Llibre Guia Naturals 3r

T A R O S S E F O R P L E D A C E T O I L B I B

a s e l a r u t a N a l e d s e i c n è i C

Ciències de A I la Naturalesa

R À GUIA DIDÀCTICA M I R P

A C I T C À D I D A I U G

A I R À M I R P

A I R À M I R P

Ciències de la Naturalesa GUIA DIDÀCTICA

T A R O S S E F O R P L E D A C E T O I L B I B

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Ciències de la Naturalesa GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica Ciències de la Naturalesa, per a tercer curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears/ Santillana Educación, S. L., dirigit per Antonio Brandi Fernández i Miquel Vives Madrigal. En la seva elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Cristina Zarzuelo Puch

EDICIÓ Pilar de Luis Villota

EDICIÓ EXECUTIVA Begoña Barroso Nombela

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Teresa Grence Ruiz

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

A I R À M I R P

Índex Així és el llibre de l’alumne ....................... ........... ......................... .................... ....... 4 Així és la guia didàctica ........................ ............ ........................ ........................ ............ 8 El tractament de les intel·ligències múltiples ............. ............ . 10

Guions didàctics Unitat Unitat 1. El nostre nostre cos ....................... ................................... ....................... ............. .. 18 Unitat Unitat 2. Creixem Creixem i canviam canviam ........................ ................................... ............... .... 28 Unitat Unitat 3. Els nostres nostres aliments aliments ........................ ................................... ............. .. 38 Unitat 4. L’alimentació saludable ....................... ........... .................... ........ 48 Unitat Unitat 5. La nostra salut ...................... .................................. ....................... ........... 58 Unitat Unitat 6. Els animals animals ...................... .................................. ....................... ................. ...... 72 Unitat Unitat 7. Els mamífers mamífers i els ocells ocells ....................... .............................. ....... 82 Unitat 8. Els rèptils, rèptils, els amfibis i els els peixos .............. ............. . 92 Unitat Unitat 9. Els invertebrats invertebrats ....................... ................................... ................... ....... 102 Unitat 10. Els animals i les persones ........................ ............ ............ 114 Unitat Unitat 11. La matèria ...................... .................................. ....................... ............. .. 128 Unitat 12. Els Els materials que utilitzam ....................... ........... ............ 138 Unitat 13. L’energia ............... .. ......................... ........................ ...................... .......... 148 Unitat 14. L’energia i el medi ambient ambient ..................... ........... .......... 158 Unitat Unitat 15. Les màquines màquines ............................... .......................................... ........... 168

Així és el el llibre llibre de l’alumne l’alumne El llibre Ciències de la Naturalesa 3 consta 3 consta de 15 unitats que tenen una duració quinzenal. S’agrupen en trimestres. Les unitats estan organitzades de la manera següent:

6

Llegeix i comprèn el problema

Els animals

Es coneix el nombre d’animals diferents que hi ha al nostre planeta? Per què? Què és un zoòleg? zoòleg? Com sap un zoòleg que ha descobert descobert un nou animal? Què et resulta més cridaner de la fotografia de la pàgina anterior? EXPRESSIÓ ORAL. Explica en quins llocs hauries de cercar si volguessis descobrir nous animals.

SABER FER TASCA FINAL

Elaborar una fitxa d’un animal Al fina l de la u nitat el aboraràs una fit xa descriptiva d’un animal on figurin les seves característiques més importants. Abans, aprendràs com duen a terme els animals les funcions vitals i coneixeràs alguns dels grups en què es classifiquen.

Quants animals! Tigres, puces, cavalls, cavalls, taràntules, salamandres, salamandres, óssos, óssos, paons, abelles, truites, cocodrils… La llista és inacabable. Saps quants animals diferents habiten el nostre planeta? T’atreviries a calcular-ho? calcular-ho?

QUÈ EN SAPS JA? Els animals són éssers vius. Neixen, respiren, s’alimenten, poden tenir cries i moren.

Ni tan sols els científics que estudien els animals, els zoòlegs, en coneixen el nombre exacte.

De què s’alimenten els lleons? I les zebres?

Des de fa centenars d’anys, els zoòlegs elaboren llistes en què recullen tots els animals que es coneixen. Se’ls assigna un nom i se’n fa una descripció.

Els animals que viuen a l’aigua s’anomenen aquàtics. Els que viuen en terra, terrestres.

Quan un científic descobreix algun animal que pensa que és desconegut, consulta les llistes per veure que, efectivament, ho és. A continuació, el descriu i li assigna un nom pel qual el coneixeran els altres científics.

Digues tres animals aquàtics i tres animals terrestres.

50

1

51

11

.

1

1

33

1

11

.

1

1

1

3

Les pàgines d’obertura Cada unitat comença amb una lectura, lectura, que té com a objectiu despertar la curiositat científica dels alumnes: planteja un problema relacionat amb el medi natural o amb la investigació científica i les maneres amb què els éssers humans l’han resolt o afrontat. La lectura s’il·lustra amb imatges que tenen un fort impacte visual. El tema de la lectura es relaciona amb la tasca que els alumnes han de resoldre en la secció Saber fer , al final de la unitat, el contingut de la qual s’anticipa en aquestes pàgines.

4

La secció Llegeix i comprèn el problema desenvolupa la comprensió lectora a lectora a través d’una sèrie de preguntes sobre el text. Aquesta secció acaba amb una activitat d’expressió d’expressió oral, oral, amb preguntes destinades al treball col·lectiu a l’aula. ja? recull una sèrie La secció Què en saps ja? recull d’elements (texts, imatges, activitats) que permeten detectar els coneixements previs dels alumnes.

Les pàgines de continguts informativa que duen. En la secció Treballa amb la imatge s’ensenya imatge s’ensenya als alumnes a analitzar-les.

Els continguts es desenvolupen en dues o tres pàgines dobles. El text informatiu es informatiu es caracteritza per la claredat i l’organització, i va acompanyat de resums breus que en recullen les idees principals.

A vegades s’inclou l’apartat Comprendre millor , que proporciona suports didàctics per facilitar l’aprenentatge dels continguts més complexos o ambigus.

En algunes unitats, la secció Saber-ne més planteja més planteja informacions addicionals o complementàries respecte dels continguts del text expositiu.

Cada pàgina doble acaba amb les activitats. activitats.

Les imatges Les imatges són un element imprescindible del projecte, per la seva qualitat i per la càrrega

Els nutrients Què són els nutrients? Quan prenem aliments, no passen a formar part del nostre cos directament. Abans, els aliments es descomponen en parts més petites que són útils per a nosaltres, els nutrients. nutrients. Els principals tipus de nutrients són greixos, els hidrats de carboni, carboni , els greixos, proteïnes, les vitamines i vitamines i les sals les proteïnes, minerals. minerals.

3 ACTIVI TATS

SABER-NE MÉS

La fibra vegetal TREBALLA AMB LA IMATGE

La fibra es troba en molts d’aliments d’origen vegetal. Es tracta d’aquesta espècie de filets que es noten en les verdures o en les fruites. També es troba en els aliments integrals, integrals , com el pa, la pasta o les galetes.

Dig ues els noms de les fruites i les verdures que reconeixes en les fotografies. Quin nutrient principal té el iogurt? I la mantega?

La fibra no ens proporciona energia ni materials de construcció, però és molt beneficiosa i ajuda a aprofitar bé els altres aliments.

1 Explica què són els nutrients i com els aconseguim. 2 Escriu tres aliments que continguin els nutrients següents. hid rats de carboni

greixos

proteïnes

vitamines

3 EDUCACIÓ EN VALORS. Hi ha nins que no poden menjar el que necessiten per créixer sans. Explica què penses sobre aquest fet.

Els nutrients són les substàncies que es troben en els aliments i que ens resulten útils.

Les proteïnes

Els greixos

Les proteïnes ens aporten materials de construcció que ens ajuden a créixer i a reparar el cos. Són molt importants per a la formació dels músculs.

La funció dels greixos és aportar molta energia. energia. animal, com la mantega. Altres Alguns gre ixos són d ’origen animal, vegetal, com l’oli d’oliva. són d’origen d’origen vegetal,

La carn, el peix, els productes lactis, els ous i els llegums són rics en proteïnes. 3

Alguns alimen ts que cont enen greixos só n la cansalada, el bacó, els embotits, la xocolata, alguns dolços i brioixos, l’oli i certes carns, com les hamburgueses o la xulla. 1

Les proteïnes aporten materials de construcció.

Les vitamines i les sals minerals

Els greixos aporten energia.

Els hidrats de carboni

1

3

2

4

Les vitamines són substàncies imprescindibles que hem de prendre en quantitats petites per estar sans. sans . Les sals minerals també són necessàries per estar sans. Una d’aquestes sals, el calci, calci , forma part dels ossos, per això és important durant el creixement.

Els hidrats de carboni ens p roporcionen energia, energia, però menys que els greixos. Alguns aliment s que contenen hidrat s de c arboni tenen sabor dolç, com el sucre, la mel i les fruites. També en contenen altres aliments que no són dolços, com el pa, la pasta, els cereals, les patates i els llegums. 2

Les vitamines i les sals minerals es troben en tot tipus d’aliments, però abunden en les fruites, les verdures i els productes lactis. 4 Les vitamines i les sals minerals són necessàries per estar sans.

Els hidrats de carboni aporten energia.

24

1

25

3 11

.

1

1

1

3 11

.

1

1

Algunes activitats tenen un sentit especial, que s’indica am b una d’aquestes etiquetes: •

•

•

Expressió escrita. S’utilitza escrita. S’utilitza en activitats relacionades amb l’elaboració de texts escrits de diferents tipologies. Usa les TIC. En TIC. En aquestes activitats es proposa la cerca d’informació a Internet i l’elaboració de documents usant mitjans informàtics. Educació en valors. Són valors. Són activitats per reflexionar des del punt de vista ètic i ciutadà.

5

SABER FER

ACTIVITATS DE REPÀS

Construir una màquina: una llanxa motora

1

15

RESUM. Copia i completa el resum de la unitat

en el quadern.

Reuneix els materials.

Les màquines són objectes que ens ajuden a realitzar . Tenen diversos usos, com exercir les nostres , transportar, encalentir o refredar, comunicar i manejar .

Aconseguei x un br ic buit , una goma elàstica, un llap is, unes tisores, cel·lo i una grapadora.

Les màquines utilitzen diversos tipus d’energia, com l’energia de les persones, l’elèctrica o la dels .

Construeix la llanxa. Talla el bric en dues mitats.

Fes dos forats a la part de darrere i introdueix-hi el llapis.

Fes una ranura a la part de davant del bric.

Les màquines simples tenen poques peces. Són la politja, el inclinat i la . Les màquines tenen diferents parts. Estan formades per diversos . 2 E xplica què és una eina, digues tres exemples

d’eines i indica la professió en què es fa servir cada una. 3

Talla dos rectangles de l’altra part del bric i grapa’ls a l’extrem del llapis.

Subjecta la goma al llapis amb un poc de cel·lo i enganxa-la a la ranura de davant.

PER PENSAR. El dibuix mostra una centrifugadora,

un aparell que s’usa per escórrer les verdures de l’ensalada després de rentar-les.

Gira el llapis per tensar la goma i amolla la llanxa a l’aigua perquè navegui.

Observa el dibuix i tracta d’explicar com funciona la centrifugadora de verdures.

Demostra el teu talent Respon a les preguntes. Tria i fes una d’aquestes activitats.

En la llanxa hi ha dos operadors que coneixes: un motor i un eix.

1

A. Fes un model d’un molí de vent amb els materials que triïs.

Quins són aquests operadors? TREBALL COOPERATIU. Dissenyau i construïu per grups una

2

B. Fes el dibuix d’una màquina imaginària que servesqui per fer neta la ciutat.

altra màquina que trieu. Pot ser un ventilador, un helicòpter o qualsevol altra màquina que funcioni amb un motor de gomes.

C. Un dels inventors més coneguts és Leonardo da Vinci. Fes un treball o una presentació sobre la seva vida i obra.

136

1

137

1

11

.

13

1

1

1

11

.

13

1

La tasca final

Les activitats de repàs

En la secció Saber fer , els alumnes han de resoldre problemes de caràcter científic i prenen les seves pròpies decisions.

La unitat es tanca amb una sèrie d’activitats de repàs i integració del que s’ha après.

La tasca està estretament relacionada amb la lectura inicial i per resoldre-la els alumnes han de posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg de la unitat. L’objectiu essencial d’aquesta tasca és aplicar el que s’ha après a una situació de la vida quotidiana i a problemes científics reals, amb la finalitat que, progressivament, vagin millorant les seves competències. Algunes activitats proposen el Treball cooperatiu dels alumnes, important perquè aprenguin a col·laborar i a organitzar la feina dins d’un grup i a aprendre els uns dels altres.

6

1

1

Algunes activitats tenen un caràcter particular. Sempre s’inclou almenys una activitat que requereix la pràctica de les tècniques d’estudi (resums, esquemes, taules…). Així mateix, almenys hi ha una activitat d’un nivell de dificultat més gran, Per pensar , amb l’objectiu que l’alumne estableixi relacions, formuli hipòtesis, doni arguments fonamentats… La pàgina es tanca amb la secció Demostra el teu talent, un apartat per al desenvolupament i l’expressió del talent individual de cada alumne. S’hi proposen tres activitats i per resoldre-les s’han de posar en pràctica diverses capacitats o intel·ligències (artística, científica, etc.). Entre aquestes activitats l’alumne tria la que li sembla més interessant o li agrada més.

Així és la guia didàctica La guia del professor reprodueix íntegrament el llibre de l’alumne. Cada unitat està organitzada de la manera següent:

Presentació de la unitat

3 Continguts de la unitat.

Els nostres aliments

•

•

Els nutrients i els seus tipus.

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

La cura dels aliments: higiene i conservació.

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

•

Les etiquetes dels aliments.

•

Nutrients: greixos, hidrats de carboni, proteïnes, vitamines i sals minerals.

VOCABULARI

•

Al·lèrgies alimentàries.

•

Conservació d’aliments.

•

LECTURA

•

Recursos per a l’avaluació

SABER

•

•

Avaluació de continguts. Unitat 3: controls B i A. Test. Avaluació per competències. Prova 2.

Làmines

Ensenyament individualitzat

Lectura i comprensió d’un text sobre les al·lèrgies alimentàries.

•

Pla de millora. Unitat 3: fitxa 1.

•

Programa d’ampliació. Unitat 3.

•

COMUNICACIÓ ORAL

Formulació correcta de preguntes en un restaurant sobre els ingredients d’un plat.

•

Unitat 3: activitats i recursos.

MATERIAL D’AULA

•

La roda dels aliments.

Caixa de jocs i material didàctic •

Planificador de dietes interactiu.

SABER FER

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

•

1

2

vlC -

t

C C

L1 1

rss l i

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE r

Projecte del primer trimestre.

’l

i

•

Lectures de Ciències de la Naturalesa.

•

Programa bilingüe.

1

2

vlC -

t

C C

DISPONIBLE

Aprenentatge eficaç •

T

L

L

T I L I

T I L I

T DIGITL

r

i n i

i

l

r

l

A I R à m I R P T A R O S S E F O R P L E D A C E T O I L B I B

Avaluació decontinguts Ciènciesde laNaturalesa3

Habilitats bàsiques i dificultats d’aprenentatge.

’

L1 1

Recursos per al’avaluació

Identificació de diferents aliments en fotografies.

I I

T

t

Natural Science 3

Recursos complementaris

Descripció del viatge d’una tomàtiga des de la terra fins a una ensalada.

I I

i ti

1

•

ESCRIPTURA

1

D I S P N I B L E EN P P E R I EN FR

Projectes de treball cooperatiu

Procediments que es realitzaran.

Relació dels materials i recursos del projecte per a la unitat didàctica.

Banc de recursos per a la unitat

Continguts de la unitat


EN P A P E RI EN FORMAT

DIGITAL

Avaluació de continguts Ciènciesde laNaturalesa3

r a M o s t

Recursos per al’avaluació ES0000000010901

603329_DEMO_Eva

l -Conten_CCNN_3_BAL_11606.indd

1

09/04/2014 3: 1 24:11

Projectes interdisciplinaris •

ÚS DE LES TIC

•

TÈCNIQUES D’ESTUDI

TASCA FINAL

Cerca d’informació sobre una tècnica tradicional de conservació.

•

Projecte lingüístic.

•

Programa d’educació en valors.

•

Programa d’educació emocional.

Esquema sobre els nutrients dels aliments.

•

Resum de la unitat.

•

Interpretar etiquetes d’aliments.

ES0000000010901

603329_DEMO_Eva

l -Conten_CCNN_3_BAL_11606.indd

1

09/04/2014 3: 1 24:11

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ •

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

Valoració de la importància de menjar aliments en bon estat i manipular-los amb higiene.

Octubre

Novembre

Desembre

38

39

Suggeriment de temporització per desenvolupar la unitat.

Pàgines inicials

Enumeració dels propòsits didàctics de cada programa.

Més recursos per a la unitat: pàgines web, propostes de lectura, fotografies, etc.


4

Propòsits

L’alimentació saludable

• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, la importància d’alimentar-se bé.

Què pass a si algú imenja moltj i no lfai exercici? r i i l

• Activar els coneixements previs.

Què significai estar i i desnodrit? r

Quins problemes i r lpot ocasionar l’obesitat? i r l

Més recursos

En quin lloc ies lltà feta la fotografia de l r la i pàgina l anterior? i ri r

Dades sobre l’obesitat. Segons les dades de la darrera Enquesta Nacional de Salut, el 55% dels adults i el 27,8 % dels menors amb edats entre els 2 i els 17 anys tenen excés de pes. L’obesitat i el sobrepès són responsables cada any de la mort de devers 131.000 espanyols.

EXPRESSIÓ ORAL. Quins consells donaries a un i ll ri amic teu i

que té obesitat? Té i en compte que a vegades perdre pes r rés difícil. i il.

SABER FER TASCA FINAL Elaborar una dieta saludable

El 12 de novembre se celebra el Dia Mundial de l’Obesitat per informar i conscienciar sobre la necessitat de prevenir i tractar el sobrepès i l’obesitat, malalties cròniques responsables, entre altres causes, del 44 % de tots els casos de diabetis, del 23 % de les cardiopaties isquèmiques i del 7-21 % d’algun tipus de càncer.

Al final d’aquesta unitat podràs elaborar l i l i r l unar dieta r saludable. l l . Abans, aprendràs , r què r entenem per dietar saludable i l i com iha de ser l’alimentació perquè lar nostra r l li i l dietar sigui realment i i r lsana. . , , Una mala alimentació, unida a un estil de vida inadequat, pot originar problemes greus de. salut.

l i

QUÈ EN SAPS JA?

, Per exemple, si una persona menja massa i fa poc exercici , físic, pren més nutrients dels que gasta i pot arribar a patir , . d’obesitat, és, a dir,tenir un pes excessiu. Aixòpotser causa

Els aliments l li contenen nutrient s,rique ,ens donen energia, ens i ens r i proporcionen , r r materials i ri l ajuden i j a estar sans.r .

. demalaltiesi posarenperilllasalut.

Digues quins són els nutrients que contenen els aliments i què ens aporta cada un. .

, Per contra, algúque menja massa poc norecupera els nutrients . que gasta per dur a terme les seves activitats. Perdrà molt de , pesipodràarribarapatirdedesnutrició ,queprovocaunretard . del creixement i també pot ser causa de malalties.

Cada aliment liens proporciona r rdiferents i i nutrients. r ri

.

Indica quins nutrients ens aporten els aliments de la dreta. .

En ,canvi, els nins i les nines ben alimentats són ,actius, . tenen energia i creixeran fins a convertir-se en adults saludables.

31

30

77

Uni 7

77

Uni

.in

/ /

.in

: 7: / /

: 7:

7

77

Uni 7

77

Uni

.in

.in

Competències

Solucionari

Algunes idees sobre consells per evitar l’obesitat: fer exercici cada dia, evitar les begudes ensucrades i les pastes industrials, menjar de tot, menjar cada dia fruita i verdura, sopar prest i lleuger.

Comunicació lingüística. Els alumnes fan una lectura comprensiva del text per respondre unes preguntes i expressar idees relacionades amb el contingut.

LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA

Les begudes ensucrades són molt perjudicials per a la salut. Els nins, si en prenen, ho haurien de fer esporàdicament.

proposta que es fa en la tasca final de la unitat consisteix a elaborar una dieta saludable. Amb aquesta finalitat es necessiten adquirir coneixements sobre la dieta i els hàbits d’alimentaciósaludable.

Altres activitats

Competència matemàtica, científica i tecnològica. La

PER MILLORAR L’APRENENTATGE

Aprendre a aprendre. Vinculamels coneixements nous amb els que ja hem après. En aquesta unitat s’ha de comprovar

Comentau aquest refrany: «Berena com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre». Demanau als alumnes que representin aquestes idees amb dibuixos.

que tots els alumnes relacionen nutrients, energia i materials per al cos i que coneixen els nutrients que aporta cada aliment.

50

i

Obesitat i desnutrició

Suggeriments sobre la lectura

8

i

ri

On creus qur e hi ha més als i risc deri patir de desnutrició, ir ri i , l països més ï pobres o als r mésl rics? I rid’obesitat? Per i què? r

7

Suggeriments relatius a la lectura inicial i proposta d’altres activitats.

NOTES

I què passa si es menja massa i j poc?

• Si una persona menja massa i fa poc exercici físi c, tendrà un pes excessiu i posarà en risc la seva salut. Es pot arribar a patir d’obesitat. • Si menjam massa poc perdrem pes i en aquest cas també posarem en risc la salut. • L’obesitat pot causar malalties i posar en perill la salut. • Estar desnodrit si gnifica que no es tenen els nutrients necessaris per realitzar activitats, créixer i estar sa. • Hi ha més risc de patir de desnutrició als països més pobres perquè les persones no tenen els aliments necessaris, en quantitat i en qualitat. En canvi, als paï sos més rics te -

/ /

: 7: / /

: 7:

nim abundància de tot, podem malgastar i no valorar el que tenim, fins i tot la nostra pròpia salut. • La fotografia està feta en un gran mercat on es venen frui tes i verdures fresques. • Expressió oral. RL.

QUÈ EN SAPS JA? • Proteïnes, que aporten materials de construcció. Hidrats de carboni i greixos, que aporten energia. Vitamines i sals minerals, que són necessàries per estar sans. • Pollastre i llet: proteïnes. Oli: greixos. Enciam: vitamines i sals minerals.

51

Solucionari de les preguntes de la lectura i de l’apartat Què en saps ja?

El tractament de les intel·ligències múltiples A l’àmbit educatiu, la intel·ligència s’ha considerat, tradicionalment, un concepte unitari. Així, s’entenia que qualsevol alumne podia tenir una intel·ligència més o menys desenvolupada, que es manifestava en unes capacitats concretes. L’any 1983, el psicòleg Howard Gardner, a la seva obra Teoria de les int el·ligències múltiples , va proposar un concepte plural de la intel·ligència i va establir l’existència de diferents tipus d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del cervell. Gardner també va defensar la idea que aquestes intel·ligències, lluny de ser capacitats innates i inamovibles, es podien desenvolupar si l’entorn i l’acció educativa oferien les condicions adequades per a això. A partir de l’obra de Gardner, diversos autors varen fixar l’existència de vuit tipus d’intel·ligències, diferents i independents entre si. Per tant, cada individu té unes intel·ligències més desenvolupades que altres: un alumne pot destacar per la seva intel·ligència logicomatemàtica i un altre per la seva intel·ligència lingüística. En cap cas podrem dir que l’un és més intelligent que l’altre, ja que no és possible valorar cap tipus d’intel·ligència per damunt de les altres. La nova llei d’educació, la LOMQE, planteja la necessitat de millorar les capacitats i competències dels alumnes perquè puguin actuar adequadament i eficaçment en diferents situacions personals i socials. Per a això, el projecte Saber Fer proposa activitats i estratègies de treball orientades a estimular el desenvolupament de totes les intel·ligències. Aquestes pro postes estan plantejades tenint en compte les diferents capacitats i estils cognitius dels alumnes. A la guia didàctica es marquen amb una etiqueta aquelles activitats o seccions del llibre especialment orientades al desenvolupament de cada una d’aquestes intel·ligències: Intel·ligència lingüística. És l’habilitat d’utilitzar el

llenguatge oral i escrit eficaçment per informar, persuadir i adquirir nous coneixements. S’evidencia en els alumnes que saben comunicar idees, memoritzen amb facilitat i tenen aptitud per a l’aprenentatge d’idiomes.

10

Intel·ligència logicomatemàtica. És la capacitat

de manejar nombres, relacions i patrons lògics d’una manera eficaç. Els alumnes que l’han desenvolupat tenen facilitat per resoldre problemes i efectuar càlculs numèrics, així com per raonar científicament. Intel·ligència cinesicocorporal. És l’habilitat per

usar el propi cos i suposa destreses de coordinació, equilibri, força, flexibilitat i velocitat. Es manifesta en els alumnes que destaquen en activitats esportives, dansa i expressió corporal. Intel·ligència espacial. És l’habilitat de percebre la

realitat apreciant les relacions espacials, de representar gràficament les idees i de manifestar sensibilitat al color, la línia i la forma. S’aprecia en els alumnes que utilitzen gràfics i esquemes per estudiar, i tenen facilitat per elaborar mapes conceptuals i per al dibuix. Intel·ligència musical. És la capacitat de percebre,

distingir, transformar i expressar el ritme, timbre i to dels sons musicals. Els alumnes que la presenten se senten atrets pels sons de la naturalesa i per tot tipus de melodies, i gaudeixen seguint el compàs. Intel·ligència interpersonal. És la capacitat de

percebre els sentiments i les emocions dels altres, desenvolupar empatia i treballar cooperativament d’una manera efectiva. Està present en alumnes que estableixen relacions socials amb facilitat i tenen habilitats de lideratge. Intel·ligència intrapersonal. És l’habilitat per pren-

dre consciència d’un mateix i conèixer les pròpies fortaleses i debilitats, i actuar conseqüentment. Implica disposar d’una autoimatge encertada i de capacitat de reflexió i autodisciplina. Intel·ligència naturalista. És la capacitat d’interac-

tuar amb la naturalesa, distingir i classificar elements de la flora i la fauna, o roques i minerals. Inclou habilitats d’observació, experimentació i reflexió sobre l’entorn. Els alumnes que la tenen desenvolupada gaudeixen amb els treballs de camp i tenen consciència mediambiental.

2

Guions didàctics

Ciències de la Naturalesa A I R À M I R P

El llibre Ciències de la Naturalesa per a tercer curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives Illes Bal ears/Santillana Educación, S. L., dirigit per Antonio Brandi Fernández i Miquel Vives Madrigal. En la seva elaboració ha participat l’equip següent: TEXT María del Valle Alcover de la Hera Susana Lobo Fernández Daniel Masciarelli García Juan Ignacio Medina Crespo Cristina Zarzuelo Puch

IL·LUSTRACIÓ Alademosca il·lustració Digitalartis José Luis Navarro Marcelo Pérez

EDICIÓ Daniel Masciarelli García Juan Ignacio Medina Crespo Cristina Zarzuelo Puch

EDICIÓ EXECUTIVA Begoña Barroso Nombela

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Teresa Grence Ruiz

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copii en un quadern .

1

Unitat

Lectura inicial Quin número dus?

1

El nostre cos

2

Creixem i canviam

3


6

14

5

POSA’T A PROVA i

Les etapes de la vida

Al·lèrgies alimentàries

Els nutrients

L’oci i el descans

Quants animals!

Quin animal és aquest?

58 Apunta i dibuixa

66 L’invent de la seda

Els artròpodes Cans al rescat

Els beneficis dels animals La ramaderia

84 Segon trimestre

La força de l’aire

La matèria Els canvis de la matèria

96 Quina aranya més llesta!

Els materials naturals Els materials artificials

104 Més lluny, més ràpid

L’energia La producció d’energia

112 Piles i bateries

Conseqüències de l’ús de l’energia Cuidam el medi ambient

120 Una màquina com una casa

128 POSA’T A PROVA i EL MEU PROJECTE.

2

Esponges, meduses i cucs Els mol·luscs i els equinoderms

15 Les màquines

14

Els rèptils Els amfibis i els peixos

POSA’T A PROVA i EL MEU PROJECTE.

14 L’energia i el medi ambient

Els mamífers Els ocells

74

13 L’energia

Els animals i les funcions vitals Tipus d’animals

50

9 Els invertebrats

12 Els materials que utilitzam

La salut: hàbits saludables

EL MEU PROJECTE. Primer trimestre

Els rèptils, els amfibis i els peixos

11 La matèria

La dieta saludable Hàbits d’alimentació saludable

38

7 Els mamífers i els ocells

10 Els animals i les persones

La infància

La cura dels aliments

22

Com la vida mateixa

6 Els animals

8

Els vigilants de l’estatura

30

La nostra salut

El cos humà Les funcions vitals

Obesitat i desnutrició

4 L’alimentació saludable

Saber

Les màquines Tipus de màquines Els invents

Tercer trimestre

Saber-ne més

Saber fer Recollir dades

Interpretar gràfics

La fibra vegetal

Interpretar etiquetes d’aliments

Del camp a la taula Elaborar una dieta saludable

Per què dormim?

Planificar l’oci

Ulls composts

Elaborar una fitxa d’un animal

L’observació d’ocells

Identificar animals amb una clau

Dibuixar un animal

Representar un procés

La piscicultura

Triar i tenir cura d’una mascota

Competències

Identificació d’una mescla

Realitzar i interpretar un experiment

Les primeres eines

Construir un objecte amb els materials adequats

Les centrals nuclears

L’encalentiment global

Fer un gràfic de barres

Estalviar energia a casa

Al llarg del llibre, diferents icones assenyalen i identifiquen la competència concreta que es treballa en cada activitat o apartat. Competència matemàtica, científica i tecnològica Comunicació lingüística Competència social i cívica Competència digital

Invents que han fet història


Consciència i expressió cultural Aprendre a aprendre Iniciativa i actitud emprenedora

3

15

El meu projecte Benvingut a 3r de primària. Durant aquest curs realitzaràs un projecte de Ciències de la Naturalesa. Abans de començar, has de saber…

Què és un projecte? És un conjunt d’activitats sobre un tema. Aquestes activitats serveixen per obtenir informació, organitzar-la i presentar-la a l’aula.

Com es fa un projecte? Per fer un projecte, has de seguir aquests passos: Recull informació observant, demanant a persones que sàpiguen sobre el tema o consultant llibres, Internet, etc. Escriu un text amb la informació que has recollit. El pots acompanyar amb diverses imatges, tant si són fotografies com dibuixos fets per tu mateix. Explica a classe tot el que has après sobre el tema del projecte.

Amb qui faràs el projecte? El projecte que realitzaràs és cooperatiu. S’anomena projecte cooperatiu perquè faràs feina amb quatre companys. Cada un de vosaltres s’encarregarà de fer una part del treball. El teu professor o la teva professora et dirà les activitats que s’han de fer per realitzar el projecte i la millor manera de repartir-les entre tots.

4 16

PROJECTE

Estudi de la ramaderia: la vaca Hi ha molts d’animals que s’utilitzen com a bestiar. Faràs el teu projecte sobre un dels més coneguts: la vaca. Durant cada trimestre investigaràs i treballaràs sobre una part del projecte.

PRIMER TRIMESTRE

Durant el primer trimestre estudiaràs el cos humà i la salut, i també l’alimentació. Cercaràs informació sobre un producte que obtenim de les vaques: la llet, juntament amb els seus derivats. A més, aprendràs a cercar informació a Internet a partir d’imatges i començaràs a utilitzar un processador de texts. SEGON TRIMESTRE

En aquest trimestre aprendràs moltes coses sobre els diferents grups d’animals que hi ha. Investigaràs sobre quin tipus d’animal és la vaca, com és el seu cos, com viu i s’alimenta, etc. També sobre els treballs i tasques que s’han de dur a terme en la cria de les vaques. Aprendràs a cerar informació en pàgines web i a millorar la presentació dels texts.

