verd; groc. 2. Ulls: grisos. Nap: blanc; verd. Ceba: blanc; groc. Pastanaga: taronja. Col llombarda: morat.

19

15. Tercera persona del singular. Narrador intern: protagonista.

Pintura: blau ultramarí. Núvols: blanc, gris, blau, groc, verd.

16. a) expressió; b) celles; c) discreció; d) fossin; e) asseguda; f) cercle; g) assenyalar; h) advertències; i) secció; j) sacseja; k) massa; l) faci.

3. Dubtar: afirmar. Brillant: opac. Fosca: clara. Menuda: gran. Forta: feble. Greu: agut. 4. Resposta model. Pensament; ploradissa; treballador; salutació; dita; sentiment; començament; emoció; separació; greuge; tallada; visió. 5. Perquè busquen una minyona. 6. De curiositat i interès. Resposta oberta. 7. Que els personatges eren d’una categoria social diferent, rica, benestant, amb una educació distinta. 8. Les col·loca en cercle, cadascuna en una secció triangular; al centre, hi posa un disc de pastanaga. L’home se sorprèn de la disposició dels colors 9. Resposta oberta. 10. Perquè, en descobrir els colors que contenen els núvols, sent com si els veiés per primera vegada. Per això, a partir de llavors, veu la realitat com una novetat contínua. 11. Resposta oberta. 12. Resposta oberta. 13. Resposta oberta. pàgina 121

14. S’obvien les repeticions. Aquesta (determinant demostratiu); la (article determinant); meva (determinant possessiu tònic); el (article determinant); uns (determinant indefinit); seva (determinant possessiu tònic); una (determinant indefinit).

20

17. Jo disposava, amb recança, cada matí, els colors que ell em demanava. Un dia, també vaig deixar a punt un blau. La segona vegada que ho vaig fer, ell em va dir: –Ultramarí no; Griet. Només els colors que et vaig demanar. Per què l’has tret, si no te l’he demanat? Quan em faci falta, t’ho demanaré. Jo vaig fer que sí amb el cap i vaig tornar a fregar la cadira. 18. Audició 15. La mare no em va dir que venien. Després va dir que no volia que se’m veiés nerviosa. Em va sorprendre, perquè em pensava que ella em coneixia prou bé. Els desconeguts sempre es pensaven que jo estava perfectament tranquil·la. No plorava, de petita. Només la mare em notava la tibantor a les barres, o que feia més grans uns ulls que ja ho eren. 19. Audició 16. I aleshores vaig arribar a la plaça. L’espectacle era impressionant: venedors de tota mena, malabaristes, pidolaires, encantadors de serps, comediants... Jo estava completament atordit, no sabia... no sabia cap on havia d’anar. La multitud em marejava, em sentia desorientat i aleshores... aleshores vas aparèixer tu. Veure’t allà, enmig de la gentada, em va fer sentir... com t’ho diria... salvat, alliberat.

6. LA POESIA. L’ESTRUCTURA Anticipació pàgina 123

1. Resposta oberta.


1. El poder atractiu de les rebaixes, del qual no se n’escapa ni el crític més subtil. Estructura. La primera estrofa serveix com a introducció del contingut, que s’expressa en les quatre estrofes següents. Aquestes estrofes poden dividir-se en dues parts: la primera (les dues primeres estrofes d’aquesta part), en què s’explica què són les rebaixes; la segona (les altres dues), en què s’expliquen els hàbits dels homes i les dones en les rebaixes. El poema canvia el significat i va cap a la crítica negativa i la reflexió en les estrofes 6 i 7. Finalment, conclou en l’última estrofa, amb un final inesperat i paròdic. 2. Resposta oberta. 3. Resposta model: El poeta veu les rebaixes com un talismà que enganxa a tothom d’una manera irracional. La intenció és paròdica. pàgina 125

4. Resposta oberta. 5. El poema es refereix a la mort, a la preparació del poeta per a la mort. pàgina 126

13. a) fortalesa (la vaca suïssa): debilitat. b) submissió (la vaca cega): insubmissió. c) arrogància (la vaca suïssa): senzillesa. d) llibertat (la vaca suïssa): esclavitud. 14. Text Text Text Text

1: intenció paròdica. 2: intenció lírica. 3: intenció paròdica. 4: intenció programàtica. 15. 1. Tema: desig que les coses tornin a ser com abans. Intenció: lírica. 2. Tema: l’amor cert que venç el dubte. Intenció: lírica. 3. Tema: els inconvenients d’un home alt en un món petit. Intenció: paròdica. pàgina 129

16. Tema: el drama de la mort tràgica d’un home en contrast amb una humanitat inconscient. Intenció: moral. 17. Mort de Giordano Bruno: estrofes 2, 5, 6, 7. Camps d’extermini: estrofes 3, 4, 5, 6, 8. pàgina 130

18. Resposta oberta. 19. a) La presó i el posterior reconeixement social com a poeta. b) Canviar-se la camisa, mirar els nens com juguen, mirar la tele; llegir diaris; el sol ponent; el silenci d’agost; jugar a la petanca. c) Símbol del pensament d’esquerres, comunista.

6. a) La dificultat i la soledat que té una vaca cega. b) El poeta presenta la vaca en els sis primers versos. Dels versos 6 al 13 explica la soledat de la vaca, que abans es movia àgil i en companyia. Dels versos 14 al 19, retorna al present per explicar les dificultats de moviment de la vaca cega. Del final del vers 19 fins a l’acabament del poema, descriu amb patetisme el comiat de l’escena. c) Resposta oberta. d) Versos decasíl·labs. Rima: versos blancs.

22. Resposta oberta. Metàfora: el soroll de les rodes de la bicicleta recorda el brunzir de les abelles.

7. Resposta oberta.


8. Resposta oberta. 9. Resposta oberta. 10. Versos decasíl·labs de rima consonant: A / B / B / A; C / D / C / D; E / F / E / F; G / H / G / H; I / J / I / J. 11. Resposta oberta. pàgina 128

12. La vaca cega: humil, díscola, resignada, dèbil, eixuta, obedient, feble, conformista, gentil, tendra. La vaca suïssa: esquerpa, altiva, ferrenya, rebel, aspra, presumptuosa.


21. Qui: el poeta. Què: el poeta anava en bicicleta. Quan: un matí de març. On: per camins.

24. Un matí, la persona narrativa anava contenta en bicicleta pels camins, quan de sobte és sorpresa per una botzina que li estronca els somnis. 25. Sonet de versos decasíl·labs, de rima consonant. A / B / A / B; A / B / A / B; C / C / B; C / C / B. 26. Resposta oberta. pàgina 132

27. 1. Descripció. 2. Descripció. 3. Descripció. 4. Exposició. 5. Narració.

21

28. 1. Tema: l’envelliment que fa conscient de la mort pròxima. Intenció: lírica. 2. Tema: la vellesa pròxima a la mort en contraposició amb una joventut inconscient de la mort. Intenció: lírica. 3. Tema: amor al pi de Formentor com a símbol robust davant l’adversitat. Intenció: lírica. 4. Tema: l’exposició d’una actitud rebel davant un món opressiu. Intenció: programàtica. 5. Tema: enyorança d’un passat amorós. Intenció: elegíaca. pàgina 133



1. a) envi-essis; b) compr-és; c) salud-i; d) lleg-ís; e) mir-ant; f) sop-em; g) trob-at; h) falt-es; i) celebr-em. 2. a) enviar, 1a conjugació. b) comprar, 1a conjugació. c) saludar, 1a conjugació. d) llegir, 3a conjugació. e) mirar, 1a conjugació. f) sopar, 1a conjugació. g) trobar, 1a conjugació. h) faltar, 1a conjugació. i) celebrar, 1a conjugació.

6. Saltar, haver saltat; saltant, havent saltat; saltat, saltada, saltats, saltades. Trobar, haver trobat; trobant, havent trobat; trobat, trobada, trobats, trobades. Combatre, haver combatut; combatent, havent combatut; combatut, combatuda, combatuts, combatudes. Escriure, haver escrit; escrivint, havent escrit; escrit, escrit, escrits, escrites. Redactar, haver redactat; redactant, havent redactat; redactat, redactada, redactats, redactades. Facilitar, haver facilitat; facilitant, havent facilitat; facilitat, facilitada, facilitats, facilitades. Suspendre, haver suspès; suspenent, havent suspès; suspès, suspesa, suspesos, suspeses. Sentir, haver sentit; sentint, havent sentit; sentit, sentida, sentits, sentides. Perdre, haver perdut; perdent, havent perdut; perdut, perduda, perduts, perdudes. Mirar, haver mirat; mirant, havent mirat; mirat, mirada, mirats, mirades. 7. Podia; treure; era; tocava; anaven; buscava; sembla; tingui; passa; fent; anar; deixar; anar; sentir; feia; sentir; poden; capgirar; és; era; aniria; prendre; és; tenia; queia; era; petar; anaven.

3. Resposta oberta.


4. S’obvien les repeticions. Formes personals en indicatiu: començà; discutia; havia decidit; va ficar; comentàvem; era; va dir; recordo; havia de fer; tenen; és; va engegar; bada; va seguir; em vaig quedar; estava; vol; vaig dir; jeu; considera; demanen; va emmudir; se n’havia anat; havia dit. Formes personals en subjuntiu: anés; fos; hagués dit; es fiqués. Formes no personals: enraonar; comprar-se; acabat; mirant; avesada; ficar-te; convençuda. 5. Saltessis: 2a persona del singular, imperfet de subjuntiu del verb saltar, 1a conjugació. Trobi: 1a o 3a persona del singular, present de subjuntiu del verb trobar, 1a conjugació. Havien combatut: 3a persona del plural, plusquamperfet d’indicatiu del verb combatre, 2a conjugació. Escriurem: 1a persona del plural, futur del verb escriure, 2a conjugació. Redactaríem: 1a persona del plural, condicional del verb redactar, 1a conjugació. Facilitareu: 2a persona del plural, futur el verb facilitar, 1a conjugació. Haguessis suspès: 2a persona del singular, plusquamperfet de subjuntiu del verb suspendre, 2a conjugació. Sentiries: 2a persona del singular, condicional del verb sentir, 3a conjugació. 22

Perdíeu: 2a persona del plural, imperfet d’indicatiu del verb perdre, 2a conjugació. Mires: 2a persona del singular, present d’indicatiu del verb mirar, 1a conjugació.

8. a) trenco; trenqués; trencant; trenqui; trencar; trencaria. b) piqui; piqués; picar; picant; piquessis; pico. c) lligo; lligués; lligaria; lligant; lligui; lliguessis. d) regar; regui; regués; regant; rego; regat. e) caçar; caço; caci; caçant; cacés; caçaria. f) alçar; alci; alçant; alçaves; alcés; alçaries. g) enaiguar; enaigüen; enaiguat; enaigüis; enaiguo; enaigüéssim. h) barregi; barrejo; barrejar; barrejaves; barregés; barregem. i) liquo; liqüis; liqüeu; liquava; liquar; liqüés. j) menjo; menjar; mengi; mengés; menjant; menjaré. pàgina 138

9. a) canviïs; b) estudiï; estalviï; c) fies; d) lloïn; e) creïn; f) acariciï; g) rumiïs; h)odiïn; i) accentuï; j) somniïs; k) pronunciïs. 10. Present de subjuntiu del verb lloar: lloï, lloïs, lloï, loem, lloeu, lloïn. Imperatiu del verb lloar: lloa, lloï, lloem, lloeu, lloïn. Present de subjuntiu del verb suar: sués, suessis, sués, suéssim, suéssiu, suessin. Imperatiu del verb suar: sua, suï, suem, sueu, suïn. pàgina 139

11. a) infondre; b) concórrer; c) discórrer; d) difondre; e) emetre; f) ometre; g) irrompre.

12. a) van irrompre; b) va difondre; c) van infondre; d) va ometre; e) va concórrer; f) va emetre; g) van discórrer. 13. Incloure: posar (una cosa) dins una altra. Excloure: treure (algú o alguna cosa) d’una banda, d’una cosa, com no devent participar-hi més. Concloure: arribar a la solució definitiva (d’alguna cosa) per una decisió, un acord, un pacte, un judici. Resposta oberta. 14. a) jeure, jauré, jagut, jec, jegui, jaient, jagués. b) néixer, nascut, naixent, neixis, neix, naixerem, nasqués. c) treure, traiem, trauràs, tregui, tret, traguem, traient. 15. a) pugui; b) poguessis; c) puguem; d) pugueu; e) pugui; f) pogués. 16. a) vulguis; b) vulguem; vulguem; c) vulgui; d) volguessis; e) vulgui; f) vulguin. 17. Dir: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen. Dur: duc, duus (dus), duu (du), duem, dueu, duen.

Lectura i activitats finals

c) Mira amb llibertat absoluta el que hi ha a la botiga, i n’aspira la deliciosa atmosfera, fins que en marxa després de robar-hi bombons de praliné. d) Diu «Bon dia!» i s’assegura que està sol. e) Corre a l’habitació per examinar el que ha agafat a la botiga. 6. Li recorda el país de xauxa i aquelles cambres subterrànies plenes de tresors, en què els nens afortunats s’omplien les butxaques i les botes amb pedres precioses. 7. Resposta oberta. 8. Resposta oberta. 9. Resposta oberta. pàgina 143

10. Resposta oberta. Narrador intern protagonista. 11. Formes no personals: arribar; treure’s; escampar; examinar. Formes personals simples: em feia; fossin; es quedessin; somiem; despertem; trobem. Formes personals compostes: vaig córrer; havia agafat. 12. Canviï; ampliïs; creï; lloïn; estudiïn.

pàgina 142

1. Pernils; embotits; llaunes i conserves; capses de cacau i de te; licors i botelles amb ponx; peixos fumats, llemprees, anguiles i verats; amanides italianes; una llagosta; anxoves; fruites selectes; maduixes conreades i raïms; llaunes de sardines; caviar; paté d’ànec; peces de caça; fiambres; carn rostida; llengua; salmó fumat; pitreres d’ànec; formatges; carxofes; espàrrecs verds; tòfones; salsitxes de fetge; bescuits; pastissos de mel; bombons, i dolços de Niça. 2. a) la botiga; b) els embotits; c) cassoles; d) ganivets. 3. a) rebotiga; b) llaminadura; c) caviar; d) tòfona; e) somni. 4. Sortir: eixir. Destorbés: molestés. Exhibien: mostraven. Alternaven: combinaven. Contenien: incloïen. Escampaven: estenien. Obertes: destapades. Captivar: seduir. Acostar: apropar. Afigurar-se: imaginar-se. 5. a) A les de la botiga de delikatessen. b) Entrar-hi sovint amb una peça de níquel a la mà per tal de comprar-hi alguna cosa per poc preu.