TERCER TRIMESTRE

En aquest trimestre estudiaràs, entre altres coses, les màquines. Per al teu projecte, t’informaràs sobre el procés d’obtenció de la llet i sobre la fabricació d’alguns dels aliments que en provenen. També aprendràs a cercar vídeos a Internet i a incloure imatges en els texts que elaboris amb el processador. 5

17

1

El nostre cos


SABER

VOCABULARI

LECTURA

•

Les parts del cos humà.

•

Les persones som diferents.

•

Les funcions vitals.

•

Melanina, constitució, trets personals.

•

Nutrició, reproducció, relació.

•

•

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

•

•

SABER FER


ÚS DE LES TIC


TASCA FINAL

•

•

Relat sobre les semblances entre pares i fills.

Interpretació del factor de protecció d’una crema solar. Descripció d’una seqüència d’un exemple de funció de relació.

Cerca d’informació sobre els músculs i el seu funcionament.

Resum de la unitat.

•

Esquema de les parts del cos humà.

Recollir dades.

•

FORMACIÓ EN VALORS •

18

Explicació dels aspectes del cos que es diferencien més entre unes persones i altres.

•

•

SABER SER

Lectura i comprensió d’un text sobre la diversitat de les talles del calçat.

Respecte per la diversitat entre les persones. Reforç de l’autoconeixement i l’autoestima dels alumnes.

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació Avaluació inicial.

•

•

•


•


MATERIAL D’AULA

Làmines Hàbits saludables.

•

Ensenyament individualitzat •

Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1 i 2.

•


ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

Natural Science 3

Projectes de treball cooperatiu •


Recursos complementaris •

Hàbits saludables


Programa bilingüe.

•

Dieta saludable

Oci i descans

Postures adequades

Exercici físic

Fes servir la roda de l’alimentació.

Has de dormir unes deu hores i deixar temps per a l’oci.

Para atenció a la teva postura. Així evitaràs mal d’esquena.

Hi ha molts d’esports diferents. Segur que trobes el teu!

Projectes interdisciplinaris Projecte lingüístic.

•

•


•


Higiene La neteja del cos i dels aliments evita malalties.

ES0000000002441 538627_Laina Habitossaludables-1.-Cubiert a_16866.indd 1

08/08/2014 11:57:35

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Octubre

Novembre

Desembre

19

Propòsits

1

El nostre cos

• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, les diferents talles de calçat. • Activar els coneixements previs.

Més recursos La fundació Kovacs ha desenvolupat un material per a escolars: El tebeo de la espalda. En el colegio. Aquesta fundació està especialitzada en els mals del coll i de l’esquena i actualment és la principal entitat d’investigació d’aquest tema en el món hispanoparlant.

Quin número dus? Si bé tots els nins i nines de la classe sou d’una edat semblant, no tots sou igual d’alts. I els vostres peus tampoc són igual de grossos. Per això, els fabricants de sabates, botes, esportives, etc., fabriquen calçat de diferents talles o números. Així i tot, unes talles són més freqüents que altres. A classe tots teniu un número de peu semblant, però alguns el tenen un poc més gros o més petit. Per aquesta raó, els fabricants no elaboren la mateixa quantitat de sabates de cada talla. Fan més sabates de les talles més freqüents i menys sabates de les menys habituals. Això significa que algú s’ha d’ocupar d’estudiar i saber les mides dels peus de la gent. 6

Per explicar


Demanau als alumnes que observin la fotografia de l’inici de la unitat. Que comparin el cos de cada nin per veure les dife rències quant a sexe, constitució, estatura i altres trets com el color dels cabells...

Deixau que els alumnes parlin dels diferents tipus de sabates que tenen i que les descriguin i indiquin quan utilitzen cada una. També és una bona ocasió perquè expliquin com els ha anat creixent el peu al llarg de la seva infància.

Coneixements i experiències prèvies

Educació cívica

Conversau a classe sobre alguna situació en què els alumnes hagin anat a comprar roba per a ells amb els pares. Fomen tau que prenguin la iniciativa i que expliquin si el dependent els va demanar per la talla que usaven, si es varen emprovar la roba per veure si els quedava bé...

És una bona ocasió per consolidar en els alumnes conceptes com la necessitat d’acceptar totes les persones tal com són, encara que no siguin iguals que ells, i no fer distincions entre els uns i els altres.

20


NOTES

Quins tipus de calçat apareixen en la lectura? Quins altres tipus de calçat coneixes? Què és la talla o número de calçat? Produeixen els fabricants de calçat la mateixa quantitat de parells de cada talla? Per què? Tenen els nins de la fotografia la mateixa talla? EXPRESSIÓ ORAL. Comentau quins aspectes del cos humà es diferencien més entre unes persones i altres.

SABER FER TASCA FI NAL

Recollir dades Al f inal de la unita t reco llir às da des s obre els números de sabata que usau a classe i les estudiaràs. Abans , con eixer às co m és e l nos tre co s, com funciona i en què consisteixen les funcions vitals.

QUÈ EN SAPS JA? El nostre cos té diverses parts. Copia el dibuix del nin en el quadern i escriu el nom de totes les parts del cos que coneguis. Les persones naixem, ens alimentam, creixem i, en arribar a l’edat adulta, podem tenir fills. Quines activitats feim les persones que són necessàries per mantenir-nos amb vida?

7

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes i expressar idees per escrit. També hi ha una resposta oral. Aprendre a aprendre. Vinculau els coneixements nous amb els previs. S’ha de comprovar que tots els alumnes saben quines són les funcions vitals i en quines parts del cos es duen a terme.

Solucionari LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • Sabates, botes i esportives. • Resposta model (R. M.). Sandàlies, botes de pluja, sabati-

lles de casa…

• És la mesura convencional segons la grandària del peu. • No, fan més sabates de les talles més freqüents. • No. Les nines dels extrems tenen els peus més grossos, la nina petita té els peus més petits i els altres tres tenen la ta-

lla mitjana respecte als altres. • Expressió oral. Resposta lliure (R. L.). QUÈ EN SAPS JA? • Resposta gràfica (R. G.). Mirau dibuixos de la pàgina 8 del llibre de l’alumne.

• En primer lloc, menjam. Els aliments ens proporcionen energia i materials que necessitam per mantenir-nos amb vida. També captam la informació de l’entorn i hi donam una resposta.

21

El cos humà Propòsits

Les parts del cos

• Aprendre les parts del cos humà per dins i per fora, en concret la pell.

El nostre cos té tres parts: el cap, el tronc i les extremitats. 1

cap • cara

El cap té davant la cara, on tenim el front, les galtes i el mentó, a més del nas, els ulls i la boca.

• Conèixer els aspectes físics que fan que ens diferenciem els uns dels altres.

tronc

extremitat superior

• tòrax

• braç

• abdomen

• avantbraç • mà

El tronc està format pel tòrax, que és la zona del pit; i per l’abdomen, que és la zona de la panxa. Les extremitats inclouen les superiors, anomenades braços; i les inferiors, anomenades cames.

Previsió de dificultats Els conceptes de tòrax i abdomen són nous per a ells, per això és convenient que es fixin especialment en aquestes parts del seu cos.

extremitat inferior • cuixa • cama

— Les parts de les extremitats superiors són el braç, l’avantbraç i la mà.

• peu

— Les parts de les extremitats inferiors són la cuixa, la cama i el peu. El cos té tres parts: cap, tronc i extremitats.

1

Parts principals del cos.

cervell

El cos per dins El cos humà per dins està format pels òrgans, que fan que funcioni. 2

pulmó

Els ossos i els músculs, juntament amb les articulacions, ens serveixen per sostenir-nos i realitzar tots els moviments.

ronyò

cor

estómac

intestí

Al cap es troba el cervell, protegit pel crani. El cervell dirigeix el f uncionament de tots els altres òrgans del cos.

múscul

Al tronc tenim òrgans molt importants, com el cor , els pulmons, els ronyons, l ’estómac, els intestins…

os

Tots els òrg ans inter ns col·la boren entre si perquè el cos funcioni de forma adequada. 2

Òrgans del cos.

8

Per explicar En parlar de la melanina, explicau que té per funció protegir la pell de cremades solars i que aquesta és la raó que els habi tants de zones més assolellades, com Àfrica, tenguin la pell més fosca que els de llocs que reben menor quantitat de ra diació solar.

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Els nostres òrgans. A partir de l’observació del dibuix 2

«Òrgans del cos» demanau als alumnes que els localitzin al seu propi cos i duguin la mà als òrgans assenyalats. Dema nau: Podem sentir com funcionen els nostres òrgans interns? Deixau que expressin les seves idees i duis la conversa de

22

manera que comprenguin que podem sentir com treballen al guns òrgans com el cor, l’estómac o els pulmons. PER AMPLIAR La pell i el sentit del tacte. Explicau que la pell té una funció

important: hi tenim el sentit del tacte. Amb la pell podem sa ber com és el món que ens envolta i conèixer dades com la temperatura, la humitat, la textura, etc.

Activitats del llibre de l’alumne Aprofitau la resposta a l’activitat 3 per insistir en els factors responsables del color de la pell. El primer està relacionat amb la procedència, de manera que, en general, les persones de països on es rep molta quantitat de sol neixen amb pell

1 NOTES

La pell La pell ens envolta el cos i el protegeix de l’exterior. A més, rep informació sobre el fred, la calor, el dolor… La pell que cobreix el cap té cabells abundants. En a ltres zones, té uns pèls més curts i fins anomenats borrissol. La pell conté una substància anomenada melanina que ens protegeix del sol. La melanina fa que la pell es faci fosca quan prenem el sol. 3 La pell ens cobreix i protegeix el cos i també rep informació.

3

Aplica ció de protect or solar. Tot i que la melanina ens protegeix del sol, és necessari ajudar-la usant crema solar.

Les persones som diferents Ens diferenciam els uns dels altres en alguns aspectes:

El sexe. Les dones i els homes som diferents. La constitució. Hi ha persones que tenen un cos més ample i d’altres, més estret. L’alçària. Cada un de nosaltres tenim una estatura diferent.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Quin nombre figura en el pot de crema? Què significa aquest nombre?

Els trets personals. El color dels ulls, els cabells, la forma del nas i de la boca, la veu…, constitueixen els nostres trets individuals. Les persones ens diferenciam pel sexe, la constitució, l’alçària i els trets personals.

ACTIVITATS

a ig è nc i I n te l ·l a l is ta na t u r

1

Quines parts tenen les extremitats superiors? I les inferiors?

2

On es troba el tòrax? I l’abdomen?

3

La teva pell canvia de color al llarg de l’any? Per què passa això?

4

Observa el company o la companya més pròxima. En què us diferenciau? En què us assemblau?

9

fosca i allà on la quantitat de sol és menor, neixen amb la pell més clara. D’altra banda, una persona es pot posar més o menys morena segons la quantitat de sol que rebi.

Treball cooperatiu Convidau els alumnes a elaborar un mural col·lectiu. Feis-los sortir a la pissarra per torns perquè dibuixin entre tots un esquema sobre les diferències entre les persones. El mural constarà de diversos dibuixos, un nin i una nina de pocs mesos, un nin i una nina de l’edat dels alumnes i un home i una dona adults. Mentre dibuixen deixau que diguin en veu alta les diferències que els passin pel cap. Reforçau la idea que les diferències són només físiques i que totes les persones són iguals i tenen els mateixos drets.

Treballa amb la imatge • Hi ha el nomrbe 50. • R. M. Significa que aquesta crema té un factor de protecció solar molt alta contra els raigs solars nocius, com els raigs ultraviolats.

Solucionari 1

Les extremitats superiors són el braç, l’avantbraç i la mà. Les inferiors són la cuixa, la cama i el peu.

2

El tòrax i l’abdomen es troben al tronc.

3

R. M. Sí, a l’estiu la meva pell es bronzeja més perquè prenc el sol.

4

R. L.

23

Les funcions vitals Propòsits

La funció de nutrició

• Conèixer les diferents funcions vitals del cos.

Quan juguam, caminam, pensam, etc., el nostre cos consumeix energia.

Previsió de dificultats

D’altra banda, per al creixement i el bon funcionament del nostre cos, necessitam utilitzar materials.

És important que els alumnes en aquesta etapa relacionin la funció de nutrició amb l’alimentació, tot i que és un procés molt més complex que implica altres funcions. Remarcau el fet que l’alimentació és la base per tenir una bona salut.

Els aliments ens proporcionen l’energia i els materials que necessitam. La funció de nutrició consisteix a prendre aliments i aconseguir-ne l’energia i els materials que necessitam. 1 En aquesta funció hi ha diverses fases: En primer lloc, h’em de prendre aliments. A continuació, a l’interior del cos, aconseguim dels aliments les substàncies que necessitam.

1

Després, aquestes substàncies es reparteixen per totes les parts del cos, on s’utilitzen per aconseguir l’energia i els materials que necessitam.

Esquema de la funció de nutrició. A par tir d els al iments obten im ene rgia per realitzar les nostres activitats i materials per créixer.

Finalment, expulsam tot el que no usam. La nutrició consisteix a aconseguir energia i materials a partir dels aliments.

La funció de reproducció Quan arribam a l’edat adulta, ja tenim el cos preparat per tenir fills. La funció de reproducció consisteix a tenir descendents. Els fills s’assemblen al pare i a la mare perquè hereten d’ells moltes de les seves característiques. Per exemple, els pares alts solen tenir fills que també són alts. 2 La reproducció consisteix a tenir fills, que normalment s’assemblen als pares.

2

Els fills s’assemblen als pares i als germans.

10

Coneixements i experiències prèvies Demanau als alumnes que elaborin una llista amb totes les coses que necessiten al llarg del dia. Han de pensar en totes les necessitats que tenen: dutxar-se, vestir-se, berenar, men jar, desplaçar-se, dormir i jugar. Anotau les respostes a la pissarra i conduïu les reflexions de manera que eliminin tot el que no sigui imprescindible per viure.

Altres activitats PER AMPLIAR

Demanau als alumnes què fan per avisar algú d’un perill (fer gests, cridar…), quan es punxen amb una agulla en un dit (apartar-lo quasi instantàniament) o per saber què passa al seu voltant (escoltar, olorar o mirar). Explicau que totes aquestes reaccions formen part de la funció de relació. La funció de relació.

Per explicar Demanau als alumnes que elaborin un arbre genealògic des dels seus padrins. Han d’indicar les semblances entre els familiars, com la forma del nas, el color dels cabells, l’alçada, la forma de ser, etc. Usau colors diferents per a cada tret.

24

Educació cívica Reflexionau amb els alumnes sobre els problemes de nutrició en relació amb el repartiment dels aliments. Els països del Tercer Món són llocs on hi ha fam i desnutrició. En canvi, als pa-

1 NOTES Rebem informació del que passa al voltant nostre.

Interpretam la informació i pensam en la resposta.

Duim a terme la resposta adequada.

3

Funcionament de la relació.

La funció de relació Per sobreviure, hem d’estar informats del que passa al nostre voltant i actuar adequadament. Per exemple, quan sortim al carrer sentim el motor d’un cotxe, veim les cases, els arbres, oloram les flors... També sentim què ens passa al cos: notam si tenim fred o calor, gana, set, dolor, picor… 3


Descriu què passa en cada una de les vinyetes. Observa la resposta de la nina. Quina altra resposta podria donar?

La funció de relació consisteix a rebre informació del que passa al nostre voltant i respondre a aquesta informació d’una forma adequada. La relació consisteix a captar informació de l’entorn i respondre-hi d’una forma adequada.

ACTIVITATS 1

Explica: Per què és necessària la funció de nutrició? Quines fases té?

2

Explica per a què serveix la funció de reproducció i per què els fills se solen assemblar als pares.

3

Escriu un exemple d’informació i resposta.

4

Quina funció o funcions vitals es mostren en la fotografia de la dreta? Explica per què.

11

ïsos desenvolupats com Espanya el problema és el contrari, ja que l’obesitat i altres trastorns alimentaris són malalties cada vegada més freqüents.

Solucionari 1

Per obtenir l’energia i els materials que necessitam per al funcionament del nostre cos. Les fases són: prendre aliments; aconseguir al nostre cos d’aquests aliments les substàncies que necessitam; després es reparteixen aquestes substàncies per tot el cos i, finalment, expulsam el que no usam.

Treballa amb la imatge

2

• L’al·lota veu que se li acosta una pilota. Després, el seu cervell rep aquesta informació i elabora una resposta: agafar la pilota. L’al·lota du a terme la resposta: agafa la pilota.

La funció de reproducció consisteix en tenir fills. Els fills s’assemblen als pares perquè s’hereten d’ells moltes de les seves característiques.

3

• R. M. Una altra resposta quan s’acosta la pilota podria ser acotar-se perquè la pilota no li pegui.

R. M. Informació: sona el timbre de la porta. Resposta: anam a obrir la porta.

4

La funció de nutrició, el nin mama llet de la mare, i la funció de relació, la mare mira el nin i l’acaricia.

Exposau l’enorme desigualtat d’aquest fet i presentau la solidaritat com a actitud per esmenar aquest mal repartiment d’aliments entre els països del món.

25

SABER FER

Propòsits

Recollir dades

• Recollir dades sobre les talles de sabates dels companys i estudiar-les.

Els científics han de recollir multitud de dades: Quin és el pes normal d’un nin de 3r de primària? Quina és la seva estatura? I la seva temperatura? Algú ha de recollir aquestes dades. Elabora una taula de dades.

NOTES

1

Fes en el quadern una taula com la que hi ha més avall. Escriu-hi el nom de tots els companys de classe i la seva talla de peu. NOM

Talla de sabata

Maria

32

Nèstor

34

Fàtima

33

Estudia les dades. 2

Escriu en el quadern una llista com aquesta, amb totes les talles ordenades des de la més petita fins a la més gran. 31 - 32 - 32 - 32 - 33 - 33 - 33 - 34 - 34 - 34 34 - 34 - 35 - 35 - 35 - 36 - 36 - 37

3

Respon a les preguntes a partir de la teva llista. Quina és la talla més gran?

Intel·ligència logicomatemàtica

Quina és la talla més petita? Quin és el número o números que més es repeteixen? Resol el problema. 4

Imagina que ets un sabater i vols fabricar 900 parells de sabates per a nins i nines de 3r de primària. Quines talles de sabates confeccionari es i quants parells de cada talla fabricaries?

12

Treball cooperatiu Es podrien plantejar altres estadístiques com l’estatura, el pes dels alumnes o el color dels cabells, o deixar que els alumnes exposin les seves idees per fer-ne una estadística.

Competències

Solucionari 1

R. L. Assegurau-vos que la llista amb el nom dels companys entrarà en la mateixa cara del full del quadern. Això facilitarà l’anàlisi dels resultats que es faci més endavant.

2

R. L.

3

R. L. Resposta segons les dades del llibre. La talla més gran és la 37. La més petita, la 31. La 34 es repeteix 5 vegades i la 32, la 33 i la 35 es repeteixen 3 vegades cada una. La talla 36 es repeteix 2 vegades.

4

R. L. Resposta segons les dades del llibre. De la talla 34, 250 parells de sabates; de les talles 32, 33 i 35, 150 parells de cada una; de les talles 31 i 37, 50 parells de cada una i de la talla 36, 100 parells de sabates.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per fer una estadística l’alumne recull les dades i les anota de forma organitzada per analitzar-les i treure’n conclusions.

Educació en valors Fent una posada en comú entre tots els companys sobre la talla de calçat de cada un es potencia el coneixement del propi cos i el cos dels altres.

26

1

ACTIV ITATS DE REPÀS 1

Propòsits

RESUM. Copia el resum en el quadern

i completa’l amb aquestes paraules.

• Repassar i consolidar els objectius de la unitat.

òrgans - reproducció - tronc - vitals - pell

Les parts del cos són tres: cap, i extremitats.

NOTES

A l’i nteri or d el co s es t roben els , que fan que el cos funcioni. A l’exterior es troba la , que envolta i protegeix el cos. Les funcions són la funció de nutrició, la funció de i la funció de relació. 2

Repassa les pàgines 8 i 9 i escriu en el quadern totes les parts del cos que s’hi esmenten. Fes-ho ordenadament: Cap

Tronc

Extremitats

3

Imagina que jugues a bàsquet amb els companys. Quines funcions vitals hi intervenen?

4

PER PENSAR. Imagina que vols creuar un carrer i el semàfor

està vermell per als vianants. Explica com intervé en tot el procés la funció de relació. Comença així: Mir el semàfor i veig que està vermell.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Cerca informació a Internet o en llibres

sobre els músculs i el seu funcionament i plasma-la en un pòster o en una presentació. B. Construeix un puzle del cos humà. De primer, dibuixa en una cartolina

un ninot en què s’apreciïn totes les seves parts. Després, dibuixa-hi damunt amb un retolador les formes de les peces del puzle i, finalment, retalla el ninot seguint aquestes formes. C. Els fills s’assemblen als pares i als germans en algunes coses. Escriu

un relat a partir d’aquesta idea.

Intel·ligència lingüí stica 13

Demostra el teu talent En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant. Aprofitau l’ocasió per valorar aquestes capacitats personals.

Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum reforça els

coneixements i ajuda a reconèixer el valor que tenen els resums per aprendre. Iniciativa i actitud emprenedora. Els alumnes desenvolu-

Solucionari 1 Resum. … tronc / … òrgans …pell / … vitals … repro-

ducció. 2 Cap: cara; Tronc: tòrax i abdomen; Extremitat superior:

braç, avantbraç i mà; Extremitat inferior: cuixa, cama i peu. 3 Durant el joc, la funció de relació i prèviament la funció de

nutrició que ha aportat l’energia i els nutrients necessaris per poder jugar. 4 Per pensar. R. L.

pen la capacitat de triar i provar entre diverses opcions.

27

2

Creixem i canviam

Continguts de la unitat •

•

Les etapes de la vida. La infància: canvis corporals i aprenentatges. La salut.

SABER

VOCABULARI

Dentadura, pubertat.

•

Responsabilitat, aprenentatges.

•

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

•

•

•

ESCRIPTURA •

SABER FER

•


ÚS DE LES TIC

TÈCNIQUES D’ESTUDI TASCA FINAL

•

•

Descripció del que els agradaria ser de grans. Descripció dels hàbits saludables en la vida diària.

Observació de les escenes de les etapes de la vida. Descripció d’una dentadura de llet i d’una dentadura definitiva.

Cerca d’informació sobre els queixals del seny.

Resum de la unitat.

•

Interpretar les gràfiques.


28

Representació d’una visita al metge.

•

•

SABER SER

Lectura i comprensió d’un text sobre l’estatura i el pes en la infància.

Respecte per les persones en les diferents etapes de la vida. Valoració dels hàbits saludables.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació •

•




•



•


MATERIAL D’AULA


•


Natural Science 3



Hàbits saludables


Programa bilingüe.

•

Dieta saludable

Oci i descans

Postures adequades

Exercici físic






•

•


•



ES0000000002441 538627_Laina Habitossaludables-1.-Cubiert a_16866.indd 1

08/08/2014 11:57:35


Octubre

Novembre

Desembre

29

Propòsits • Aprendre, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, com controlen els pediatres el pes i l’estatura.

2

Creixem i canviam


Més recursos Quant vivim? L’esperança de vida és l’edat mitjana de la duració de la vida de les persones. Antigament, les persones poques vegades arribaven a superar l’etapa adulta i assolir l’etapa anciana, ja que morien abans. Als darrers segles, els avanços en medicina, alimentació i higiene han fet que la nostra vida sigui cada vegada més llarga. A Espanya, per exemple, la mitjana de vida fa 50 anys era de 44 anys, mentre que a l’actualitat és de 80 anys.

Els vigilants de l’estatura Els nins han d’anar a visitar el pediatre una vegada l’any per confirmar que es troben sans i que creixen i es desenvolupen de forma adequada. El metge els explora i, entre altres proves, els mesura i els pesa. Els pediatres tenen taules i gràfics en què poden veure quina és l’alçada i el pes més freqüents en les diferents edats dels nins i nines. Naturalment, no tots els nins i nines pesen i mesuren el mateix. Hi ha diferències dels uns als altres que són perfectament normals. Però quan l’estatura i el pes d’un nin són molt diferents dels valors habituals, és senyal que pot haver-hi algun problema i és necessari prestar-li atenció. 14

Coneixements i experiències prèvies Conversau a classe sobre alguna visita que els alumnes hagin fet al pediatre. Que expliquin en què va consistir la revisió mè dica i què els va dir el metge.

– Coneixes algú que sigui rebutjat per alguna característica corporal? – Com penses que es deu sentir? – Com podries evitar aquest tipus de situacions?


Competències

Deixau que els alumnes parlin de l’alçària i del pes que tenen ells i els seus germans, cosins o altres familiars.

Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una l ectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral.

Educació cívica Treballau, amb les preguntes següents, la importància d’ac ceptar els trets corporals propis i els trets dels altres com una riquesa que ens diferencia i ens fa únics.

30

Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han après. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes tenen presents les coses més importants que han après a l’escola


NOTES

Què és un pediatre? Creus que s’ha de visitar el metge si no s’està malalt? Per a què et pesa i et mesura el pediatre? Què passa quan el pes o la talla d’un nin s’alluyen molt dels valors habituals? Observa la fotografia de la pàgina de l’esquerra i explica què passa.

EXPRESSIÓ ORAL. Representau per parelles una visita al pediatre. Un farà de metge i l’altre, de pacient. Després, intercanviau els papers.


Interpretar gràfics Al fi nal d e la unit at sa bràs inte rpreta r un gràf ic d’estatura d’un nin i veuràs com va creixent en alçada durant els primers anys de vida. Abans , apre ndràs quin es et apes se su cceei xen al llarg de la vida i quins canvis tenen lloc en cada una d’aquestes etapes.

QUÈ EN SAPS JA? Els nins experimenten molts de canvis des que neixen: creixen, canvien la dentadura, aprenen moltes coses…

Quines creus que són les coses més importants que has après a l’escola fins ara? Les persones realitzam tres funcions vitals: la nutrició, la reproducció i la relació.

Què és la reproducció? En quin moment de la vida realitzen les persones aquesta funció?

15

fins ara. També que identifiquen la reproducció com una de les funcions vitals i saben que es realitza en l’etapa adulta de les persones.

• Si el pes o la talla d’un nin s’aparten dels valors habituals, el pediatre li haurà de prestar atenció per si de cas té algun problema de salut.

Solucionari

• R. M. El pediatre fa un reconeixement mèdic a una nina. Li toca la gola per examinar-li les amígdales.


• Expressió oral. R. L.

• El pediatre és el metge que s’ocupa dels nins fins que tenen 12 anys.

QUÈ EN SAPS JA?

• R. M. Sí, és bo fer-se almenys un reconeixement mèdic cada any per revisar l’estat de salut, encara que un no es tigui malalt. • El pediatre em mesura i em pesa per comprovar que la meva talla i el meu pes estan dins dels barems normals i que em desenvolupi adequadament.

• R. L. • La reproducció és una de les funcions vitals que consisteix a tenir fills. Les persones duen a terme aquesta funció a l’edat adulta.

31

Les etapes de la vida Propòsits • Saber que les etapes de la vida són la infància, l’adolescència, l’edat adulta i l’ancianitat. • Conèixer les característiques principals d’aquestes etapes.

Les persones anam canviant al llarg de la vida. Tots passam per diferents etapes en què el nostre cos creix i canvia. També la ment se’ns desenvolupa i adquirim nous coneixements i habilitats. Les etapes de la vida de l’ésser humà són la infància , l’ adolescència, l’ edat adulta i l’ ancianitat.


Tria una de les escenes de la il·lustració i descriu-la. Quantes persones diferents apareixen en la il·lustració?

La infància

Previsió de dificultats La il·lustració d’aquesta pàgina doble representa totes les etapes de la vida. Verificau que els nins entenen la informació que aporta fent-los algunes preguntes sobre la il·lustració.

És l’etapa en què més es creix i es canvia. Un bebè acabat de néixer depèn d’altres persones per a quasi tot. A mesura que creix, li va canviant el cos i aprèn moltes coses. Aquesta etapa d ura fins als dotze anys, aproxi madament.

INFÀNCIA

L’adolescència

Entre els 12 i els 16 anys, el cos es transforma: és la pubertat . Les persones es preparen per ser adultes. Es produeixen canvis en el cos i en la ment. Ja hi ha diferències visibles entre nins i nines. Als nins els canvia la veu i els surt borrissol a la cara i al cos. A les nines els creixen els pits i els canvia la forma corporal.

ADOLESC ÈNCIA

També es produei xen canvis en la fo rma de ser: els ado lescents són més independents, comencen a tenir gusts personals i a prendre les seves pròpies decisions. 16

Coneixements i experiències prèvies Començau aquesta pàgina doble amb les preguntes següents a classe per saber quines idees tenen sobre les activitats i els canvis que tenen lloc en les diferents etapes de la vida: – Quan es perden les dents de llet?

els éssers humans, i pateixen canvis des del naixement fins a la mort. Tot i que la duració de la vida pot canviar (una papallona viu mesos i un arbre pot viure uns tres mil anys), tots passen de diferents maneres una etapa infantil, una altra d’adulta i una darrera d’ancianitat. Comentau amb els alumnes la diferent duració de les etapes de la vida en éssers vius pròxims a ells com un ca, un teuladí, un pi, un roser…

– Quan creis que la veu dels nins es fa més greu? – En quina etapa de la vida els ossos es tornen més fràgils?

Altres activitats PER AMPLIAR Les etapes de la vida en els éssers vius. Tots els éssers vius passen per diferents etapes al llarg de la vida, igual que

32

Treball cooperatiu Proposau als alumnes realitzar diferents descripcions amb les quals puguin mostrar el que han après sobre les diferents etapes de la vida. Per fer-ho, han de triar quatre persones del seu entorn o de la seva família, un nin, un adolescent, un adult i un ancià, i descriure cada un breument, fent ressaltar les diferències entre ells.

2

NOTES

L’edat adulta

En l’edat adulta el cos està totalment desenvol upat i preparat per a tenir fills. Les persones adultes s’aturen de créixer i canvien lentament. A alguns homes, per exemple, els comencen a caure els cabells. En aquesta etapa les persones estan preparades per assumir responsabilitats, com la feina i la cura dels fills, i ser part activa de la societat.

ANCIANI TAT

L’ancianitat EDAT ADULTA

En l’ancianitat, el cos va perdent agilitat, força i resistència. Els cabells se solen tornar blancs i apareixen arrugues a la pell. Les persones majors tenen moltes experiències, records, coneixements… Podem aprendre moltes coses amb elles! Al ll arg d e la vida, les p erson es pa ssam p er la infà ncia, l’adolescència, l’edat adulta i l’ancianitat.

ACTI VITATS 1

Quants anys tens i en quina etapa estàs? I els teus pares?

2

EXPRESSIÓ ESCRITA. Explica en el quadern com t’agradaria

ser d’adult, a què t’agradaria dedicar-te i si voldries tenir fills. 3

Demana als teus padrins o a alguna persona major com jugaven de petits: noms de jocs, juguetes que utilitzaven… Elabora un informe que es tituli Els jocs dels meus padrins .

17


– En què consistien els jocs?

• R. L.

– De quins materials estaven fets les juguetes o les coses amb què jugaven?

• Dues persones que van creixent des de la infància fins a l’ancianitat i a la darrera etapa, ja ancians, estan al costat d’un al·lot i una al·lota.

Activitats del llibre de l’alumne Animau els alumnes a realitzar amb un interès especial l’activitat 3. Pot ser interessant que prèviament preparin a classe un guió amb les preguntes que faran als seus padrins. Hi haurien d’incloure qüestions del tipus:

– Com es posaven d’acord per triar a què jugar? Una vegada que cada nin hagi realitzat l’informe, el pot presentar a classe a la resta de companys.