13. a) pugui; b) volguem; c) volíem; d) puguis; e) podrà; f) volgueu; g) poguessis; h) volgués. 14. Audició 17. Vaig quedar-me allà dret, encantat, titubejant, parant l’oïda i aspirant la deliciosa atmosfera d’aquell lloc, on l’aroma de la xocolata i de la carn fumada es barrejava amb les emanacions exquisides i amb l’olor de verdet de les tòfones. Figuracions fabuloses que van captivar els sentits i van venir-me al cap el país de xauxa i aquelles cambres subterrànies plenes de tresors, en les quals els nens afortunats s’omplien les butxaques i les botes amb pedres precioses. Sí, allò era un somni, potser una rondalla! 15. Audició 18. –Et vull explicar una cosa que m’ha agradat molt: els meus padrins se’ns han emportat, a mi i als meus germans, a París, al parc d’Eurodisney. Ha estat un cap de setmana fantàstic! –Què dius? Quina sort que tens! –Sí, sí, vam marxar amb avió el dijous a la tarda i de seguida vam fer cap a l’hotel! –Quina enveja, noia! –El que més ens ha agradat ha estat l’atracció dels Pirates del Carib i les desfilades. Hi vam veure fins i tot la Mary Poppins! –La Mary Poppins? –Sí, és l’ídol de la meva germana petita. Imagina’t la cara que va fer quan la va veure!

23

7. LA POESIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA Ús i comunicació


1. L’amor vertader i complet entre home i dona. Ell la descriu comparant-la a les coses més belles mai creades; ella el convida a complir l’amor que ha guardat per a ell. 2. La vista, el gust, el tacte, i l’olfacte. 3. Resposta model: El fragment d’ell és bàsicament descriptiu, mentre que el d’ella és generalment narratiu. pàgina 147

4. Text 2: Un home dissortat espera en la mort l’alliberament dels propis mals. a) Intenció moral. b) To greu. Text 3: La preferència per a un home que confia en els déus abans que en la guerra. a) Intenció moral. b) To greu. Text 4: Les paraules de fidelitat de l’estimada són paraules sempre incertes. a) Intenció paròdica. b) To humorístic. 5. Text 2: Alterna versos d’art major i d’art menor, amb rima consonant: A /B / B / A; C / C / D / D; E / E / f / F; G / h / G / H; i / j / i / j. Text 3: versos de catorze síl·labes, sense rima. Text 4: versos de catorze síl·labes, amb rima assonant en els versos parells. pàgina 148

6. La grandesa d’una dama descrita com la més bella sobre la terra. 7. Resposta oberta. 8. Versos heptasíl·labs, de rima consonant, a / b / b / a / c / c / d, en totes les estrofes.

13. Audició 19. Edat roja Tant de temps per aprendre que fas tard al gran amor. Que mai no hauràs viscut cap edat d’or. Les roses de Ronsard mai no seran perfum en els teus ulls, i la tardor no les despullarà de lents pètals als braços de ningú. Has colgat amb l’oblit tots els miralls com feien a les cases dels difunts. No tornaran les dones amb les quals, per un instant efímer de tendresa, canviaves els anys de solitud. Perquè la vida a la tardor és ardent, en les hores d’angoixa no podràs estimar ni la dona que has perdut. JOAN MARGARIT Resposta oberta. 14. Resposta oberta. pàgina 151

15. Resposta oberta. 16. L’anhel del poeta d’arribar amb l’ajuda de la divinitat a un paradís desitjat, lluny del paisatge boirós d’una vida fosca. Estrofa 1: Descripció de la terra boirosa i fosca on viu el poeta, i del desig d’arribar a un paratge anhelat. Estrofa 2: Arriba als sentits del poeta una diversitat de signes de la terra desitjada. Estrofa 3: Expressa el desig d’estar en aquella terra eterna, però descriu com un obstacle impedeix que per si sol pugui complir el desig despertat. Estrofa 4: La fe en la divinitat com a possibilitat per complir els anhels del cor. 17. Resposta oberta.

pàgina 149

9. Resposta model: Tot el poema es mou a partir de l’antítesi, especialment tota la primera estrofa i la tercera. Reposta oberta. 10. Resposta model: L’autor planteja personalment un amor no correspost que contrasta amb l’amor trobadoresc. 11. Sonet de versos decasíl·labs, de rima consonant: A / B / A / B; A / B / A / B; C / D / E; C / D / E. 12. Primera part: versos de l’1 a 4. Segona part: versos del 5 al 8. Resposta model: El poeta es compara amb el brau vençut i avergonyit que es retira, ja que se sent vençut pel desamor que li és propiciat.

24

pàgina 152

18. El poeta es lamenta de tenir un cor endurit per l’infortuni de l’amor, sentiment que és en la joventut el signe del paradís. 19. L’amor tràgic, no acomplert. 20. El poeta diu en antítesi que el cor que era ardent i càlid en la joventut, ara s’ha tornat fred i gèlid per causa del desamor. 21. Resposta model: Text 1: Exhaltació del desig, com a signe d’una eternitat desitjada. Text 2: Mirada al passat amb la nostàlgia d’una esperança perduda.

pàgina 153

22. Que és capturat pels que viatgen en el vaixell. 23. L’autor compara l’albatros amb el poeta, que, com l’ocell, és algú gran que es mou en les altures (del desig), i que és un exiliat i un incomprès. 24. a) Els viatgers del vaixell. b) Els albatros. c) L’albatros. d) El poeta. 25. a) Símbol: les tres primeres estrofes són un símbol que es resol en l’última. b) Comparació: «El Poeta és semblant al rei de les altures». c) Metàfora: «reis de l’atzur», etc. d) Antítesi: «Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix». Resposta oberta. 26. Versos de dotze síl·labes, de rima consonant: A / B / A / B; C / D / C / D; E / F / E / F; G / H / G / H. pàgina 154

27. El poeta experimenta amb elements tipogràfics, com per exemple el tamany de les lletres i el color. El color blau, així, esdevé el símbol del mar on s’escau el text; les minúscules representen les veles i els rems de la barca, mentre que les majúscules representen els elements robustos de l’embarcació (casc i pals). El poeta, convertit en la veu d’un corsari, adverteix que conquistarà amb les seves arts a les noies que trobi. 28. Resposta oberta. pàgina 155

29. En un cafè un vell es lamenta del pas del temps i d’haver sacrificat els plaers i haver perdut el temps de la joventut en coses que no li van reportar la felicitat. El to és malenconiós, i la intenció, elegíaca. 30. El poeta es lamenta que la prudència hagi malgastat els anys del vell en què podia disfrutar de la vida. 31. El poeta és presentat com a l’ànima conscient del poble, com a messies que vetlla per ells.


1. a) agraeixis; b) cusi; c) escupen; d) condueixo; e) serveixi; f) fugi; g) escullis; h) tus; i) muny; j) recullin; k) assaboreixi. pàgina 157

2. a) sortim, surt, surti, sortir, sortiré, sortint, surtis. b) tossiré, tussi, tus, tossir, tossint, tusso, tossiré. c) escup, escopiré, escopir, escups, escopiria, escopint. d) collíem, cull, colliré, culli, collint, collia, collirem. e) cusi, cosiràs, cus, cosir, cosint, cosís, cosiria. 3. a) reduirem: les formes de futur no porten dièresi tot i que contenen hiat.

b) influït: es remarca el hiat amb dièresi, ja que les normes d’accentuació no permeten accentuar. c) construís: es remarca el hiat amb accent. d) succeir: les formes d’infinitiu no porten dièresi tot i que contenen hiat. e) distribuíem: es remarca el hiat amb accent. f) produint: les formes de gerundi no porten dièresi tot i que contenen hiat. g) traduïm: es remarca el hiat amb dièresi, ja que les normes d’accentuació no permeten accentuar. h) conduíreu: es remarca el hiat amb accent. 4. a) construïm, construïen, construiré, construïa, construís, construïu. b) reduïu, reduïren, reduiríeu, reduint, reduït, reduïssis, reduíem. c) agraït, agrair, agraïa, agraïm, agraïssis, agrairé, agrairia, agraïu. 5. a) construïen; b) distribuïa; c) traduïa; d) obeïen; e) influïa. 6. a) succeí; b) agraïres; c) traduí; d) obeïren; e) influí. 7. Conduïa, conduïes, conduïa, conduíem, conduíeu, conduïen. Agraí, agraïres, agraí, agraírem, agraíreu, agraïren. Tradueixo, tradueixes, tradueix, traduïm, traduïu, tradueixen. 8. a) Influir, haver influït; influint, havent influït; influït, influïda, influïts, influïdes. b) Reconstruir, haver reconstruït; reconstruint, havent reconstruït; reconstruït, reconstruïda, reconstruïts, reconstruïdes. c) Traduir, haver traduït; traduint, havent traduït; traduït, traduïda, traduïts, traduïdes. d) Conduir, haver conduït; conduint, havent conduït; conduït, conduïda, conduïts, conduïdes. pàgina 159

9. a) complert; ofès; tingut. b) entès; suspès. c) admès; atès. d) absolt; resolt. e) plagut; escrit. f) romàs; rigut. g) mòlt; cuit; jagut. h) empès; estret; estès. i) pretès; dolgut; entès. j) mort; aparegut. k) tret; suplert. l) establert; vençut. m) dut; depès. n) desclòs; corregut. o) sofert; cogut. p) post; complert. 10. a) atenent; imprimint. b) venint; coent. c) suspenent; sofrint.

25

Lectura i activitats finals

d) traient; morint. e) fonent. f) coneixent; establint. g) rient; resolent.

pàgina 164

1. Rutina: costum; obsessió: fal·lera; grotesca: extravagant; ocasió: oportunitat; volums: llibres. pàgina 161

11. a) Trenca el silenci (verbal) amb un crit (circumstancial). b) Passeja sol (verbal) per la muntanya (circumstancial). c) Escriu bajanades (verbal) a la pissarra de primer (circumstancial). d) L’assemblea plantejà propostes de millora (verbal) a la direcció de l’empresa (verbal). 12. Portar: complement directe. Enviar: complement directe. Negar-se: complement de règim verbal. Plantejar: complement directe. Mirar: complement directe. Respondre: complement directe. Explicar: complement directe. Acostumar-se: complement de règim verbal. Oferir: complement directe. Ser: complement atributiu. Arreglar: complement directe. Suportar: complement directe. Parlar: complement de règim verbal. Escriure: complement directe. Resposta oberta. 13. a) C. directe; c. indirecte. b) C. atributius. c) C. règim verbal. d) C. predicatiu. e) C. directe; c. indirecte. f) C. règim verbal. g) C. règim verbal. h) C. directe; c. indirecte. i) C. règim verbal. j) C. atributiu. k) C. atributiu. l) C. directe; c. indirecte. m) C. predicatiu. n) C. directe; c. indirecte. 14. a) Està desorientat. (C. atributiu) / Viu desorientat. (C. predicatiu) b) Condueix nerviós. (C. predicatiu) / És nerviós. (C. atributiu) c) Escolta atenta. (C. predicatiu) / Sembla atenta. (C. atributiu) 15. Resposta oberta.

26

2. Branquilló: branca. Aventurava: ventura. Porticó: porta. Salivera: saliva. Humanitària: humà. 3. El lexema es marca en cursiva. Re-trob-ava; en-coixi-nat; besti-assa; em-petit-its; qüestio-nari. 4. Sotabosc: sota + bosc. Filagarsa: fila + garsar. Malson: mal + son. Entortolligava: torçar + lligar. 5. El protagonista accepta perquè li convé el sol de muntanya per desfer-se de l’obsessió dels estudis que li havien ocupat el temps lliure. 6. El protagonista troba la mosca en una teranyina. Dubta entre alliberar-la o deixar-la entortolligada a la teranyina. 7. Resposta oberta. 8. El protagonista creu, de manera increïble, que la mosca del clatell era la reina de les mosques, que acudia a donar-li les gràcies pel que havia fet. 9. El protagonista ha oblidat les lliçons estudiades. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta. 1.2 Resposta oberta. pàgina 165

13. Entortolligar (1a conjugació); sotmetre (2a conjugació); cruspir (3a conjugació); eixorivir (3a conjugació); desvetllar (1a conjugació); sacsejar (1a conjugació); bastir (3a conjugació); assistir (3a conjugació); anar (1a conjugació). 14. S’obvien les repeticions. Formes personals: vaig començar; s’havia arrapat; havíem instal·lat; vaig adonar; seguia. Formes no personals: fer; aixecar; conèixer. 15. a) diumenge; b) jersei; c) projecció; d) migdiada; e) ajeure; f) vaig; g) generacions; h) girava; i) imatges. 16. a) cosia; b) cull; c) tossiràs; d) escullen; e) sortiríeu; f) escupo. 17. Audició 20. Em va eixorivir un pessigolleig que em va fer contreure els músculs del clatell. En portar-hi la mà, sense violència, només per gratar-me, vaig ensopegar amb un cos de tacte més aviat repulsiu. En obrir la mà a nivell dels ulls, em vaig desvetllar de cop: la mosca vironera que empresonava els meus dits no va ser capaç de fugir quan la vaig sacsejar per estimular-la a desaparèixer. Al contrari es va moure amunt i avall del palmell, com si em volgués fer ralet-ralet.

18. Audició 21. –Com pot ser que ahir al matí no hi hagués problemes de circulació a les carreteres si tothom marxava de vacances? –Potser molta gent va marxar la tarda de dimecres, no? –Segurament. –Jo em pregunto per què es formen cues sempre que hi ha caps de setmana llargs.

–Perquè tothom surt alhora. –Sembla mentida que els conductors no optin per sortir més tard o més aviat per evitar les cues, no et sembla? –Nosaltres sempre tornem a l’hora de dinar, quan no hi ha ningú a la carretera. És una bona solució, oi?

27

8. LA PREMSA. ELS GÈNERES D’OPINIÓ Ús i comunicació


1. L’article manifesta l’opinió del diari contrària a la pena de mort. pàgina 169

13. Fins avui la gent s’excusa donant a la tele la culpa de tots els mals del món. 14. a) Critica la crítica que es fa de la tele. b) Es basa en contraarguments. c) Té un to irònic. d) Usa un registre col·loquial.

2. Text Text Text Text

1: Text informatiu. 2: Text informatiu i valoratiu. 3: Text valoratiu. 4: Text valoratiu. 3. El text 4 és una carta al director.


4. Text 1. Tesi: «El carnet per punts és un bon recurs per fer baixar la sinistralitat». Arguments: la resta de l’article. Text 2. Tesi: Internet «...és la xarxa de comunicació mundial més eficient». Arguments: la resta de l’article. 5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta.

15. a) Una senyora alemanya de 84 anys que era vigilant de presos jueus en el nazisme va conviure més de mitja vida amb un jueu que havia escapat de la persecució nazi sense confessar-li el passat. b) L’autora es mostra comprensiva. c) Adopta un to seriós. d) El registre és literari, com mostra la línia reflexiva del text, en què abunden més les situacions i els estats íntims que l’acció. 16. Resposta oberta.


8. L’article és un editorial perquè expressa la posició del diari davant un fet, en aquest cas la necrològica de Ramon Barnils. El diari ha triat aquest fet perquè Ramon Barnils va ser un mestre sobre l’art i l’ofici del periodisme, i sobre el país, la cultura, el món, i la vida. 9. Paràgraf 1: Presentació del fet. La mort de Ramon Barnils ens deixa orfes d’una veu lúcida i crítica. Paràgraf 2: Ramon Barnils va ser un mestre de periodistes, que ensenyava més enllà de l’ofici. Paràgraf 3: Ensenyança bàsica de Barnils: rigor amb els fets, i expressar idees pròpies. Paràgraf 4: Barnils era una excepció en el panorama periodístic. Paràgraf 5: El diari és el reflex del que Barnils proclamava. Paràgraf 6: El diari manté aquest compromís, que ara amb la mort de Barnils es fa més gran. L’estructura es respon en la pregunta 11. 10. Àmbit professional: lúcid, lliure, rigorós, perseverant, polemista. Àmbit de mestre: era generós, rigorós, feia pensar. Àmbit d’amic: fidel, bon conseller. 11. Tesi: «La mort de Ramon Barnils ens deixa orfes d’una de les veus més preparades, més lúcides i més lliures que tenia aquest país.» Argumentació: S’exposa cada argument en un paràgraf diferent. Conclusió: Últim paràgraf.

28

12. La tele és el boc expiatori en què la societat descarrega els propis mals.

17. Audició 22. Els amants del pont de Riga He estat a Estònia, i els jerseis no han sortit de la maleta. Allà, tan al nord, vint-i-set graus a l’ombra. I hotels, restaurants, cafès i botigues sense aire condicionat –amb rares excepcions–. No he vist ni un núvol durant una setmana. Només comentaré una raresa de Riga, la capital de Letònia. El canal que travessa ondulant la ciutat és la deliciosa creació d’un espai urbà. La gent lloga barquetes. Però passejar pels camins que, una mica enlairats, avancen seguint les ribes dels canals és la millor proposta de Riga. I la sorpresa: descobreixo que, en alguns ponts sobre els canals, alguns estranys objectes –milers– s’han adherit a les baranes de ferro. De lluny semblen musclos metàl·lics de roca. De prop, l’estranyesa: són cadenats. Centenars de cadenats –els populars candaus– que no són aquí per protegir res contra un robatori. M’hi acosto. I veig que en cada un hi ha dos noms gravats. Centenars de parelles han trobat aquest sistema per substituir la gravació d’inicials en els troncs dels arbres o la bruta apropiació de les parets. Dos noms, doncs, units en un cadenat, potser com a símbol d’un lligam amb voluntat duradora. I jo em pregunto si gravar dos noms en un sòlid cadenat garanteix un amor més fidel i més permanent que dues inicials tallades en la fràgil escorça d’un pi. Les inscripcions improvisades, irregulars, fetes a punta de ganivet no tenen l’aire formal d’aquest aparellament de ferreteria. Em miro aquest tapís d’il·lusions públicament «tancades» i penso què deu passar quan la parella se separa. El que trenca la relació pot obrir el cadenat amb la seva clau i llançar-lo a l’aigua? Quants cadenats es trobarien si es rastregés el fons del canal?

Però potser el cas no és tan dramàtic si cadascú ha conservat la seva clau, i ell o ella obre la peça i la llença a l’aigua. Una ruptura tranquil·la. Quan l’altre passi pel pont, ja veurà que els dos noms han deixat d’estar encadenats. JOSEP MARIA ESPINÀS ■ El Periódico, 5-9-2006 L’autor se sorprèn que a Riga els enamorats, en comptes de gravar els noms a l’escorça d’un arbre, lliguen els noms amb una cadena com a senyal d’amor. En fa una valoració escèptica. pàgina 174

18. L’autor té com a intenció conscienciar el lector d’un fet: més enllà de la possessió de productes, som l’experiència que vivim. 19. Tesi: Sembla que vivim en un món en què tot gira a l’entorn de la possessió de productes. Argumentació i contraargumentació: els arguments que hi ha entre la tesi i la conclusió. Conclusió: «Tan sols és realment teu allò que portes quan estàs despullat i que t’acompanya fins a la mort.» 20. Carta 1. Tema: La inutilitat de la queixa fàcil que no canvia res. Intenció: Crítica. Tesi: Vivim en una societat en què tothom es queixa d’una manera inútil. Arguments: La societat té dèficits; la gent es queixa de la imperfecció; ningú mou un dit per canviar res; la queixa es converteix llavors en inútil; cal mirar aquells que pateixen i que sense queixar-se canvien les coses. Carta 2. Tema: La recollida de mobles vells. Intenció: Queixa. Tesi: La recollida de mobles vells a la matinada per l’Ajuntament és sorollosa. Arguments: Un cop per setmana el personal de recollida de mobles vells desperta el veïnat a altes hores de la matinada; la recollida provoca un gran terrabastall; la recollida es fa a altes hores de la matinada quan la gent dorm; l’Ajuntament no assegura el descans nocturn. Carta 3. Tema: La desaparició de les culleres de postres en els restaurants. Intenció: Queixa, denúncia. Tesi: Cada cop és més difícil trobar restaurants que posin cullera de postres per menjar les postres. Arguments: la cullera de postres se substitueix per la cullera sopera; la cullera de postres té mala premsa. Carta 4. Tema: La felicitació per la feina d’un diari. Intenció: Felicitació. Tesi: El diari Avui fa una gran tasca des de fa 30 anys. Arguments: L’aparició del diari costà un gran esforç; s’ha mantingut durant 30 anys; la voluntat que es mantingui així. pàgina 175



1. mobl-ar; es-boci-(n)-ar; en-catif-ar; es-pols-ar; a-munt-egar; es-parrac-ar; en-dur-ir; urp-ar; glor-ificar; senyor-ejar; entre-llaç-ar; pac-ificar. 2. a) segellar; b) ventar; c) arraconar; d) fuetejar; e) encarar; f) ennuvolar-se; g); encapçalar; h) enrabiar; i) senyalar. 3. a) Esfullar: llevar els pètals (d’una flor). b) Repatriar: fer tornar a la seva pàtria, al seu país (algú o alguna cosa que n’havia sortit). c) Ensarronar: enganyar fent creure una falsedat. d) Desossar: llevar els ossos (a un animal mort). e) Esllomar-se: algú o algun animal, consentir-se els lloms. f) Esquarterar: fer trossos (alguna cosa), especialment per repartir-la. g) Encoratjar: donar coratge, ànim (a algú). pàgina 177

4. a) engolit; b) envernissaran; c) esmicolat; d) afavorir; e) amunteguem; f) esdentegat; g) fruitaran; h) crucificar; i) estiuejo. 5. a) agonitzar; b) ossificar; c) sintetizar; d) emfasitzar; e) glorificar; f) pacificar; g) obstaculitzar; h) exemplificar; i) paralitzar. 6. a) emmetzinar; b) ennuvolar-se; c) encatifar; d) enquitranar; e) embagular; f) enfebrar; g) embutxacar; h) ensabonar; i) emmagatzemar; j) endeutar; k) emboirar; l) encreuar; m) emmidonar; n) enfarinar; o) emmirallar. 7. a) ennuvolat, emboira; b) encreuar; c) emmetzinat; d) endeutar; e) emmiralla; f) enquitranant. 8. Nomenar / anomenar: a) anomenen; b) nomenen. Senyalar / assenyalar: a) senyalin; b) assenyalis. Llistar / allistar: a) llistat; b) allistat. pàgina 178

9. a-profund-ir; debil-itar; alegr-ar; en-negr-ir; es-grogueir; just-ificar; a-(s)sec-ar; rar-ejar; re-baix-ar; en-durir; a-pla-(n)-ar; es-tov-ar. 10. enfosquir; esterilitzar; ennegrir; aprofundir; buidar. 11. a) ensordir; b) embogir; c) alleugerir; d) entristir; e) endurir; f) amagrir; g) alentir; h) empetitir; i) envalentir; j) endolcir; k) emblanquir; l) enlletgir; m) esgrogueir; n) enjovenir; o) empal·lidir. 12. a) va embogir; b) enlletgim; c) esgrogueint; d) endureix. pàgina 179

13. a) encareixen; abarateixen; b) s’espesseixi; c) empitjora; d) acontentar; e) estovis; f) endolceixes; g) envermelleix. 14. a) facilitar; b) simplificar; c) catalanitzar; d) purificar; e) agilitzar; f) suavitzar; g) santificar; h) felicitar; i) dignificar; j) realitzar; k) aguditzar; l) eternitzar. 15. a) amarga; b) fosqueja; c) escassegen; d) clareja; e) agreja; f) coixeja; g) embruta; h) fluixeja; i) curtegen.

21. Resposta oberta. 29

16. a) rar: rarejar; rarificar; enrarir. b) fresc: fresquejar. c) dolç: dolcejar; endolcir. d) estret: estrènyer. e) blanc: blanquejar; emblanquinar; emblanquir; esblanqueir. f) gran: grandejar; engrandir. g) ros: rossejar; enrossir. h) badoc: badocar; badoquejar; embadocar. i) malalt: malaltejar; emmalaltir. j) mort: mortificar; amortar; amortir; amortitzar; esmorteir. k) negre: negrejar; ennegrir. 17. a) Rarejar: ésser rar, escàs. Rarificar: fer menys dens. Enrarir: fer menys dens (un gas). b) Fresquejar: fer fresca. c) Dolcejar: ésser més o menys dolç, tenir un punt de dolç. Endolcir: fer dolç. d) Estrènyer: fer més estret. e) Blanquejar: una cosa, mostrar la seva blancor. Emblanquinar: pintar de blanc. Emblanquir: fer tornar blanc. Esblanqueir: fer tornar blanc o més blanc. f) Grandejar: tirar a gran, ésser més o menys gran. Engrandir: fer més gran, fer semblar més gran. g) Rossejar: tirar a ros, ésser més o menys ros. Enrossir: fer tornar ros. h) Badocar: fer el badoc. Badoquejar: badocar. Embadocar: abstreure’s en la contemplació d’alguna cosa. i) Malaltejar: ésser o estar malaltís. Emmalaltir: fer posar malalt. j) Mortificar: molestar fortament, especialment en l’amor propi. Amortar: extingir. Amortir: esmorteir; extingir. Amortitzar: extingir gradualment (un deute) per pagaments successius. Esmorteir: fer menys viu, intens, violent. k) Negrejar: una cosa, mostrar-se negra, tirar a negra. Ennegrir: fer tornar negre, tenyir de negre. Resposta oberta. 18. a) fresqueja; b) emmalalteix; c) estrènyer; d) rossejaven, ennegrien, blanquejaven; e) s’embadoca; f) ha endolcit.

30

pàgina 180

19. Resposta oberta. a) -ar: fer tornar; -ucar, -otejar: valoratius. b) -ar: fer tornar; -assar: augmentatiu. c) -ar: fer tornar; -iquejar, -inyar: diminutiu. d) -ar: fer tornar; isquejar: diminutiu. e) -ar: fer tornar; -otejar: valoratiu. f) -ar: fer tornar; -ucar, -usquejar: valoratius. g) -ir: fer tornar; -isquejar, -issar: diminutiu. h) -ar: fer tornar; -ussejar, -ussar: valoratiu. 20. nev-isqu-ejar; clenx-in-ar; plor-iny-ar; gronx-ol-ar; en-dorm-isc-ar-se; es-crid-ass-ar; es-tir-eg-ass-ar; menj-ot-ejar; menj-uss-ar; cant-uss-ejar. pàgina 181

21. a) ...està mig adormit. b) ...parla per parlar. c) ... renyant. d) ...es fa llarg. e) ...petita. f) ...cantem a mitja veu. g) ...no hi veu amb la intel·ligència, que no és intel·ligent. 22. agradava < grat (substantiu); cronometrar < cronòmetre (substantiu); amidar < mida (substantiu); s’apassionava < passió (substantiu); s’enrojolava < roig (adjectiu); afavoria < favor (substantiu); recordava < record (substantiu). 23. Jardí: substantiu; enjardinar. ple: adjectiu; emplenar. flors: substantiu; florir. reixat: substantiu; enreixar. remor: substantiu; arremorar. fulles: substantiu; fullejar. rosats: adjectiu; rosar. ales: substantiu; aletejar. grocs: adjectiu; engroguir. tauleta: substantiu; entaular. negra: adjectiu; ennegrir. branques: substantiu; branquejar. pell: substantiu; pellar. color: substantiu; acolorir. gran: adjectiu; engrandir. blanca: adjectiu; emblanquir. ulls: substantiu; ullar. petits: adjectiu; empetitir. suau: adjectiu; suavitzar. prima: adjectiu; aprimar. 24. a) adjectiu; substantiu; verb; adjectiu; adjectiu. b) adjectiu; verb; substantiu; verb. c) substantiu; substantiu; verb; substantiu. d) verb; substantiu; substantiu; adjectiu; substantiu. e) adjectiu; substantiu; verb; verb; substantiu; adverbi.

f) adjectiu; substantiu; adjectiu; verb; adjectiu; substantiu. g) substantiu; verb; verb; substantiu; adjectiu; adjectiu.

pàgina 185

14. b). 15. Esclarit: es-clar-it. 16. a) substantiu; b) verb; c) substantiu; d) adjectiu.