Solucionari 1

R. L. En aquest curs els alumnes tenen entre 8 i 9 anys, per tant estan a la infància i els seus pares segurament deuen estar a l’edat adulta.

– On jugaven?

2

Expressió escrita. R. L.

– Qui eren els seus companys de jocs?

3

R. L.

33

La infància Propòsits • Conèixer les característiques de la infància, els canvis corporals i els aprenentatges d’aquesta etapa. • Recordar els hàbits de salut en la infància.

Previsió de dificultats És important que els alumnes sàpiguen a quina etapa de la vida es troben i com van canviant cada any. Remarcau aquest fet demanant-los per les diferències que es noten respecte al curs anterior.

La infància és la primera etapa de la vida. Abraça des del naixement fins als dotze anys, aproximadament. En aquesta etapa és quan es creix més ràpid. També hi ha una gran capacitat d’aprenentatge.

El nounat Un nounat mesura devers cinquanta centímetres i pesa devers tres quilos. Els seus cabells són fins i suaus, i a la panxa té unes restes de pell que quan es desprenen formen el llombrígol. 1 El cap dels bebès és molt delicat perquè els ossos del crani no estan totalment units. Els bebès neixen sense dents i s’alimenten només de llet. Necessiten que una altra persona s’encarregui de cuidar-los i passen molt de temps dormint.

1

Nounat.

El melic es formarà en pocs dies.

Els bebès necessiten atencions constants, neixen sense dents i només prenen llet.

Els canvis corporals

a ig è nc i I n te l ·l a l is ta na t u r TREBALLA AMB LA IMATGE

Quan neixen, els bebès tenen el cap molt gros en comparació del cos.

Quantes dents hi ha en la dentadura de llet? I en la definitiva?

Durant el primer any augmenten molt de pes i d’estatura. Després, creixen més lentament. El cos es fa més allargat i el cap ja no pareix tan gros. Els bebès neixen sense dents. Les dents comencen a sortir a partir dels quatre mesos, fins que es completa la primera dentadura, anomenada dentadura de llet. A partir dels sis anys comencen a caure les dents de llet i van sortint les definitives. La dentadura definitiva es completa quan les persones són adultes. 2

molars

c an ine s

in ci siv es

premolars

Durant la infància creixem molt. De primer surten les dents de llet i quan cauen surten les dents definitives. 2

Dentadura de llet i dentadura definitiva.

18

Coneixements i experiències prèvies Feis una posada en comú a classe perquè els alumnes reflexionin sobre els canvis de la seva pròpia infància. Demanau: Quant vas pesar i mesurar en néixer? Quan et va caure la primera dent? Recordes quines malalties has passat? A quina edat vas aprendre a caminar? I a parlar?

Altres activitats PER AMPLIAR

Els alumnes poden il·lustrar els seus nous coneixements sobre la infància per mitjà de la seva pròpia experiència personal elaborant un mural sobre ells mateixos i les etapes per les quals han passat. Digau-los que investiguin els seus primers anys de vida, revisant els seus Un mural de records.

34

records, demanant a familiars, mirant les fotos i records que es guarden a casa. Poden incloure fotos en el mural, però és preferible que ells mateixos realitzin dibuixos sobre els aspectes que hi vulguin incloure. També hi poden afegir notes i comentaris, a més de dates, de manera que el resultat s’assembli a una línia de temps.

Educació en valors Reflexionau amb els alumnes sobre l’etapa en què es troben, la infància i les seves característiques, mitjançant comparacions amb els nins de menys edat que ells, de manera que comprovon que han après noves destreses, com s’ha desenvolupat el seu cos, les coses que han après a fer tots sols, etc.

2

NOTES

Els aprenentatges Al llarg de la inf ància s’aprene n moltes coses. Els nins passen de ser bebès totalment dependents a saber fer moltes coses per ells mateixos. Aprend re a caminar i a parlar són dues fites molt importants. Cap a l’any, els bebès solen començar a gatejar i després aprenen a posar-se drets i a fer els primers passos. 3 Al pri ncipi , els be bès plo ren quan necess iten alguna cosa o tenen gana. Després es comuniquen també amb el somriure i el riure. Més tard diuen les primeres paraules i cap als dos anys ja saben parlar. N’han après imitant els adults. Durant aquests primers anys, els idiomes s’aprenen amb molta facilitat. En la infància els nins van a escola, on aprenen moltes coses. A més, s’hi relacionen amb altres nins, hi juguen, hi fan amistats…

3

Els bebès aprenen a fer els primers passos amb l’ajuda dels pares.

Durant la infància s’aprenen moltes coses, com ara caminar i parlar.

La salut Els hàbits saludables són molt importants a qualsevol edat. En la infància hem de cuidar especialment aquests hàbits:

ACTIVITATS 1

Escriu cinc característ iques pròpies dels nounats. Per exemple: Pesen devers tres quilos.

2

Explica què són les dents de llet i les dents definitives.

3

Què t’agrada fer quan estàs amb els amics?

4

EXPRESSIÓ ESCRITA. Explica

Menjar de tot en les quantitats adequades. Seure bé i evitar carregar molt de pes. Raspallar-nos les dents després de cada menjada. Fer exercici, dedicar temps a l’oci i dormir el temps suficient. Per créixer forts i sans és important tenir hàbits saludables.

els teus hàbits saludables en la vida diària.

19

Demanau als alumnes sobre els nins que hi ha en la seva família, tant germans com cosins, l es qüestions següents: – Quines edats tenen? – Quines coses poden fer? – Quines coses pots fer tu que els que són més petits encara no són capaços de fer?

Treballa amb la imatge • Dents de llet 20 i definitives 32.

Solucionari 1

R. M. Els nounats tenen els cabells fins i suaus, a la panxa tenen restes de pell que donaran lloc al llombrígol, els ossos del cap no estan totalment units, neixen sense dents i s’alimenten només de llet.

2

Les dents de llet són la primera dentadura que comença a sortir a partir dels quatre mesos. Les dents definitives són la dentadura que surt a partir dels sis anys.

Activitats del llibre de l’alumne Els nins sovint tenen problemes per prestar atenció als interessos dels altres nins, centrats en els seus propis impulsos i apetències. Demanau que facin l’activitat 3 en veu alta a classe i motivau els alumnes perquè escoltin amb deteniment el que diuen els altres sobre el que fan quan estan amb els amics.

3 4

R. L. Expressió escrita. R. L.

35

SABER FER

Propòsits

Interpretar gràfics

• Interpretar les dades d’una gràfica lineal.

Normalment, quan recollim dades les anotam en una taula. Però també les podem representar en un gràfic. Un gràfic és un dibuix en què es representen dades. Llegeix i observa el gràfic.

NOTES

N’Empar és la mare d’en Pau. Des que va néixer ha apuntat la seva alçada i l’ha representada en aquest gràfic. Alçàd a d ’en Pau cada any

140 120

s e r t e 100 m í t n 80 e c n 60 e a d a 40 ç l A

95

102

110

115

120

126

132

86 75 50

20 0 Nounat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 any anys anys anys anys anys anys anys anys Edat

Anali tza el g ràfic . 1

a lig è nc i ica · l e t n I à t En el gràfic hi ha dues línies vermelles que s’anomenen eixos, ma te m o c i g o l un d’horitzontal i un altre de vertical. Què es representa en l’eix horitzontal? I en l’eix vertical?

2

En el gràfic hi ha una línia blava que s’ha dibuixat unint diversos punts marcats per aspes. Què indiquen aquestes aspes?

3

4

La línia blava va creixent d’any en any. Per què? Creus que podria disminuir d’un any a l’altre? Respon.

Quina alçada tenia en Pau als quatre anys? I als sis? A qui na ed at me surav a en Pau 8 6 cen tímet res? I 102?

20

Altres activitats PER AMPLIAR Interpretar gràfiques de pes. Una vegada que els alumnes han après a interpretar una gràfica es podrien presentar a classe, per grups, altres gràfiques diferents, per exemple grà fiques del pes durant la infància i durant l’adolescència. A la primera gràfica veuríem una línia ascendent amb una ten dència d’increment continu, tal com passa a una gràfica de l’alçària. A la segona gràfica, però, podria passar que hi hagu és una disminució del pes d’un any respecte a l’altre en els casos en què s’aprima, i aleshores tendríem una línia descen dent.

36

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. L’alumne processa i gestiona adequadament informació estadística per mitjà de l’anàlisi d’una gràfica de línies.

Solucionari 1

A l’eix horitzontal s’escriuen els anys del nin des del naixement. A l’eix vertical, l’alçària en centímetres.

2

Cada aspa correspon a la intersecció d’un any amb una alçària concreta expressada en centímetres.

3

La línia blava va creixent d’any en any perquè en Pau va creixent cada any. La línia blava no podria disminuir per què en Pau no pot disminuir en alçària.

2


Propòsits

RESUM. Copia el resum en el quadern i completa’l

amb aquestes paraules.


ment - adolescència - infància - adulta - cos - ancianitat

Les etapes de la vida són: la infància, l’ i l’ancianitat. La

, l’edat

NOTES

és l’etapa en què més creixem i canviam.

Durant l’adolescència tenen lloc canvis en el cos i en la . En l’edat adulta el està totalment desenvolupat i preparat per tenir fills. En l’ 2

el cos perd agilitat, força i resistència.

Explica com vas aprendre a fer les coses següents. Digues qui et va ajudar i com et sortien al principi. Cordar-te les sabates

3

Restar

Fer puzles

PER PENSAR. Llegeix i respon a les preguntes.

En Lluís i n’ Antòn ia est an co ntent s perq uè la seva f illa Crist ina h a trobat una bona feina. L’altre fill, en Manuel, ha cridat d’alegria amb aquest a veu que so na un poc e strany a perq uè li està canvia nt. El padrí Lluc, en canvi, s’ha posat un poc trist perquè ell ja no fa feina i s’ha de quedar tot sol a casa fins que tornen tots. En quina etapa de la vida es troba cada persona? Com ho has sabut?

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Cerca informació a Internet o en llibres

sobre els queixals del seny i inclou-la en una presentació. B. Cerca fotografies dels teus familiars

i utilitza-les per fer un pòster que mostri les etapes de la vida. C. Escriu una història breu: imagina que ets adult

i has d’explicar a un nin com era l’escola en la teva època.

a ig è nc i I n te l ·l í s t ica l ing ü

21

4 En Pau mesurava 102 centímetres als quatre anys i als sis

Iniciativa i actitud emprenedora. Els alumnes desenvolu-

anys, 115 centímetres. Als dos anys mesurava 86 centí metres i als quatre anys, 102 centímetres.

pen la capacitat de triar entre diverses opcions i tenen l’oportunitat de provar nous camins i idees.


coneixements i ajuda a reconèixer el valor que tenen els re sums per aprendre. Els alumnes completen un text amb una sèrie de paraules que els proporcionam. Aquesta activitat els ajuda a fer una síntesi dels conceptes que han après al llarg d’aquesta unitat.

Solucionari 1 Resum. … adolescència … adulta / … infància / … ment.

/ …cos / … ancianitat. 2 R. L. 3 Per pensar. En Lluís i n’Antònia es troben en l’edat adul-

ta perquè tenen dos fills. La seva filla Cristina acaba d’en trar en l’edat adulta, ja que ha començat a der feina. En Manuel està a l’adolescència perquè li està canviant la veu. El padrí Lluc està jubilat, per això es troba en l’anci anitat.

37

3



•

•

Els nutrients i els seus tipus. La cura dels aliments: higiene i conservació. Les etiquetes dels aliments.

SABER •

VOCABULARI

Nutrients: greixos, hidrats de carboni, proteïnes, vitamines i sals minerals.

Al·lèrgies alimentàries.

•

Conservació d’aliments.

•

LECTURA

•

•

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA SABER FER


ÚS DE LES TIC


TASCA FINAL

•

•

•

•

•

•

SABER SER

38

FORMACIÓ EN VALORS

Lectura i comprensió d’un text sobre les al·lèrgies alimentàries.

Formulació correcta de preguntes en un restaurant sobre els ingredients d’un plat.

Descripció del viatge d’una tomàtiga des de la terra fins a una ensalada.

Identificació de diferents aliments en fotografies.

Cerca d’informació sobre una tècnica tradicional de conservació.

Esquema sobre els nutrients dels aliments.

Interpretar etiquetes d’aliments.

Valoració de la importància de menjar aliments en bon estat i manipular-los amb higiene.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•


•


MATERIAL D’AULA

Làmines •








Natural Science 3


Programa bilingüe.

•

La roda dels aliments

Projectes interdisciplinaris

Grup 1. Aliments rics en hidrats de carboni. Aporten energia.


•

•


•


1. Hem de prendre més aliments

Grup 2. Aliments rics en greixos. Aporten energia.

Grup 3. Aliments rics en proteïnes. Aporten materials de construcció.

dels grups que ocupen més espai en la roda. 2.

No hem d’abusar dels aliments representats més petits en alguns grups de la roda.

Grup 4. Aliments rics en proteïnes i calci. Aporten materials de construcció.

3. És important beure molta aigua

i fer exercici.

Grup 6. Aliments que ens aporten vitamines, sals minerals i fibra. Ajuden a estar sans.

ES0000000002441 538627_La inaRUE


LI E T S afs-1.-Cubierta_16864.indd 1

08/08/201456:38 11:


Octubre

Novembre

Desembre

39

Propòsits

3


• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, què són les allèrgies alimentàries. • Activar els coneixements previs.

Més recursos Recopilau, amb l’ajuda dels alumnes i les seves famílies, receptes d’aliments que no contenen ou. Recepta de coca dolça sense ou. Es necessiten: 1 iogurt amb gust de llimona, 4 mesures de l’envàs del iogurt de farina, 2 mesures de sucre, 1 mesura d’oli d’oliva, 1 mesura de llet, 1 sobre de llevat i l a ratlladura de mitja llimona. Es mesclen tots els ingredients fins que la massa sigui compacta i uniforme. S’aboca la massa a un motle i es fica al forn calent a 180º, durant uns 40 minuts.

Al·lèrgies alimentàrie s L’al·lèrgia és una reacció del sistema de defensa del cos enfront d’alguna substància que no sol causar problemes a la majoria de les persones. Es pot tenir al·lèrgia a moltes coses, com al pol·len d’alguna planta o a la pols. Quan es té al·lèrgia a algun aliment, és una al·lèrgia alimentària. Els símptomes poden anar des de picor a la pell o a la boca fins a reaccions molt greus que posen en perill la vida. Quan algú és al·lèrgic a algun aliment, ha d’evitar menjar-lo i fins i tot tocar-lo. Per això, és molt important llegir les etiquetes dels aliments preparats, com llaunes, pizzes, brioixos, etc. A més, amb el tractament adequat, algunes al·lèrgies es poden superar. 22


Educació en valors

Demanau als alumnes que tenguin alguna allèrgia que expliquin a què la tenen, quines substàncies han d’evitar, quins ali ments no poden menjar, per quins els substitueixen, què va passar la primera vegada que es manifestà l’allèrgia…

Quan tenim convidats, s’ha d’anar alerta que als menjars no hi hagi aliments que els puguin provocar allèrgia.

Per explicar Explicau que algunes allèrgies alimentàries són molt comu nes, com l’allèrgia a l’ou i a les fruites seques. Algu nes persones tenen difi cult ats per digerir la llet, és a causa de la intolerància a la lactosa. No es tracta d’una al· lèrgia, ja que les causes i conseqüències són diferents. Actualment hi ha llet sense lactosa i també llets vegetals que po den substituir·la, com la llet d’ametles, de civada, d’arròs…

40

Competències Comunicació lingüística. Amb la lectura del text i el treball proposat a les activitats, s’afavoreix i es consolida la com prensió lectora, i es desenvolupen les habilitats de comunicació oral i escrita. Competència social i cívica. Amb aquestes activitats s’afavoreix la cura de la salut, perquè remarquen la importància de llegir les etiquetes dels aliments i de cuidar els aliments que prenem.


NOTES

Explica què és una al·lèrgia. Afecten les al·lèrgies a tothom? Pot ser perillosa, una al·lèrgia? Explica per què una persona al·lèrgica ha de llegir les etiquetes dels aliments preparats. Què beuen els nins de la fotografia?

EXPRESSIÓ ORAL. Imagina que tens al·lèrgia a algun aliment i vas amb la família a un restaurant. Demana educadament els ingredients d’un dels plats.

nc ia In tel· ligè nal o in terpers


Interpretar etiquetes d’aliments Al f inal d’aq uesta unita t sab ràs i nterp retar l’etiqueta d’algun aliment preparat. Abans, ap rendràs q uè són el s nutrie nts i coneixeràs algunes qüestions sobre la cura dels aliments.

QUÈ EN SAPS JA? Els aliments poden ser d’origen animal o d’origen vegetal. Digues tres aliments d’origen animal i tres més d’origen vegetal. La nutrició consisteix a aconseguir energia i materials a partir dels aliments que consumim. Per què és important la funció de nutrició? Explica per a què necessitam l’energia i els materials que obtenim dels aliments.

23

Aprendre a aprendre. En aquesta unitat s’ha de comprovar

els d’origen vegetal. També que comprenen en què consisteix

• Quan algú és al·lèrgic a algun aliment, ha d’evitar menjar-ne i fins i tot tocar-lo. Per això és molt important que llegeixi les etiquetes.

la funció de nutrició i per a què serveix.

• Beuen aigua.

que tots els alumnes diferenciïn els aliments d’origen animal i


Solucionari

QUÈ EN SAPS JA? LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • L’al·lèrgia és una reacció del sistema de defensa del nostre cos enfront d’una substància. • No, hi ha persones al·lèrgiques a alguna substància concreta i altres que no són al·lèrgiques a res. • Sí, en alguns casos pot hi haver reaccions molt greus que posen en perill la vida.

• R. M. D’origen animal: llet, ous, mantega. D’origen vegetal: enciam, ciurons, cereals. • Perquè gràcies a aquesta funció aconseguim els nutrients i l’energia que necessitam per viure. Necessitam els materials i l’energia per créixer, formar els teixits que es renoven, com la pell, i realitzar totes les activitats: menjar, caminar, llegir, jugar…

41

Els nutrients Propòsits

Què són els nutrients?

• Saber què són els nutrients, conèixer-ne els tipus principals i descobrir per a què necessitam cada nutrient.

Quan prenem aliments, no passen a formar part del nostre cos directament. Abans, els aliments es descomponen en parts més petites que són útils per a nosaltres, els nutrients.

Previsió de dificultats Tal com mostren les fotografies, hi ha aliments molt rics en algun tipus de nutrient, però en realitat estan formats per molts nutrients. Per exemple, les fruites tenen moltes vitamines i també sals minerals, fibra, hidrats de carboni i algunes, com l’alvocat i la papaia, contenen proteïnes.

Els principals tipus de nutrients són els greixos, els hidrats de carboni , les proteïnes , les vitamines i les sals minerals.

SABER-NE MÉS

La fibra vegetal La fibra es troba en molts d’aliments d’origen vegetal. Es tracta d’aquesta espècie de filets que es noten en les verdures o en les fruites. També es troba en els aliments integrals, com el pa, la pasta o les galetes. La fibra no ens proporciona energia ni materials de construcció, però és molt beneficiosa i ajuda a aprofitar bé els altres aliments.

Els nutrients són les substàncies que es troben en els aliments i que ens resulten útils.

Els greixos La funció dels greixos és aportar molta energia. Algun s greixo s són d’ origen animal, com la mantega. Altres són d’origen vegetal, com l’oli d’oliva. Alguns al iments qu e conten en greixos s ón la cansa lada, el bacó, els embotits, la xocolata, alguns dolços i brioixos, l’oli i certes carns, com les hamburgueses o la xulla. 1

Els greixos aporten energia. 1

Els hidrats de carboni

2

Els hidrats de carboni ens proporcionen energia, però menys que els greixos. Algu ns a lime nts que cont enen hidr ats de carb oni tene n sabor dolç, com el sucre, la mel i les fruites. També en contenen altres aliments que no són dolços, com el pa, la pasta, els cereals, les patates i els llegums. 2 Els hidrats de carboni aporten energia.

24

Per explicar Quan cuinam els aliments es perden moltes vitamines, algunes en contacte amb l’aire o per la llum i la calor. Per això és tan important prendre el suc de taronja acabat d’esprémer, perquè amb el temps desapareix la vitamina C.

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE

Demanau als alumnes que anotin els aliments que varen menjar el dia anterior. Després han d’anotar en quina fotografia del llibre els inclourien. Llista d’aliments.

Saber-ne més

Treball cooperatiu

A vegades no es dóna a la fibra la importància que realment té. En primer lloc, regula el tracte intestinal i evita el restrenyiment. A més, hi ha estudis que relacionen una dieta rica en fibra amb una menor incidència d’alguns tipus de càncer.

Formau parelles a l’atzar. Demanau als alumnes que cada un dugui una fruita l’endemà. La regalaran a la parella i tots prendran una fruita al pati. La fruita s’intercanviarà una vegada rentada.

Podeu aclarir als alumnes que la fibra no és un nutrient, ja que no passa al nostre interior sinó que recorr el tub digestiu i s’expulsa amb els excrements.

42

3 NOTES

ACTIVITATS 1

Explica què són els nutrients i com els aconseguim.

2

Escriu tres aliments que continguin els nutrients següents.

TREBALLA AMB LA IMATGE Digues els noms de les fruites i les verdures que reconeixes en les fotografies.

hidrats de carboni proteïnes

Quin nutrient principal té el iogurt? I la mantega?

3

greixos vitamines

EDUCACIÓ EN VALORS. Hi ha nins que no poden menjar el que necessiten per créixer sans. Explica què penses sobre aquest fet.

Les proteïnes Les proteïnes ens aporten materials de construcció que ens ajuden a créixer i a reparar el cos. Són molt importants per a la formació dels músculs. La carn, el peix, els productes lactis, els ous i els llegums són rics en proteïnes. 3 Les proteïnes aporten materials de construcció.

Les vitamines i les sals minerals 3 4

Les vitamines són substàncies imprescindibles que hem de prendre en quantitats petites per estar sans. Les sals minerals també són necessàries per estar sans. Una d’aquestes sals, el calci, forma part dels ossos, per això és important durant el creixement.

Les vitamines i les sals minerals es troben en tot tipus d’aliments, però abunden en les fruites, les verdures i els productes lactis. 4 Les vitamines i les sals minerals són necessàries per estar sans.

25

Educació en valors Cada dia es llança al fems menjar en bon estat. Això no és tan sols malgastar doblers, és també immoral que malbaratem menjar quan a tantes persones els falten les coses més imprescindibles per viure. Conversau sobre què podem fer entre tots per evitar-ho. Conscienciau els alumnes de la importància d’acabar-se tot el menjar del plat.


• Els nutrients principals del iogurt són les proteïnes, i de la mantega, els greixos.

Solucionari 1

Els nutrients són les substàncies que es troben en els aliments i que ens resulten útils. Els aconseguim quan prenem aliments i després es descomponen en la digestió.

2

Hidrats de carboni: pa, pasta, cereals. Proteïnes: peix, ous, llegums. Greixos: xulles, oli, embotits. Vitamines: pomes, enciam, plàtans.

3

Educació en valors.

R. L.

• R. M. Raïm, peres, pomes, prunes, melicotó, plàtans, tomàtigues, pebres, cebes tendres, carxofa, pastanaga, espàrrecs, enciam, bròquil.

43

La cura dels aliments Propòsits • Valorar la importància de menjar aliments en bon estat i manipular-los amb higiene. • Conèixer diferents mètodes de conservació dels aliments.

Més recursos A la web de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) es pot descarregar un pòster amb les indicacions pas per pas per rentar-se bé les mans. Se centra en la forma d’evitar infeccions, així és que pot tenir moltes utilitats. (Per trobar la informació s’ha de teclejar a un cercador: rentar-se bé les mans OMS.)

Per tal que els aliments que prenem siguin una font de salut, han d’estar en bon estat.

A

B

Algun s del s ali ments que m enjam són naturals , com les fruites o la carn; però n’hi ha que són elaborats o preparats, és a di r, han estat transformats, com el pa o una llauna de sardines. Ambdós tipus d’aliments els hem de manipular amb cura. 1

Higiene i aliments Ja sabem com són d’importants la higiene i la neteja personal per a la salut. Igualment, la higiene és important quan preparam aliments o menjam. Si aquests aliments no estan nets, ens poden causar problemes de salut. I si les mans no estan netes, la seva brutícia pot passar als aliments. 2

1

Tipus d’aliments: A. Naturals. B. Preparats.

2

Instruccions per preparar una ensalada d’una forma higiènica. A. Ens rentam les mans. B. Escuram els recipients i utensilis que utilitzarem. C. Rentam les verdures. D. Servim aviat l’ensalada perquè no es faci malbé.

A

B

C

D

La higiene és important a l’hora de preparar o manipular aliments.

26

Coneixements i experiències prèvies Preguntau als alumnes quan es renten les mans. Esbrinau si ho fan sempre abans de menjar. Explicau quina és la forma correcta de rentar-se les mans. Destacau la importància d’usar sabó, netejar entre els dits i aclarir bé.

Per explicar L’antònim de natural és artifi cial , però en aquestes pàgines natural fa referència a sense elaborar i s’oposa a aliment elaborat. S’ha de tenir en compte que tan naturals són uns com els altres. Per aclarir aquests conceptes podeu aprofitar les dues fotografies identificades amb el número 1. Aliments al natural: peix sencer cru, tros de carn sense cuinar, enciam, raïm, plà-

44

tans, fruites seques… Aliments preparats: sardines en llauna, galetes, pa de motle…

Activitats del llibre de l’alumne Per realitzar l’activitat 4, demanau als alumnes que expliquin al quadern el procés general aplicat a la tomàtiga. Per fer-ho utilitzaran de suport els dibuixos que acompanyen els texts que descriuen el procés general per a qualsevol aliment de l’apartat «Saber-ne més». Pot fer-se després amb qualsevol altre procés, com les sardines en llauna, els cereals del berenar i la mel. Amb aquesta finalitat serà necessari cercar informació. Podríeu proposar que triïn entre expressar la informació de forma escrita o gràfica.

3

NOTES

SABER-NE MÉS

Del camp a la taula Perquè un aliment arribi a casa es requereixen diversos passos.

Producció L’aliment s’obté mitjançant l’agricultura, la ramaderia o la pesca.

Indústria alimentària Els aliments se seleccionen, es processen i s’envasen.

Comercialització Els aliments es distribueixen als comerços.

La conservació dels aliments Al gu ns al im en ts , co m el s ll eg um s, es ma nt en en mo lt de temps en bon estat. Però d’altres, com la carn o el peix, es fan malbé si no es conserven de forma adequada. Hi ha diferents maneres de conservar els aliments.

Mitjançant la calor. En encalentir els aliments, s’eliminen molts contaminants que podrien malmetre’ls. Si després s’envasen tancats de forma hermètica, no es tornen a contaminar. Mitjançant el fred. Els aliments es poden conservar refrigerats, és a dir, al frigorífic; o congelats, al conge lador. Els aliments congelats duren més temps, però una vegada que es descongelen s’han de consumir al més aviat possible. Mitjançant conservants. Alguns aliments duen conservants, substàncies que s’hi afegeixen perquè es mantenguin en bon estat durant més temp s. La sal, el sucre i el vinagre, per exemple, són conservants. Els aliments es conserven mitjançant la calor, el fred i els conservants.

ACTI VITATS 1

Escriu dues accions incorrectes a l’hora de preparar aliments.

2

Explica les formes de conservar els aliments que coneixes.

3

Digues tres exemples d’aliments que es conserven molt de temps i tres aliments més que es conserven poc temps.

4

EXPRESSIÓ ESCRITA. Descriu el viatge d’una tomàtiga des de la terra on va ser sembrada fins a una ensalada.

27

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Com preparar una ensalada. Plantejau preguntes sobre les instruccions per preparar una ensalada de forma higiènica. Què passaria si la preparàssim amb les mans brutes? I si la servíssim en un plat brut? I si deixam l’ensalada preparada sense menjar durant molt de temps? PER AMPLIAR Anàlisi d’envasos. Demanau als alumnes que duguin diferents tipus d’envasos i que els analitzin. Procurau que hi hagi varietat: brics, botelles de plàstic, llaunes de metall... Explicau-los que aquests envasos serveixen perquè els aliments es conservin en bon estat durant molt de temps.

Treball cooperatiu Proposau l’elaboració d’un pòster amb les instruccions per rentar-se les mans.

Solucionari 1

Fer-ho amb les mans brutes; guardar fora del frigorífic els aliments que necessiten fred.

2

R. M. Congelats, en llaunes, amb sal.

3

R. M. Es conserven molt de temps els sucs en brics, les sardines en llauna i els llegums; i poc de temps la carn, el peix i la fruita.

4


45

SABER FER

Propòsits

Interpretar etiquetes d’aliments

• Interpretar etiquetes d’aliments.

Els aliments envasats han de dur una etiqueta que ens doni informació de les seves característiques.


Llegeix i comprèn.

La informació nutricional sempre s’expressa en quantitats relatives, és a dir, un nutrient determinat en una quantitat d’aliment. En l’exemple del llibre apareix la quantitat de nutrient per 100 grams. Es pot trobar també, per exemple, per mil·lilitre o en percentatge (%).

En l’etiqueta ha de posar quin aliment conté.

Els ingredients són tot el que s’ha utilitzat per preparar l’aliment. És important per a qui tengui al·lèrgies alimentàries.

a on yin t e d Ingredients: ad a En s al pastanaga, pèsols, pebre, blat de les Índies, tonyina, oli d’oliva, vinagre de vi, aigua i sal.

NOTES

SENSE GLUTEN i sec loc f resc e n u n l va u - ho Co nse r

Informació nutricional per 100 g: Proteïnes: 7 g Hidrats de carboni: 4 g Greixos: 12 g Fibra alimentària: 6 g

La informació nutricional

inclou els nutrients que conté l’aliment.

Consumiu-ho abans de: 31.12.2018

Hem de llegir i seguir les instruccions de conservació.

S’ha de consumir l’aliment abans de la data de caducitat.

Interpreta la informació. 1

Pot prendre aquest aliment una persona al·lèrgica al peix? I al gluten?

2

Quins nutrients aporta aquesta ensalada?

3

Fins a quina data es pot consumir? Per què?

4

On guardaries la llauna després de comprar-la? I després de menjar-ne una part?

Intel·ligència espacial

Fes-ho tu. 5

Imagina que vols vendre unes galetes de xocolata. Inventa com seria l’etiqueta i quina informació donaria.

28

Treball cooperatiu Reuniu etiquetes d’aliments i analitzau en grups reduïts la in formació que contenen. Encarregau a cada grup la tasca d’exposar a classe el que han après sobre un aspecte con cret, com la data de caducitat, les condicions de conservació, els ingredients i la informació nutricional.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. És

important que els alumnes llegeixin amb deteniment els texts de l’etiqueta i comprenguin la importància de tota la informa ció que hi figura: aliment que conté el producte, ingredients, tipus de nutrients, instruccions de conservació i data de ca ducitat.

46

Solucionari 1

No, perquè conté tonyina, que és un peix. Tal com llegim a l’etiqueta, no conté gluten, per tant el poden menjar les persones que no el toleren.

2

Greixos, vitamines, sals minerals, proteïnes i fibra.

3

S’ha de consumir abans del 31/12/2018, que és la data de caducitat.

4

La llauna comprada es pot guardar a un armari; una ve gada oberta, convé guardar-la dins del frigorífic.

5

R. L.

3


Propòsits

ESQUEMA. Copia l’esquema en el quadern i completa’l amb aquestes paraules.


sals minerals - hidrats de carboni - vitamines

ELS ALIMENTS

NOTES

contenen nutrients

greixos

proporcionen energia

proteïnes

i

proporcionen materials de construcció

són necessàries per estar sans

2

Quins nutrients conté cada un d’aquests aliments?

3

PER PENSAR. Imagina que vols preparar un berenar a casa. Explica què faries, posant atenció a la higiene.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats.