1. a) savis. b) breument. c) d’entrar. d) van marxar. e) espantosa. 2. Resposta oberta. 3. Emboirar; mentir; emmarar-se; assegurar; alliberar; nomenar. 4. Per no oblidar les coses que viu. 5. Perquè van inventar el paper, fet que va permetre que tothom accedís a l’art de llegir i escriure. 6. A Damasc, capital de Síria. 7. Per amagar un jove palestí que havia entrat a casa, i feia cara de por. 8. Un periodista anglès esclareix un assassinat que semblava un suïcidi. El periodista descobreix que hi estaven implicats dos ministres i un director de banc. 9. Resposta oberta. 10. Per poder ser lliure i buscar la veritat, lluny de la mentalitat dominant imposada pels governs. 11. Resposta oberta. 12. Resposta oberta.

17. a) aterrés; b) important; c) carrer; d) barri; e) sortissin; f) reis; g) cara; h) terra; i) esgarrifosa; j) consolar; k) primer; l) paper; m) encàrrecs; n) durant; o) periodista. 18. Erra muda: consolar, primer, paper. Erra simple: cara, primer, durant, periodista. Erra múltiple: aterrés, important, carrer, barri, sortissin, reis, terra, esgarrifosa, encàrrecs. 19. Audició 23. Les cases són d’argila. Hi viuen unes quantes famílies en cada una, i cada casa té un pati interior que és de tots els veïns i permet que es reuneixin i es barallin. El carrer és nostre: dels nens, els captaires i els venedors ambulants. Els teulats són plans i gairebé tots de la mateixa altura, o sigui que no costa gens passar d’un teulat a l’altre. Encara recordo aquell dia que, mentre esmorzàvem asseguts a la terrassa, un home jove va treure tot d’una el cap pel teulat. Volia saber on era la porta de la casa. La meva mare anava a buscar la tetera a la cuina, van aparèixer de sobte dos policies. 20. Audició 24. Abans-d’ahir la tempesta va originar molts danys als comtats nord-americans. Els parallamps de l’Estat van comptabilitzar més de dos milions quatre-cents mil cinc-cents quaranta-cinc llamps. Malgrat haver-se produït aquest gran nombre de llamps, només va haver-hi una víctima: li va caure un llamp al paraigua que el protegia de la pluja.


31

AVALUACIÓ 2N BLOC pàgina 188

1. Sonet de versos decasíl·labs, amb rima consonant: A / B / B / A; C / D / D / C; E / F / E; F / G / G. 2. a) Resposta model. Com l’hivern, fred i inert, el poeta se sent lluny de la primavera de la vida, proper a la mort. b) El món exterior viu una calma i un repòs que no té el món interior del poeta, ple de neguits i basarda. c) La tranquil·litat, la calma. d) El neguit, la basarda. e) Resposta model. El poeta se sent pres d’una mort segura. f) Resposta model. El poeta espera, en va, que torni la primavera de la joventut a treure’l de la situació hivernal que viu. 3. a) inquietud; b) emmurallar; c) tancat; d) diluït; e) punxar; f) nodrid. 4. a) La por a la mort, la vellesa. b) Plantejament: primera estrofa, fins a «només exterior». Nus: de «neguits» fins a la fi de la tercera estrofa. Desenllaç: última estrofa. c) To malenconiós. d) Intenció lírica. pàgina 189

5. Resposta oberta. 6. S’obvien les repeticions. Les: article determinant. Dues: determinant numeral cardinal. La: article determinant.

32

Tot: determinat indefinit. El: article determinant. Els: article determinant. Milers: determinant numeral. Una: determinat indefinit. Molta: determinant quantitatiu. Seva: determinant possessiu. Teus: determinant possessiu. Vint-i-cinc: determinant numeral cardinal. 7. a) vingut, vinguda, vinguts, vingudes; venint, havent vingut. b) reclòs, reclosa, reclosos, recloses; recloent, havent reclòs. c) fet, feta, fets, fetes; fent, havent fet. d) porat, porada, plorats, plorades; plorant, havent plorat. 8. Resposta oberta. 9. a) «al teu nebot»: c. indirecte. b) «al rei Artur»: c. indirecte. c) «un breu en pergamí»: c. directe. d) «Isolda»: c. directe. e) «a mi»: c. indirecte. f) «l’aventura»: c. directe. g) «a Tristany»: c. indirecte. h) «d’aquest missatge»: c. règim verbal. 10. a) adjectiu; allargar. b) substantiu; neguitejar. c) adjectiu; emmudir. d) substantiu; adolorir. e) adjectiu; enfosquir. f) adjectiu; aquietar.

9. ESTRUCTURA DEL TEXT TEATRAL Ús i comunicació


1. Una nena rep els favors d’una fada bona a qui ha ajudat. Li és donat el que demana: poder aixecar objectes amb la mirada. 2. L’element sobrenatural és tractat amb naturalitat, fins i tot com si tingués a veure més amb una malaltia nerviosa que no pas amb una gràcia sobrenatural. 3. Les acotacions són els fragments en cursiva entre parèntesis. L’autor utilitza un munt d’acotacions per explicar clarament com vol que es desenvolupi la interpretació i l’escenografia. 4. Resposta model: Escenografia S’il·lumina l’espai darrere la cortina diagonal transparent. Se sent un arpegi celestial. La fada té una vareta màgica. Part dels miralls, i contrallum. Etc.

Actituds La nena es queda sorpresa, però no espantada. Gestos d’impaciència. Aire de poc interès. Etc.

Accions Es veu una vella que demana caritat. Entra la nena amb la cartera i l’esmorzar. La nena es detura. Li dóna l’esmorzar. La vella es transforma en fada. La nena no obre boca. Etc. Pensaments La nena està perplexa. Etc.


7. En Cinquenes: l’home més ric i poderós del poble. L’Àgata: una noia mora que van rescatar d’un naufragi, i que és tractada d’heretge. Mariona: la neboda d’en Cinquenes. Pere Màrtir: un jove faldiller sense ofici ni benefici que ha enganyat moltes noies del poble. Caterina: dona casada que va tenir un afer amb en Pere Màrtir. La història avança gràcies al conflicte que es genera entre la relació callada d’en Pere Màrtir i la Mariona, i la relació simulada d’en Pere amb l’Àgata, sense que aquesta ho sàpiga, per permetre la relació callada. 8. En Pere es compara amb una barca (ell) que es mou d’un costat a l’altre (entre les dues germanes), per culpa del timoner (en Cinquenes).

9. Simbologia del fet Els dos peixos que es pesquen funcionen com a símbol de la relació entre ella i en Pere Màrtir. Oposició Àgata / poble El poble es riu i es burla d’ella perquè no és filla de cristians.

Caràcter de l’Àgata Optimista, valent, decidit, violent.

Anticipació L’Àgata diu que ha caigut al mar en tirar la forca contra el peix que intentava engolir-los.

10. Audició 25. ÀGATA.– Em trobo, quan hi penso, ajagudeta a la falda d’una dona que devia ser la meva mare. (Amb orgull.) Perquè de segur que ho era, la meva mare! I sento encara com m’estrenyia amb força entre els seus braços, plorant i apetonant-me. I sento també com em bressava. Però no era ella que em bressava; no; era com si totes dues ens trobéssim a dintre un bressol molt gran, i tot s’ajeia i tot s’adreçava amb nosaltres. De sobte vaig veure sortir per darrere la mare el cap d’un home, la cara encesa, els cabells de punta, i ens abraçà les dues, i tot s’omplí d’un estrany terratrèmol, i xiscles i gemecs, i un torrent d’aigua ens va caure a sobre, i tot es va fer negre, i rodolàrem amb aquella aigua avall, i amunt, i no sé res més sinó que les mans de l’home m’engrapaven per sobre les ones fins a deixar-me sobre una mena de tauló, i s’afluixaren, i es perderen enmig d’aquell infern d’aigua i d’escuma... (Comentaris de tothom. Pausa.) I després, no sé com va ser, em vaig trobar gronxant-me en l’aigua tranquil·la, i sense por, i en mirar per damunt meu, en lloc dels ulls de la mare, vaig veure ulls i més ulls que em va semblar que em miraven totes les mares del món, i compto que eren les estrelles. I va sortir el sol i li vaig estendre els braços, com si fos la cara d’aquell pare meu que havia perdut i que tornava; i en tot els veia a ells quan em trobava sola. I em vaig adormir dient al sol i al mar: pare i mare! ÀNGEL GUIMERÀ. La filla del mar (adaptació) L’Àgata explica el moment passat en què va perdre els pares, i va ser recollida per desconeguts. 11. L’Àgata descobreix que ha estat enganyada per en Pere Màrtir, que està enamorat de la Mariona. 12. Resposta model: L’Àgata està consternada i s’agafa a les paraules falses d’en Pere Màrtir per callar el seu trasbals i les rialles de la gent. 13. La dificultat per percebre quan es comença a fer de dia quan un es troba en una barca en una nit fosca.

33

Conèixer el roser (espinós i dur) i no conèixer-ne les roses (belles i suaus). pàgina 198

14. El diàleg avança donant a conèixer que en Pere Màrtir visita la casa de nit, tot i que l’Àgata no en sàpiga res. L’Àgata és advertida que aquella mateixa nit el poble anirà a la casa per moure un escàndol i posar fi a una situació que consideren immoral. 15. Són acotacions per a la interpretació que pretenen ajudar l’actor a representar en consonància el que ha pensat l’autor. 16. Audició 26. ÀGATA.– No ho crec, no pot ser veritat; i no sé què ho fa que em xuclen cap a aquesta sala. (Pausa.) Té, si dorm tothom. Sóc jo, només, que tremolo i estic neguitosa. Demà el veuré i li contaré tota aquesta angúnia. (Retrocedeix cap a la seva cambra. De cop s’atura i es gira a mirar cap a la finestra.) Què ho fa que no puc treure els ulls de la finestra? (Se n’hi va.) No està tancada! No han passat la balda... o algú l’ha llevada. (L’obre i treu el cap fora. Després recula.) Hi ha un home a baix. (Torna a la finestra.) Tancaré. Sí; tancada. (Ha tancat. Escolta per una escletxa.) Pugen! (Pausa.) Doncs que pugin, que entrin! (Obre la finestra.) Té, ja està oberta. (Retrocedeix amb panteix.) Déu meu! (En PERE MÀRTIR va entrant. L’ÀGATA es mou i fa una remor lleugera; en PERE MÀRTIR s’hi orienta després d’haver ajustat la finestra.) PERE MÀRTIR.– Estaràs contenta, veritat? Ja sóc aquí, Mariona. ÀGATA.– (Amb un crit ofegat.) Mariona! PERE MÀRTIR.– (Adonant-se.) Àgata! ÀGATA.– Mariona! Has vingut per la Mariona! PERE MÀRTIR.– Àgata! Què hi fas aquí? ÀGATA.– I tu, què hi fas? PERE MÀRTIR.– Àgata! ÀGATA.– (Alçant més la veu.) Com, digues? Que em sembla que tu no ets tu ni jo sóc jo mateixa! PERE MÀRTIR.– Calla! No cridis! ÀGATA.– No, que ho senti tothom i que et vegin. Que et coneguin! PERE MÀRTIR.– No, que et perds! ÀGATA.– Res em fa perdre’m si ja ho he perdut tot ara! (Cridant.) Mariona! (El crit ha estat mig ofegat perquè PERE MÀRTIR li ha tapat la boca amb la mà.) PERE MÀRTIR.– No, que jo t’estimo! ÀGATA.– Aparta’t! Deixa’m! ÀNGEL GUIMERÀ ■ La filla del mar (adaptació) El diàleg fa avançar l’acció cap al conflicte de l’escena: la trobada nocturna entre l’Àgata i en Pere Màrtir, moment en què es desfà la mentida. Les acotacions interpretatives ajuden l’actriu a entendre la vacil·lació i el conflicte intern de l’Àgata.

34

pàgina 199

17. Clímax: se situa en el moment en què l’Àgata clava la fitora a en Pere Màrtir. Moment retardant: abans de morir en Pere declara novament el seu amor a l’Àgata. Desenllaç: l’Àgata s’adona de l’error i es llança al mar. 18. Resposta oberta. 19. Resposta oberta.


1. S’obvien les repeticions. Sí; molt; no; gaire; mai; enlloc; encara; difícilment; així; eternament; de vegades; com; sovint; força. pàgina 203

2. Lloc: aquí; (a) baix; a la dreta; (a) sota; a l’esquerra; amunt; avall; arreu; lluny. Temps: sempre; encara; antany; a l’horabaixa; de matí; ara; ja. Quantitat: tant; gaire; més. 3. Resposta model: a) havent dinat; després. b) allà; llavors. c) massa; prou. d) a trenc d’alba; de matinada. e) sota; sobre. f) enlloc; pertot. g) molt; d’ara endavant. h) molt; massa. i) massa; més o menys. j) de seguida; aviat. k) enguany; antany. l) prou; més. m) d’aleshores ençà; gaire. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. pàgina 204

6. a) pel cap alt; b) gairebé, c) prou; d) pel cap baix; e) si més no; f) si fa no fa. a) al capdamunt; b) arreu; c) a baix; d) daltabaix; e) enlloc; f) de dalt estant. a) a deshora; b) aleshores; c) d’ara endavant; d) a hores d’ara; e) enguany; f) d’aleshores ençà. 7. a) pronom; determinant; determinant; determinant. b) determinant; determinant; determinant; pronom. c) determinant; determinant; pronom; determinant. d) determinant; determinant; determinant; pronom. e) determinant; determinant; determinant; determinant.

f) determinant; determinant; pronom; pronom. g) pronom; determinant; determinant; pronom. h) determinant; pronom; determinant; determinant. pàgina 205

8. a) en lloc; b) enlloc; c) en lloc; d) enlloc. a) per tot; b) pertot; c) pertot; d) per tot. a) quan; b) quant; c) quant; d) quan. a) alhora; b) a l’hora; c) alhora; d) a l’hora. a) a les hores; b) a les hores; c) aleshores, aleshores. a) tant; b) tan; c) tant, tan; d) tan, tan. a) gaire bé; b) gairebé; c) gaire bé; d) gairebé.

Són: forma irregular; 3a pesona del plural del present d’indicatiu. Tenen: ten-en; 3a persona del plural del present d’indicatiu. Diu: di-u; 3a persona del singular del present d’indicatiu. Trobo: trob-o; 1a persona del singular del present d’indicatiu. És: forma irregular; 3a persona del singular del present d’indicatiu. Agrada: agrad-ar; 1a persona del singular del present d’indicatiu. Fa: forma irregular; 3a persona del singular del present d’indicatiu. 15. El present d’indicatiu, per indicar temps intemporal també.


1. Nenes; assegut a la falda; gronxador; etc. 2. a) ui!; b) uix!; c) caram!; d) no!; e) ostres!; f) tonta! 3. a) manies;b) virtut; c) treballa; d) etiqueta. Resposta oberta. 4. Entre els cinc anys i els deu. 5. Homes: c); d); e); g). Dones: a); b); f); i); h); j). Resposta oberta. 6. La nena es lamenta que els pares del nen es barallin constantment. 7. Acotacions: «Li dóna un cop»; «Fa com qui va amb bicicleta»; «Fa una rialla»; «Fa com qui dispara»; «Afectada». Les acotacions del text pretenen informar sobre la interpretació, l’actitud del personatge. 8. Perquè amb el gos hi pot jugar, en canvi amb les nines, no. 9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta. pàgina 209

12. Vol; diguem; diem; són; tenen; diu; trobo; és; agrada; fa. 13. S’obvien les repeticions. Voler (2a conjugació); dir (2a conjugació); ser (2a conjugació); tenir (3a conjugació); trobar (1a conjugació); agradar (1a conjugació); fer (2a conjugació). 14. Vol: vol-Ø; 3a persona del singular del present d’indicatiu. Diguem: digu-em; 1a persona del plural del present de subjuntiu. Diem: di-em; 1a persona del plural del present d’indicatiu.

16. Adverbi de lloc: davant, etc. Adverbi de temps: sempre, etc. Adverbi de quantitat: gens, etc. 17. Ramon; això; lliçó; però; petó; debò; exclòs; pólvora; història; camió; colònia; góndola. 18. Audició 27. NENA.– I ara! Però tinc un gosset de debò. És gris. Es diu Drap. NEN.– Els papàs diuen que els gossos mosseguen i ho embruten tot. NENA.– El Drap només mossega el menjar que li donem i fa les feines quan el traiem a passeig. El Drap i jo juguem. Jo jugo amb ell i ell amb mi. Les nines no juguen. NEN.– Estàs ben carregada de romanços, tu! Jo vaig al futbol amb el papà i la mamà, a tribuna. La mamà crida molt. Crida quan perden i crida quan guanyen. 19. Audició 28. –Bon dia –va dir en Pau mentre entrava a la classe menjant un entrepà de fuet. –Bon dia Pau –va dir el professor mentre apuntava el retard a la llista. –Ja saps que no es pot entrar menjant a l’aula. –Sí –va dir en Pau deixant de mastegar–, però és que tenia molta gana. –Ens ho imaginem, Pau –va dir el professor, molest per la interrupció–. Arribes tard i menjant! –Em sap greu –va dir en Pau caminant cap a la taula amb la intenció de seure. –Mira, Pau –va dir el profe aixecant-se–, si tu entres a classe menjant... com vols que algú pugui estar per la matèria! –Perdoni –va disculpar-se en Pau–. No tornarà a passar.

35

10. ELEMENTS DEL TEXT TEATRAL Anticipació pàgina 211

1. Resposta oberta.


1. La tasca de l’actor, consistent a actuar assumint una vida diferent a la teva. 2. L’actor es dóna per complet al personatge, fins al punt d’assumir actituds, gestos, pensaments, etc. que no són propis. pàgina 213

3. Personatges que creuen en la màgia i els esperits: Aurora, Rita, Paulina. Personatges que no creuen en aquestes supersticions: Filomena, Sofia. pàgina 214

4. Resposta model. El text presenta Galileu com algú que només confia en la raó i en els fets que són demostrables. Per això es mostra disgustat i malhumorat amb el pensament de Marina, que viu escoltant els desitjos del cor, i amb el pensament de Ludovic, que reclama de l’atenció a l’afecte com a expressió de la pròpia humanitat. pàgina 215

5. Text 4: Coneixem el personatge a partir del que en diu el pagès. El tret principal del fragment és el nas lllarg (en l’aspecte físic) i la valentia (en l’aspecte moral). Text 5: Coneixem el personatge a partir del que en diu qui parla. El tret principal és l’estranyesa del personatge. 6. El que es posa de manifest amb el diàleg tallat és que la parella ja no té res a dir-se, que és una relació acabada. 7. El text de Benet i Jornet, com el de Sergi Belbel, mostra el desencís d’una parella que no té raons per saber què fa junta. pàgina 216

8. El personatge té una concepció desesperada de la vida. Per a ell, la vida és una cosa mancada de sentit i transcendència, motiu pel qual la vida decau i no té cap mena de valor, per més gran que ens sembli. 9. Audició 29. TUZENBAKH.– I què passarà? Que després de nosaltres la gent volarà amb globus, les jaquetes canviaran de forma, potser es descobrirà el sisè sentit i la gent el desenvoluparà. Però la vida seguirà sent igual, difícil, plena de misteris, i feliç. D’aquí a mil anys, l’home continuarà sospirant: «Oh, que difícil que és viure!» I al mateix temps, igual com ara, tindrà por de la mort i no s’hi resignarà. ANTON TXÈKHOV ■ Les tres germanes 36

El personatge del fragment té una visió de la vida esperançada. Malgrat que reconeix que la vida és difícil i dramàtica, afirma que l’home avançarà intentant respondre de maneres novedoses a les preguntes de l’existència, inconformista amb la mort com a última paraula sobre la vida. 10. Copèrnic va formular la teoria heliocèntrica, segons la qual el Sol ocupa el centre del sistema solar. Aquesta teoria afirmava, a més, el caràcter esfèric dels planetes i el moviment regular i circular dels cossos celests. Colom va descobrir el continent americà quan es disposava a arribar a les Índies per l’Atlàntic, intentant demostrar així que la Terra era esfèrica. 11. Duncan: rei d’Escòcia; noble, agraït i generós Macbeth: cosí del rei i baró de Glamis; fort, ambiciós, traïdor, calculador, supersticiós, intranquil. Lady Macbeth: ambiciosa i calculadora, convincent. Fills de Duncan: covards. Banquo: valent i fidel. Macduff: desertor, astut, valent, fidel a la veritat. Malcom: fill de Banquo; valent, fort, coratjós. pàgina 217

12. El monòleg és la primera intervenció de Fedra, moment en què parla per a si mateixa. 13. Fedra pensa que els constants monòlegs fan emmalaltir i es tornen verinosos, ja que no obtenen respostes i queden en el fons d’un mateix. 14. Sembla que hi hagi una relació de paternitat. 15. Enone creu que el silenci és dolent, ja que no permet verificar amb un altre allò que passa. Per això li proposa de trencar-lo, i contrastar els problemes amb algú. pàgina 218

16. 1. Monòleg líric. 2. Monòleg tècnic. 17. La conversa no té continuïtat lògica. 18. La vella intenta explicar que es mou acceptant els fets que passen i no passen en la seva vida, conformista amb tot i arraulida en un racó, com si la vida ja no anés amb ella. La muller té un parlar més reflexiu, més preocupat per la veritat i crítica amb les persones que no viuen el que prediquen. pàgina 219

19. Les acotacions del text pretenen ajudar en la interpretació, indicant moviments i accions en una escena que és enrevessada. pàgina 220

20. El registre és oral i informal. El text mostra les característiques pròpies d’un text oral: frases curtes i inacabades, recursos expressius (frases fetes, diminutius, exageracions, etc.), entonacions diverses (interrogatives, exclamatives, etc.).


pàgina 224

22. Resposta oberta. 23. L’autor ho indica a partir de recursos gràfics; usa l’apòstrof per indicar l’el·lisió de sons. pàgina 221

24. El text explica com Inés se sent angoixada de les anades i vingudes del seu recent marit, motiu pel qual comença a sospitar en una possible infidelitat. 25. El text pertany a la varietat geogràfica valenciana («este», «perts», «Visantet», «ton», etc.); usa un registre col·loquial (admiracions, punts suspensius, frases tallades, etc.), i mostra interferències amb el castellà («desasosiego», «manco», «carinyo»). 26. Text 13. El cor té com a funció situar l’argument de l’obra i captar l’atenció del públic. Text 14. El cor recull la història i sintetitza i fa avançar allò que no es veu, a la vegada que anticipa quins seran els futurs conflictes. 27. A diferència del text 12, i malgrat que tots són textos orals, el text 13 i el 14 mostren un registre formal, amb un to culte i seriós, i mantenen la correcció en tot moment. 28. Resposta model: Els textos teatrals manifesten diversitat de registres i estils perquè busquen conciliar la llengua amb el caràcter del personatge. La llengua literària permet fer aquestes coses, ja que, entre d’altres, té una funció connotativa, expressa fets, pensaments, experiències i emocions, i se serveix de la forma com a recurs expressiu.


1. a) literàriament; admirablement. b) constantment; violentament. c) contínuament; ràpidament. d) lliurement; bojament. 2. a) ben, bé, bé; b) bé, ben; c) ben, bé. a) mal, malament; b) mal, malament; c) mal, malament. a) corrents; b) corrent; c) corrents. 3. De quatre grapes: posant peus i mans a terra. De puntetes: tocant a terra solament amb les puntes dels peus. A les palpentes: ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. De tort: no seguint una línia dreta. De gairell: obliquament, de costat. A empentes: amb descortesia, amb mala educació. A peu coix: amb un peu enlaire sense tocar a terra. 4. a) de fit a fit. b) de cap a peus. c) de reüll.

5. a) assegut sobre el coll. b) amb els genolls a terra. c) boca avall. d) ajupit amb els talons tocant el cul. e) dempeus. 6. a) a peu dret. b) de genolls. c) a collibè. d) de bocaterrosa. e) a la gatzoneta. 7. a) de tot cor. b) xino-xano. c) a posta. d) a contracor. 8. A poc a poc: xino-xano. De bon grat: de tot cor. Per força: a contracor. Deliberadament: a posta. 9. a) Rodolant. Rodolant. b) Allò que hom afirma o proposa sense escatir-ho, sense valorar-ne l’autenticitat. Insconscientment. c) D’amagat d’algú en un afer que l’afecta, en què intervé. Secretament. d) Sigui com sigui, sense condicions. Igualment. e) Sense haver despertat cap interès. Indiferència. f) Arreu. Pertot arreu. g) Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Descuidat. 10. a) Abonar una quantitat cada mes. b) En grans quantitats. c) En petites quantitats. d) Per endavant. e) Gratuïtament. 11. Resposta oberta. pàgina 226

12. Resposta oberta. 13. Resposta oberta. 14. S’obvien les repeticions. Sí (adverbi d’afirmació); certament (adverbi de manera); a mal borràs (adverbi de manera); encara (adverbi de temps); més (adverbi de quantitat); ben segur (locució adverbial d’afirmació); potser (adverbi de dubte); gairebé (adverbi de manera); ja (adverbi de temps); pertot (adverbi de lloc); de reüll (locució adverbial de manera); així (adverbi de manera); no (adverbi de negació); bé (adverbi de manera); corrents (adverbi de manera); a contracor (locució adverbial de manera); fatalment (adverbi de manera); tard (adverbi de temps); evidentment (adverbi de manera); casualment (adverbi de manera); tan (adverbi de quantitat).

37

15. Resposta model: Llavors; tan; massa; de nou; mai; llavors; malament; tan. 16. Resposta oberta. 17. a) Positiu. b) Negatiu. c) Negatiu. d) Negatiu. e) Negatiu. f) Positiu. g) Negatiu.

6. El marit retreu a la dona que no és dolça, amable, ni afectuosa, que li discuteix les decisions i que el fa quedar malament davant els vassalls. La dona retreu al marit que és un talòs, un barroer i un mal geniüt, i que a més a més havia gosat alçar-li la mà en més d’una ocasió. 7. El que més valora el marit de la muller és el seu silenci; la dona, l’absència del marit. 8. El filòsof veu en la decisió contínua del rei de doblar-li la ració de pa, en comptes, d’alliberar-lo i ser just, que no és fill de rei sinó de forner.

pàgina 227

18. Resposta model: a) molt; allà; avui. b) no; massa; de cop i volta.

9. Significa que no cal donar més voltes a les coses passades. 10. El rei reconeix el bon consell del filòsof i decideix tenir-lo com a consultor. D’aquesta manera compra també el seu silenci.

19. a) C. circumstancial de dubte; c. circumstancial de lloc; c. circumstancial de temps. b) C. circumstancial de manera; c. circumstancial de temps; c. circumstancial de manera. c) C. circumstancial de temps; c. circumstancial de negació; c. circumstancial de manera; c. circumstancial de manera. d) C. circumstancial de temps; c. circumstancial de manera; c. circumstancial de lloc. e) C. circumstancial de manera; c. circumstancial de negació; c. circumstancial de quantitat. f) C. circumstancial de temps; c. circumstancial de quantitat; c. circumstancial de temps. g) C. circumstancial de temps; c. circumstancial de temps; c. circumstancial de manera; c. circumstancial de temps.


1. Entenimentat; babau; gamarús; talòs. 2. Dolça: brusca. Amable: groller. Afectuosa: esquerpa. Talòs: viu. Barroer: delicat. Mal geniüt: de bon caràcter. 3. Heretar; regnar; empresonar; acordar; desitjar; filosofar. 4. En el text apareixen tres conflictes. El primer és el conflicte entre dos germans pel repartiment de l’herència. L’herència s’ha de dividir a parts iguals, però els germans no es posen d’acord amb el valor de les coses. El segon conflicte és entre un matrimoni mal avingut. Marit i muller es retreuen contínuament tot allò que fan i són, i no saben estar junts. El tercer conflicte afecta el rei. El filòsof li diu que no és fill del rei, sinó del forner.

38

5. Resposta oberta.

11. Resposta oberta. 12. Resposta oberta. 13. Resposta oberta. pàgina 231

14. Derivades: b); d); e); f). Compostes: a); c). 15. a) temps; b) quantitat; c) manera; d) manera; e) manera; f) temps; g) negació; h) quantitat; i) quantitat. 16. Resposta oberta. 17. a) gosava; b) trobar; c) bastó; d) cavaller; e) davant; f) haver; g) abans; h) saber; i) saviesa; j) cavall; k) acabat; l) amable; m) llavis; n) veritat; o) jove. 18. Audició 30. D’entrada, la decisió del filòsof no va agradar a cap dels dos litigants, però precisament per això, quan hi van haver pensat, es van adonar que era justa. –Heu fet un gran servei a la corona –va reconèixer el rei davant del filòsof–, m’agradaria trobar una manera de demostrar-vos el meu agraïment. –Senyor –va fer el filòsof–, el meu desig no és altre que el de servir-vos. –Així que esteu a la presó –va comentar, com aquell que no li dóna importància, el rei. –Sí, senyor, condemnat a pa i aigua. –Doncs torneu-hi i que us doblin la ració de pa. 19. Audició 31. El nostre tutor va dir-nos molt seriós: «Demà al matí vindrà el professor nou de filosofia, espero que el rebrem amb respecte i consideració.» Alguns companys de la classe van assentir amb el cap, però els més «bons nens» van riure per sota el nas. «El director –va continuar el tutor– m’ha encarregat que us digui què és el que heu de llegir per demà.» I va escriure a la pissarra el capítol del llibre de text titulat «Els presocràtics».