Intel ·ligència l ingü ís tica

A. Cerca informació sobre una tècnica tradicional de conservació,

com el fumatge o la salaó. Després, prepara’n una presentació per explicar-la a la resta de la classe. B. Demana ajuda a un adult i prepara algun bescuit, galetes

o altres postres per als companys i companyes. Dóna’ls la recepta de les postres perquè les puguin fer ells també. C. Elabora un cartell per penjar-lo al menjador escolar sobre

la importància de rentar-se les mans abans de menjar. 29

Demostra el teu talent Valorau les capacitats personals dels alumnes en relació amb la informàtica, la cuina i l’expressió artística.

Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un esquema de la uni -

tat reforça els coneixements.

Per a l’activitat B, se suggereix la recepta següent.

Iniciativa i actitud emprenedora. Activitats per valorar els

Recepta per a fer un bescuit de xocolata en cinc minuts. Es necessiten 4 cullerades soperes (c/s) de farina, 4 c/s de su cre, 2 c/s de cacau en pols, 1 ou, 3 c/s de llet, 3 c/s d’oli, la punta d’una cullera de cafè de llevat i un poc de canyella o vainilla (opcional).

diferents talents individuals dels alumnes.

Per elaborar-lo s’aboquen els ingredients en una tassa apta per al microones i es mescla bé amb una cullera. Després es fica al microones a màxima potència durant tres minuts.

Solucionari 1 Esquema. D’esquerra a dreta: hidrats de carboni - vita -

mines - sals minerals. 2

Tomàtiga: vitamines i sals minerals. Peix: proteïnes. Pa: hidrats de carboni. Ciurons: proteïnes. Llet: proteïnes. Costella: proteïnes. 3 Per pensar. R. L.

47

4



La dieta saludable.

•

Els tipus d’aliments.

•

Les menjades diàries.

•

La dieta mediterrània.

•

Dieta. Dieta mediterrània.

•

Roda dels aliments.

SABER

VOCABULARI

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

•

•

•

•


•

SABER FER

ÚS DE LES TIC


TASCA FINAL

SABER SER

48

FORMACIÓ EN VALORS

•

Lectura i comprensió d’un text sobre obesitat i desnutrició.

Consells a un amic amb obesitat.

Carta adreçada al president del Govern per fer una petició.

Interpretació del dibuix de la roda dels aliments, amb els colors i mides relatius. Identificació dels aliments que formen un berenar saludable.

Cerca d’informació sobre l’obtenció de l’oli d’oliva.

•

Resum de la unitat.

•

Taula basada en la roda dels aliments.

•

Elaborar una dieta saludable.

•

Cura de la pròpia salut.

•

Interès per seguir una dieta sana.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•


•


MATERIAL D’AULA

Làmines •








Natural Science 3


Programa bilingüe.

•

La roda dels aliments


Grup 1. Aliments rics en hidrats de carboni. Aporten energia.


•

•


•


1. Hem de prendre més aliments

Grup 2. Aliments rics en greixos. Aporten energia.

Grup 3. Aliments rics en proteïnes. Aporten materials de construcció.

dels grups que ocupen més espai en la roda. 2.

No hem d’abusar dels aliments representats més petits en alguns grups de la roda.

Grup 4. Aliments rics en proteïnes i calci. Aporten materials de construcció.

3. És important beure molta aigua

i fer exercici.


ES0000000002441 538627_La inaRUE


LI E T S afs-1.-Cubierta_16864.indd 1

08/08/201456:38 11:


Octubre

Novembre

Desembre

49

4

Propòsits


• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, la importància d’alimentar-se bé. • Activar els coneixements previs.

Més recursos Dades sobre l’obesitat. Segons les dades de la darrera Enquesta Nacional de Salut, el 55 % dels adults i el 27,8 % dels menors amb edats entre els 2 i els 17 anys tenen excés de pes. L’obesitat i el sobrepès són responsables cada any de la mort de vora 131.000 espanyols. El 12 de novembre se celebra el Dia Mundial de l’Obesitat per informar i conscienciar sobre la necessitat de prevenir i tractar el sobrepès i l’obesitat, malalties cròniques responsables, entre altres causes, del 44 % de tots els casos de diabetis, del 23 % de les cardiopaties isquèmiques i del 7-21 % d’alguns tipus de càncer.

Obesitat i desnutrició Una mala alimentació, unida a un estil de vida inadequat, pot originar problemes greus de salut. Per exemple, si una persona menja massa i fa poc exercici físic, pren més nutrients dels que gasta i pot arribar a patir d’obesitat, és a dir, tenir un pes excessiu. Això pot ser causa de malalties i posar en perill la salut. Per contra, algú que menja massa poc no recupera els nutrients que gasta per dur a terme les seves activitats. Perdrà molt de pes i podrà arribar a patir de desnutrició, que provoca un retard del creixement i també pot ser causa de malalties. En canvi, els nins i les nines ben alimentats són actius, tenen energia i creixeran fins a convertir-se en adults saludables. 30


Competències

Algunes idees sobre consells per evitar l’obesitat: fer exercici

Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una l ectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar idees relacionades amb el contingut.

diàriament, evitar les begudes ensucrades i la brioixeria industrial, menjar de tot, menjar cada dia fruita i verdura, sopar prest i lleuger. Les begudes ensucrades són molt perjudicials per a la salut. Els nins, si en prenen, haurien de fer-ho esporàdicament.


Comentau aquesta dita popular: «Berena com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre». Demanau als alumnes que representin aquestes idees amb dibuixos.

50

Competència matemàtica, científica i tecnològica. La proposta que es fa en la tasca final de la unitat consisteix a elaborar una dieta saludable. Amb aquesta finalitat és necessari adquirir coneixements sobre la dieta i els hàbits d’alimentació saludable. Aprendre a aprendre. Vinculam els coneixements nous amb els que ja han après. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes relacionen nutrients, energia i materials per al cos. També que coneixen els nutrients que aporta cada aliment.


NOTES

Què passa si algú menja molt i no fa exercici? I què passa si es menja massa poc? Quins problemes pot ocasionar l’obesitat? Què significa estar desnodrit? On creus que hi ha més risc de patir de desnutrició, als països més pobres o als més rics? I d’obesitat? Per què? En quin lloc està feta la fotografia de la pàgina anterior? EXPRESSIÓ ORAL. Quins consells donaries a un amic teu que té obesitat? Té en compte que a vegades perdre pes és difícil.

SABER FER TASCA F INAL

Elaborar una dieta saludable Al f inal d’aq uesta unit at po dràs elab orar una d ieta saludable. Abans , apr endrà s qu è ent enem per d ieta salud able i com ha de ser l’alimentació perquè la nostra dieta sigui realment sana.

QUÈ EN SAPS JA? Els aliments contenen nutrients, que ens donen energia, ens proporcionen materials i ens ajuden a estar sans. Digues quins són els nutrients que contenen els aliments i què ens aporta cada un. Cada aliment ens proporciona diferents nutrients. Indica quins nutrients ens aporten els aliments de la dreta.

31

Solucionari

LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • Si una persona menja massa i fa poc d’exercici físic, tendrà un pes excessiu i posarà en risc la seva salut. Es pot arribar a tenir obesitat.

tenim abundància de tot, podem malgastar i no valorar el que tenim, fins i tot la nostra pròpia salut. • La fotografia està feta a un gran mercat en què es venen fruites i verdures fresques. • Expressió oral. R. L.

• Si menjam massa poc perdrem pes i en aquest cas també posam en risc la nostra salut.

QUÈ EN SAPS JA?

• L’obesitat pot causar malalties i posar en perill la salut.

• Proteïnes, que aporten materials de construcció. Hidrats de carboni i greixos, que aporten energia. Vitamines i sals minerals, que són necessàries per estar sans.

• Estar desnodrit significa que no es tenen els nutrients necessaris per realitzar activitats, créixer i estar sa. • Hi ha més risc de patir de desnutrició als països més pobres perquè les persones no hi tenen els aliments necessaris, en quantitat i en qualitat. En canvi, als països més rics

• Pollastre i llet: proteïnes. Oli: greixos. Enciam: vitamines i sals minerals.

51

La dieta saludable

Propòsits

Dieta i salut

• Saber com és una dieta saludable.

La dieta és el conjunt de tots els aliments, incloent-hi els menjars i les begudes, que consumeix una persona normalment.

• Identificar els diferents grups en la roda dels aliments.

Més recursos Feis una degustació de pa. Reuniu amb l’ajuda de les famílies pa blanc, integral, de ségol, amb llavors, candial, amb anous, de blat de les Índies (per a celíacs)… Els alumnes tastaran els pans i els descriuran usant els sentits: aspecte, gust i aroma. Destacau que els aliments afegits al pa n’augmenten les característiques nutritives. Per exemple, un pa amb llavors de sèsam conté més calci.

Una dieta saludable és aquella que, pel tipus d’aliments que inclou i per la seva proporció, ens ajuda a estar sans.

Els aliments del grup 1 són els cereals i els seus derivats, com el pa, els brioixos i la pasta, i també les patates i el sucre. Són rics en hidrats de carboni i ens han d’aportar la major part de l’energia que utilitzam.

Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada. Una dieta suficient és la que ens aporta l’energia i els materials que necessitam, de manera que no siguin excessius ni insuficients. Una dieta equilibrada ens aporta la quantitat adequada de cada nutrient. A m és, la di eta sal uda bl e s ’ha d’a dap tar a l’edat, l’activitat física i l’estat de salut. La dieta és el conjunt d’aliments que consumeix una persona. La dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada.

Al mi g de la rod a es mostra la necessitat de beure molta aigua i fer exercici físic.

Els aliments del grup 5 són les verdures i els del grup 6 , les fruites. Aques ts al iment s ens apor ten vitamines, sals minerals i fibra. Són aliments molt saludables que han de formar part important de la dieta.

32

Per explicar És important cridar l’atenció dels alumnes sobre diversos as pectes de la roda: els colors (cada color agrupa determinats aliments) i la mida relativa dels diferents aliments. Duis mostres de llegums variats: ciurons, mongetes blanques, mongetes vermelles, faves, llenties… Destacau la importància d’incloure aquests aliments a la nostra dieta, ja que a més de proteïnes aporten altres nutrients. És millor optar per receptes amb verdures (pebre, carabassó, pastanaga…) i baixes en greix (sense xoriço, xulla…). Els alumnes aprendran i recordaran millor la informació si s’adonen que els grups estan col·locats segons el sentit de les agulles del rellotge. Es començarà a explicar pel grup 1, dalt a l’esquerra; els grups següents estan en l’ordre indicat.

52

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Identificar alguns aliments. Pot sorgir la dificultat d’identifi-

car alguns aliments com el peix, per exemple, les conserves com la tonyina en llauna, les porcions arrebossades, els fu mats i salaons… Perquè els alumnes siguin més conscients dels aliments que són peix, podeu mostrar fotografies per emparellar. Per exem ple, una llauna de verat oberta i un verat sencer sense cuinar.

4 Els aliments del grup 2 són rics en greix, com la margarina, la mantega, l’oli i la cansalada. També apor ten e nergi a.

Els aliments del grup 3 són la carn, el peix, els ous i els llegums. Són rics en proteïnes.

NOTES

La roda dels aliments La roda dels aliments és una eina que ens ajuda a tenir una dieta equilibrada. En aquesta roda es representen els sis grups d’aliments. Per utilitza r-la s’han de seguir les instruccions següents: Hem de consumir aliments de tots els grups, però més dels grups que ocupen més espai en la roda. Dins d’alguns grups hi ha aliments més petits. Són aquells dels quals no hem d’abusar. Al mig de la roda es representen dues coses molt importants: beure molta aigua i fer exercici. La roda dels aliments ens ajuda a aconseguir una dieta saludable.

Els aliments del grup 4 són la llet i els seus derivats, que ens aporten proteïnes i calci.

ACTIVITATS 1

Creus que ha de seguir la mateixa dieta un nin o una nina de la teva edat que una persona de 70 anys? Explica per què.

2

Observa la roda de l’alimentaci ó i respon. Quin grup d’aliments ocupa més espai en la roda? Què significa?

g è nc ia I n te l · li c ia l e s pa

Quins aliments s’hi dibuixen més petits? Per què?

33

PER AMPLIAR Beure aigua. Duis una gerra mesuradora a classe. Demanau als alumnes quants de tassons d’aigua beuen diàriament. Abocau dins de la gerra tants de tassons d’aigua com indiquin i mesurau-ne la quantitat final. Explicau que l’aigua és molt important a la dieta, ja que el cos està compost principalment per aigua. Tot i que els aliments en contenen, necessitem beure almenys un litre i mig d’aigua cada dia.

Educació en valors L’aigua potable és un bé escàs. Aprofitau l’ocasió per fomentar actituds d’estalvi d’aigua i de consum responsable. Per exemple, tancar l’aixeta mentre ens rentam les dents.

Solucionari 1

No, perquè les necessitats d’energia i nutrients són diferents. Un nin fa més exercici, es mou molt, necessita més energia. També està creixent, per això necessita més nutrients. Per exemple, proteïnes per als músculs i calci per als ossos en creixement.

2

• Hi ocupa més espai la zona de color verd, que té fruites i verdures. Això significa que són els aliments que hem de prendre en més quantitat. La fruita i la verdura han d’estar a la nostra dieta diària i diverses vegades cada dia. • Els aliments que s’hi dibuixen més petits són aquells dels quals no hem d’abusar. Per exemple, embotits de porc, mantega i brioixos.

53

Hàbits d’alimentació saludable

Propòsits

Ali ment s de cons um d iari

• Diferenciar els aliments de consum diari dels aliments de consum ocasional, i valorar la importància de repartir els aliments que prenem al llarg del dia.

Els cereals, el pa, la pasta i les patates són la nostra principal font d’energia, per això han d’estar presents en totes les menjades. Si és possible, convé consumir-los integrals.

Més recursos

També hem de prendre c ada dia llet, al menys dos tasso ns, que es poden reemplaçar per iogurt o formatge fresc.

A la pàgina web de «Marca España» hi ha disponible informació sobre l’oli d’oliva, la seva producció i propietats. Per trobar-hi l’article («El aceite de oliva: oro líquido»), s’escriu a un cercador d’Internet: marca España aceite de oliva.

La fruita no ha de faltar en l a nostra dieta. N’hem de prendre almenys tres peces cada dia. La verdura, tant cuinada com en ensalada, l’hem de prendre en el dinar i en el sopar.

Tampoc han de falt ar l es proteïne s, p rocedents d el peix , la carn, els ous o els llegums. És convenient alternar aquests productes per consumir-ne cada dia algun en el dinar i en el sopar. És necessari prendre tant peix com carn, i prendre més carn d’aviram, amb poc greix, que carns vermelles, amb més greix. 1

1

Diversos tipus de peix. Ell peix i és una font saludable l l de proteïnes.

Una petita quantitat d’oli, millor si és d’oliva, contribuirà a cobrir les nostres necessitats. Hem de prendre aliments variats que ens proporcionin tots els nutrients que necessitam.

Ali ment s de cons um o casi onal

Hi ha diversos tipus d’aliments que només s’han de consumir de tant en tant: Aliments amb molt de sucre, com llepolies, brioixos, pastissos, refrescs… 2 Aliments amb greix d’origen animal, com la cansalada, la mantega, les carns grasses, l’embotit, els formatges grassos o molt curats… A més, en general, és millor prendre productes frescs cuinats a casa que precuinats. És important reduir al màxim els aliments amb molt de sucre i molt de greix.

2

Alimen ts de consu m ocasional. Aques ts alilimen ts l hem de reservar per a els i i l ocasions especials.

34


Saber-ne més

Demanau als alumnes que anomenin els aliments que prenen cada dia, com el pa, el sucre, la llet, sucs, algunes fruites i verdures.

Les dietes i els costums alimentaris del món són molt variats. Explicau als alumnes que hi ha moltes dietes diferents al món, així com diferents costums alimentaris. Per exemple, en altres països europeus el berenar es pren molt de matí i és molt abundant, el dinar és cap a les dotze del migdia i se sopa a les set del capvespre per anar a dormir prest.

Per explicar Per explicar la importància de ser conscients del que menjam diàriament, explicau que el contingut de sucre de les begudes gasoses ensucrades és molt elevat. En molts casos és equivalent a unes quantes cullerades de sucre. Si pensam també en el sucre que prenem cada dia en la llet amb cacau, melmelades, postres, galetes, quètxup, cereals…, clarament veurem que es consumeix habitualment molt de sucre i això és molt perjudicial per a la salut.

54

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Un berenar saludable. Organitzau

un berenar saludable a l’escola. Podeu demanar als alumnes que hi col·laborin duent taronges per fer suc, fruites, pa per a torrades, cacau, llet, oli

4 NOTES

Les menjades diàries Es recomana repartir els aliments en cinc menjades . El berenar és una menjada molt important perquè ens aporta l’energia que necessitam per fer les activitats del matí. Un berenar saludable ha d’estar format per llet, fruita i una torrada o cereals. 3 En el berenar de mig matí i mitjan horabaixa és recomanable prendre un entrepà i fruita o llet. En el dinar i en el sopar s’han de prendre aliments variats. Convé prendre els aliments en cinc menjades: berenar, berenar de mig matí, dinar, berenar de mitjan horabaixa i sopa r. 3

La dieta mediterrània És la dieta tradicional pròpia d’alguns països que banya la mar Mediterrània, com Espanya o Itàlia. S’ha comprovat que aquesta dieta s’associa a una bona salut. Algunes ca racterí stiq ues de l a di eta medi terrània s ón: Consum elevat de productes vegetals: verdures, fruites, llegums, fruites seques… Consum de peix. Consum de pa i altres cereals. Ús d’oli d’oliva com a greix principal.

El desdejuni és una menjada molt important. Prendre un

bon desdejuni és la millor manera de començar el dia. TREBALLA AMB LA IMATGE

Quins aliments componen el berenar de la nina? Canviaries alguna cosa en aquest berenar? Per què?

La dieta mediterrània és molt saludable.

ACTIV ITATS 1

Indica quin aliment de cada parell és més saludable i per què.

2

Per què el berenar és tan important? Quins aliments hauria de contenir?

3

USA LES TIC. Informa’t sobre com s’obté l’oli d’oliva.

35

i melmelades de diferents gusts. També necessitarem una espremedora, tassons, plats, coberts, una torradora i, si és possible, un recipient per escalfar-hi la llet.

Solucionari 1

Competències Competència digital. Animau-los a cercar dades i imatges. Aquestes darreres serviran per entendre millor el procés d’obtenció de l’oli d’oliva.

Treballa amb la imatge • Pa amb oli, llet i fruita.

És més saludable el pa que el brioix, perquè aquest con té molt de greix i sucre. És més saludable el peix que la carn, perquè aquesta conté més greix. És més saludable l’oli que la mantega, perquè aquesta és greix d’origen ani mal, que s’ha de consumir esporàdicament.

2

El berenar és una menjada molt important perquè ens aporta l’energia que necessitam per realitzar les activitats del matí. Un berenar saludable ha d’estar format per llet, fruita i una torrada o cereals.

3 Usa les TIC.

R. L. Podríeu proposar que triïn entre ex -

pressar la informació de forma escrita o gràfica.

• R. M. És un berenar sa.

55

SABER FER

Propòsits

Elaborar una dieta saludable

• Elaborar una dieta saludable per a una setmana.

En aquest tema has après moltes coses que t’ajuden a dur una dieta saludable. Per demostrar que ho has après, dissenyaràs una dieta saludable per a una setmana completa. Hi has d’aplicar el que has après en aquesta unitat i aconseguir que inclogui aliments tan variats com sigui possible.

Més recursos A la pàgina web de «Marca España» hi ha un interessant article que es titula: «Los alimentos estrella en la cocina española». Per trobar-lo s’ha d’escriure a un cercador d’Internet el títol d’aquest article.

Reuneix la informació. 1

Repassa la unitat i escriu totes les recomanacions que s’hi donen per aconseguir una dieta saludable.

Per exemple: Hem de prendre verdura en el dinar i en el sopar. Estudia un exemple.

Aquesta di eta per a un dia és un exemple de dieta saludable.

NOTES

Berenar: un tassó de llet, una torrada amb un rajolí d’oli d’oliva i un suc de

taronja. Berenar de mig matí: un entrepà de pernil cuit i un plàtan. Dinar: puré de verdures, pollastre a la planxa amb patates fregides i pinya natural. Berenar de mitjan horabaixa: una poma i un tassó de llet. Sopar: ensalada d’enciam, tomàtiga i blat de les Índies, filet de peix empanat

i un iogurt.

2

Respon a les preguntes.

Quantes peces de fruita es prenen? Quantes racions de llet o derivats? Demostra que ho saps fer.

g è nc ia I n te l · li te m à t ica ma log ico

3

Dibuixa en un full gran de paper una taula amb les menjades diàries i els dies d’una setmana.

4

Completa els quadres de la taula amb totes les menjades de la setmana.

Si vols, pots omplir les menjades del dilluns amb les de l’exemple anterior. 36

de la que conté menys greix, com la de indiot. S’ha d’incloure a la dieta una petita quantitat d’oli, millor si és d’oliva. S’ha de reduir al màxim els aliments amb molt de sucre i molt de greix. Hem de prendre productes frescs cuinats a casa. S’han de repartir els aliments diaris en cinc menjades: berenar, esmorzar, dinar, bereneta i sopar. És bo seguir una dieta mediterrània.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Els

alumnes apliquen els coneixements teòrics adquirits al llarg de la unitat a un cas concret que servirà de síntesi, repàs i aplicació dels coneixements adquirits.

Solucionari 1

56

R. M. Hem de prendre aliments de tots els grups, però més dels grups que ocupen més espai a la roda. No hem d’abusar dels aliments que s’hi mostren més petits. S’ha de beure molta aigua. Si és possible, menjarem pa integral. Hem de prendre cada dia llet, almenys dos tassons, que es poden reemplaçar per iogurt o formatge fresc. S’ha de menjar peix i carn, aquesta en menys quantitat i

2

Es prenen quatre peces de fruita: suc de taronja, plàtan, pinya natural i poma. Es prenen tres racions de llet o derivats: un tassó de llet a berenar i un altre a la bereneta i un iogurt al sopar.

3

R. L.

4

R. L.

4


Propòsits




petits - aliments - exercici - roda - grups mediterrània - grans - aigua - cinc - equilibrada

La dieta és el conjunt de tots els persona. Una dieta saludable és

que consumeix una i suficient.

NOTES

Per tenir una dieta saludable podem usar la dels aliments. Hem de prendre aliments de tots els , però més dels grups més , i hem d’evitar els aliments que s’hi dibuixen més . A més, és important beure molta i fer físic. És convenient prendre els aliments repartits en menjades diàries. La dieta 2

és molt saludable.

Fes i completa en el quadern una taula de la roda dels aliments d’acord amb el model següent. Grup

Color

Alim ents de m ida gran

Alim ents de m ida petita

1 2 3

PER PENSAR. Proposa una dieta d’un dia per a un esportista i una

altra per a un nin de la teva edat, i explica per què les has triades així. Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A.

Cerca a Internet o en algun llibre de pintura què és un bodegó i observa’n exemples. Després, dibuixa un bodegó amb diversos aliments.

B.

La piràmide dels aliments és semblant a la roda dels aliments. Cerca informació sobre la piràmide i explica-la a la resta de la classe.

C.

Escriu una carta dirigida al president del Govern perquè ajudi un país pobre a fi que no hi faltin aliments i no hi hagi infants ni adults que patesquin de desnutrició.

Intel·ligència lingüí stica 37

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat cada alumne mostra el tipus de tas ca que li resulta més fàcil: expressió artística, cerca a Internet i expressió escrita. Aprofitau l’ocasió per valorar aquestes ca pacitats personals.


coneixements. Ajudau-los a reconèixer el valor que tenen els resums per aprendre. Iniciativa i actitud emprenedora. Els alumnes desenvolu-

pen la capacitat de triar entre diverses opcions i tenen l’opor tunitat de provar nous camins i idees.

Solucionari 1 Resum. …aliments… equilibrada / … roda … grups …

grans … petits … aigua… exercici / … cinc / … mediterrània. 2 Grup 1. Color groc. Aliments de mida gran (Mg): pa, pa-

tates i pasta. Aliments de mida petita (Mx): brioixeria, su cre i llepolies. / Grup 2. Color groc. Mg: oli d’oliva. Mx: xu lla i mantega. / Grup 3. Color vermell. Mg: pollastre, peix, ous i llegums. Mx: embotits. / Grup 4. Color vermell. Mg: llet i iogurt. Mx: formatge. / Grup 5. Color verd. Mg: fruites com el meló. Mx: no n’hi ha. / Grup 6. Color verd. Mg: verdures com l’enciam. Mx: no n’hi ha. 3 Per pensar. R. L.

57

5

La nostra salut


Els hàbits saludables: la postura, l’exercici físic i la higiene.

•

L’oci i el descans.

•

Columna vertebral, agilitat, postures.

SABER

VOCABULARI

Higiene, càries.

•

Oci, videojocs.

•

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

•

•

•

Lectura i comprensió d’un text sobre els canvis tecnològics del cine.

Exposició de la pel·lícula preferida.

Escriptura de la invitació a una festa de disfresses per als amics.

SABER FER •


•


•

TASCA FINAL

58

FORMACIÓ EN VALORS

Descripció de les activitats de persones en el seu temps d’oci.

Resum de la unitat.

Planificar l’oci.

•

•

SABER SER

Observació de les postures correctes i incorrectes per a l’esquena.

•

Reconeixement de la importància de tenir hàbits de vida saludables. Comprensió de la necessitat de gaudir de temps d’oci i de descansar quan és necessari.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•



•


MATERIAL D’AULA


•


Natural Science 3



Hàbits saludables


Programa bilingüe.

•

Dieta saludable

Oci i descans

Postures adequades

Exercici físic






•

•


•



ES0000000002441 538627_La inaHabitossaludables-1.-Cubierta_16866.indd 1

08/08/2014 11:57:35


Octubre

Novembre

Desembre

59

Propòsits

5

La nostra salut

• Conèixer, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, alguns dels canvis tecnològics del cine. • Activar els coneixements previs.

Més recursos A la pàgina web de la Creu Roja hi ha un joc interactiu sobre els primers auxilis per a totes les edats. Per cercar el joc escriviu a un cercador: joc interactiu, primers auxilis, Creu Roja.

Com la vida mateixa

Quan es va inventar el cine es va obrir un gran camp per a les activitats d’oci. Les primeres pel·lícules eren en blanc i negre i no tenien so. S’hi havien d’incloure rètols per saber què deien els personatges. El pas següent va ser aconseguir pel·lícules sonores, perquè se sentissin les converses i els sons que acompanyaven l’acció. Més tard, arribà el cine en color. Actualment les imatges creades per ordinador semblen objectes i personatges reals, i les imatges en tres dimensions sembla que surtin de la pantalla i cobrin vida: si hi ha un astronauta flotant en l’espai, flotam amb ell o, si vola un drac, és com si anàssim muntats al seu llom. Per això, el cine és una de les principals activitats d’oci. 38

Coneixements i experiències prèvies Conversau a classe sobre alguna vegada que hagin anat al cine a veure una pel·lícula. Que expliquin amb qui hi varen anar i de què va tractar la pel·lícula.

Suggeriments sobre la lectura Deixau que els alumnes parlin de les pel·lícules que han vist al cine o que veuen a casa.

Per explicar Guiau l’observació de la fotografia de l’inici de la unitat. Hi podem veure una pantalla d’un programa de disseny gràfic en què s’està creant la imatge d’una cara. Aquest tipus de pro -

60

grames són els que s’utilitzen per fer les pel·lícules dissenyades per ordinador.

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han après. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes tenen present que la dieta alimentària que segueixen és molt important per estar sans. També han de conèixer la roda d’aliments que ens ajuda a planificar una dieta saludable.


NOTES

Com eren les primeres pel·lícules de cine? Com se sabia el que deien els personatges? Escriu en l’ordre correcte: tres dimensions - pel·lícules sonores pel·lícules en color - pel·lícules mudes Què vol dir que una pel·lícula és en tres dimensions? Explica què mostra la fotografia de l’esquerra. EXPRESSIÓ ORAL. Fes un resum de la teva pel·lícula favorita sense contar-ne el final.


Planificar l’oci Al fi nal d e la unit at sa bràs plan ific ar le s tev es ac tivit ats d’oci perquè siguin variades. Abans , apre ndràs com s ón d ’impo rtant s per a la salut la postura, l’exercici físic i la higiene personal, així com l’oci i el descans.

QUÈ EN SAPS JA? La dieta és molt important per estar sans. Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada. Què vol dir que una dieta és suficient i equilibrada? La roda dels aliments ens ajuda a planificar una dieta saludable. Digues quins aliments de la dreta hem de prendre només ocasionalment i dels quals no hem d’abusar.

39

Educació en valors

Al llarg de la unitat s’aniran veient alguns aspectes dels hàbits de salut i higiene. Remarcau especialment la importància d’una dieta sana per a la nostra salut. És important establir les bases per al desenvolupament d’hàbits saludables i la prevenció de malalties en el futur dels alumnes.

• Pel·lícules mudes. Pel·lícules sonores. Pel·lícules en color.

Tres dimensions. • Les imatges de les pel·lícules en tres dimensions sembla

que surten de la pantalla. • A la fotografia observam una pantalla d’un programa de

disseny per ordinador en què es crea la imatge d’una cara. • Expressió oral. R. L.

Solucionari

QUÈ EN SAPS JA?


• Que en la dieta estan inclosos tots els nutrients que neces-

• Eren en blanc i negre i no tenien so. Se sabia què deien els

personatges perquè hi havia rètols amb els diàlegs.

sitam i en la proporció justa. • Hem de prendre ocasionalment xulla, patates fregides i

pastissos.

61

La salut: hàbits saludables Propòsits •

Conèixer els hàbits de vida saludable i els beneficis que generen a les persones.

Més recursos L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és l’organisme internacional que s’encarrega de vetlar per la salut de tots els pobles del món i de manera especial per la salut dels nins. Cercau informació a Internet dels programes de la salut de la infància que du a terme aquesta organització.

Ja saps que per créixer sans i forts ens hem d’alimentar bé, però hi ha altres hàbits que ens ajuden a mantenir la salut: cuidar la postura, fer exercici, tenir una bona higiene i dedicar temps a l’oci i al descans.

La importància de la postura L’esquena la sosté una part de l’esquelet, la columna vertebral. Alguns moviments o postures incorrectes són perjudicials per a la columna i poden provocar lesions. Les lesions de la columna poden causar dolor d’esquena i poden ser origen de deformacions. Per això, és necessari cuidar la po stura. Quan estam asseguts, drets i caminant, hem de tenir l’ esquena recta. 1 També és important no carregar molt de pes, ni als braços ni a l’esquena. Per aquesta raó, només hem de dur a la motxilla els llibres que necessitarem. Hem de cuidar la nostra postura per evitar danyar-nos l’esquena.

L’exercici físi c Practicar exercici és divertit i molt bo per a la salut. L’exercici aporta molts beneficis: Enforteix els ossos i els músculs. És bo per al cor i els pulmons. Ajuda a relaxar-se i a dormir bé. Augmenta l’agilitat, l’elasticitat, la força i la resistència.

1

Ajuda a mantenir el pes adequat.

Postures correctes i incorrectes per a l’esquena.

Ensenya moltes coses, com ara orientar-se, respirar bé, mantenir l’equilibri... A més, practicar un esport d’equip ap orta altres be neficis, ja que ajuda a ser sociable, a treballar en grup i a respectar les normes. L’exercici físic apo rta molts beneficis per a la salut co rporal i mental.


Escriu una oració per descriure com són les quatre postures correctes que es mostren en els dibuixos.