11. EL TEATRE AL LLARG DE LA HISTÒRIA Ús i comunicació pàgina 234

1. Audició 1. La força malèfica del destí es reflecteix en la tragèdia de Sòfocles, Èdip rei. Els antecedents de la història se situen a la ciutat de Tebes, on l’oracle vaticina a Laios, el rei, casat amb Iocasta, que morirà a mans del seu fill. Preocupat perquè es compleixi el designi, en néixer el fill, l’abandona malferit en un bosc. Un pastor el lliura als reis de Corint, que l’adopten com a fill. En créixer es dirigeix a Delfos per consultar l’oracle, que li anuncia el terrible destí: matarà el pare i es casarà amb la mare. Atemorit per l’oracle, fuig en direcció contrària a Corint. Pel camí, en una cruïlla, un vell amb escorta l’aparta per força, es barallen i Èdip mata l’ancià. Segueix el seu camí fins arribar a Tebes; la ciutat està sotmesa a l’Esfinx, que devora les persones que no endevinen els enigmes que planteja. Creont, el germà de Iocasta, promet la mà de la vídua a qui encerti l’enigma. Èdip s’hi arrisca: –Quin ésser dotat d’una sola veu té successivament quatre, dues i tres potes? –L’home, que en la infantesa camina a quatre grapes, en la maduresa en dues i en la vellesa s’ajuda amb un bastó. L’Esfinx, derrotada, es llança per un penya-segat i Èdip es casa amb Iocasta i esdevé rei. Té un regnat feliç i del matrimoni neixen dos fills i dues filles. L’obra Èdip rei, de Sòfocles comença quan una terrible pesta assola Tebes. Èdip envia Creont a consultar l’oracle, i aquest li diu que el problema no es resoldrà fins que no sigui castigat l’assassí de Laios. Èdip investiga i s’acaba revelant la terrible veritat: ell va matar el seu pare i es va casar amb la mare, Iocasta. La força del destí s’ha complert irremissiblement. Iocasta, en conèixer els fets, se suïcida i Èdip, desesperat, es treu els ulls. Desterrat per Creont, errarà com un cec captaire amb l’única companyia de la seva filla, Antígona. El text se situa al final de la història, quan es coneix el compliment del que va dir l’oracle. 2. Resposta oberta. pàgina 235

3. És un monòleg tècnic, dirigit al públic. 4. a) Filòlaques compara l’home que acaba de néixer amb una casa nova, que pot ser ocupada per una persona normal o per un tarambana. b) Si la casa és ocupada per algú poc assenyat, la casa s’envileix, ja que no se’n té cura. c) Veu que la seva vida va ser assenyada mentre estava amb els seus constructors, però va enrunar-se completament quan va fer la seva. d) Els pares.

5. Filòlaques és algú que després d’una infantesa honesta i assenyada acaba convertint-se en un pròdig, mandrós, desvergonyit, i indecent. pàgina 237

6. El text intenta mostrar on porta l’absurd de la sospita d’infidelitat respecte de l’amor que canvia amb el temps. El fragment mostra la conversa d’un matrimoni vell. La muller sospita que l’home li és infidel perquè ja no sembla estimar-la com abans. Per demostrar que l’afecte pot haver canviat amb el temps però que l’amor hi segueix sent, el marit diu que posarà a prova la seva fidelitat agafant un ferro calent sense cremar-se. L’home agafa el ferro amb l’ajuda d’un tros de cuir amagat, i la dona es convenç de l’honradesa del marit. 7. La dona es queixa que el marit ja no l’estima com abans, fet que fa que pensi que galanteja amb altres dones. L’home per sortir victoriós de la prova de foc usa astutament un tros de cuir amagat a la màniga. 8. Resposta oberta. pàgina 238

9. Resposta oberta. El conflicte intern del personatge és que ha de matar la seva esposa malgrat que li és agradable i estimada. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta. pàgina 239

12. Text 5: El personatge mostra el desig de poder trobar un lloc on es poguessin deixar els estalvis de manera segura, guardant a casa el necessari per viure. Text 6: El personatge comunica als fills amb qui ha pensat que es casin. Ha destinat la filla a un home de cinquanta anys, amb qui ella no es vol casar per res del món. Text 7: El personatge es mostra intranquil perquè pensa que ha entrat algú a casa a robar-li els diners. Text 8: El personatge desespera i embogeix perquè li han robat els diners. Tan avar era, que pensa que sense aquests és home mort. 13. a) L’avarícia. b) Resposta oberta. pàgina 240

14. Saïd descobreix en Blanca un amor insospitat fins llavors i que és més gran que qualsevol cosa, fins i tot que l’amor de Déu. Saïd, però, reconeix que hi ha en aquest amor un punt tràgic: donades les seves històries i tradicions, són com el mar (ell, que és pirata) i el cel (ella, que és dolça i angelical), i no podran complir mai el seu amor.

39

pàgina 241

15. El text mostra com a conflicte l’abandó per part de la dona de la llar familiar a la recerca de si mateixa. Ibsen mostra un model d’home basat en el deure i en la tradició, però que té en compte també l’opinió de la gent més que no pas les pròpies necessitats. A la vegada, presenta un model de dona que encarna una posició que reclama el trencament amb qualsevol cosa per a l’autorealització. En concret, es presenta un model humà basat en l’autonomia i en una llibertat allunyada dels vincles. 16. Resposta oberta. pàgina 242

17. El títol pretén indicar que amb una forma breu i essencial s’expressarà un drama de grans dimensions: la mort d’un jove com a repressió. 18. a) El noi representa l’individu viu que pretén sortir d’una vida esquemàtica. Els policies representen la vida mecànica proposada per un poder que no és autoritat sinó autoritarisme. b) La foscor representa una vida sense esperança, i la llum, l’esperança i la nova vida. c) Són símbol de llibertat, d’obertura a l’exterior, o de repressió i tancament. 19. Com sembla voler indicar el text, el noi mor a causa dels cops dels policies. 20. Resposta oberta. pàgina 243

21. Els personatges escullen esperar contínuament aquell que els donarà el sentit a la seva existència, buida i desesperada. Resposta oberta. 22. El personatge diu que és impossible entendre’s perquè les persones donen sentits diferents a les paraules, en una subjectivitat convertida en subjectivisme.


1. a) segons; b) cap a; c) malgrat; d) contra; e) entre; f) fins al; g) prop de; h) sense; i) ultra. 2. S’obvien les repeticions. De; per; des de; en; a. pàgina 246

3. a) per; b) a; c) a, a; d) en; e) al; f) per; g) per; h) a; i) a; j) a, a; k) a, en; l) al. a) fins al; b) fins; c) fins a; d) fins al; e) fins; f) fins al; g) fins a; h) fins. a) cap; b) cap al; c) cap a; d) cap a; e) cap a; f) cap, cap; g) cap a, cap a; h) cap al. 4. a) adverbi / preposició. b) preposició / adverbi. c) adverbi / preposició. d) adverbi / preposició. e) adverbi / preposició. f) preposició / adverbi.

40

g) adverbi / preposició. h) adverbi / preposició. i) preposició / adverbi. pàgina 247

5. a) d) a) d)

en comptes de; b) per culpa de; c) gràcies a; a desgrat de; e) a fi de; f) a excepció de. a causa de; b) al capdavant de; c) pel que fa a; amb vista a; e) a força de; f) al cap de.


7. Hi anirà gràcies a la subvenció. Hi anirà en lloc de tu. Hi anirà a costa del seu esforç. Hi anirà al capdavant del grup. Vol marxar de por de ser detingut. Vol marxar a fi de canviar d’aires. Vol marxar a desgrat de la família. Vol marxar fora del país. No volarà a causa del mal d’altura. No volarà a partir del mes que ve. No volarà al capdavant del millor aparell. No volarà per culpa del mal temps. 8. a) preposició; locució adverbial de manera. b) preposició. c) adverbi de temps; preposició; preposició + article. d) locució adverbial de manera; preposició. e) adverbi de temps; preposició. f) preposició; adverbi d’afirmació. g) locució adverbial de quantitat; locució prepositiva; locució adverbial de quantitat. h) locució prepositiva; adverbi. i) locució prepositiva. j) adverbi de negació; adverbi de negació; preposició. 9. a) Avui (adverbi) anirem (verb) plegats (adjectiu) a (preposició) casa (substantiu) a causa de (locució preposicional) la (determinant) pluja (substantiu). b) Tothom (pronom) hi (pronom) anirà (verb) tret de (preposició) nosaltres (pronom). Sempre (adverbi) acabem (verb) malament (adverbi). c) No (adverbi) s’aprèn (verb) a còpia de (locució preposicional) crits (substantiu), s’aprèn (verb) a força de (locució preposicional) raons (substantiu). d) Amb relació al (locució preposicional + article determinant) problema (substantiu) de (preposició) la (determinant) contaminació (substantiu), cal treballar (perífrasi verbal) des de (preposició) tots (determinant) els (determinant) sectors (substantiu). e) Són (verb) dalt del (preposició + determinant) tren (substantiu), ja (adverbi) no (adverbi) els (pronom) tornarem a veure (perífrasi verbal) fins (preposició) demà (adverbi).

f) Vés (verb) cap a (preposició) l’estació (determinant + substantiu); hi haurà (verb) molta (determinant) gent (substantiu) per culpa de (locució preposicional) l’accident (determinat + substantiu). g) Està treballant (perífrasi verbal) amb vista a (locució preposicional) les (determinant) eleccions (substantiu). h) Malgrat (preposició) la (determinant) vergonya (substantiu) que (pronom relatiu) té (verb), sempre (adverbi) es posa (verb) al (preposició + determinant) davant del (preposició + determinant) grup (substantiu). i) Cal situar-se (perífrasi verbal) sempre (adverbi) en contra de (locució preposicional) la (determinant) guerra (substantiu) i (conjunció) a favor de (locució preposicional) la (article determinant) pau (substantiu). j) Durant (preposició) molt (determinant) de (preposició) temps (substantiu), hem treballat (verb) sense (preposició) tu (pronom). pàgina 249

10. a) complement del nom; complement del nom. b) complement del nom; complement del nom. c) complement del verb; complement de l’adjectiu. d) complement del nom; complement del nom. e) complement del verb; complement del verb. 11. a) c. circumstancial de lloc; c. circumstancial de manera. b) c. règim verbal. c) c. circumstancial de causa. d) c. del nom. e) c. indirecte; c. indirecte. f) c. de l’adjectiu; c. de l’adjectiu. g) c. règim verbal; c. règim verbal. h) c. del nom; c. de l’adjectiu. i) c. règim verbal; c. del nom.


1. Resposta oberta. 2. S’obvien les repeticions. Professor; alumne; institut; escriptori; aula; carpetes de paper manila; un grapat de gomes elàstiques; bloc de paper de redacció; esborrador; pissarra; fitxes blanques; llibreta del professor; bolígraf vermell; timbre; curs; escoles; guix; pupitres; classe. 3. a) errar; b) viure; c) esbatussar-se; d) barallar; e) indignar; f) feinejar; g) escolaritzar; h) respondre; i) empentejar. 4. a) gleva: bufetada. b) banda: grup de persones.

6. Segons el text, els nois miren, escruten, jutgen; coneixen el llenguatge corporal, el to de veu, i el capteniment del professor, cosa que han anat coneixent al llarg de la vida. 7. El bolígraf vermell, ja que serveix per apuntar els errors que cometen. 8. Arribar massa d’hora és un error perquè dóna temps per rumiar en les coses a què es fa front. Resposta oberta 9. El professor surt fora l’aula i espera els alumnes dret. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta. pàgina 253

12. a) explic-ar, 1a conjugació. b) treu-re, 2a conjugació. c) pic-ar, 1a conjugació. d) aixec-ar, 1a conjugació. e) anot-ar, 1a conjugació. f) gruny-ir, 3a conjugació. g) insult-ar, 1a conjugació. h) sort-ir, 3a conjugació. i) se-r, 2a conjugació. j) seu-re, 2a conjugació. k) ten-ir, 3a conjugació. l) tract-ar, 1a conjugació. m) di-r, 2a conjugació. n) ven-ir, 3a conjugació. o) omet-re, 2a conjugació. 13. El noi mira, escruta, jutja. Coneix el llenguatge corporal, el to de veu, el capteniment general. No és que segui al vàter o a la cantina i parli d’aquestes coses. Senzillament ho absorbeix al llarg d’onze anys, ho passa a les generacions següents. 14. S’obvien les repeticions. Preposicions febles: de; amb; a. Preposicions fortes: contra; entre. 15. a) novel·la; b) lluminós; c) cal·ligrafia; d) anul·lar; e) balena; f) literatura; g) mortadel·la; h) xandall; i) pel·lícula; j) motxilla; k) lògic; l) milió; m) síl·laba; n) rellotge; o) tranquil·la. 16. Audició 33. És un error arribar d’hora, et dóna massa temps per a rumiar en allò a què t’enfrontes. D’on vaig treure el valor per a pensar que podia tractar adolescents americans? Ignorància. D’aquí vaig treure el valor. És l’era d’Eisenhower i els diaris informen de la gran infelicitat dels adolescents americans. Aquests són «els Fills Perduts de la Generació Perduda». Pel·lícules, musicals, llibres ens expliquen la seva infelicitat. Fan discursos desesperançats. La vida no té sentit. Tots els adults són falsos.

5. El professor està nerviós perquè és un professor nou i tot just està aprenent la feina.

41

17. Audició 34. Els Special Olympics se celebren cada quatre anys (enguany de l’11 al 15 d’octubre a Lloret de Mar), sota el lema «Tothom hi guanya a Lloret de Mar». Hi han participat més de dos mil atletes d’arreu del món (l’organització ha convidat 20

42

països entre europeus, africans i sud-americans). Els Special Olympics (podeu consultar el web www.specialolympics.org) són les olimpíades en què participen les persones que tenen algun tipus de discapacitat psíquica. Competeixen en setze esports.

12. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA Anticipació pàgina 255

1. a) Fonètica: els sons de la llengua. b) Ortografia: les normes per escriure correctament. c) Morfologia: les classes gramaticals. d) Sintaxi: les relacions dels mots dins l’oració. 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta.

Ús i comunicació

Tanmateix, en viure, sorgeix el drama, la por de perdre aquelles coses que ens han atret o que volem. Així, l’home té por de perdre aquelles coses grans que satisfan el seu cor (la vida, la dona, la casa, etc.) i les altres necessàries que l’ajuden a viure (salut, diners, etc.). La majoria de pors humanes no s’acaben complint. Però això no allibera l’home de la por, del patiment, de la preocupació. Aquesta situació evidencia que molta gent no té una certesa on agafar-se, i que se sent insegura. Cal treballar, doncs, per adquirir aquesta seguretat en la vida que permeti viure lluny de la fantasia o la imaginació fundada en les pors.

pàgina 256

1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. 3. Temes específics: el canvi climàtic; la reproducció de les balenes; el substrat lingüístic; l’art neoclàssic; l’extinció dels dinosaures. Temes generals: els pantalons que t’has comprat; el que demanes per Reis; el comentari sobre l’últim partit de Lliga; el mal temps que fa. 4. ADN; molècula; nucleòtids; combinacions; biològica; triplet; ribosomes; cèl·lula, aminoàcid; proteïna. 5. Resposta oberta. pàgina 257

6. a) intenció objectiva. b) intenció subjectiva. c) intenció objectiva. d) intenció subjectiva. 7. 1. Intenció objectiva. Parla de l’amor amb distància i objectivitat; deixa fora les emocions, i pretén informar. 2. Intenció subjectiva. Parla de l’amor des de dins i subjectivitat; té en compte els sentiments i les pors; pretén comunicar com està. 8. Es pot comprovar que el text pretén reproduir l’oralitat a partir de diversos factors: ús d’interjeccions («eh?»); frases tallades («...»); frases simples i curtes («és això»); manca de disposició en paràgrafs; ús d’interrogacions que captin l’espectador («de què tenim por?», etc.); etc. Resposta oberta. 9. Resposta model: Tot ésser humà, pel fet de ser-ho, es pregunta sempre per la vida, pel sentit de l’existència. La vida consisteix en una successió de fets. Per això, cal mirar endavant i enrere constantment, per jutjar el moment en funció de l’experiència viscuda i atenent a allò que ha de venir. Dit d’una altra manera, viure consisteix a mirar contínuament endavant i enrere d’aquests fets.

pàgina 258

10. 1. Registre formal. 2. Registre formal. 3. Registre informal. 4. Registre formal. pàgina 259

11. Audició 35. a) els ous / els sous. b) els astres / els sastres. c) les oques / les soques. d) les eleccions / les seleccions. e) les accions / les seccions. f) dos arbres / dos sabres. 12. Audició 36. a) Llegeixen llegendes de joves lluitadors. b) La brillant gestió del conseller Joan Mayol. c) La gent lleial no jutja lleugerament. d) Fulleja la llista d’allotjaments. e) La Xesca menja xocolata i xurros. f) Després de xutar va xocar contra la xarxa. 13. a) lo que > el que; tenia que > havia de. b) algo > alguna cosa. c) els demés > els altres / la resta. d) dos > dues. 14. Resposta oberta. pàgina 260

15. 1. Disciplina mèdica: la medicina. 2. Disciplina científica: la química. 16. Resposta model. El text 1 és molt més sintèctic que el 2. Malgrat que les dues definicions són formals, el text 2 correspon a un registre especialitzat, concretament al cientificotècnic (disciplina mèdica). És per això que el text 1 busca ser comprès per tothom, mentre que el text 2 busca ser concret i precís en la definició. En aquest sentit el text 2 inclou els tecnicismes necessaris per explicar-se amb claredat.

43

pàgina 261

17. 1. Metàfores: «Volaren les hores»: el temps passava ràpid; «treure arrels, i branques, i fulles verdes»: passar lentament el temps. 2. Personificació: «la tardor amarava, definitivament, sa vida»: la tristesa, una vida grisa, s’apoderava del personatge. 3. Metàfora: «fou un temps d’ombres»: ser un temps ple de foscor, de fets negatius i sospites. 4. Personificació: «hiverns passats omplint-li de pluges el front»: vellesa que s’atansa i que deixa plors i tristeses; «li amarava encara els ulls de buguenvíl·lea»: record que provoca alegria. 18. Resposta oberta. 19. Resposta model. El poeta comunica al lector els seus secrets. Aquesta complicitat amb el lector provoca que l’autor no mori mai, ja que perdurarà en la lletra llegida i en l’experiència lectora. pàgina 262

20. Característiques fonètiques: ús d’interrogacions («Paul?»; «què véns a fer, aquí?; «vols seure?»; «però què li agafa, ara?»; etc.) i exclamacions («oh, que se’n vagi al diable!»; «que falsa que sóc»; «quina manera de parlar-me»; etc.). Característiques morfosintàctiques: frases inacabades («totes les dones...», «que guapo que és...»); preferència per la juxtaposició; etc. Característiques lèxiques: ús d’onomatopeies («ha, ha, ha»; «mmm»); abundància de mots poc precisos («no res...»); etc. 21. Resposta oberta. pàgina 264

22. Resposta oberta. 23. Diferències (la primera és la mallorquina. S’obvien les repeticions): horabaixet – al vespre; es ca – el gos; quatre passes – un volt; per devora – pel costat; s’era – de l’era; es moix – un gat; hala – vinga; si anam a estirar-mos ses cames qualque poc! – anem a estirar les cames una mica!; au!– som-hi!; de d’allà – cap allà s’és dit; què mos farem – què en sortirà; un coní – un conill; afina – veu; d’uiastre – d’ullastre; lloriguera – llodriguera; afica – fica; empantanat – com un estaquirot; enforinyada – grapada; tenc – tinc. pàgina 265

24. Resposta model (en català estàndard). SEBASTIANA.– Ni et vull ni et voldré; de vegades t’escalfes el cap. El meu pare està que no s’hi veu amb tu... GORIET.– Perquè m’ho mereixo. SEBASTIANA.– Perquè sempre l’estàs afalagant, i com que saps quin defecte té, quan parla malament del govern... perquè per a ell tot són mals des del dia que et van treure de sereno. Tu li saps donar corda, i entre alguna invitació i alguna cigarreta... GORIET.– No ho nego; i si el convido, senyal que tinc sempre a la butxaca una moneda per gastar.

44

SEBASTIANA.– Si es pogués saber quants rucs la ploraran! De la manera com et guanyes els diners, ja me n’he assabentat. GORIET.– Tu? SEBASTIANA.– Jugant a la cartera i visitant alguns billars... GORIET.– Mentidera!


1. a) sorgí; tramuntana; complí. b) ambaixador; avaluà; suborn. c) joventut; sofreix; malenconia; sospira; suportant; turment. d) escrúpol; bufetada; atordit. e) avaria; muntar; desmuntar. pàgina 267

2. coixí: no fa diftong, perquè la i no es pronuncia. August: diftong decreixent; combinació vocal + u. reina: diftong decreixent; combinació vocal + i. guix: no fa diftong, perquè la i no es pronuncia. brutícia: no fa diftong; la i no és una semivocal. aiguat: diftong decreixent, combinació vocal + i; diftong creixent, combinació g + u + vocal. iogurt: diftong creixent; la i es troba a principi de mot. peatge: no fa diftong, perquè no hi ha cap i ni cap u. estoig: no fa diftong, perquè la i no es pronuncia. reu: diftong decreixent; combinació vocal + u. tou: diftong decreixent; combinació vocal + u. piano: no fa diftong; la i no és una semivocal. maig: no fa diftong, perquè la i no es pronuncia. realitat: no fa diftong, perquè no hi ha cap i ni cap u. família: no fa diftong; la i no és una semivocal. queviures: diftong decreixent; combinació vocal + u. jeure: diftong decreixent; combinació vocal + u. reixa: no fa diftong, perquè la i no es pronuncia. aparició: no fa diftong; la i no és una semivocal. boina: diftong decreixent; combinació vocal + i. creuen: diftong creixent; la u es troba entre vocals. 3. a) freqüent (diftong creixent); aplaudeixin (diftong decreixent); Pasqua (diftong creixent); estiu (diftong decreixent). b) Jaume (diftong decreixent); Raimon (diftong decreixent); Pau (diftong decreixent); veuen (diftong creixent). c) caure (diftong decreixent); moure (diftong decreixent); peu (diftong decreixent); igualment (diftong creixent); feia (diftong creixent). d) quan (diftong creixent); astronauta (diftong decreixent); Pau (diftong decreixent); eufòric (diftong decreixent).

e) veïns: escrivim dièresi perquè el diftong s’ha trencat, i és una paraula aguda que no pot portar accent ja que les normes d’accentuació no ho permeten. f) gratuït: escrivim dièresi perquè el diftong s’ha trencat, i és una paraula aguda que no pot portar accent ja que les normes d’accentuació no ho permeten.

pàgina 268

4. Aguts: pastís; arreu; arròs; millor; camió; paquet. Plans: àngel; roure; àlbum; fenomen; fantasia; difícil; cacau. Esdrúixols: memòria; pàncrees; òndia. 5. a) bé; b) mes; c) res; d) sé; e) bóta; f) deu. pàgina 269

6. a) serviu: no s’accentua perquè és aguda acabada en diftong. b) trencaveu: no s’accentua perquè és aguda acabada en diftong. c) Iugoslàvia: s’accentua perquè és esdrúixola. d) fenomen: no s’accentua perquè és una paraula plana que no acaba en les dotze terminacions de les paraules agudes. e) Berlín: s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en in. f) àrduament: s’accentua perquè la forma femenina de l’adjectiu porta accent en ser esdrúixola. 7. a) És un jove pagès que conrea arròs i cafè. b) Té l’accés a la secundària amb matrícula ordinària. c) El capellà era enginyós i sabia conduir la gent a la parròquia. d) La tècnica duu una trajectòria frenètica que respon als avenços de la tecnologia. e) L’església té un aire mexicà que recorda una antiga civilització. f) És el setè americà que ha treballat en un satèl·lit galàctic. 8. a) màquina; b) pública; c) ànima; d) influència. 9. a) Maquina: que planeja (un complot, una burla, etc.) amb artificis. Màquina: conjunt de mecanismes amb moviments coordinats, capaç de transformar energia en treball útil, especialment en operacions d’un procés de producció. b) Publica: que fa públic, porta a coneixement de tothom. Pública: de què pot fer ús tothom. c) Anima: que dóna ànim (a algú). Ànima: principi vital dels éssers vivents, especialment de l’ésser humà. d) Influencia: que exerceix la seva influència (sobre algú o alguna cosa). Influència: autoritat, ascendent, que dóna aquesta acció. 10. a) cocaïna: escrivim dièresi perquè el diftong s’ha trencat, i és una paraula plana que no pot portar accent ja que les normes d’accentuació no ho permeten. b) Lluís: escrivim perquè el diftong s’ha trencat i és una paraula aguda acabada en is. c) aigüera: escrivim dièresi per indicar que cal pronunciar la u. d) veí: escrivim perquè el diftong s’ha trencat i és una paraula aguda acabada en vocal.

11. a) reüll; b) veïna; c) eloqüència; d) assiduïtat; e) roí; f) geniüt; g) egoisme; h) ambigüitat; i) ruïna; j) diürn; k) oïda; l) reunir; m) genuí; n) heroïcitat; o) freqüent; p) construïa; q) rabiüt; r) cloïssa. pàgina 270

12. a) llop; b) sang; c) club; d) top; e) cap; f) similitud; g) foc; h) roc; i) càstig; j) fort; k) filòleg; l) humit; m) abric; n) ànec; o) verd; p) ric; q) dramàtic; r) sac; s) càrrec; t) tub; son. 13. Segueixen la norma 1 Segueixen la norma 2

llop; top; cap; similitud; foc; roc; humit; abric; ric; sac Excepcions: club; filòleg; tub sang; càstig; fort; verd Excepcions: ànec; dramàtic; càrrec

14. a) Abans; cavalcava; cavall; basc. b) Esvelt; espavilat; rebolcava. c) Advocat; arribà; gavardina; arravatà; govern; gravà; comboi. d) Acabarà; avorrit; treballant; taverna. pàgina 271

15. a) Essa sorda: impressió; excessiu. Essa sonora: Àsia; Susanna; episodi. b) Essa sorda: dimissió; escissió; comissió. Essa sonora: Eusebi; Tunísia. c) Essa sorda: agressió; compromissari; Brussel·les. Essa sonora: apoteòsica. d) Essa sorda: digressió; expressió; maçoneria. Essa sonora: Cèsar; presagi. e) Essa sorda: dissoldre; assemblea; eclessiàstica. Essa sonora: musa; museu; musulmans. f) Essa sorda: Assumpta; expressives. Essa sonora: presentar; tesi; frases. g) Essa sorda: assaig; escenari; decisió; dansa. Essa sonora: casino; decisió. pàgina 272

16. Essa sorda: b) assassí; c) classe; e) emissió; i) professor; l) passió; o) pressió; p) dissolució. Essa sonora: a) anàlisi; d) masia; f) basílica; g) asil; h) oasi; j) lesió; k) paràsit; m) residu; n) hipòtesi. 17. a) casos; b) cossos; c) rossos; d) trossos; e) grisos; f) óssos; g) masos; h) permisos; i) països; j) mesos; k) autobusos; l) pesos; m) pastissos; n) gasos; o) passos; p) arrossos. 18. a) feliç; lluç; capaç.

45

b) gos; estruç. c) cas; fals; embaràs; precoç. d) esbós; falç; mas. e) bes; dolç; anís. f) ras; cas; res.

7. La protagonista descobreix l’entrada al soterrani perquè una joguina havia rodolat fins a amagar-se sota el moble fixat contra la paret de sota l’escala. Darrere el moble hi descobreix una porta petita que condueix al soterrani. Al soterrani hi troba un conjunt de caixes de fusta que contenen llibres.