40

Saber-ne més El nostre cos ens permet adoptar postures molt variades, però n’hi ha d’altres que són impossibles. Proposau als nins realitzar aquestes postures perquè comprovin que no les poden realitzar. •

•

62

Besar-se el colze: Demanau als nins que intentin arribar amb la boca fins al colze. No val fer trampa i besar la part interna del braç. Engolir i respirar: El cos és molt intel·ligent i manté separades les funcions de respirar i d’engolir per evitar que ens ofeguem. Feis que ho comprovin: han d’intentar aspirar aire al mateix temps que engulin saliva i veuran que no és possible.

•

Dits aferrats: Demanau als alumnes que pressionin amb els palmells de les mans damunt el pupitre. Després, han de doblegar els dos dits cor de manera que les dues primeres falanges d’aquests dits pressionin contra la taula. Després han d’intentar separar els dits anulars.

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Rentar-se les dents. La

il·lustració del requadre «Comprendre millor» representa els moviments que s’han de fer amb el raspall per rentar-se les dents. Verificau que els nins entenen aquestes imatges. Primerament es raspalla la part de davant les dents. En vertical, des de la geniva fins a la vora de la dent i no d’un costat a l’altre. En segon lloc es raspallen les super-

5 La higiene

NOTES

La higiene és la neteja del nostre cos. És important per evitar malalties i, per tant, tenir bona salut. Entre les mesures d’higiene destaquen aquestes: Dutxar-se cada dia. Rentar-se les mans amb sabó després d’anar al lavabo o de jugar amb la mascota, abans de menjar i sempre que estiguin brutes. Raspallar-se les dents. Rentar bé els aliments que menjam crus, com les fruites o les verdures. 2

2

L’ensalada és molt

s’ha de rentar molt bé la verdura. saludable. Però

La higiene ens ajuda a evitar malalties.

COMPRENDRE MILLOR

La neteja de les dents

1

2

Raspallar-se les dents després de les menjades és fonamental per estar sans, ja que quan s’acumulen restes de menjar entre les dents s’hi pot formar càries. La càries destrueix la dent a poc a poc, però es pot prevenir amb una bona higiene. Per raspallar-se les dents s’ha d’usar una pasta dentífrica amb fluor, fer els moviments adequats i estar-s’hi devers dos minuts. A més de les dents, també s’ha de fer neta la llengua.

3

4

ACTIVITATS 1

Per què és important tenir una postura correcta? Creus que hauries de millorar res en la teva postura?

2

Indica quins beneficis aporta l’exercici físic. Quin d’aquests beneficis et sembla més important?

3

PREN LA INICIATIVA. En aquestes pàgines s’expliquen

molts hàbits de comportament saludables.

Quins d’aquests hàbits apliques? Quins no apliques i hauries, per tant, de començar a realitzar?

g è nc ia I n te l · li r so na l e i n t ra p

fícies dels queixals. En tercer lloc es raspallen la part de darrere les dents. Per acabar, es raspalla també la llengua.

41

Treballa amb la imatge • R. M. Quan em faig les dents netes tenc l’esquena recta.

La motxilla la duc ben subjecta a l’esquena. Sec amb l’esquena recta recolzada al respatler de la cadira. Aixec caixes de terra mantenint l’esquena recta.

Activitats del llibre de l’alumne Després de realitzar l’activitat 3, proposau als nins que analitzin també els hàbits que no són tan saludables, com mirar massa la televisió, menjar molts de dolços, no menjar peix, no menjar verdures, no dormir prou hores... Demanau-los que observin la llista i que pensin què fan bé i què fan malament per a la seva salut. Després, han de dir quins dels mals hàbits podrien reduir o eliminar dels seus costums. Han d’elaborar una carta en què es comprometin a fer alguns canvis en aquests mals hàbits.

Solucionari 1 2

Per evitar lesions en la columna vertebral. R. L.

Enforteix els ossos i els músculs. És bo per al cor. Ajuda a dormir bé. Augmenta l’agilitat, elasticitat i resistència. Ajuda a mantenir el pes adequat, ensenya a orientar-se, a mantenir l’equilibri… R. L.

3

Pren la iniciativa. R.

L.

63

L’oci i el descans

Propòsits • Valorar el temps d’oci com un moment per compartir i gaudir amb altres nins, d’aprendre els uns dels altres i de fomentar la unió en la família.

Previsió de dificultats Realitzau una anàlisi crítica sobre les activitats d’oci i descans i proposau potenciar les que repercuteixen positivament en la salut corporal i mental.

La jornada està plena d’activitats: l’escola, els deures, l’esport... Però també feim altres activitats que simplement ens agraden i ens diverteixen. A més, hem de tenir temps per descansar i recuperar forces.

L’oci L’oci és el temps lliure. Les activitats d’oci són aquelles que es realitzen per gust i com a diversió. Per créixer sans i feliços hem de deixar temps per a l’oci. Es poden dur a terme moltes activitats d’oci diferents; algunes tots sols i altres, amb amics o amb la família. Les activitats amb amics ajuden a comunicar-se, a conèixer altres nins i nines i a aprendre els uns dels altres. Gaudir de l’oci en família ajuda a estar units. Amb la família es fan excursions, es va al cine, a un museu o se celebren festes d’aniversari. 1 També es pot gaudir del temps lliure sense estar acompa nyat, és a dir, tots sols; per exemple, llegint un llibre, dibuixant o fent manualitats.

L’oci en la naturalesa ajuda a aprendre coses sobre animals, plantes, roques, paisatges… A més, es respira aire pur i es fa exercici. 1


Què fan les persones de la foto de la dreta? I les persones de la foto de l’esquerra?

Les activitats culturals, com anar al teatre, visitar museus o exposicions i visitar pobles i ciutats, són molt educatives.

Alguns exem ples d’oci en f amília .

El temps d’oci és el temps que ded icam a activitats que ens agraden i diverteixen.

42


Educació cívica

Feis una posada en comú a classe perquè els alumnes refle xionin sobre les activitats que fan durant el temps lliure. De manau: Quins esport practiques sovint? Quines són les coses que t’agrada fer quan ets a ca teva? T’agrada anar d’excur sió? I visitar museus? T’agrada llegir?

Comentau amb els alumnes la importància de respectar i mantenir nets els llocs que visiten, sigui a la naturalesa, sigui a les ciutats. No han de deixar bosses, papers o pots ni alte rar cap element del lloc que visiten.

Activitats del llibre de l’alumne Altres activitats PER AMPLIAR

És una activitat d’oci i una de les millors maneres d’entrar en contacte amb altres costums diferents dels nos tres i de valorar així tant les tradicions, com els paisatges d’al tres comunitats o d’altres països. Demanau que diguin si han fet turisme alguna vegada. El turisme.

64

A l’activitat 2, ajudau els alumnes a calcular el nombre d’ho res que dormen diàriament. Calcularan primer les hores des que es fiquen al llit fins a les 12.00 de la nit. A continuació, el nombre d’hores des de les 12.00 fins que s’aixequen. Final ment, que sumin aquestes dues xifres. Si el total no arriba a 10 hores, hauran d’augmentar el nombre d’hores de son.

5

NOTES

L’oci electrònic Una forma de gaudir de l’oci és jugar amb consoles i altres màquines electròniques. Aquesta activitat pot ocupar part del temps d’oci, perquè els videojocs són molt divertits. A més, alguns són educatius. Aix ò no obs tan t, a que st t ipu s d ’ent rete nim ent pot sup osar un problema quan és l’única forma d’oci o la principal, ja que no fomenta el contacte amb altres persones ni l’exercici físic. Els videojocs poden ser u na bona activitat, però no han d’ocupar tot el temps d’oci.

El son Dormir bé ajuda a recuperar-se del cansament diari i ens prepara per començar un nou dia plens d’energia.

SABER MÉS

Per què dormim? Dormir és imprescindible: ningú pot viure sense dormir. Així i tot , enc ara qu e sem bli mentida, els científics no han trobat una explicació a la pregunta de per què hem de dormir. Què passa quan do rmim? Què són els somnis? Encara són preguntes sense resposta.

Al gú qu e dor m bé es tro ba de sca nsa t i pl e d’ ene rgi a per afrontar el nou dia. Per contra, una persona que dormi poc estarà de mal humor i fatigada. Fins i tot és més fàcil que caigui malalta. Segons l’edat, s’han de dormir més o menys hores. A l a teva edat, és convenient dormir devers deu hores cada dia. Convé dormir deu hores diàries per començar la jornada amb energia.

ACTIVITATS

g è nc ia I n te l · li r so na l e i n te r p

1

Quines activitats t’agrada fer amb els amics i amigues? Per què t’agrada estar amb ells?

2

Quantes hores dorms normalment? Són suficients?

Explica què passa quan es dorm menys hores de les necessàries. 3

EXPRESSIÓ ESCRITA. Imagina que organitzes una festa de disfresses. Escriu una nota per convidar-hi les amistats.

43

Per explicar Insistiu en el bon ús de la tecnologia i de l’oci electrònic. Han de reflexionar sobre com afecta la salut (vista, postura, etc.) el fet de passar diverses hores davant l’ordinador. També podeu parlar sobre quines altres activitats poden realitzar que resultin igual d’interessants.

Saber més El son és un estat de repòs uniforme de l’organisme no solament per a les persones sinó també per als animals. Alguns animals, com la ratapinyada o el lleó, dormen la major part del dia, fins a denou hores, i altres, com la girafa, tan sols dormen dues hores cada dia. En canvi, les balenes i els dofins han d’estar sempre desperts, ja que necessiten sortir a la superfí-

cie per respirar i ho han de fer de forma conscient; però sí que descansen i deixen en repòs una part del cervell mentre neden molt lentament. I d’altra banda, els cavalls, les ànneres i les ovelles són capaços de dormir drets.

Treballa amb la imatge • Les persones de la fotografia de la dreta es disposen a fer una passejada amb barca i les de l’esquerra fan senderisme per la muntanya.

Solucionari 1 3

i

2

R. L.


65

SABER FER

Propòsits

Planificar l’oci

• Planificar bé el temps d’oci.

DILLUNS: Veig la tele una hora. Jug amb la consola una hora.

Els pares de na Begonya li han demanat què li ve de gust fer el cap de setmana. A ella li agradaria fer un munt de coses. Ajuda -la a tri ar ac tivit ats d ’oci . Abans , fi xa’t e n el que h a apu ntat sobre el seu temps d’oci durant tota la setmana.

Més recursos Proposau als nins recollir informació sobre les activitats d’oci de la seva localitat o comunitat. Poden ser esportives, culturals, educatives, etc. Que proposin entre tots un pla per realitzar una activitat en grup un cap de setmana.

DIMARTS: Jug a futbol una hora. Llegesc una hora. DIMECRES: Jug al parc amb els amics dues hores. Llegesc mitja hora. DIJOUS: Munt en bici amb el pare una hora. Jug al parc una hora.

Classifica les activitats. 1

Completa una taula amb les activitats que ha fet na Begonya durant la setmana. Usa com a model aquesta taula. Esportives

Culturals

Altres

NOTES 2

Calcula quant de temps ha dedicat a cada tipus d’activitat durant la setmana.

Ajuda -la a tr iar. 3

Aquestes són algunes de les coses que li agradaria fer a na Begonya. Caminar per la muntanya.

Anar al c ine.

Visi tar un m useu .

Digues quina d’aquestes activitats li aconsellaries fer i explica per què. 4

Recorda les activitats d’oci que fas durant la setmana i fes una llista com la de na Begonya. Després fes un pla per al cap de setmana de manera que tenguis un oci variat.

44

Coneixements i experiències prèvies Recordau als nins que la pràctica d’esport és, a més d’un hàbit que ens ajuda a mantenir-nos en forma i sans, una diversió del nostre temps d’oci. Podeu començar parlant d’alguns esportistes famosos, però després aclariu que hi ha nombrosos esports i per practicar-los no s’ha de ser un gran atleta. Motivau els nins a pensar quins esports practiquen i quins els agradaria practicar. Podeu començar fent un repàs als esports que es practiquen al mateix centre escolar, i després, finalment, podeu fer referència a altres activitats físiques alternatives, com el ball, el senderisme, o anar al cine, entre d’altres.

66

Solucionari 1

• Esportives: jugar a futbol, muntar en bici. • Culturals: mirar la televisió, llegir. • Altres: jugar amb la consola, jugar al parc amb els amics.

2

Jugar a futbol: una hora; muntar en bici: una hora; mirar la televisió: una hora; llegir: una hora i mitja; jugar amb la consola: una hora; jugar al parc: tres hores.

3

R.M. Caminar per la muntanya és un exercici molt sa que ens ajuda a relaxar-nos perquè estam en contacte amb la naturalesa. Anar al cine és una activitat molt aconsellable perquè es poden veure pel·lícules molt bones amb les quals passar una estona divertida. Visitar un museu és

5


Propòsits




educatives - oci - beneficis - deu - exercici hàbits - neteja - esquena

Per créixer sans convé tenir uns saludables: una alimentació sana, físic, una bona higiene i ded ica r te mp s a l’ i al desca ns.

NOTES

Hem de cuidar la postura per evitar molèsties a l’ . L’exercici físic aporta molts i la ment. La higiene és la

per al cos

del nostre cos.

Les activitats d’oci poden ser divertides i Convé dormir devers

.

hores cada dia.

2

Explica què pots fer per evitar les càries.

3

Imagina que un amic teu dedica tot el temps lliure a mirar la televisió. Explica què li diries per convèncer-lo que faci altres activitats.

4

PER A PENSAR. Escriu en el quadern dos comportaments que siguin

saludables i dos més que no ho siguin i explica per què. Exemple: És saludable practicar algun esport perquè s’enforteixen

els ossos i els músculs i es prevenen malalties.

Intel·ligència espacial Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Cerca informació sobre el teu esport

favorit i explica a la resta de la classe com s’hi juga i quines regles té. B. Fes un dibuix en què surtis amb els amics

practicant alguna activitat d’oci. C. Quan dormim tenim somnis. Escriu un somni que recordis.

Si no en recordes cap, escriu-ne un que t’agradaria tenir. 45

una activitat educativa que ens permet conèixer noves coses i ens ajuda a valorar les obres d’art.

Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumne desenvolupa la

capacitat de triar entre diverses opcions.

4 R. L. Poden fer aquesta activitat en grups.

Solucionari Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat cada alumne mostra el model de tasca que li resulta més interessant.


coneixements i ajuda a reconèixer el valor que tenen els resums per aprendre. Aquesta activitat els ajuda a fer una síntesi dels conceptes adquirits a la unitat.

1 Resum. … hàbits … exercici… oci / … esquena / … be-

neficis / …neteja / … educatives. /…deu. 2 Per evitar les càries s’ha de tenir una higiene bucal cor-

recta, rentant-se les dents després de menjar i visitant el dentista almenys una vegada l’any. 3 R. M. Li diria que dedicar tot el temps d’oci a mirar la te-

levisió no és saludable perquè s’ha de passar temps a l’aire lliure, i practicar algun esport o fer exercici té molts beneficis per a la salut. 4 Per pensar. R. L.

67

POSA’T A PROVA

Propòsits

Repassa el vocabulari

• Repassar el contingut contingut de les unitats 1 a 5 del llibre a partir del repàs de vocabulari i del test d’autoavaluació.

Adolescència. Etapa en què les persones es transformen i passen d’infants a adults. Ancianitat. Etapa de la vida en què es va perdent força i agilitat, però es té molta experiència.

Previsió de dificultats La dificultat principal de la pàgina d’activitats és que l’alumne recordi el contingut que ha estudiat a les unitats 1 a 5.

Dieta. Conjunt d’aliments que pren una persona. Edat adulta. Etapa en què es deixa de créixer i s’està preparat per tenir fills. Greixos. Nutrients que ens proporcionen molta energia. Es troben en l’oli, la mantega, la cansalada, els embotits… Hidrats de carboni. Nutrients que ens proporcionen energia. Es troben en els aliments dolços, les patates i els cereals.

Tot allò que està relacionat Higiene. Tot amb la neteja i la cura personal. Infància. Primera etapa de la vida, en què es creix i s’aprèn molt. Melanina. Substància de la pell que ens protegeix del sol i fa que es torni fosca.

1

Nutrició. Consisteix a obtenir dels aliments energia i materials. Nutrients. Components dels aliments que ens resultin útils. Oci. Qualsevol activitat que es realitza en el temps lliure per gust o diversió. Proteïnes. Nutrients que ens proporcionen materials. Es troben en la carn, el peix, els ous, la llet i els llegums. Relació. Consisteix a rebre informació de l’entorn i respondre-hi de forma adequada. Reproducció. Consisteix a tenir fills, que s’assemblen als pares. Roda dels aliments. Eina que serveix per dissenyar una dieta saludable. Vitamines i sals minerals. Nutrients que ens ajuden a estar sans. Són abundants en les fruites i les verdures.

Les funcions vitals són la nutrició, la relació i la reproducció.

Amb q uina o qui nes d ’aqu estes funcions té relació la fotografia de la dreta? Explica per què. 2

Fes una llista de tots els nutrients nutrients que ens aporten els aliments.

46

Competències Comunicació lingüística. L’ampliació del vocabulari propo sat en les activitats afavoreix i consolida la comprensió comprensió lecto ra i desenvolupa les habilitats de comunicació oral.

competència vin Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència culant els coneixements nous amb els que ja han après. L’au toavaluació mitjançant la resolució d’un test de vuit preguntes desenvolupa aquesta competència. Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per ser capaços de pensar com un metge s’ha de fer una aproxi mació al pensament científic que ens ajudi a aplicar els mèto des propis de la racionalitat científica.

68

Solucionari 1 • La funció funció de nutrició i la funció de de relació. relació.

• La funció de nutrició perquè perquè el nin s’alimenta i la funció de relació perquè el pare pare mira el nin, el té en braços i l i dóna el biberó. 2 Hidrats de carboni (pa, pasta, pasta, cereals, cereals, sucre, sucre, patates…). patates…).

Greixos (mantega, oli, xulla…). Proteïnes (carn, peix, ous, llegums…). Proteïnes i calci (llet i els seus derivats). Vitamines, sals minerals minerals i fibra (verdures (verdures i fruites).

PRIMER TRIMESTRE

NOTES

Comprova el que saps Copia en el quadern cada pregunta i la resposta correcta. 1

L’extremitat L’extremitat superior està formada per… a. braç, avantbraç i mà. b. cuixa, cama i peu. c. maluc, genoll i turmell.

2

La nutrició consisteix a… a. prendre aliments. b. obtenir materials i energia. c. captar informació de l’entorn

Són molt saludables i s’han de prendre cada dia… a. les carns vermelles. b. greixos com

6

la cansalada i la mantega. c. fruites i verdures. 7

És necessari rentar-se rentar-se les mans… a. després d’anar al lavabo. b. abans de colgar-nos. c. després de menjar.

8

Un nin de la teva edat ha de dormir… a. devers deu hores. b. devers vuit hores. c. més de dotze hores.

i respondre-hi adequadament.

L’adolescència és l’etapa… a. en què als nins els canvia

3

la veu.

b. en què més es creix. c. en què més s’aprèn. Els hidrats de carboni… a. són nutrients. b. són una part del cos. c. són d’origen animal.

4

En què has fallat?

Els nutrients que ens aporten materials de construcció són… a. les vitamines. b. els greixos. c. les proteïnes.

5

Comprova les respostes i corregeix les que no hagis encertat. Després explica en el quadern en què has de millorar i com ho faràs.

Pensa com un metge Ets un pediatre o una pediatra i a la teva consulta entra na Susanna, de vuit anys, amb son pare. T’expliquen que a na Susanna li fa mal l’esquena de tant en tant. A més, passa el dia cansada i li costa concentrar-se concentrar-se a l’escola. Abans de fer-li anàlisis i proves, creis que hauria de provar a canviar alguns dels seus hàbits. Què aconsellaries a na Susanna perquè no li faci mal l’esquena? I perquè no estigui cansada i es concentri millor? Aprofita l’ocasió per donar-li donar-li alguns consells sobre alimentació. alimentació. 47

COMPROVA EL QUE SAPS 1

a;

2

b;

3

a;

4

a;

5

c;

PENSA COM UN METGE 6

c;

7

a;

8

a.

• L’alumne ha de comprovar, comprovar, a partir del llibre de text, si ha respost a les preguntes correctament. • Una vegada corregit el test, test, ha de repassar repassar els continguts de les preguntes a les quals no ha respost correctament.

• R. M. Li diria que en seure, agafar pesos o caminar, caminar, posàs sempre l’esquena recta. • R. M. Li aconsellaria que que dormís 10 hores diàries. diàries. • R. M. Li diria que el berenar berenar és la menjada més important del dia, que no ha de sortir de casa sense haver berenat i que al llarg del dia ha de seguir una dieta sana i equilibrada, consumint tots els nutrients que necessita per poder realit zar les seves tasques quotidianes.

69

El meu projecte La primera part del projecte està dedicada a cercar informació sobre la llet, un dels principals productes que obtenim de les vaques. El teu equip i tu haureu de respondre a aquestes preguntes:

1. Quins nutrients conté la llet? 2. Quins altres aliments s’obtenen a partir de la llet? 3. Quanta llet heu de prendre cada dia? dia?

Cercau informació. Podeu cercar informació sobre el tema en els vostres llibres de text, en altres llibres i a Internet.

CERCA GUIADA A INTERNET

Com iniciar una cerca a Internet Localitza alguna d’aquestes icones al teu ordinador. Són els navegadors que et permeten entrar a la xarxa. Fes cli c dues vegades damunt la icona. Tecleja l’adreça d’un cercador. El més usat és Google: www www.google.es .google.es.. caixa de cerques

Com cercar informació Tecleja piràmide Tecleja piràmide d’alimentació en la caixa de cerques. A la zona superior, superior, prem Imatges. Imatges. Selecciona les imatges que et semblin més bones i fes-hi clic. S’ampliaran i podràs consultar les dades.

miniatures de les imatges

48

70

PRIMER TRIMESTRE

Posau en comú la informació i escriviu-la. Comparau les dades que heu obtengut per respondre cada pregunta. Arribau a un acord sobre la resposta més adequada a cada pregunta i anotau-les en els quaderns. No perdeu aquesta informació perquè la fareu servir més endavant. Com a resultat de la vostra investigació, haureu d’elaborar un document a l’ordinador usant un processador de texts i després exposar-lo a classe. Començarem a treballar en aquest document.

ÚS DEL PROCESSADOR DE TEXTS

Com obrir el processador de texts Vés a Inici ➜ Programes i cerca una d’aquestes dues icones:

Com posar un títol Els títols s’escriuen amb lletres grans i centrats a la pàgina. tipus de lletra text en negreta mida de lletra

text centrat

color de lletra

Com guardar un document És important guardar el document perquè el tenguis sempre disponible a l’ordinador. Fes clic en Guardar i escriu un nom per al teu document. Fes clic en el botó Guardar per finalitzar el procés.

lloc de l’ordinador on es guarda

nom del document 49

71

6

Els animals


•

SABER

•

VOCABULARI

Els animals i les funcions vitals. Tipus d’animals: vertebrats i invertebrats. Carnívors, herbívors, omnívors, carronyers, detritívors.

Ovípars, vivípars.

•

Vertebrats, invertebrats.

•

•

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

•

•

•

SABER FER


ÚS DE LES TIC TÈCNIQUES D’ESTUDI TASCA FINAL

•

•

72

FORMACIÓ EN VALORS

Exposició de llocs on puguin viure animals encara no descoberts. Narració d’un conte sobre la cerca d’un tresor submergit al fons marí. Reconeixement d’animals diferents i de la relació entre aquests. Observació i descripció de les característiques dels animals. Cerca d’informació sobre l’estrella de mar i la manera com es desplaça.

•

Esquema sobre els tipus d’animals.

•

Realitzar una fitxa d’un animal.

•

SABER SER

Lectura i comprensió d’un text sobre la gran varietat d’animals i la seva descripció.

•

Valoració de l’observació com a eina per conèixer la naturalesa. Respecte per tots els animals i desig de conèixer els que necessiten més protecció.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•



•


MATERIAL D’AULA

Caixa de jocs Dòmino d’animals.

•

Làmines •

Els animals vertebrats.

•

Els animals invertebrats.

Projecte del segon trimestre. ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE



Natural Science 3

Programa bilingüe.

•

Els animals invertebrats


Les esponges Són aquàtiques i viuen enganxades a les roques.


•

•


•


Tenen forma de sac i presenten porus pels quals filtren l’aigua.

Els equinoderms Són aquàtics. Tenen un esquelet de plaques davall la pell i molts presenten espines.

Les meduses

Els cucs

Els mol·luscs

Són aquàtiques.

N’hi ha de terrestres i d’aquàtics.

La majoria són aquàtics.

Tenen un cos gelatinós, amb forma de para-sol, i tentacles amb agullons verinosos.

Tenen el cos bla i allargat.

El cos és bla i sol estar protegit per una o diverses closques.

No tenen potes.

Els artròpodes N’hi ha d’aquàtics i de terrestres. Estan revestits d’una coberta dura articulada. Tenen potes, i alguns, antenes i a les.

ES0000000002441 538627_La inaani alesinvertebrados-1.- Cubierta_16865.indd 1

08/08/20157:59 4 11:


Gener

Febrer

Març

73

Propòsits

6

Els animals

• Conèixer, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, la gran varietat d’animals i la manera com els zoòlegs els descriuen. • Activar els coneixements previs.

Quants animals! Tigres, puces, cavalls, taràntules, salamandres, óssos, paons, abelles, truites, cocodrils… La llista és inacabable. Saps quants animals diferents habiten el n ostre planeta? T’atreviries a calcular-ho? Ni tan sols els científics que estudien els animals, els zoòlegs, en coneixen el nombre exacte. Des de fa centenars d’anys, els zoòlegs elaboren llistes en què recullen tots els animals que es coneixen. Se’ls assigna un nom i se’n fa una d escripció. Quan un científic descobreix algun animal que pensa que és desconegut, consulta les llistes per veure que, efectivament, ho és. A continuació, el descriu i li assigna un nom pel qual el coneixeran els altres científics. 50

Coneixements i experiències prèvies Conversau a classe sobre alguna vegada que hagin anat a un parc zoològic. Que expliquin amb qui hi varen anar i quins ani mals hi varen veure, i si tengueren l’oportunitat de veure’ls quan els cuidadors els donaven el menjar.

Suggeriments sobre la lectura Deixau que els alumnes parlin dels animals que coneixen o dels que els agraden. Normalment a aquesta edat els nins ja coneixen bastants animals i no deuen tenir cap problema a contar experiències relacionades amb animals. Demanau als alumnes sobre els animals que habiten a les Illes Balears, perquè els hagin vist o n’hagin sentit a parlar. Feis-ne una llista tan àmplia com sigui possible i apuntau-ne el nom a la pissar -

74

ra. A continuació, segons la freqüència amb què hagin estat vists pels alumnes, es poden classificar en tres grups: molt abundants, abundants i poc abundants.

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una l ectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han après. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes tenen present que els animals realitzen les funcions vitals com els al tres éssers vius.


NOTES

Es coneix el nombre d’animals diferents que hi ha al nostre planeta? Per què? Què és un zoòleg? Com sap un zoòleg que ha descobert un nou animal? Què et resulta més cridaner de la fotografia de la pàgina anterior? EXPRESSIÓ ORAL. Explica en quins llocs hauries de cercar si volguessis descobrir nous animals.

SABER FER TASCA FIN AL

Elaborar una fitxa d’un animal Al fi nal d e la unit at el abor aràs una f itxa descriptiva d’un animal on figurin les seves característiques més importants. Abans , apre ndràs com d uen a terme els animals les funcions vitals i coneixeràs alguns dels grups en què es classifiquen.

QUÈ EN SAPS JA? Els animals són éssers vius. Neixen, respiren, s’alimenten, poden tenir cries i moren. De què s’alimenten els lleons? I les zebres? Els animals que viuen a l’aigua s’anomenen aquàtics. Els que viuen en terra, terrestres. Digues tres animals aquàtics i tres animals terrestres.

51

Educació cívica Animau els alumnes a valorar la gran diversitat d’espècies animals que hi ha al nostre planeta i la importància de vetlar per la seva conservació. Alguns animals poden semblar més guapos que altres, però tots tenen la mateixa importància en l’equilibri de l’ecosistema en què es troben.

• Si l’animal no es troba en les llistes dels zoòlegs, significa que s’ha descobert un nou animal perquè fins aleshores no es coneixia. • Resulta cridaner que el tigre sigui a la neu, perquè normalment viu a la jungla o en llocs tropicals, però també pot viure a la taigà siberiana. • Expressió oral. R. L.

Solucionari

QUÈ EN SAPS JA?

LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • No es coneix el nombre d’animals perquè encara hi ha moltes regions del planeta per explorar.

• Els lleons s’alimenten d’altres animals, com gaseles o nyus, especialment de les cries, i les zebres s’alimenten de les herbes de les praderies.

• Un zoòleg és un científic que es dedica a l’estudi dels animals.

• R. M. Animals aquàtics: dofí, tauró, truita. Animals terrestres: cabirol, llebre, guineu.

75

Els animals i les funcions vitals

Propòsits • Conèixer les característiques principals relacionades amb les funcions vitals dels animals.

Previsió de dificultats Als alumnes els costa entendre que la funció de relació té la mateixa importància que la nutrició i la reproducció.

Els animals realitzen les funcions vitals, igual que la resta d’éssers vius. La forma en què les duen a terme serveix per classificar-los en diversos grups.

La nutrició dels animals


Mitjançant la funció de nutrició, els animals obtenen energia i materials de construcció. Amb aquesta finalitat, han de d’ingerir aliments, que procedeixen d’altres éssers vius. Segons la forma d’alimentar-se, els animals es divideixen en herbívors, carnívors, omnívors i detritívors.

Els animals carnívors s’alimenten d’altres animals. Per exemple, el llop, el tigre, les aranyes o les àguiles.

Per què du l’àguila un conill entre les urpes? Què creus que ha passat? Quants animals diferents hi reconeixes?

Els l carronyers són un tipus i de carnívors que s’alimenten li de cadàvers d’animals. i l Per exemple, l els l voltors l ii alguns l escarabats.

Els herbívors s’alimenten de plantes. Per exemple, el cérvol, l’ós panda o els llagosts. Els detritívors s’alimenten de les restes d’altres éssers vius, com la fullaraca. Per exemple, els cucs de terra o les someretes. Els omnívors mengen aliments tant d’origen animal com vegetal. Per exemple, el porc senglar, la rabosa o la gallina. 52

Coneixements i experiències prèvies Demanau als alumnes que duguin de ca seva fotografies d’animals. Elaborau per grups un mural en què es classifiquin els animals segons l’alimentació: carnívors, herbívors, omní vors, carronyers i detritívors. Deixau que els alumnes expressin lliurement la idea que tenen de com s’alimenten els animals de cada un d’aquests grups. Comprovau si saben reconèixer els animals de cada grup se gons l’alimentació.

Per explicar Per reforçar la idea de la importància de la funció de relació i de la interacció entre aquesta funció i la funció de nutrició, po -

76

deu realitzar les preguntes següents sobre els animals: Com fugen del perill? Com troben menjar? Com alimenten els pro genitors les cries? Com a síntesi del procés de relació utilitzau aquest esquema:

Òrgans dels sentits Rebre informació

Músculs →

Respondre a la informació

Mitjançant la funció de relació els animals recullen informació del que els envolta i hi responen amb moviments. Els animals obtenen informació gràcies als sentits; sobretot utilitzen la vis ta, l’oïda i l’olfacte. Per respondre a la informació que reben realitzen moviments mitjançant els músculs. La major part dels animals es poden desplaçar d’uns llocs a altres, però n’hi ha alguns que són i ncapaços de fer-ho, com les anemones, les esponges o els musclos.

6

La relació dels animals

NOTES

SABER MÉS

Els animals reben informació del medi que els envolta per mitjà dels òrgans dels sentits, que envien la informació al cervell perquè la interpreti i hi doni una resposta adequada per actuar. Algu ns se ntits dels anima ls só n di feren ts de ls qu e ten en e ls éssers humans. Els cans, per exemple, tenen un olfacte molt desenvolupat; els peixos reben informació de l’exterior gràcies a receptors situats a la pell, i els insectes tenen uns ulls composts molt sensibles als moviments.