19. a) marassa; tenaç; desanima; pensa; llençar. b) deessa; saviesa; anunciar; presagi. c) baronessa; presentava; pal·lidesa; malaltissa. d) Teresa; pressió; assemblea; dimissió; setze; compromissaris. 20. a) xinès; b) francès; c) comtessa; d) pobresa; e) greixós; f) duquessa; g) paperassa; h) caríssim; i) feblesa; j) japonès; k) plujós; l) enamoradís. pàgina 273

21. a) grisós; grossíssims; rigorosa. b) feblesa; baronessa; francesos. c) amplíssim; roncadissa; sorollosos. d) saviesa; duquessa; valuosa. e) trencadissa; mandrosa. 22. a) reixa: escrivim ix darrere de a, e, o, u. b) àngel: escrivim g davant de e, i. c) coix: escrivim x darrere de i. d) xiprer: escrivim x a principi de mot. e) jersei: és una excepció a la norma que afirma que escrivim g davant de e, i. f) penjar: escrivim j davant de a, o, u.

9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta. pàgina 277

12. En (determinant) Lluís (substantiu) em (pronom) va prendre (verb) el (determinant) llibre (substantiu) i (conjunció) vam començar (verb) a (preposició) llegir-lo (verb + pronom) plegats (adjectiu). La (determinant) lectura (substantiu) es va prolongar (verb) durant (preposició) dues (determinant) hores (substantiu). Gairebé (adverbi) dues (determinant) hores (substantiu) de (preposició) silenci (substantiu), fins (preposició) que (conjunció) vam decidir (verb) que (conjunció) més (adverbi) valia (verb) que (conjunció) tornéssim (verb) a (preposició) l’escola (determinant + substantiu). 13. a) determinant; pronom; pronom. b) determinant; determinant; determinant. c) pronom; determinant. d) determinant. e) pronom; determinant. 14. Diftongs creixents: clauer; iot; Laia; creien. Diftongs decreixents: cofoi; llauna; reina; cuina.

23. a) vaig; passejar; mitja; pluja. b) trepitgis; cartutx; safareig. c) desitjo; dutxa. d) projecte; ajudarà; platges.


1. S’obvien les repeticions. Llibres; soterrani; porta; escala; joguina; moble; paret; moble; claus; bagul; estança; menjador; capses; prestatges; pijama; habitació; llençols. 2. a) escalinata; b) cambra; c) favorita; d) trama; e) camisa de dormir; f) coberta. 3. a) groc; b) menjar; c) esperar; d) desenvolupar; e) sol; f) qüestió. 4. a) precipitar-se: afanyar-se molt. b) estimulant: que incita a realitzar una cosa. c) marc: bastiment d’una pintura, d’una porta. d) confonia: desconcertava. 5. Ho podem descobrir a partir de la flexió de gènere dels adjectius que es refereixen a la protagonista. 6. Es pot veure en diversos fets: no és permès de llegir llibres; es proposa la incomunicació com a camí cap a la felicitat; la solitud és imposada com a obligatòria; els habitatges estan vigilats per càmeres; la civilització és il·luminada per llum artificial que creen uns generadors; els habitants de la civilització usen la màscara de la son per poder dormir; etc. 46

8. Resposta oberta.

15. Audició 37. L’escriptora d’en Txèkhov componia històries i jo m’imaginava creant-ne amb la meva pròpia mà, llegint-les a en Lluís, o fins i tot als meus companys de classe. Serien històries que parlessin de la llibertat, dels mons que havíem deixat a l’exterior de la cúpula, històries sobre la solitud que ens havia estat imposada per la Societat Perfecta. 16. Audició 38. –Joan! Joan vine aquí! –Què vols, mare? Per què em crides? –És que m’hauries de fer una feina molt urgent: anar a la biblioteca i agafar en préstec el volum de Les mil i una nits que inclou el capítol de «Sindbad el marí»; després passar per la fruiteria a comprar pomes, peres i taronges (d’aquelles que serveixen per fer suc); després recollir l’encàrrec a la carnisseria, i després... –Però mare, que tinc deures i amb tanta feina no podré fer... –Va, home. No deixaràs d’ajudar la mare, oi? –No, és clar. –I una última cosa: hauries d’anar a cal Pei i dir-li: «Demà a les vuit passarem a recollir la comanda que hi ha apuntada en aquest paper.» Li dónes el full i cap a casa. –Visca! Ja era hora!

AVALUACIÓ 3R BLOC diminutius («Grego»; «Pepet»; etc.); entre d’altres característiques pròpies d’aquest registre.

pàgina 281

1. La gelosia i les seves conseqüències. 2. La primera història és la de la Pepita, que és abandonada pel seu marit pocs dies després de tenir el segon fill. Segons explica el personatge, el marit recelava de la fidelitat de la dona; per això, en néixer el fill va pensar que el pare era el forner, ja que la dona li volia posar el seu nom. Aquesta història s’assembla a la segona, la de la Quimeta, que va ser abandonada pel marit quan va tenir el tercer fill. Aquest marit, també gelós i tossut, va pensar que el fill havia de ser d’un altre, i va abandonar dona i fills, obsessionat amb la seva idea. 3. a) Les dues protagonistes semblen ser dos personatges plans, tendents a l’estereotip. La Pepita és un personatge innocent, senzill, influenciable, sincer, imprudent. La Quimeta és un personatge xafarder, recelós i rancorós, que porta les coses per on vol. b) Els antagonistes són els marits. c) El to és humorístic. Pot comprovar-se en l’absurd de la situació, recalcat amb les exageracions (el nom de Josep i les variants), les preguntes de les protagonistes, etc. 4. Es tracta d’un registre informal col·loquial. El fragment està expressat amb la llengua que s’usa en les relacions quotidianes. Es pot veure pel fet que presenta gran quantitat d’interrogacions («no?»; «I per què?»; etc.) i exclamacions («Oh, quina barra!»; «Ja!»; etc.); frases inacabades («Vaig tenir un moment de debilitat i...»; «Vas caure...»; etc.);

5. Resposta oberta. 6. S’obvien les repeticions. Ahir (temps); més (quantitat); de compte (locució adverbial de manera); mig (quantitat); no (negació); del tot (locució adverbial de manera); potser (dubte); tan (quantitat); avui dia (locució adverbial de temps); mica ençà mica enllà (locució adverbial de manera). 7. Ahir (c. circumstancial de temps); més (complement de l’adjectiu); de compte (c. circumstancial de manera); mig (complement de l’adjectiu); no (c. circumstancial de negació); del tot (complement de l’adjectiu); potser (c. circumstancial de dubte); tan (complement de l’adjectiu); avui dia (c. circumstancial de temps); mica ençà mica enllà (c. circumstancial de manera). 8. Resposta model: a) Si de cas; a la nit. b) indubtablement; de bon grat. c) ben bé. d) A la tarda; al cap de poc. 9. a; amb; en; de. 10. «a la barana florida»: c. circumstancial de lloc; «amb un calfred»: c. circumstancial de manera; «als colzes»: c. circumstancial de lloc.

47

PROJECTES 1. Parlant ens entendrem

Documents pàgina 287

Vocabulari pàgina 282

䡺 Resposta oberta. 䡺 Resposta oberta.


䡺 Resposta oberta.

䡺 L’alzina i l’eucaliptus, que no és originari del nostre país. 䡺 Resposta model: Preservar els arbres de la destrucció és necessari per mantenir l’ecosistema global del planeta (els arbres utilitzen el diòxid de carboni per convertirlo en oxigen). Els arbres eviten la desertització del nostre planeta, perquè subjecten el sòl amb les seves arrels.

䡺 Resposta oberta.


1. Un pacte a l’entorn d’uns valors compartits; el respecte per l’altre i el bon ús d’allò que, en ser públic, és de tots; és el punt de trobada entre la nostra dimensió individual i la nostra pertinença col·lectiva; és el nostre compromís a no fer malbé ni l’espai, ni els objectes, ni la convivència; etc. 2. 3. No destorbeu el descans dels veïns; utilitzeu les Àmbits públics el meu carrer una biblioteca municipal l’escola on estudio l’autobús.

Àmbits privats casa meva el jardí d’un amic la casa del meu veí

papereres; poseu-vos el cinturó de seguretat; porteu els gossos lligats; cediu el seient a qui el necessiti; no fumeu en tot el recinte del metro. 4. Resposta oberta. pàgina 285

5. Resposta oberta.

1. Pèrdua de flora i fauna; destrucció del paisatge; desforestació i alteració del sòl; canvis climàtics. 2. a) No llenceu mai res encès o amb brases a terra. b) No fumeu al bosc o en zones amb matolls i bardisses. c) No utilitzeu mai productes pirotècnics a la natura. d) No utilitzeu mai cap instrument de butà encès ni mal apagat. e) Instal·leu els llums i els fogons de butà a més de dos metres de distància d’arbres, vegetació baixa o qualsevol superfície susceptible de propagar un foc. f) No feu servir mai els llums i els fogons de butà dins la tenda. g) No deixeu al sol ni abandoneu les ampolles, els trossos de vidre, ni les llaunes; recolliu-los i porteu-los on els toca. h) Llenceu els residus en contenidors adequats. 3. Resposta oberta. pàgina 289

1. Resposta oberta.

2. La terra respira

3. El cel ens parla

Vocabulari


䡺 Resposta model: 1. Bosc: lianes; arbres caducifolis; arbustos; gramínies; falgueres; etc. 2. Selva: arbres; lianes; falgueres; orquídies; gramínies; etc. 3. Sabana: arbres; gramínies; etc. 4. Desert: arbustos; palmeres. 5. Prat: gramínies; roselles; etc. 6. Camp: blat; ordi; civada; roselles; etc. 7. Jardí: roses; clavells; maduixes; geranis; etc. 䡺 Resposta oberta.

48

pàgina 290



䡺 El termòmetre, el baròmetre, el pluviòmetre i l’anemòmetre es van inventar al segle XVII, segle en què la ciència prenia una importància fonamental basada en la confiança de la raó i de la capacitat de l’home per desxifrar, conèixer i dominar la realitat. 䡺 Resposta model.

La mesura dels fenòmens metereològics és fonamental per conèixer i predir l’estat de l’atmosfera i ajudar així l’agricultura, la navegació i la vida ordinària, entre d’altres, preveient canvis que poden ser per a bé o per a mal. pàgina 292

1. Tramuntana: vent que bufa des del nord, i que sol ser molt fred. Convalescència: període entre la cessació d’una malaltia i la completa restauració de la salut. Caramell: penjoll de glaç, regalim glaçat. Gelada: formació de cristalls de glaç damunt les herbes i damunt els objectes mals conductors de la calor, deguda al refredament d’aquests durant les fortes radiacions nocturnes. Acre: d’una aspror irritant. Golfes: part més alta de la casa que té per coberta la teulada, sovint destinada a guardar-hi fruita, mals endreços, etc. Eixarreït: ressec, d’una gran eixutesa. Transmutació: acció de transmutar o de transmutar-se; l’efecte. Saharià: relatiu o pertanyent al Sàhara o als seus habitants. Assedegat: que pateix set. Exhaurit: que ha tret d’un recipient (tot el líquid que conté). 2. Tramuntana; gel; vent; pluja; neu. 3.

Clima hivernal

Paisatge estiuenc

hiverns llargs i fredíssims; tramuntanes impetuoses; estat de fatiga i de pal·lidesa, com de convalescència; color rosat de la gelada; vent; fum acre; dies de pluja interminable; neu silenciosa i quieta grocs lluents i eixarreïts; ple de pols i de brutícia; saharià; assedegat; exhaurit


1. Resposta oberta.

4. L’aigua font de vida


䡺 Els mars i els oceans (en estat líquid i salat), els núvols i el vapor d’aigua (en estat gasós a l’atmosfera), l’aigua que forma part de les plantes i els animals (en la biosfera). 䡺 Resposta model. Entre d’altres mecanismes, podríem pensar en la dessalinització de l’aigua marina; la recuperació d’aigües a partir de tractaments de reutilització, regeneració, i depuració; l’ús racional; transvasaments; transport d’icebergs en naus especialitzades; etc. pàgina 296

1. Treball de camp: estudi fet en el lloc mateix on hi ha l’objecte que es vol estudiar. Turó: elevació no gaire alta del terreny. Cabal: quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu o d’un canal per unitat de temps. Planta química: edifici o construcció industrial que es dedica a la química. Flascó: vas petit de coll estret, fet de vidre, de porcellana, de metall, per a tenir-hi líquids, pólvores, etc. Portàtil: que hom pot dur damunt seu, de bon transportar. Dit dels ordinadors que presenten aquestes característiques. 2. El riu neix a les altes muntanyes, passa després per turons, s’obre pas a través d’una vall, passa per un poble, segueix rumb a una capital de província, i desemboca a la frontera del país. 3. Perquè posa en comunicació una planta química amb un nucli de població. 4. Té una càmera, llibretes, flascons i plats, productes químics, un microscopi, un portàtil. Realitza una anàlisi química de l’aigua. Per això, és algú que pot fer d’analista químic o d’agent ambiental. 5. Resposta model: Hi ha el risc que el riu pugui estar contaminat per la planta química que es troba en un dels trams. En aquest sentit, el riu és un cabal que, si està contaminat, pot afectar tant el curs que li queda (natura i persones que viuen per on passa) com la desembocadura. 6. Resposta oberta. pàgina 297


1. Resposta oberta.

䡺 Resposta oberta. 䡺 Resposta model. És important que a prop dels nuclis de població hi hagi rius per tal de poder abastir d’aigua la ciutat, bé sigui per als seus habitants, bé sigui per a les activitats que la necessiten. L’aigua és imprescindible per a qualsevol cosa, sobretot per a la vida.

5. On t’agradaria viure Vocabulari pàgina 298


49


䡺 Resposta oberta. 䡺 Entre d’altres problemes, les grans aglomeracions urbanes presenten problemes de governabilitat, de delinqüència i de violència, de contaminació, de contrast entre pobresa i riquesa, de mobilitat, de consum energètic, de deixalles, etc. pàgina 300

1. Utilitzar el cotxe de manera racional; fomentar l’ús dels transports públics; evitar les congestions circulatòries.

50

2. L’ús indiscriminat del vehicle privat provoca: contaminació atmosfèrica i acústica; afeccions respiratòries i estrès; embussos i manca d’aparcaments; congestions circulatòries; accidents automobilístics; infraestructures viàries d’enorme impacte ambiental; empitjorament de la qualitat de vida. 3. S’aconsegueix un estalvi energètic; es redueix notablement la contribució a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle; millora la mobilitat; fa més equitatiu el gaudi de l’espai urbà. 4. Resposta oberta. pàgina 301

1. Resposta oberta.

Llengua Catalana i Literatura 3r ESO Solucionari Llibre Alumne

Recommend Documents