Ojos composts compuestos Ulls Els s’anoEls ojos ulls dels queinsectes tenen els inmenen ojos compuestos sectes s’anomenen ulls perquè estan formats per nucomposts m e r o s o s o jperquè i t o s m é estan s pequeños. La i nformació que formats per nombrosos recibe cada un deLa ellos es ulls més petits. inforcombina en el cerebro de mació que rep cada un l’animal per a formar una d’aquests ullets es comimatge.

bina al cervell de l’animal per formar una imatge.

La reproducció dels animals La funció de reproducció permet que els animals tenguin descendència, és a dir, que nesquin nous ani mals semblants a ells. La major part dels animals tenen reproducció sexual, és a dir, es necessita la intervenció de dos éssers de diferent sexe, masculí i femení. Segons la forma de reproduir-se, els animals es divideixen en ovípars i vivípars. Ani mals oví pars . Són aquells les cries dels quals neixen d’un ou, com els ocells, els insectes i els peixos. Anim als viví pars . Les cries neixen del ventre de la mare, com els mamífers. Els animals realitzen les funcions vitals. Segons com duguin a terme la nutrició i la reproducció es classifiquen en diversos grups.

ACTIVITATS 1

Com es classifique n els animals segons l’alimentació?

2

Què passa si t’acostes a un ocell que s’ha posat en terra? Explica com passa.

3

EXPRESSIÓ ORAL. Organitzau un debat per discutir quin tipus d’animals tenen més avantatges: els animals ovípars o els vivípars.

g è nc ia l i l · l e t n I e r so na i n te r p

53

Altres activitats PER AMPLIAR La fauna de les Illes Balears. Utilitzau la pàgina web de la Fundació Biodiversitat per trobar informació sobre la fauna de la nostra Comunitat. Podeu seleccionar dues opcions: riquesa o distribució. En riquesa es visualitza el mapa d’Espanya i, fent clic en una zona en concret, s’obté informació sobre l’abundància de vertebrats. En distribució es visualitza el lloc on habita un animal introduint-ne el nom.

Treballa amb la imatge • R. M. L’àguila du entre les urpes un conill perquè l’ha caçat per menjar-se’l. L’àguila estava a l’aguait, ha vist un conill que estava desprevengut, aleshores s’hi ha llançat damunt

i l’ha atrapat amb les urpes. • Al dibuix es distingeixen aquestes espècies animals: àguila, conill, porc senglar, cérvol, voltors i someretes.

Solucionari 1

Els animals, segons l’alimentació, es classifiquen en: herbívors, carnívors, omnívors, detritívors i carronyers.

2

Si t’acostes a un ocell que està posat a terra, així que et veu aixeca el vol per fugir.

3

Expressió oral. R. L. Els alumnes han de debatre sobre els avantatges o inconvenients pel que fa a la supervivèn cia dels ovípars i dels vivípars.

77

Tipus d’animals Propòsits

Els animals vertebrats

• Diferenciar els cinc grans grups d’animals vertebrats i descriure’n les característiques.

Malgrat ser molt diferents els uns del s altres, tots els vertebrats tenen en comú les característiques següents:

• Conèixer les característiques més importants dels animals invertebrats.

tronc coa

Tenen un esquelet intern format per ossos . La peça central d’aquest esquelet és la columna vertebral. 1 columna vertebral

El seu cos es divideix en cap , tronc i coa . Del tronc surten les extremitats , que poden tenir forma de potes, aletes o ales, segons el medi en què es desplacen.

Més recursos L’estrella de mar és un animal invertebrat molt curiós, té un aspecte pacífic però en realitat és un depredador molt voraç. Les estrelles de mar s’alimenten de mol·luscs, que atrapen amb els braços. Una vegada atrapats, l’estrella treu fora el seu estómac, que envolta la presa i comença a digerir-la, i és capaç fins i tot de fer un forat a través de la closca del mol·lusc.

cap

Hi ha cinc grups de vertebrats: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos. 2

1

Parts del cos d’un vertebrat. La columna vertebral és una part fonamental de l’esquelet.

Els animals vertebrats són aquells que tenen ossos i columna vertebral. Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tronc i coa.

A

B

D

E

2

C

Els cinc grups de vertebrats. A. Peixos. B. Amfibis. C. Rèptils. D. Ocells. E. Mamífers.

54

Coneixements i experiències prèvies Comentau amb els alumnes que les característiques que diferencien els diversos grups estan molt relacionades amb l’adaptació al medi o al tipus d’alimentació. Comprovau si relacionen les característiques dels ocells amb l’adaptació al medi aeri: les ales, les plomes, els ossos buits…; o les característiques dels peixos o granots amb el medi aquàtic: les aletes del peix, les membranes interdigitals del granot…

Per explicar El terme esquelet fa referència al conjunt d’ossos que presenten els animals vertebrats però també es fa servir per a aquelles estructures que tenen els i nvertebrats i que realitzen funcions semblants, com les closques externes dels crancs o les

78

internes de les sípies. Després d’haver fet aquest aclariment, demanau als alumnes si són verdaderes o falses les afirmacions següents i per què: – Els animals vertebrats tenen esquelet format per ossos. – Els animals invertebrats no tenen esquelet. – Els animals invertebrats no tenen ossos.

Activitats del llibre de l’alumne Després de cercar informació sobre les estrelles de mar, proposau treballar sobre algun altre invertebrat. Per exemple, sobre les meduses; potser n’hauran vistes a la platja i possiblement alguna vegada els han picat. Que en descriguin les característiques, segons el record que en tenen.

6

a ig è nc i I n te l ·l a l is ta na t u r Els animals invertebrats Entre els invertebrats podem trobar animals molt diferents, com una formiga, un llimac o una esponja. 3 Tots el s in vert ebra ts t enen en c omú que no tenen ossos ni columna vertebral. A més, la majoria són ovípars.

Quin dels animals de les fotos no es desplaça? Observa la foto de la medusa i descriu-la.

A

B

Els animals invertebrats tenen diferents tipus d’extremitats: poden tenir potes, com els crancs; ales, com les papallones; o no tenir cap extremitat, com els cucs de terra. Alguns inverteb rats es protegeixen amb closques o petxines, com els caragols o les clòtxines.

NOTES


D

C

Els animals invertebrats són els que no tenen ossos ni columna vertebral. N’hi ha de molts de tipus diferents. La gran majoria són ovípars.

E

3

Exemples d’invertebrats. A. Esponja. B. Medusa. C. Crustaci. D. Mol·lusc. E. Cuc.

ACTIVITATS 1

Quina és la característi ca més important dels vertebrats?

2

Escriu tres exemples d’animals de cada grup de vertebrats.

3

Escriu el nom de tres animals vertebrats que siguin ovípars i de tres vertebrats que siguen vivípars.

4

Quins tipus d’extremitats diferents tenen els vertebrats i els invertebrats?

5

Posa exemples d’invertebrats que es desplacin volant, nedant i arrossegant-se. Hi ha invertebrats que no es desplacen?

6

USA LES TIC. Les

estrelles de mar també són invertebrats. Cerca informació sobre la forma en què es desplacen.

55


3

R. M. Exemples de vertebrats ovípars: tortuga, serp, teuladí. Exemples de vertebrats vivípars: cangur, moix, cavall.

4

Les extremitats dels vertebrats poden ser potes, aletes i ales, i les extremitats dels invertebrats poden ser potes o ales.

5

R. M. Alguns exemples d’invertebrats que volen: papallona, abella, mosca. Alguns invertebrats que neden: medusa, calamar. Alguns invertebrats que s’arrosseguen: cuc de terra, caragol, llimac. Alguns invertebrats que no es desplacen: esponja, musclo.

6

Usa les TIC.

• L’esponja no es desplaça perquè està fixa al substrat. • La medusa té el cos blan i transparent, del qual surten els tentacles amb què es desplaça. Sembla una bossa de ge latina amb una boca.

Solucionari 1

La característica més important dels vertebrats és que te nen ossos i columna vertebral.

2

R. M. Peixos: salmó, esturió, carpa; rèptils: tortuga, iguana, sargantana; amfibis: tritó, gripau, granot; ocells: voltor, cigonya, agró; mamífers: ratolí, esquirol, mona.

R. L. Vegeu «Més recursos» de la pàgina 78 d’aquesta guia, on hi ha informació sobre l’estrella de mar.

79

SABER FER

Propòsits

Elaborar una fitxa d’un animal

• Realitzar la fitxa d’un animal amb les seves característiques.

En la fitxa descriptiva d’un animal han de figurar les seves característiques. Convé completar-la amb un dibuix o una fotografia de l’animal. Completa la fitxa.

NOTES

GUEPARD Classificació: vertebrat, mamífer. Alimentació: carnívor. Reproducció: vivípar. Desplaçament: camina amb quatre potes. Localització: habita en zones planes d’Àfrica. Altres característiques: cos esvelt amb potes

llargues. Pell groguenca amb taques negres i dues línies fosques a la cara. Més informació: el guepard és l’animal corredor més veloç. Passa dels 100 km/h i és capaç de capturar gaseles i altres herbívors.

1

Copia la fitxa en el quadern. Observa les imatges i afegeix algunes dades més en l’apartat Altre s ca racte ríst ique s.

2

USA LES TIC. Cerca’n informació en diferents mitjans per afegir-la

a l’apartat Més informació de la fitxa que has copiat. Fes-ho tu. 3

Fes dues fitxes sobre dos animals que triïs, un dels quals vertebrat i l’altre invertebrat. Té en compte això: Cada una ha de tenir els mateixos apartats que la fitxa del guepard. Han d’incloure alguna fotografia o dibuix.

56

Treball cooperatiu Proposau als nins observar el cicle dels cucs de seda. Amb aquesta finalitat duis a classe una caixa amb cucs i digau-los que cada dia per grups han de dur fulles d’enciam o de morera per alimentar-los. A la unitat 9 tornaran a treballar amb la papallona de la seda, per això és oportú començar ara perquè quan arribaran a aquella unitat, els cucs s’hauran convertit en crisàlides i podran veure els fils que s’utilitzen per a la fabricació de la seda.


Explicau als alumnes que els científics, per treballar de manera sistemàtica, utilitzen també La classificació dels animals.

80

aquest tipus de fitxes que els proporcionen tota la informació que necessiten de forma ordenada i clara.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. És el

moment d’aplicar els coneixements de classificació científica per poder elaborar de forma correcta i ordenada les fitxes dels animals.

Solucionari 1

R. L.

2 Usa les TIC. 3

R. L.

R. L.

6


Propòsits

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema en el quadern.


forma de reproducció - invertebrats - herbívors - vivípars detritívors - vertebrats - carronyers

Tipus d’animals

NOTES

Segons la

Segons l’alimentació

Segons el tipus d’esquelet

ovípars

carnívors

omnívors

2

Quina és la funció de relació en els animals? Explica-ho usant com a exemple un moix.

3

PER PENSAR. De quin animal es tracta?

És un vertebrat que vola i s’alimenta d’animals morts. És un animal que no es desplaça i viu davall de l’aigua. És un invertebrat terrestre sense extremitats i amb closca. És un vertebrat amb bec i omnívor. Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A.

Els voltors són ocells carronyers. Fes una presentació per a la resta de la classe sobre els voltors d’Espanya.

B.

Escriu un conte en què estàs bussejant i, amb l’ajuda de dos animals invertebrats marins, et poses a cercar un tresor submergit.

C.

Fes un dibuix, amb la tècnica que triïs, del teu animal favorit o de la teva mascota.


Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat cada alumne mostra el model de tasca que li resulta més interessant. Aprofitau l’ocasió per valorar aquestes capacitats personals. L’activitat A es pot realitzar per grups, així aprendran els va lors de treballar en comú, com ara repartir-se les feines i sa ber escoltar les opinions dels altres. L’activitat B es proposa perquè els alumnes desenvolupin la capacitat imaginativa. Poden pensar que els invertebrats par len i es comuniquen amb el protagonista de la història.

Competències Aprendre a aprendre. Els alumnes construeixen un esque -

ma que transmet molta informació visual i intuïtiva. El nivell

57

d’organització més senzill queda a la part superior. El nivell més complex queda a la part inferior. Iniciativa i actitud emprenedora. Els alumnes desenvolu-

pen la capacitat de triar entre diverses opcions.

Solucionari 1 Esquema. Forma de reproducció / vivípars-invertebrats-

vertebrats / herbívors-carronyers-detritívors. 2 Un moix veu amb els ulls un ratolí. Aquesta informació

l’envia al cervell perquè la i nterpreti, «el ratolí és una pre sa que vull caçar» i després envia una resposta al sistema locomotor: «perseguir-lo i atrapar-lo». Les potes es mo uen àgilment per aconseguir-ho i amb les grapes l’atrapa. 3 Per pensar. Voltor; esponja; caragol; gallina.

81

7

Els mamífers i els ocells


•

SABER

VOCABULARI

Grapes, peüngles, espiracle.

•

Prismàtics, telescopis, guia de camp.

LECTURA

ESCRIPTURA

Els ocells. Característiques i grups: corredors, nedadors, rapaços i pardals.

•

•

COMUNICACIÓ ORAL

Els mamífers. Característiques i grups: carnívors, ungulats, primats i cetacis.

•

•

Lectura i comprensió d’un text sobre el reconeixement dels animals i l’ús de claus.

Exposició descriptiva de les característiques d’un ocell.

Narració d’un conte sobre un dofí que rescata una persona.

SABER FER •


•


•

Resum de la unitat.

•

Identificar animals amb una clau.

TASCA FINAL

•

SABER SER


82

Observació i descripció de les característiques dels primats. Reconeixement d’una situació quotidiana entre dos primats.

Curiositat per aprendre més coses sobre els animals vertebrats. Interès per distingir a quin grup pertanyen els diferents animals.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•


•


MATERIAL D’AULA


•

Làmines •



Projecte del segon trimestre.



Natural Science 3


Programa bilingüe.

•



Els mamífers


•

Les cries neixen d’ous i reben aliment i atencions dels pares.

Tenen la pell coberta de pèls.

Tenen la pell coberta de plomes.

Respiren aire per pulmons.

•


Els ocells

Les cries neixen del ventre de la mare i s’alimenten de llet.

Els ungulats tenen peüngles.

Els corredors tenen potes fortes iales petites.

Respiren aire per pulmons. Tenen dues potesi dues ales, amb què volen.

Els primats tenen cincdits.

•

Els carnívors tenen ullalsigr apes.

La major part tenen quatre potes.

Els nedadors tenenelsdits unitsambuna membrana.

Els cetacis són aquàtics itenen aletes.

Els pardals són elgrupmés nombrós.

Els rapaços tenen urpes ibecforts iesmolats.

Programa d’educació emocional. Els amfibis

Els rèptils Les cries neixen d’ous.

Les serps notenen potes.

Els joves respiren a l’aigua per brànquies i tenen aletes.

Tenen la pell coberta d’escates. Respiren aire per pulmons. La majoria tenenquatre potes.

Els cocodrils tenen escuts alapell.

Els peixos

Neixen d’ous.

Les cries neixen d’ous. Els amfibis sensecoa són els granots iels gripaus.

Els adults poden respirar per pulmons i tenen potes.

Tenen la pell coberta d’escates. Respiren a l’aigua per brànquies.

Lamajor part delspeixossón peixosossis .

Tenen aletes.

Tenen la pell nua.

Les tortugues estan cobertes per unaclosca.

Els llangardaixos tenen quatrepotes.

Els amfibis amb coa són els tritons iles salamandres.

ES0000000002441 538627_Laina ani ales vert ebrados-1.-Cubierta_16867.indd 1

Elstauronsi les rajadessón peixos cartilaginosos.

08/08/2014 11:58:39


Gener

Febrer

Març

83

Propòsits • Conèixer, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, els diferents animals i l’ús de les claus.

7

Els mamífers i els ocells

cadernera


cogullada

pit-roig

canari

bitxac

pinsà borroner mallerenga

Quin animal és aquest? Els estudiosos dels animals, els zoòlegs, els han d’observar al camp. I, per fer-ho, han d’aprendre a reconèixer-los. Qualsevol persona pot identificar un elefant o un lleó, però reconèixer un ocell que no deixa de moure’s, per exemple, és més difícil. Són tan semblants! Fixa’t en les fotos de dalt.

Un científic amb prismàtics observa un pajarillo en su nido??

Els zoòlegs han de ser capaços de distingir un gran nombre d’animals diferents. Amb aquesta finalitat, disposen de claus. Les claus serveixen per identificar éssers vius. N’hi ha per a plantes i per a animals. Però no hi ha una clau que servesqui per a tot, sinó que cada una serveix per a un g rup d’éssers vius i per a un lloc. Per exemple, pot haver-hi una clau per identificar les papallones de la península Ibèrica o els amfibis d’Europa, però no per a totes les plantes del planeta. Seria un llibre massa gros! 58


Per explicar

Duis a classe imatges de mamífers i ocells perquè els alum nes els reconeguin i hi identifiquin les característiques dels diferents grups.

Els diferents grups d’animals es diferencien perquè presenten unes característiques comunes, però en tots els grups hi ha nombroses peculiaritats i excepcions. Posau exemples dels animals que presenten aquestes característiques comunes perquè les reconeguin bé. Després, presentau exemples par ticulars com l’ornitorinc, que és un mamífer però que cova els ous i té bec i aletes.

Suggeriments sobre la lectura Deixau que els alumnes xerrin dels ocells que coneixen o dels que els agraden. Poden explicar alguna anècdota que hagin viscut en relació amb algun ocell, per exemple, si han vist al guna vegada al camp un niu amb ous o amb pollets, si han vist alguna vegada un rapaç en vol caçant o si han vist en al gun parc zoològic un espectacle d’ocells rapaços, o fins i tot si han escoltat el cant d’algun pardal i si saben reconèixer algun cant característic.

84

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una l ectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral.


NOTES

Com s’anomenen les persones que estudien els animals? Per què és difícil reconèixer un ocell? Què usen els zoòlegs per identificar animals? Què et resulta més cridaner de la cadernera de la foto? I de la cogullada? EXPRESSIÓ ORAL. Tria un dels ocellets de les fotografies i descriu-lo als companys perquè tractin d’esbrinar quin ocell és.


Identificar animals amb una clau Al fina l d’aqu esta unit at utili tzaràs un a clau p er identificar alguns animals que pots trobar al camp si tens sort. Abans, ap rendràs c om són el s ocells i els mam ífers i en quins grups es classifiquen.

QUÈ EN SAPS JA? Els animals, per la seva alimentació, poden ser carnívors, herbívors, omnívors o detritívors. Per la reproducció, poden ser ovípars o vivípars. Explica què són els carronyers i a quin grup d’animals pertanyen per la forma d’alimentar-se. Els animals es divideixen en dos grups: vertebrats i invertebrats. Què tenen en comú tots els animals vertebrats? Posa exemples d’animals vertebrats i d’animals invertebrats.

59

Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vin-

culant els coneixements nous amb els que ja han après. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes tenen presents els diferents grups d’animals segons l’alimentació i que saben que els animals es divideixen en vertebrats o invertebrats segons que tenguin columna vertebral o no.

• Per identificar animals, els zoòlegs usen claus d’identifica ció d’animals.

• De la cadernera resulta cridanera la taca vermella que li co breix tota la cara, i de la cogullada, la cresta.

• Expressió oral. R. L. QUÈ EN SAPS JA?

Solucionari

LLEGEIXEN I COMPRÈN EL PROBLEMA • Les persones que es dediquen a estudiar els animals s’anomenen zoòlegs.

• És difícil reconèixer un ocell en la naturalesa perquè es mou constantment i també perquè són bastant semblants entre si.

• Els carronyers s’alimenten de cadàvers i pertanyen al grup dels carnívors.

• Els vertebrats tenen esquelet intern format per ossos i la peça central és la columna vertebral. R. M. Vertebrats: zebra, elefant, guineu.

Invertebrats: vespa, aranya, papallona.

85

Els mamífers Propòsits

Com són els mamífers

• Conèixer les característiques principals dels mamífers.

Els mamífers tenen les característiques següents:

• Presentar alguns dels grups de mamífers: carnívors, ungulats, primats i cetacis.


Són vivípars i les cries s’alimenten de la llet que produeixen les mares a les mames.

Més recursos Entre els mamífers que es desplacen per terra amb potes n’hi ha una gran varietat. Cercau a Internet informació sobre els que tenen peüngles, com cavalls o gaseles, que poden galopar a molta velocitat sobre sòls molt durs. Altres tenen potes botadores amb forts músculs, com els cangurs. Altres són plantígrads, és a dir, que descansen a terra tota la planta del peu, com l’ós. Altres tenen les potes adaptades en forma de grapa per a la caça, com els lleons.

La pell està coberta de pèl.

La majoria són terrestres i es desplacen amb quatre potes.

Hi ha diferents grups de mamífers. Els animals de cada grup comparteixen algunes de les seves característiques. ullal

Els carnívors Els carnívors tenen ullals esmolats i grapes a les potes que fan servir per caçar els animals dels quals s’alimenten. Els tigres, els cans i els óssos polars pertanyen als carnívors. 1

grapa

1

Els lleons són mamífers carnívors.

Els ungulats Els ungulats són els mamífers que tenen potes amb peüngles. Són terrestres i herbívors, és a dir, s’alimenten de plantes. Les ovelles, les zebres, les cabres i els porcs són ungulats. 2

Els mamífers són animals vivípars que s’alimenten de llet materna en néixer, respiren per pulmons i tenen pèl.

peüngles

Els carnívors tenen ullals i grapes. Els ungulats són herbívors i tenen peüngles. 2

El porc senglar i l’ase són mamífers ungulats.

60

Coneixements i experiències prèvies Demanau als alumnes que duguin de casa fotografies dels di ferents grups de mamífers: carnívors, ungulats, primats i ce tacis. Realitzau per grups un mural en què s’agrupin els ani mals en aquests quatre grups.

Per explicar Feis veure als alumnes que moltes de les característiques morfològiques dels diferents grups d’animals es relacionen amb la forma d’alimentar-se. Per exemple, el moix és un animal carnívor i caçador i la boca té una dentadura preparada per devorar preses, i el conill és un animal herbívor i, per tant, menja herba i altres vegetals que desenterra amb les potes.

86

Altres activitats PER AMPLIAR La respiració dels mamífers marins. Els cetacis són ani -

mals marins, però no respiren l’oxigen dissolt en l’aigua com fan els peixos, sinó que tenen pulmons i pugen a la superfí cie per prendre l’oxigen de l’aire. En canvi, sí que són capa ços d’aguantar durant molts de minuts davall l’aigua, i realit zen immersions molt profundes. PER MILLORAR L’APRENENTATGE Investigar sobre Dian Fossey. Proposau als alumnes dur a

terme un treball d’investigació sobre Dian Fossey. Fou una zo òloga que destacà per lluitar per la recuperació i conservació dels goril·les de muntanya d’Àfrica.

7 Els primats

NOTES


Els primats són mamífers terrestres que tenen cinc dits a les mans i als peus. Amb les mans es poden aferrar a les branques dels arbres i alguns poden aguantar objectes i fabricar eines senzilles.

Com viuen els ximpanzés, tots sols o en grups? Explica què passa en la foto central. Per a què deu usar el ximpanzé de la darrera foto la branca que xucla?

Les persones pertanyem al grup dels primats, que inclou també els goril·les, els ximpanzés, els orangutans i totes les mones. 3

In tel·ligència na turalis ta

mama

cinc dits

3

Els ximpanzés són mamífers primats.

Els cetacis

espiracle

Els cetacis són mamífers aquàtics. Tenen el cos allargat i es desplacen dedant movent la coa i les aletes. Com que tenen pulmons, necessiten sortir de l’aigua per respirar. Prenen l’aire per un orifici anomenat espiracle. Els dofins i les balenes són cetacis. 4 Els primats tenen cinc dits a les extremitats. Els cetacis són aquàtics i no tenen pèl.

aleta

coa

4

Els dofins són mamífers cetacis. Han de sortir de l’aigua per respirar.

ACTI VITATS 1

Les ratapinyades, tot i volar com els ocells, són animals mamífers. Quines raons donaries per justificar-ho?

2

Quins mamífers tenen cinc dits en mans i peus?

3

Defineix aquestes paraules: l vertebrat – mamar – grapa – ungulat

61

Treball cooperatiu Demanau als alumnes que realitzin una investigació senzilla i elaborin una llista amb mamífers que es troben en perill d’extinció. Dividiu-los en grups i demanau-los que cerquin carnívors, ungulats, primats i cetacis.

Treballa amb la imatge • Els ximpazés viuen en grups. • La cria de ximpanzé s’alimenta de la llet que es produeix a la mamella de la ximpanzé mare. • R. M. Els ximpanzés poden utilitzar alguns objectes com a eines, per exemple usen pedres per obrir certes fruites. Les branques les fan servir per extreure tèrmits dels termiters.

Solucionari 1

R. M. Les ratapinyades, tot i volar, són mamífers perquè presenten les característiques següents: són vivípars, les cries mamen llet que produeixen les mares i la seva pell està coberta de pèl.

2

Els primats són els mamífers que tenen cinc dits a les mans i als peus.

3

R. M. Vertebrat: animal amb esquelet intern la peça central del qual és la columna vertebral. Mamar: xuplar la llet produïda a les mamelles de les femelles dels animals mamífers. Grapa: ungla llarga i esmolada que presenten els mamífers carnívors i els ocells rapaços. Ungulat: grup de mamífers que tenen potes amb peüngles com la cabra i el cavall.

87

Els ocells Propòsits

Com són els ocells

• Conèixer les característiques principals dels ocells.

La major part dels ocells són terrestres i volen, tot i que alguns passen molt de temps a l’aigua, nedant i alimentant-se. Les principals característiques són:

• Presentar alguns dels grups d’ocells: corredors, nadadors, rapaços i pardals. • Introduir la forma d’observar i identificar ocells mitjançant prismàtics i guies de camp.

Respiren per pulmons.

Són ovípars. Coven els ous fins que surten els pollets. Després els cuiden.

Previsió de dificultats Explicau als alumnes que l’esquelet dels ocells és molt lleuger i que fins i tot alguns dels seus ossos estan buits per dins per fer que l’animal pesi poc i facilitar el vol.

Tenen un bec dur.

Estan coberts de plomes.

Les extremitats de davant són ales.

Els grups d’ocells Hi ha molts d’ocells diferents que es classifiquen en diversos grups. Alguns grups importants són aquests: Els corredors, com l’estruç, no poden volar. Les seves ales són petites i les potes, molt fortes.

Els nedadors, com els cignes, tenen els dits units per una membrana per nedar.

Els rapaços, com els falcons, són carnívors. Les urpes i el bec són forts i esmolats per poder caçar.

Els pardals, com el teulader o gorrió,són el grup més nombrós. Són ocells petits i molts canten.

Els ocells són ovípars, estan coberts de plomes i respiren per pulmons.

62

Coneixements i experiències prèvies Demanau als alumnes que enumerin els ocells que coneguin. Feis una llista a la pissarra de tots classificant-los en els grups d’ocells que recorden. Explicau que entre els diferents grups d’ocells hi ha bastants diferències morfològiques segons la forma de vida i el seu hàbitat.

Altres activitats PER AMPLIAR Ocells de ciutat. Feis una passejada per la ciutat o per la localitat per veure i identificar els diferents tipus d’ocells que trobareu. Els teuladins, els estornells i els coloms, per exemple, són ocells habituals a quasi qualsevol ciutat. A les zones de costa, i en algunes ciutats d’interior on hi ha rius, és fàcil veu-

88

re gavines. S’alimenten de deixalles i fins i tot algunes bandades s’han adaptat a viure als abocadors. Hi ha altres ocells, com el tudó, la merla, la falcia o la garsa, que solen viure al camp i s’han adaptat a viure a la perifèria de les ciutats. I cada vegada més colònies de cigonyes s’installen en zones pròximes a nuclis urbans. PER MILLORAR L’APRENENTATGE L’esquelet dels ocells. Si és possible, duis a l’aula l’esquelet d’algun ocell (el més fàcil d’aconseguir és el del pollastre). Feis que els alumnes es fixin en l’estern, la zona on s’insereixen els ossos de les costelles. En els ocells aquest os és molt gran i apunta cap a fora, al contrari que en les persones, que és quasi pla. Explicau que és en aquest os on s’insereixen els músculs que s’encarreguen de moure les ales.

7

NOTES

SABER-NE MÉS

L’observació d’ocells En una passejada pel camp, o fins i tot per un parc, és fàcil veure ocells. No has tengut alguna vegada la curiositat de conèixer els noms dels ocells que veus? Per a moltes persones, l’observació i la identificació d’ocells és una gran afició. Aquest passatemps és només un primer pas per estudiar-los i ajudar a conservar-los. La major part dels ocells són desconfiats i no s’acosten a les persones. Per poder observar-los fa falta usar uns prismàtics i, en alguns casos, un telescopi. A més , per i dent ific ar el s oce lls f a fal ta ut ilit zar u na guia de camp. En algunes guies, els ocells s’agrupen sego ns la mida, la forma i el color, que són les característiques que es poden observar al camp i en permeten una identificació fàcil i ràpida. La majoria de guies responen a una mateixa estructura:

Els ocells, en observar-los amb prismàtics, poden presentar un colorit molt polit.

Texts: nom, classificació, descripció, mida, alimentació, hàbitat, etc. Mapes de localització. Dibuixos o fotografies. Avu i d ia hi ha una gra n v ari eta t de gui es d’oc ell s, tan t impreses com en format digital. Aquestes últimes, a més, incorporen sons i vídeos dels ocells en el seu entorn. Podràs trobar guies d’un país determinat i fins tot de zones específiques, com els ocells d’un parc nacional, per exemple.

ACTIVITATS 1

Cerca en el diccionari el significat de covar i explica què vol dir que els ocells coven els ous.

2

Quines característi ques té el pingüí que ens permeten saber que és un ocell?

3

Respon a les preguntes i explica les respostes. Tots els l ocells ll tenen ales? l i l am b ale l s són ocelllls? Tots elsl a nima ls

63

Les plomes dels ocells. Si és possible, duis a l’aula

plomes d’ocells de diferents parts del cos perquè els alumnes puguin veure les diferències. Les plomes que cobreixen el cos dels ocells són indispensables per volar i poden ser de diferents tipus, segons la seva utilitat. Les plomes de les ales són dures, i les del cos, plomoses. Però, a més, serveixen per a una altra funció important: mantenir la temperatura de l’animal, fins i tot en ple vol. Educació cívica

Convidau els alumnes a reflexionar sobre els ocells i el seu hàbitat. No els hem de treure del seu medi natural per tenir-los a casa. Una gàbia no és el lloc ideal per als ocells, ja que aquests estan acostumats a viure en llibertat. En segon

lloc, explicau que cada animal ocupa el lloc que li correspon a un ecosistema. Solucionari 1

R. M. Covar: És l’acció que realitzen els animals ovípars, sobretot els ocells. S’asseuen damunt dels ous per mantenir-los calents i així poden desenvolupar-se els embrions fins que es formen els pollets.

2

R. M. Els pingüins tenen plomes i a més són ovípars, per això sabem que són ocells.

3

Sí, tots els ocells tenen ales, però no tots volen. No tots els animals amb ales són ocells, per exemple, els mosquits, les papallones i les abelles.

89

SABER FER

Propòsits

Identificar animals amb una clau

• Utilitzar una clau per identificar diversos tipus de mamífers ungulats d’Espanya.

Les claus serveixen per identificar éssers vius. Per usar-les s’ha de començar per la primera pregunta i anar seguint el recorregut que ens indiqui. Llegeix la clau.


Clau dels mamífers ungulats d’Espanya 1. Animal de cos allargat i potes curtes, com un porc ...................................... Porc senglar Un altre tipus d’animal .................................................................................... Vés a la 2

Repassau amb els alumnes les característiques dels mamífers ungulats que han après a la unitat. Tenen peüngles, són terrestres i herbívors. Després, indicau que la característica que usarem per identificar els mamífers ungulats són les banyes. Si tenen banyes o no, si les banyes són aplanades o no, si les banyes són ramificades o no…

2. Animal amb banyes aplanades.............................................................. .......... Daina Animal amb b anyes no ap lanad es ....... ..... ...... ..... ...... ..... ...... ..... ...... ..... ...... .... Vés a la 3 3. Animal amb banyes ramificades ..................................................................... Vés a la 4 Animal amb b anyes no ra mificad es ...... ..... ...... ..... ...... ..... ...... ..... ...... ..... ...... ... Vés a la 5 4. Banyes molt ramificades i bastant grans. Sobresurten pels costats del cap..................................................................... Cérvol Banyes poc ramificades, no so bresurten pels cost ats ................................... Cabirol 5. Banyes fines, pugen rectes i es corben cap endarrere.................................. Isard Banyes grosses, corbades cap endarrere ....................................................... Vés a la 6 6. Banyes molt corbades, volten el cap .............................................................. Mufló Banyes no tan co rbades, s’allunyen del cap cap endarrere .......................... Cabra salvatge

NOTES

Intel·ligència àtica logicomatem

Identifica animals. 1

Utilitza la clau i digues quin animal apareix en cada una de les fotografies. Tots són ungulats que viuen a Espanya. A

B

E

C

F

D

G

64

Treball cooperatiu Proposau als nins que preparin per grups un informe sobre al guns mamífers ungulats: on viuen, de què s’alimenten, si són molt abundants o no al lloc on es troben. Quan l’hagin aca bat, poden exposar-lo a la resta de la classe.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. És

important que els alumnes llegeixin amb deteniment cada un dels passos de la clau per poder seleccionar quina de les dues opcions triaran. Els alumnes hauran d’aplicar els conei xements teòrics adquirits per poder identificar correctament els mamífers ungulats de la clau.

90

Solucionari 1

A: cabirol; B: cabra salvatge; C: cérvol; D: mufló; E: isard; F: porc senglar; G: daina.

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat cada alumne mostra el model de tasca que li resulta més interessant. Aprofitau l’ocasió per va lorar aquestes capacitats personals. Per a l’activitat A es proposa la cerca de fotos a Internet. Lo calitzar les fotos i després imprimir-les és una activitat que po den realitzar ells mateixos. Per a l’activitat B proporcionau alguna informació sobre les característiques del dofí perquè la història s’ajusti a la forma de vida d’aquests animals.

7


Propòsits




plomes - ovípars - ales – pulmons vivípars - potes - vertebrats - pèl

Els mamífers són animals Per la reproducció són La pell la tenen coberta de i tenen quatre .

que respiren per

.

. La majoria són terrestres

Els ocells són vertebrats i respiren per pulmons. Per la reproducció són . La pell la tenen coberta de Tenen bec i 2

NOTES

i alleten les cries.

.

, que util itzen per v olar.

Respon a les preguntes. Com s’alimenten les cries dels mamífers? Com són les extremitats dels ocells?

3

PER PENSAR. Digues tot el que sàpigues sobre aquests animals,

tenint en compte el que has après en aquesta unitat.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Cerca fotos de mamífers i ocells silvestres de la teva zona. B. Escriu un conte sobre un dofí que rescata algú que cau

d’un vaixell i les aventures que viuen. C. Fes un dibuix d’un mamífer o un ocell que triïs. Dibuixa’l

en el tipus de lloc en què habita.


Per a l’activitat C es proposa que facin un dibuix d’un animal o un ocell. Si van a un parc zoològic podran tenir a prop l’animal que dibuixen.


coneixements i ajuda a reconèixer el valor que tenen els re sums per aprendre. Els alumnes completen el text amb una sèrie de paraules que els proporcionam. Aquesta activitat els ajuda a fer una síntesi dels conceptes adquirits a la unitat. Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumne desenvolupa la

65

Solucionari 1 Resum. … vertebrats … pulmons. / … vivípars / … pèls

… potes. / … ovípars … plomes. / … ales. 2 • Les cries dels mamífers mamen la llet que produeixen

les femelles a les mamelles. • Les extremitats superiors dels ocells són ales, les extremitats inferiors són potes. 3 Per pensar. R. L. La primera fotografia correspon a un

caputxí; pertany al grup dels primats que són mamífers terrestres amb cinc dits a les mans i als peus. La segona, a una àguila; pertany al grup dels ocells rapaços que te nen urpes i bec afilats i forts per caçar.

capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees.

91

8

Els rèptils, els amfibis i els peixos


•

•

SABER

VOCABULARI

LECTURA

•

Metamorfosi, capgrós. Cartílag.

•

•

•

Exposició d’una experiència campestre. Descripció dels animals que es varen veure i del lloc on es trobaven.

Informe sobre la importància dels peixos per a les persones. Observació i diferenciació de dos tipus diferents de tortugues.

•

ÚS DE LES TIC

•

Cerca d’informació del gavial.


•

Resum de la unitat.

•

Dibuixar un animal.

•


92

Lectura i comprensió d’un text sobre el mètode del treball d’un zoòleg.


TASCA FINAL

SABER SER

Els peixos. Característiques i grups: peixos ossis i peixos cartilaginosos.

Reptar, escates, closca.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

Els amfibis. Característiques i grups: amfibis amb coa i amfibis sense coa.

•

•

ESCRIPTURA

Els rèptils. Característiques i grups: llangardaixos, serps, cocodrils i tortugues.

Realització d’un esquema d’un peix pallasso a partir d’una fotografia.

Curiositat per aprendre més coses sobre els animals vertebrats. Interès per distingir a quin grup pertanyen els diferents animals.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•


•


MATERIAL D’AULA


•

Làmines •






Natural Science 3


Programa bilingüe.

•



Els mamífers


•

Les cries neixen d’ous i reben aliment i atencions dels pares.

Tenen la pell coberta de pèls.

Tenen la pell coberta de plomes.


•


Els ocells

Les cries neixen del ventre de la mare i s’alimenten de llet.

Els ungulats tenen peüngles.

Els corredors tenen potes fortes iales petites.

Respiren aire per pulmons. Tenen dues potesi dues ales, amb què volen.

Els primats tenen cincdits.

•

Els carnívors tenen ullalsigr apes.

La major part tenen quatre potes.

Els nedadors tenenelsdits unitsambuna membrana.

Els cetacis són aquàtics itenen aletes.

Els pardals són elgrupmés nombrós.

Els rapaços tenen urpes ibecforts iesmolats.

Programa d’educació emocional. Els amfibis

Els rèptils Les cries neixen d’ous.

Les serps notenen potes.

Els joves respiren a l’aigua per brànquies i tenen aletes.

Tenen la pell coberta d’escates. Respiren aire per pulmons. La majoria tenenquatre potes.

Els cocodrils tenen escuts alapell.

Els peixos

Neixen d’ous.

Les cries neixen d’ous. Els amfibis sensecoa són els granots iels gripaus.

Els adults poden respirar per pulmons i tenen potes.

Tenen la pell coberta d’escates. Respiren a l’aigua per brànquies.

Lamajor part delspeixossón peixosossis .

Tenen aletes.

Tenen la pell nua.

Les tortugues estan cobertes per unaclosca.

Els llangardaixos tenen quatrepotes.

Els amfibis amb coa són els tritons iles salamandres.

ES0000000002441 538627_Laina ani ales vert ebrados-1.-Cubierta_16867.indd 1

Elstauronsi les rajadessón peixos cartilaginosos.

08/08/2014 11:58:39


Gener

Febrer

Març

93

Propòsits

8

• Conèixer, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, el mètode del treball de camp d’un zoòleg.

Els rèptils, els amfibis i els peixos


Apun ta i di buixa Els zoòlegs passen moltes hores al camp estudiant els animals. Veuen com són, com viuen i com es comporten. Ho observen tot sense perdre’n cap detall. Lògicament, no ho guarden tot a la memòria perqué seria impossible recordar-ho tot. Haurien de recordar els animals que han vist, el dia, l’hora, el temps que feia, quins altres animals o plantes hi havia prop… Tot això, i qualsevol altra cosa que resulti interessant, ho apunten en una llibreta, el quadern de camp. També és important dibuixar en aquest quadern els animals que es veuen, per assegurar-se que s’identifiquen de forma correcta. 66

Coneixements i experiències prèvies Duis a classe imatges de rèptils, amfibis i peixos perquè els alumnes els reconeguin i puguin també identificar les caracte rístiques dels diferents grups. Deixau que els alumnes parlin dels rèptils, amfibis o peixos que coneixen o dels que els agraden. És molt probable que els costi un poc d’esforç identificar els rèptils. Explicau que entre els rèptils hi ha animals amb aspecte molt diferent, des de les serps fins a les sargantanes, els cocodrils o les tortu gues.

Suggeriments sobre la lectura Preguntau als alumnes si coneixen algun zoòleg. Podeu dur a classe algun llibre de Gerald Durrell, zoòleg famós que va es -

94

criure novel·les apassionants sobre la vida dels animals ba sant-se en les seves observacions. Si ho considerau oportú, en podeu llegir alguna història breu. Entre els llibres de Gerald Durrell destaca La meva família i altres animals .

Per explicar El treball del zoòleg consta de dues parts: de primer va a la zona que vol estudiar i pren nota dels animals que hi troba, del lloc concret on estaven, del seu estat... i també de totes les coses que pensa que poden ser transcendentals per al seu estudi. Si fa falta, agafa mostres per poder fer-ne un es tudi més detallat. Després, al laboratori, analitza les notes i to tes les mostres que ha pres i finalment elabora un informe ci entífic amb conclusions.


NOTES

Com fan feina els zoòlegs? Quin tipus de coses han de recordar els zoòlegs? On apunten les dades els zoòlegs? Què passa en la fotografia de la pàgina anterior i en la d’aquesta pàgina? EXPRESSIÓ ORAL. Conta als companys quins animals has vist alguna vegada al camp. Digues quan els vares veure, en quin lloc i què et va semblar l’experiència.


Dibuixar un animal Al f inal de l a uni tat a prend ràs t rucs per d ibui xar a nimal s partint d’una foto. Abans estud iaràs diver sos g rups d’ani mals: els rèptils, els amfibis i els peixos.

QUÈ EN SAPS JA? Els animals vertebrats es divideixen en mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.

Digues el nom d’un animal de cada un dels grups de vertebrats. Els mamífers són animals vivípars que alleten les cries i tenen la pell coberta de pèl. Els ocells són ovípars i tenen el cos cobert de plomes. Tenen bec i ales per vola r.

L’estruç no vola. Com sabem que és un ocell i no un altre tipus d’animal?

67

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han après. En aquesta unitat és necessari comprovar que tots els alumnes tenen present que els animals vertebrats es divideixen en cinc grups: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos; que saben po sar exemples d’animals de cada un dels grups; que recorden les característiques més importants dels mamífers i dels ocells; i, finalment, que reconeixen animals que no volen com a ocells perquè són ovípars i tenen plomes.

Solucionari LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • Estudien els animals al camp. • Els zoòlegs han de recordar com són els animals que han vist, com viuen i com es comporten. • Anoten les observacions al quadern de camp. • A la fotografia observam un grup de zoòlegs que estudia una zona de fresa de tortugues. • Expressió oral. R. L.

QUÈ EN SAPS JA? • R. M. Mamífers: girafa; ocells: colibrí; rèptils: tortuga; amfibis: tòtil; peixos: esturió. • L’estruç és un ocell perquè té plomes i és ovípar.

95

Els rèptils Propòsits

Com són els rèptils

• Conèixer les característiques principals dels rèptils.

Els rèptils són un grup de vertebrats que, majoritàriament, viuen en terra. Les seves principals característiques són:

• Presentar alguns dels grups de rèptils: llangardaixos, serps, cocodrils i tortugues.

La pell està coberta d’escates.


Més recursos El gavial és un rèptil que pertany al grup dels cocodrils. És una de les espècies més grans entre els rèptils, que pot arribar a mesurar set metres de llarg. Es troba a l’Índia, el Nepal, el Pakistan i Indoxina. És aquàtic i viu a les parts fondes dels rius. S’alimenta de peixos i a vegades d’ocells i mamífers. És inofensiu per a les persones. Al segle passat va estar a punt d’extingir-se a causa de la caça abusiva i la destrucció del seu hàbitat.

Són ovípars i no solen covar els ous ni cuidar les cries.

La majoria són terrestres i es desplacen amb quatre potes.

Hi ha quatre grups de rèptils: llangardaixos, serps, cocodrils i tortugues. Els rèptils són ovípars i respiren per pulmons. Estan coberts d’escates i la majoria tenen quatre po tes. S’agrupen en llangardaixos, serps, cocodrils i tortugues.

El grup dels llangardaixos inclou animals com els llangardaixos, les sargantanes, les iguanes i els camaleons. La majoria són terrestres i carnívors. Tenen el cos allargat i les quatre potes són curtes. La coa és llarga i alguns se’n poden desprendre per distreure els enemics.

camaleó

llangardaix negre

iguana

68

Treball cooperatiu

Per saber-ne més

Demanau als alumnes que duguin de casa fotografies dels diferents grups de rèptils: llangardaixos, serps, cocodrils i tortugues. Realitzau per grups un mural en què es classifiquin els animals en aquests quatre grups.

Els paleontòlegs han descobert fòssils d’un dinosaure amb plomes molt curiós. Es tracta d’una espècie anomenada Microraptor gui , mesura menys d’un metre de llarg i es creu que botava d’arbre en arbre i que per impulsar-se en el bot agitava les extremitats anteriors molt de pressa.

Per explicar Aclariu el significat del nom del grup dels rèptils. La característica de reptar és comuna en tot el grup dels rèptils, d’aquí ve el nom que reben. Els rèptils es desplacen reptant, és a dir, arrossegant-se per terra. Uns no tenen potes, com les serps, i altres sí que en tenen, com els llangardaixos. Generalment, aquestes potes són molt curtes i quan caminen el cos va quasi tocant a terra.

96

Altres activitats PER AMPLIAR Les escates dels rèptils. Els

rèptils també tenen escates però són molt diferents de les escates dels peixos. En alguns casos, aquestes poden arribar a formar vertaders escuts i plaques de gran solidesa com en el cas dels cocodrils.

8

NOTES

serp de cascavell

Les serps tenen serps tenen el cos allargat i no tenen potes. Es desplacen reptant amb gran agilitat i poden enfilar-se als arbres, nedar i, fins i tot, botar. Moltes serps produeixen verí que injecten a les víctimes amb les dents.

Les escates dels cocodrils s’uneixen cocodrils s’uneixen i formen escuts molt resistents.

cocodril marí

Tots els coco dril s só n ca rnív ors i vi uen a l’aigua, encara que han de sortir a la superfície a respirar. En aquest grup trobam els cocodrils, els caimans i altres animals semblants.

tortugues tenen l’esquena protegida Les tortugues tenen per una closca. N’hi ha de terrestres terrestres i d’aquàtiques, tot i que aquestes últimes han de respirar aire i surten a la superficie terestre per pondre els ous.


Observa les fotografies de les dues tortugues, la mediterrània i la carei, i respon. On viu cada tortuga? Com són les potes de cada una?

ia lig è nc i · i n te l l I n ta is t s u ra l i na t u

ACTIVI ACT IVITA TATS TS tortuga mediterrània

1

Indica dues diferències entre… els rèptils i els mamífers. els rèptils i els ocells.

2

tortuga carei

USA LES TIC. Un

rèptil del grup dels cocodrils és el gavial. Cerca fotografies del gavial i descriu l’aspecte que té.

69

PER MILLORAR L’APRENENTATGE La closca de la tortuga. És fàcil que els alumnes pensin que

la closca de la tortuga és una adaptació de les escates. Explicau que la closca és una formació que no té res a veure amb les escates. La pell de les tortugues, per davall la closca i al cap i les potes, està coberta d’escates com a la resta dels rèptils.

Treballa amb la imatge • La tortuga mediterrània viu en el medi terrestre terrestre i la tortuga

carei viu en el medi aquàtic. • Les potes de la tortuga mediterrània tenen escates i els dits

lliures. Les potes de la tortuga carei són aletes.

Solucionari Activitats del llibre de l’alumne Després de respondre a l’activitat 1, aprofundiu més sobre els rèptils amb aquesta pregunta: Com s’alimenten? Indicau que saber com tenen la boca els ajudarà a conèixer el tipus d’alimentació. Els cocodrils tenen ullals esmolats i són carnívors, i les tortugues no tenen dents i són herbívores.

1

• Els mamífers mamífers tenen tenen pèl i són vivípars, i els rèptils rèptils tenen tenen

escates i són ovípars. • Els rèptils tenen quatre quatre potes i repten, repten, i els ocells tenen

un parell de potes i un parell d’ales i volen. 2

Usa les TIC. R. L.

97

Els amfibis i els peixos Propòsits

Com són els amfibis

• Conèixer les característiques principals dels amfibis.

Els amfibis són un grup de vertebrats en part aquàtics i en part terrestres. Presenten aquestes característiques:

• Conèixer les característiques principals dels peixos.

ovípars. Són ovípars.

Respiren aire per pulmons i pulmons i també pell. a través de la pell.

Previsió de dificultats Explicau als alumnes que la pell nua dels amfibis fa referència referència al fet que no estan coberts de pèl, plomes o escates. Es tracta d’una pell fina i humida que els permet respirar a través seu.

Tenen la pell nua: nua : no tenen pèls, escates ni plomes.

Es desplacen amb potes. potes.

Hi ha dos grups principals d’amfibis: Els amfibis Els amfibis sense coa són coa són els granots i els gripaus. Les potes de darrere són més llargues i serveixen per botar.

Els amfibis amb coa són coa són les salamandres i els tritons. Les potes tenen la mateixa longitud.

gr ano t

salamand ra

La metamorfosi Els amfibis acabats de néixer s’anomenen capgrossos. capgrossos . Viuen a l’aigua i es desplacen amb una coa. Respiren a l’aigua mitjançant uns òrgans que s’anomenen brànquies . 1

La metamorfosi és metamorfosi és el procés pel qual els amfibis es transformen i passen de capgrossos a adults. Els amfibis tenen la pell nua. Quan neixen respiren a l’aigua i es desplacen amb una coa. Els adults respiren per pulmons o per la pell i tenen potes.

1 Capgrós de granot comú. Els capgrossos no poden viure fora de l’aigua.

70

Coneixements i experiències prèvies Demanau als alumnes que responguin a aquesta pregunta amb truc: Quin és el peix més gran que existeix? Molts con testaran que la balena. Explicau-los que la balena és un ma mífer i l’animal aquàtic més gran del món, però no és un peix. El peix més gran és el tauró balena.

Els seus colors brillants li permeten camuflar-se i alhora distin gir-se molt bé. Les cèl·lules de color de la pell se li poden con treure i estendre per modificar el color i fer-lo fer-lo passar desaper cebut davant els enemics.

Altres activitats activitats PER AMPLIAR

Per saber-ne més Mostrau fotografies del peix pallasso. És un peix de colors molt intensos i viu als esculls de corall. Sol formar societat amb l’anemone, que li serveix de protecció i de la qual a ve gades no s’allunya més de cinquanta centímetres, ja que la vida d’un peix tan cridaner és perillosa als esculls, que estan plens de depredadors.

98

L’oxigen que es troba dis solt en l’aigua i que respiren respiren els peixos és produït en gran part per les algues, les plantes aquàtiques i el fitoplàncton. Afegiu, a més, que les tres quartes parts de tot l’oxigen del planeta el produeix el fitoplàncton. L’oxigen que respiren els peixos.

La metamorfosi dels capgrossos. Al

capgrós se li formen primerament les potes de darrere i després les de davant. Fi -

8

NOTES

Com són els peixos Els peixos són vertebrats aquàtics que no poden viure fora de l’aigua. Presenten les característiques següents: Estan coberts d’escates d’ escates..

Respiren a l’aigua per brànquies, brànquies, que estan als costats del cap.

Són ovípars. ovípars. Es desplacen amb aletes. aletes.

Hi ha diversos grups de peixos que es diferencien per l’esquelet. L’esquelet dels peixos ossis està ossis està fet d’ossos, com el nostre. Aquests ossos són les «espines» del peix. La major part dels peixos són peixos ossis.

pe ixos pa llass o

L’esquelet dels peixos cartilaginosos està fet de cartílag, més flexible que l’os. En aquest grup s’inclouen els taurons, les rajades i les mantes.

ra jada

Els peixos són aquàtics, respiren per brànquies, estan coberts d’escates i tenen aletes. La seva reproducció és ovípara.

TREBALLA AMB LA IMATGE Fes un dibuix simplificat del peix pallasso i assenyala-hi les aletes.

ia lig è nc i · i n te l l I n ia l pac i e s p

ACTIVI ACT IVITA TATS TS 1

Explica en què s’assemblen i en què es diferencien els amfibis i els peixos.

2

Observa la fotografia del capgrós capgrós de la pàgina anterior i descriu-lo.

3

EXPRESSIÓ ESCRITA. Els peixos són importants per a les persones. Escriu un informe breu en què expliquis per què.

71

nalment, perd la coa i es desenvolupen els pulmons. D’aquesta manera, es transforma en un granot petit. Mostrau imatges que ajudin a comprendre aquest procés.

Solucionari 1

R. M. Els amfibis i els peixos tenen reproducció ovípara. Els capgrossos dels amfibis i els peixos presenten brànquies i viuen en eI medi aquàtic, als rius i a la mar. Els peixos estan coberts d’escates i tenen aletes amb les quals neden. Els amfibis adults tenen la pell nua, respiren amb pulmons i a través de la pell, i disposen de quatre potes amb les quals es desplacen en el medi terrestre.

2

R. M. El capgrós viu a l’aigua i és de color marró. Té Té brànbrànquies i una coa.

3

Expressió Expressió escrita. R. L. Demanau que prèviament a la realització de l’informe cerquin informació a Internet i després la posen en comú amb tots els companys.

Treballa amb la imatge • R. G. Per fer el dibuix del peix pallasso l’alumne ha de presprestar atenció al de la fotografia, en concret a la grandària, les proporcions, i tant a la forma de la coa i de les aletes com a la del cos i el cap. Les aletes del peix són: l’aleta dorsal, situada al dors; l’aleta pectoral, darrere de les brànquies; l’aleta pelviana, a la part inferior de davant; l’aleta anal, a la part inferior de dardarrere, i l’aleta caudal, a l ’extrem oposat a la boca.

99

SABER FER

Propòsits

Dibuixar un animal

• Fer un dibuix científic d’un animal.

Els dibuixos són útils per mostrar els animals. Podem dibuixar-los tal com són, però també podem remarcar algunes de les seves característiques.


Dibuixar un animal és més fàcil si començam traçant formes geomètriques senzilles, com cercles, ovals i rectangles, per delimitar el cap, el tronc i les extremitats. Després es dibuixen els detalls.

Preguntau als alumnes si creuen que un granot, un gripau, una sargantana, una tortuga o una serp tenen columna vertebral, crani i ossos a les extremitats. És molt probable que la majoria dels alumnes intueixin erròniament que aquests animals no presenten aquestes estructures. Després de fer el sondeig, podríeu mostrar imatges de l’estructura òssia d’un granot, una sargantana, una tortuga o una serp.

Copia l’exemple. 1

NOTES

Fixa’t com dibuixam el camaleó de la fotografia i copia’n els passos en el quadern.

Demostra que ho saps fer. 2

Dibuixa un dels animals d’aquestes fotografies segons el mètode que t’hem explicat.

3

Què has après sobre aquest animal en dibuixar-lo?

72

Treball cooperatiu Proposau als nins que dibuixun un dinosaure. Demanau-los que comparin les característiques dels rèptils actuals amb les que presentaven els dinosaures. Poden dur de casa material que els ajudi a dibuixar-los, com ninots, fotos, llibres, etc.

talent com a dibuixant, sinó tenir paciència i fer-ho pas a pas.

Solucionari 1

R. G. En primer lloc, amb el llapis s’assenyalen amb figures geomètriques les parts de l’animal per fer de manera aproximada la forma general del cos. Després, se’n van perfilant les parts principals, encara de manera aproximada. A continuació, es dibuixa cada una de les parts amb més detall. Finalment, es repassa amb un retolador el dibuix definitiu i s’esborra el que ens ha servit com a guia. Es pot pintar.

2

R. G.

3

R. L.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumne

desenvolupa la capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees. Aprendre a aprendre. Recordau als alumnes que no han de

fer traços marcats abans d’encertar el dibuix definitiu; és més senzill provar i anar esborrant. Incidiu en el fet que l’èxit del dibuix final depèn del seu esforç i que no és necessari un gran

100

8


Propòsits




pulmons - escates - ovípars - pell brànquies - aletes - nua

Els rèptils són ovípars, respiren per potes i la pell està coberta per .

, tenen

Més recursos

Els amfibis són , respiren per pulmons i per la , tenen potes i la pell està . Quan neixen respiren per i tenen coa.

Fa milions d’anys vivia a la Terra un grup de rèptils, els dinosaures, que es va extingir. En sabem algunes coses pels os sos que apareixen en certs llocs. N’hi havia d’enormes, molt més grans que un elefant. Altres, en canvi, eren més petits, com gallines. Alguns tenien plo mes, com els ocells. Per aquesta raó es pensa que els ocells són descendents dels dinosaures.

Els peixos són ovípars, respiren per brànquies, tenen i estan coberts per escates. 2

Respon a les preguntes. Què és la metamorfosi? En quin grup d’animals es dóna?

3

EDUCACIÓ EN VALORS. Algunes persones tenen rèptils com a mascotes,

però quan creixen els abandonen a la naturalesa. Què opines sobre aquest comportament?

NOTES

Què diries a un amic que vol abandonar la mascota al camp? 4

PER PENSAR. Els rèptils marins han de sortir de l’aigua per respirar,

mentre que als peixos no els és necessari. Per què presenten aquesta diferència? Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats.

g è nc ia I n te l · li s t ica l ing ü í

A. Inventa un conte sobre un príncep o una

princesa que es converteix en granot i les aventures que passa per recuperar la seva forma. B. Els dinosaures eren un grup de rèptils que

avui dia han desaparegut. Prepara una exposició sobre aquests sorprenents animals. C. Fes un dibuix d’un aquari amb peixos tropicals.

Si ho prefereixes, pots usar la tècnica del collage. 73

Educació en valors L’activitat 3 es proposa per fer reflexionar els nins sobre una decisió que en principi se sol prendre de forma capritxosa i que, malgrat això, té moltes conseqüències importants que s’han de valorar. Tenir una mascota és una gran responsabili tat i ser responsable suposa, a més de la llibertat de poder tri ar, assumir les conseqüències dels nostres actes. Abandonar una mascota al camp és un acte imprudent perquè podria competir amb els altres animals i fins i tot podria eliminar-los.

Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum reforça els

coneixements i ajuda a reconèixer el valor que tenen els re sums per aprendre.

Solucionari 1 Resum. … pulmons … escates. / … ovípars … pell …

nua … brànquies / … aletes. 2 La metamorfosi és el procés pel qual els capgrossos es

transformen en adults. Es dóna en els amfibis.

Competències

3 Educació en valors. R. L.


4 Per pensar. Els rèptils respiren per pulmons, per això han


de soritr de l’aigua per respirar, però els peixos respiren per brànquies i poden prendre l’oxigen que hi ha dissolt en l’aigua.

101

9

Els invertebrats


Les esponges, les meduses i els cucs.

•

Els mol·luscs i els equinoderms.

•

Els artròpodes: característiques i grups. Els insectes.

SABER

Luminescent.

•

VOCABULARI

Plaques, espines.

•

•

•

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

•

•

Eruga, crisàlide, segments.

Lectura i comprensió d’un text sobre l’origen dels fils dels teixits i l’invent de la seda.

Exposició de l’opinió personal sobre la moda.

Narració d’un relat sobre la vida d’una abella contada en primera persona.

SABER FER •



•

Resum de la unitat.

•

Representar un procés.


102

Observació i diferenciació de dos tipus diferents d’estrelles de mar i d’eriçons de mar.

•

•

SABER SER

Observació i diferenciació de dos tipus diferents de cucs i del seu hàbitat.

Curiositat per conèixer els diferents grups d’invertebrats. Respecte per tots els animals, en especial pels invertebrats.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•


•


MATERIAL D’AULA


•

Làmines •






Natural Science 3


Programa bilingüe.

•



Les esponges Són aquàtiques i viuen enganxades a les roques. Tenen forma de sac i presenten porus pels quals filtren l’aigua.


Les meduses

Els cucs

Els mol·luscs

Són aquàtiques.






No tenen potes.

•

•


•

Programa d’educació emocional. Els equinoderms Són aquàtics. Tenen un esquelet de plaques davall la pell i molts presenten espines.

Els artròpodes N’hi ha d’aquàtics i de terrestres. Estan revestits d’una coberta dura articulada. Tenen potes, i alguns, antenes i ales.

ES0000000002441 538627_Laina ani ales invertebrados-1.-Cubierta_16865.indd 1

08/08/2014 11:57:59


Gener

Febrer

Març

103

Propòsits

9

Els invertebrats

• Conèixer, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, l’origen dels fils dels teixits, i, en particular, l’invent de la seda. • Activar els coneixements previs.

L’inven t de la sed a

Els teixits amb què es confecciona la roba es fabriquen teixint fils. Avui dia disposam de molts de tipus de fils diferents amb què podem produir teixits. Antigament hi havia menys fils i tots s’obtenien de fibres naturals, és a dir, de qualsevol producte n atural que es presentàs formant fils; per exemple, el pèl d’alguns animals o les fibres obtengudes de certes plantes, com el cotó, el lli o el cànem. Fa milers d’anys, algú degué observar com fabricaven els capolls les erugues de la papallona de la seda i es va adonar que, a partir d’aquests capolls, s’obtenia un fil molt fi i resistent amb què es podia teixir el més luxós dels teixits: la seda. 74

Coneixements i experiències prèvies Duis a classe diferents peces de roba, com ara mocadors, bruses, jaquetes, fetes de cotó, lli, seda i llana, perquè els alumnes les toquin i les puguin distingir.

Suggeriments sobre la lectura Deixau que els alumnes parlin dels teixits de la roba que normalment usen, com jerseis, camisetes, pantalons, gorres, bu fandes…

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest

104

i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral. Competència matemàtica, científica i tecnològica. La proposta que es fa en la tasca final consisteix a saber representar el procés de la metamorfosi de la papallona de la seda. Per resoldre-la és necessari adquirir coneixements sobre com té lloc la metamorfosi i en quins passos es realitza. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han après. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes tenen present que els animals es divideixen en vertebrats i inverte brats, segons que tenguin columna vertebral o no en tenguin. Els alumnes saben reconèixer i identificar els diferents animals i els saben classificar en un dels cinc grups de vertebrats.


NOTES

D’on procedeixen els fils que utilitzam? Digues el nom d’algun tipus de fil que s’obtengui del pèl d’un animal. D’on s’obté la seda? És un invent modern, la seda? Com ho saps? Què passa en la fotografia de la pàgina de l’esquerra? EXPRESSIÓ ORAL. És important per a tu, la moda?

Explica a la resta de la classe per què.

SABER FER

TASCA FINAL Representar un procés

Al final d ’aquesta unitat sabràs representar un procés usant fotografies i dibuixos. Abans, coneixeràs els grups més importants en què es divideixen els animals invertebrats, amb exemples de cada un, i en coneixeràs les característiques principals.

QUÈ EN SAPS JA?

D

Els animals invertebrats no tenen ossos ni columna vertebral. La majoria són ovípars. Com s’anomenen els animals que tenen ossos i columna vertebral? C

E

Digues a quin grup pertanyen els animals de les fotografies. A

B

75

Saber-ne més El procés de fabricació de la seda té lloc de la manera següent: es crien cucs fins a la formació de la crisàlide i es recullen els capolls. Aquests s’assequen a l’aire i una vegada que les crisàlides es dessequen, es reblaneixen els capolls amb aigua, després es netegen i es treu un fil de cada un. S’uneixen diversos fils per formar-ne uns altres de més grossos i després es trenen perquè tenguin més resistència. Finalment, es formen les bobines de fil.

cànem, i dels fils dels capolls de les erugues de les papallones de la seda. • R. M. La llana s’obté del pèl de l’ovella. • Dels capolls de la crisàlide de la papallona de la seda. • La seda és un invent molt antic perquè el text parla de fa milers d’anys. • S’estan extraient els fils dels capolls per fer els fils dels teixits. • Expressió oral. R. L.

Solucionari

QUÈ EN SAPS JA?


• Vertebrats.

• R. M. Els fils que utilitzam s’obtenen del pèl d’alguns animals o de les fibres de certes plantes, com el cotó, el l li o el

• A: caragol, mol·lusc; B: llagost, artròpode; C: sargantana, rèptil; D: voltor, ocell; E: tigre, mamífer.

105

Esponges, meduses i cucs Propòsits • Conèixer les característiques principals de les esponges, les meduses i els cucs.

Previsió de dificultats Explicau que els animals invertebrats de cos blan que no tenen petxines o closques es protegeixen amagant-se davall terra o amb verí a la pell.

La majoria dels animals que hi ha són invertebrats. Els grups més importants d’ invertebrats són les esponges, les meduses, els cucs, els mol·luscs, els equinoderms i els artròpodes.

Les esponges Les esponges són els invertebrats més senzills que existeixen. Són aquàtics i viuen fixos damunt les roques. El seu cos té forma de sac i està ple de porus pels quals entra l’aigua. L’esponja és com un colador i reté els trossets d’aliment que du l’aigua. 1

1

Exemples d’esponges. Les esponges tenen formes i colors molt variats.

Les meduses Les meduses són aquàtiques i es desplacen a l’aigua arrossegades pels corrents. 2 Tenen un cos gelatinós en forma de para igua. Tenen tentacles en què hi ha uns petits agullons que injecten verí quan alguna cosa els toca. Les picades d’algunes meduses són molt doloroses.

A

B

2

Exemples de meduses. A. La medusa luminescent produeix picades doloroses. B. La medusa ou fregit és inofensiva.

Les esponges són aquàtiques, tenen forma de sac i viuen subjectes a les roques. Les meduses són aquàtiques, tenen un cos gelatinós en forma de paraigua i tenen tentacles.

76


Educació cívica

Demanau als alumnes que duguin de casa fotografies d’esponges, meduses i cucs. Elaborau per grups un mural on s’agrupin els animals en aquests tres grups.

Cada espècie ocupa un lloc al planeta. No només un lloc físic, sinó també un espai en les relacions que hi ha entre el medi i els éssers vius o amb altres éssers vius. I cada espècie té una tasca, una professió que exerceix en el medi que habita.

Competències Competència social i cívica. Animau els alumnes a valorar la gran diversitat d’espècies animals que hi ha al nostre planeta i la importància de vetlar per la seva conservació. Aprendre a aprendre. Per mitjà de les il·lustracions, i al llarg de tota la unitat, es pretén que els alumnes aprenguin a dis-

tingir diferents animals segons les característiques físiques. Els alumnes han de situar, a més, els éssers vius als llocs on habiten normalment.

106

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Els animals invertebrats aquàtics. Convidau els alumnes a reflexionar sobre l’aspecte i els costums d’esponges i meduses i demanau: Creis que aquests animals podrien viure en terra ferma? Per què?

9 NOTES A

B

C

3

Els cucs Els cucs tenen el cos bla i allargat i no tenen potes.

3

En el grup dels cucs s’inclouen molts d’animals diferents. Alg uns , c om els cuc s d e t err a, viu en a l a t err a, però mol ts altres viuen a l’aigua, com el cuc de foc.

Exemples de cucs. A. Cuc de terra. B. Cuc de foc. C. Cuc intestinal.


Explica on es troben el cuc de terra i el cuc de foc.

Alg uns, com els cuc s in test ina ls o tèni es, pod en viu re d ins del nostre cos i causar malalties.

Quines diferències aprecies entre el cuc de terra i el cuc intestinal?

Els cucs són blans i allargats i no tenen potes.

ACTIVITATS 1

Observa les fotografies, digues quin tipus d’invertebrat apareix en cada una i escriu una oració que el descrigui. A

2

B

C

A quin animal es refereix cada oració? El cos és bla i allargat i no té potes. Té tentacl es i l’arr osseg uen e ls co rrent s. El cos és irregular i té porus.

3

Per què quan ens toca una medusa sentim dolor?

77

tament llis, no té segments i en un extrem té la boca i a l’altre, l’anus.

PER AMPLIAR

La classificació dels invertebrats inclou moltes espècies diferents i animals molt variats pel que fa al seu aspecte i als seus costums, que els alumnes no tendran oportunitat de conèixer fins a cursos posteriors. Demanau-los que cerquin informació sobre algun animal invertebrat que no surti a la unitat i que en facin una fitxa amb les dades que trobin. Fitxes d’invertebrats.


Solucionari 1

A. Cuc de terra. R. M. El cuc de terra té el cos blan i viu en terra. B. Esponja. R. M. L’esponja és un invertebrat molt senzill que viu fix al substrat. C. Medusa. R. M. La medusa és aquàtica i es desplaça arrossegada pels corrents.

2

El cos és blan i allargat i no té potes: cuc. Té tentacles i l’arrosseguen els corrents: medusa. El cos és irregular i té porus: esponja.

3

Perquè en els tentacles tenen agullons petits que injecten verí quan les fregam o tocam.

• El cuc de terra es troba en un sòl de terra i el cuc de foc està al fons de la mar. • El cos del cuc de terra està format per segments i es divideix en cap, coll, tronc i anus. El cuc intestinal és comple-

107

Els mol·luscs i els equinoderms Propòsits

Els mol·luscs

• Conèixer les característiques principals dels mol·luscs i dels equinoderms.

Els mol·luscs són uns invertebrats de cos bla. La majoria tenen una o dues closques que els protegeixen. 1

Més recursos Demanau als alumnes si alguna vegada han trobat a la platja una petxina amb un forat. Deixau que pensin com s’ha pogut originar. Després d’escoltar les idees dels alumnes, explicau que potser es tracta d’un forat realitzat per una estrella de mar per menjar-se l’animal que hi vivia dins. Recordau que a la unitat 6 ja han vist que l’estrella de mar és un depredador molt voraç i que se sol alimentar de mol·luscs que atrapa amb els braços.

Gran part dels mol·luscos viuen a l’aigua, com els musclos o clòtxines, els pops, les cloïsses i els calamars. Altres, com els caragols, viuen en terra. Els mol·luscs són ovípars. De l’ou surt una cria que a vegades és molt diferent de l’adult i s’anomena larva. Hi ha diversos grups de mol·luscs l’aspecte dels quals varia molt dels uns als altres.

Els mol·luscs bivalves, com els musclos, les cloïsses, les ostres, les tellines i molts altres, tenen el cos protegit per dues petxines. Són tots aquàtics, i la majoria són marins.

Els caragols terrestres i marins tenen una sola closca que s’enrotlla en espiral. L’animal es protegeix dins de la closca. Alguns, com els llimacs, no tenen cap closca.

Els pops, els calamars i les sípies tenen tentacles amb ventoses per capturar l’aliment. Els pops no tenen closca, mentre que els calamars i les sípies en tenen a l’interior.

vieira

1

Closques o petxines de l mol·luscs ll mol·luscs. Molts tenen closques. l

cloïssa de riu

caragol

llimac marí

polp

sípia

Els mol·luscs tenen un cos bla que sol estar protegit per una o diverses closques.

78


Educació cívica

Demanau als alumnes si s’han fixat alguna vegada en els tentacles d’un caragol. Mostrau una imatge d’un caragol per assenyalar-hi els tentacles amb ulls que tenen a la part superior del cap i els tentacles per al tacte que tenen a la part inferior del cap.

Explicau que quan un lloc determinat es degrada o es perd per la construcció de carreteres, per altres activitats humanes, per un incendi…, tots els seus habitants es veuen desplaçats del medi, no només els vertebrats, sinó també els invertebrats.

Saber-ne més Comentau amb els alumnes la funció de defensa i de protecció de les petxines i closques dels mol·luscs i els equinoderms. Posau-ne alguns exemples senzills, com el del caragol, que s’amaga dins la closca quan és molestat, o les pagellides, etc.

108

Altres activitats PER AMPLIAR El calamar gegant. Un dels animals més grans del món és el calamar gegant. Habita a les profunditats marines i pot arribar a mesurar catorze metres de llarg, dels quals aproximadament vuit o deu pertanyen als seus llarguíssims tentacles.

9 NOTES

Els equinoderms Els equinoderms tenen un esquelet format per plaques dures davall de la pell. A més, solen tenir espines. Els principals grups d’equinoderms són les estrelles de mar i els eriçons de mar. Tots són marins.


Explica quines diferències hi ha entre les dues estrelles de les fotografies. Explica quines diferències observes entre els dos eriçons.

Les estrelles de mar tenen cinc braços. Es mouen lliurement pel fons marí gràcies a un gran nombre de peus petits que tenen a la part inferior.

Els eriçons de mar tenen forma arredonida. Viuen damunt el fons de la mar. Tenen nombroses espines que utilitzen per protegirse i per desplaçar-se.

Els equinoderms tenen un esquelet fet de plaques dures i molts tenen espines.

ACTIVITATS 1

Observa la fotografia i respon a les preguntes.

A qui n gru p d’invert ebrats per tany? Com és el seu cos? Què creus que són les bolles blanques? És un adult o una larva? Explica per què. 2

Per a què serveix la closca dels mol·luscs? Escriu el nom d’un mol·lusc amb closca i d’un mol·lusc sense closca.

3

Com pots diferenciar els equinoderms d’altres invertebrats?

79

Aquest calamar rares vegades surt a la superfície, per aquesta raó és difícil veure’l. Se’n coneixia l’existència per l’aparició d’algun exemplar mort en alguna platja i perquè s’havien trobat restes dels seus tentacles a l’estómac d’altres animals, com els catxalots. A l’actualitat hi ha imatges de calamars gegants preses amb càmeres especials, que estan disponibles a Internet.


Solucionari 1

mol·luscs.

• El cos és blan. • Les bolles blanques són ous. • És una larva perquè la closca encara no està endurida i el cos és transparent. 2

• R. M. Aquestes dues estrelles de mar es diferencien bàsica ment pel color; una és vermella i l’altra és blanca amb línies vermelles.

• R. M. Es diferencien per la grandària de les espines i el co lor. Un té espines verdes i totes de la mateixa mida, i l’altre té espines marrons i unes més llargues que les altres.

• L’animal que veim a la fotografia pertany al grup dels

R. M. La closca dels mol·luscs serveix com a protecció i defensa. El caragol és un mol·lusc amb closca i el llimac és un mol·lusc sense closca.

3

Els equinoderms es diferencien d’altres invertebrats perquè tenen un esquelet format per plaques dures davall la pell i solen tenir espines.

109

Els artròpodes Propòsits

Característiques dels artròpodes

• Conèixer les característiques principals dels artròpodes.

Els artròpodes constitueixen el grup d’animals més nombrós. La seva característica més important és que estan revestits per una coberta dura, que és com un esquelet extern. Aquest esquelet està format per diverses peces unides per articulacions, com una armadura.

• Conèixer les característiques principals dels insectes, els aràcnids, els crustacis i els miriàpodes.

Previsió de dificultats Explicau als alumnes que els artròpodes tenen esquelet extern. Insistiu en el fet que aquest esquelet dels invertebrats no té res a veure amb l’esquelet dels vertebrats perquè no està format per ossos i, a més, no té columna vertebral.

a ig è nc i I n te l ·l a l is ta na t u r TREBALLA AMB LA IMATGE

Quantes ales té la vespa?

Una altra característica comuna és que tenen potes, que també estan articulades.

I quantes potes?

Hi ha diversos grups d’artròpodes: els insectes, els crustacis, els miriàpodes i els aràcnids.

Què té al cap?

Els insectes

tòrax abdomen

Els insectes són els artròpodes més abundants. Quasi tots són terrestres, si bé n’hi ha alguns que són aquàtics.

cap

Els insectes tenen dues antenes i sis potes. Alguns tenen ales, que poden ser dues o quatre. El cos està dividit en tres parts: 1

ales

Cap. Té boca, ulls i antenes, que contenen diversos òrgans dels sentits. Tòrax. Part del cos d’on surten les ales i les potes.

antenes 1

Abdome n. Està dividit en diversos segments. Els insectes són ovípars. De l’ou surt una larva que sembla un cuc, l’eruga. Després d’un quant temps, l’eruga es transforma en crisàlide i aquesta es transforma en l’adu lt. La transformació de larva a adult s’anomena metamorfosi. 2

ou

eruga

Parts del cos d’un insecte, la vespa.

adult

crisàlide 2

Els artròpodes tenen una coberta dura articulada. Els insectes són artròpodes amb sis potes, antenes i ales.

potes

Metamorfosi d’un insecte, la papallona monarca.

80

Treball cooperatiu Si hi ha un museu de ciències naturals prop de la localitat, po deu organitzar-hi una visita amb els alumnes. Aquest tipus de museus solen posseir interessants col·leccions d’invertebrats que ajudaran els alumnes a prendre consciència de la gran di versitat que hi ha en la naturalesa.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Els insectes formen el grup més nombrós del món animal. Pel seu aspecte i perquè són petits, els nins tendeixen a pensar que a la naturalesa fan un paper insignificant o que no té gran importància que una espècie d’insectes s’extingeixi. Reforçau en ells la idea que els insectes es troben a la base de l’alimen -

110

tació de moltes espècies animals i que, per tant, l a seva desaparició suposaria la d’altres moltes espècies que ens repor ten abundants beneficis.

Treball cooperatiu Proposau als alumnes l’observació directa d’un insecte. Cap turau un insecte seguint les normes bàsiques de respecte per tots els éssers vius, és a dir, alliberant els animals capturats després de l’observació. Després, introduïu-lo a un pot de vidre per poder-lo observar bé. Amb l’ajuda d’una lupa poden comptar quantes antenes té i el nombre de potes i d’ales. També poden observar les tres parts de què es compon el cos, el seu color o qualsevol altra característica que els cridi l’atenció.

9 Els aràcnids

A

NOTES

B

Els aràcnids són uns artròpodes que tenen vuit potes i no tenen antenes . Quasi tots són terrestres. En aquest grup s’inclouen totes les aranyes i els escorpins. 3 Moltes de les aranyes produeixen seda, amb la qual fabriquen les teranyines. 3

Els crustacis Els crustacis són uns artròpodes amb una coberta que sol ser bastant dura. Tenen antenes i molts tenen deu potes . La majoria dels crustacis són marins, però també n’hi ha d’aigua dolça i terrestres.

Exemples d’aràcnids. A. Aranya vespa. B. Escorpí. A

B

Entre els crustacis hi ha els crancs, les gambes, els llamàntols i les someretes, entre molts altres. 4 4

Els miriàpodes

Exemples de crustacis. A. Gambeta. B. Someretes. A

Els miriàpodes tenen el cos llarg, dividit en molts de segments, dels quals surten les potes, molt nombroses. També tenen antenes .

B

En aquest grup s’inclouen els centpeus o escolopendres i els milpeus. 5 En els artròpodes s’inclouen els aràcnids, els crustacis i els miriàpodes.

5

Exemples de miriàpodes. A. Centpeus. B. Milpeus.

ACTIVITATS 1

És correcte dir que els insectes acabats de néixer són cucs? Explica per què.

2

Quin tipus d’artròpode és cada un? No té antenes.

Té ales.

Té més de cent potes.

81

Altres activitats

observar com es desplacen en fila índia, quin tipus d’aliments transporten, etc.

PER MILLORAR L’APRENENTATGE Les col·leccions d’insectes. Recordau als alumnes que el costum de capturar i dissecar animals per fer-los formar part d’una col·lecció, malgrat el seu interès científic i didàctic, va en contra del respecte a la naturalesa.


PER AMPLIAR

Solucionari

Observació d’un formiguer. L’observació de la naturalesa és una de les activitats del biòleg i una eina científica que els nins han d’aprendre a fer servir. Proposau als alumnes l’observació d’un formiguer. Es poden fixar en aspectes com les diferents classes de formigues (obreres i soldats; aquestes darreres tenen el cap més gran i fortes mandíbules). Poden també

• La vespa té quatre ales, sis potes i al cap té un parell d’antenes.

1

No, no és correcte. Els insectes acabats de néixer són larves, si bé amb aspecte de cucs.

2

Un artròpode que no té antenes és un aràcnid. Un artròpode que té ales és un insecte. Un artròpode que té més de cent potes és un miriàpode.

111

SABER FER

Propòsits

Representar un procés

• Saber representar les successives fases d’un procés mitjançant fletxes, texts i imatges.

Un procés és una cosa que té lloc al llarg del temps, com el pas de nin a adult, per exemple. Els processos es poden representar per mitjà de fotos o dibuixos dels passos principals. Observa el procés.

Més recursos En el «Treball cooperatiu» de la pàgina 80 de la unitat 6 d’aquesta guia es va proposar la cria de cucs de la papallona de la seda. Comprovau que els cucs s’han transformat ja en crisàlides i estan recoberts d’un capoll.

Metamorfosi de la papallona de la seda Dels ous surten larves (erugues)

Les papallones ponen ous

NOTES

Ous

Erugues que acaben de néixer

Papallona adulta

Les larves s’alimenten i creixen

Erugues grans

Les crisàlides es transformen en papallones

Crisàlide dins del capoll

Demostra que ho saps fer.

Les larves teixeixen un capoll i es transformen en crisàlides

a ig è nc i I n te l ·l te m à t ica ma log ico

1

Què indiquen les fletxes?

2

Què indica el text que hi ha davall de cada foto? I el text que va amb les fletxes?

3

Tria un procés qualsevol i representa’l. Pot estar relacionat amb els animals o no, com preferesquis.

82

Saber-ne més Explicau als alumnes els passos del procés de fabricació de la mel. Les abelles visiten les flors per xuplar-ne el nèctar, que és un líquid dolç. Després, tornen al casera i donen el nèctar a altres abelles que s’encarreguen de recollir-lo. Aquestes abelles depositen el nèctar a les cel·les de les bresques que estan fetes de cera. Quan ha passat més o menys un mes, el nèctar s’ha transformat en mel. L’apicultor recull de les bresques la mel i la cera.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per descriure un procés científic l’alumne necessita haver adquirit prèviament els coneixements necessaris per poder compren-

112

dre el procés i després ser capaç d’explicar-lo en passos successius i coherents. Comunicació lingüística. Els alumnes expressen mitjançant un diagrama les idees relacionades amb els passos consecutius d’un procés concret.

Solucionari 1 Les fletxes indiquen que el procés va d’un pas a l’altre. 2 R. M. El text que hi ha davall les fotos defineix el que s’hi

veu. El text de les fletxes explica una part d’aquest procés. 3 R. L. Es pot proposar el procés de fabricació de la mel o

del pol·len per les abelles, o el procés d’elaboració del formatge.

9


Propòsits


i completa’l amb les paraules del requadre.


meduses - mol·luscs - esponges - artròpodes cucs - equinoderms

Els invertebrats es classifiquen en diversos grups:

NOTES

Les tenen el cos irregular, viuen enganxades al fons de la mar i el seu cos té porus. Les tenen el cos gelatinós i en forma de paraigua. Tenen tentacles amb agullons verinosos. Els potes.

tenen el cos bla i allargat i no tenen

Els tenen el cos bla i normalment està protegit per una o més closques. Els tenen un esquelet de plaques dures davall de la pell i tenen espines. Els tenen una coberta dura i articulada i tenen potes. 2

Quins dels grups que has estudiat viuen només a l’aigua?

3

PER PENSAR. Observa l’animal

de la fotografia i respon a les preguntes. A qui n gru p d’a nima ls pe rtany ? Digues tota la informació que puguis sobre aquest animal tenint en compte el que has après en aquesta unitat.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Fes un model d’un insecte en tres dimensions


utilitzant els materials que vulguis i tractant que sigui tan semblant com puguis a la realitat. B. Cerca informació sobre les perles: com es formen,

com s’obtenen i quina utilitat tenen. C. Escriu un relat sobre la vida d’una abella contada

per ella mateixa. 83

Demostra el teu talent En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant. Aprofitau l’ocasió per valorar aquestes capacitats personals. A l’activitat A es poden utilitzar fils d’aram recoberts de plastilina, així serà fàcil representar cada una de les parts de les potes articulades dels insectes.

Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum ajuda a refor-

çar els coneixements apresos. L’alumne desenvolupa la capacitat de triar i provar entre diverses opcions. Iniciativa i actitud emprenedora.

Solucionari … esponges / … meduses / … cucs /… molluscs / … equinoderms /… artròpodes.

Per realitzar l’activitat B poden cercar informació a pàgines d’Internet sobre vivers d’ostres que fabriquen perles per elaborar joies.

1 Resum.

Per a l’activitat C convé aportar prèviament informació sobre la vida social de les abelles, perquè puguin contar un relat que, tot i ser novetat, s’ajusti a les característiques de la forma de vida d’aquests insectes.

3 Per pensar. L’animal de la

2

Esponges, meduses i equinoderms. fotografia pertany al grup dels insectes. És l’eruga d’un insecte, és a dir, la larva. Passat un quant temps, l’eruga es transforma en crisàlide i aquesta es convertirà en l’adult.

113

10

Els animals i les persones


•

Els beneficis dels animals: aliment, vestit, transport, defensa… La ramaderia i els seus tipus: caprí, avícola, porcí, oví, boví, apicultura, aqüicultura.

SABER

VOCABULARI

•

Benefici, cuir, prestar.

•

Oci, espectacle, regular amb lleis.

•

Piscicultura, aqüicultura, apicultura.

•

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

•

•

Lectura i comprensió d’un text sobre el paper dels cans de rescat en catàstrofes com terratrèmols.

Exposició sobre exemples de l’ajuda que presten els cans a les persones.

Narració d’una història sobre la vida d’un animal domèstic.

SABER FER


ÚS DE LES TIC


•

•

Resum de la unitat.

•

Triar i cuidar una mascota.


114

Cerca d’informació sobre les atencions que ha de rebre una mascota.

•

•

SABER SER

Observació i descripció de diferents tipus de bestiar.

Curiositat per conèixer els beneficis que ens aporten els animals. Responsabilitat en triar una mascota.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•



•


MATERIAL D’AULA


•

Làmines •


•


Projecte del segon trimestre. ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE



Natural Science 3

Programa bilingüe.

•



Les esponges Són aquàtiques i viuen enganxades a les roques.


•

•


•


Tenen forma de sac i presenten porus pels quals filtren l’aigua.

Els equinoderms Són aquàtics. Tenen un esquelet de plaques davall la pell i molts presenten espines.

Les meduses

Els cucs

Els mol·luscs

Són aquàtiques.






No tenen potes.

Els artròpodes N’hi ha d’aquàtics i de terrestres. Estan revestits d’una coberta dura articulada. Tenen potes, i alguns, antenes i ales.

ES0000000002441 538627_Laina ani ales invertebrados-1.-Cubierta_16865.indd 1

08/08/2014 11:57:59


Gener

Febrer

Març

115

Propòsits

10

Els animals i les persones

• Conèixer, mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats, el paper dels cans de rescat en catàstrofes com terratrèmols. • Activar els coneixements previs.

Cans al rescat

Quan hi ha un gran terratrèmol, alguns edificis s’esfondren i, a vegades, queden persones atrapades davall de les ruïnes. En aquests casos, els equips de rescat han d’afrontar un gran problema, ja que poden tardar diversos dies a retirar la runa, però les persones atrapades no poden aguantar tant de temps sense ajuda. Per sort, els equips de rescat compten amb uns rescatadors especials: els cans. Amb el seu olfacte, localitzen les persones atrapades i els bombers poden anar abans a aquestes zones i salvar-les. Amb tota la raó es diu que el ca és el nostre millor amic. És molt més que una mascota! 84

Coneixements i experiències prèvies Duis a classe fotos de cans guies per a persones cegues, de cans que guardin el bestiar, de cans que vigilin propietats, altres que facin companyia... Mostrau les fotografies als alum nes perquè expliquin què fan els cans en cada un dels casos.

Suggeriments sobre la lectura Deixau que els alumnes parlin de la funció que tenen els cans que coneixen o que tenen al seu voltant. Després, centrau el tema en les diferents races de cans que s’utilitzen per al res cat, ja que no tots són aptes per a aquesta feina. Les races de cans més capaces per socórrer persones són principal ment tres: el pastor alemany, que també col·labora amb la policia i amb l’exèrcit en nombroses activitats; el golden retre -

116

vier, que és un ca molt obedient i té grans habilitats en els tre balls de cerca i rescat de persones; i la raça santbernat, que té una fama merescuda en l’auxili de persones extraviades als Alps i en altres muntanyes durant tempestats de neu.

Saber-ne més Explicau que els cans guies són els que col·laboren amb les persones que tenen alguna discapacitat, per exemple, ajuden les persones cegues de diverses maneres. De fet, moltes d’elles no es podrien moure si no fos per l’ajuda d’un ca guia ben entrenat. Aquest entrenament dura entre dos i cinc anys i consisteix bàsicament a proporcionar-los pautes bàsiques d’obediència i servei.


NOTES

Cerca en el diccionari el significat de runa . Què és un terratrèmol? Per què és important retirar aviat la runa? Com ajuden els cans als equips de rescat? Observa la fotografia de la pàgina de l’esquerra, descriu com va vestit el rescatador i explica per què du aquest vestit. EXPRESSIÓ ORAL. Explica altres exemples que mostrin com els cans ajuden les persones.


Triar i tenir cura d’una mascota Al f inal d’aq uesta unita t sab ràs q uè ha s de tenir en compte a l’hora de triar una mascota i aprendràs a tenir-ne cura. Abans , con eixer às el s ben efic is qu e le s per sones obtenim dels animals. Aprendràs, sobretot, moltes coses sobre la ramaderia.

QUÈ EN SAPS JA? Les persones prenem aliments d’origen animal i d’origen vegetal. Indica quins aliments de la dreta són d’origen animal. Els animals poden ser vertebrats o invertebrats. Els vertebrats poden ser mamífers, ocells, rèptils, amfibis o peixos. A quin g rup pert anyen e ls anim als que produeixen llet? I els que produeixen ous?

85

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han après.

Solucionari

ses intensitats, des d’una lleugera tremolor al terreny fins a sotragades fortes que destrueixen edificis.

• R. M. És important retirar aviat la runa perquè davall hi han pogut quedar persones atrapades.

• Col·laboren en la feina de cerca. • El rescatador du uns pantalons i una jaqueta de color ta ronja perquè se’l vegi bé. També du un casc, una careta, guants i botes que el protegeixen.



QUÈ EN SAPS JA?

• Enderroc i altres materials que queden d’una obra.

• La llet, el peix i els ous.

• Un terratrèmol és una sotragada del terreny ocasionada per

• Els mamífers produeixen llet i els ocells, ous.

forces que actuen a l’interior de la Terra. Poden tenir diver-

117

Els beneficis dels animals

Propòsits • Conèixer els beneficis més importants dels animals.

Previsió de dificultats Explicau que nombrosos aliments que trobam al supermercat, com llaunes de tonyina, de sardines, els embotits, el formatge, la llet…, tenen origen animal; per tant, els animals són molt beneficiosos per a les persones perquè formen part de la nostra alimentació diària.

Al lla rg del temp s, les per sones hem obt engut nombrosos beneficis dels animals. Alguns d’aquests beneficis ja no són tan importants, però els animals continuen sent imprescindibles per a les persones. Alim ent

Els animals han estat sempre una font d’aliment per a les persones. Hi ha molts d’animals que serveixen d’aliment per la seva carn. En canvi, altres aliments són productes que s’obtenen dels animals, com la llet, els ous , la gelatina o la mel . 1 Antigament, la caça era vital p er procurar aliments a le s persones, però avui dia és molt més important la ramaderia , junta ment a mb la pesca . Vestit

1

Alguns alimen ts q ue s’obtenen dels animals.

Antigament, les persones es protegien d el fred mitjançant les pells dels animals que caçaven. Més tard, varen aprendre a utilitzar el pèl d’alguns animals per fabricar fils amb què s’obtenien teixits. És el cas, per exemple, de la llana, que s’obté de l’ovella i d’altres animals. 2 Quan la pell es tracta amb alguns productes s’obté el cuir , un material molt flexible i resistent. El cuir s’utilitza per fabricar peces d’abric o protectores, calçat i altres productes, com maletes, carteres, corretges… A

2

B

C

Alguns anima ls de ls qu als s ’obté llana. A. Ovella. La seva llana és la més utilitzada. B. Cabra de Caixmir. La llana que produeix és molt valuosa, per la seva qualitat i escassesa. C. Alpaca . Aqu est a nimal es cr ia a les m untan yes d e l’ Amèri ca de l Sud .

86

Coneixement i experiències prèvies Feis entre tots una posada en comú dels animals de compa nyia que coneguin. Els alumnes han de dir de quin animal es tracta i quin tipus d’atencions necessiten. Després han de des criure el lloc on habiten: una gàbia, una peixera…

Educació cívica El 4 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Vida Animal. La major part dels animals són éssers salvatges, és a dir, viuen en llibertat a la naturalesa. I són també els més amenaçats per l’activitat humana, que cria en granges els que necessita per al consum habitual i redueix els territoris naturals dels al tres, explotant els boscs, les mars, etc.

118

No es pot dir amb exactitud el nombre d’espècies que hi ha a la Terra. Els experts creuen que oscil·la entre el milió i mig i els sis milions d’espècies diferents. Per evitar la desaparició de moltes de les espècies i per protegir-les, els estats dicten lleis que en molts casos no arriben a aplicar-se de forma efec tiva.

Treball cooperatiu Demanau als alumnes que realitzin per grups un breu treball d’investigació demanant als familiars i coneguts pel procés de l’adob de la pell. Prèviament poden elaborar a classe un guió amb les preguntes que formularan. Després, el posaran en comú amb el grup i, finalment, elaboraran un informe amb la informació rebuda.

10 NOTES

Transport Antigam ent, els ani mals eren mol t importa nts per al tra nsport de persones i mercaderies. Per a aquesta finalitat s’usaven cavalls, ases, bous, camells i fins i tot elef ants. 3 Avui d ia ha n est at su bstit uïts per vehic les d e mot or.

Altres beneficis Els animals ens proporcionen molts més beneficis. Alguns d’aquests beneficis són: Companyia. Els principals animals de companyia són els cans i els moixos, encara que també s’utilitzen hàmsters, diversos ocells, rèptils… Els amos de mascotes s’han de responsabilitzar de la seva cura i benestar. Defensa. Els cans s’utilitzen per guardar el bestiar dels animals salvatges i per vigilar propietats.

3

Oci. Algunes persones gaudeixen del temps lliure observant animals als parcs zoològics o a la naturalesa i fent-ne fotografies. Altres persones practiquen la caça o la pesca com a esport. En aquests casos, s’han de respectar les lleis que regulen aquestes activitats.

Trineu tirat per cans. Aques t tipu s de t ransp ort s’ha utilitzat tradicionalment a les zones polars.

Els animals ens donen nombrosos beneficis, com ara aliment, vestit, transport, companyia, etc.

ACTIVITATS 1

Fes una llista amb els beneficis més importants que aconseguim dels animals i posa un exemple en cada cas.

2

Explica què és el cuir i per a què s’utilitza.

3

EDUCACIÓ EN VALORS. Alguns animals, com els elefants i els lleons, participen en espectacles, per exemple, en el circ. Això no obstant, en alguns llocs s’ha prohibit usar animals en aquest tipus d’espectacles. Què penses sobre l’ús d’animals Escriu l i l en el l circ? i i lal teva opinió i i ii indica i i si i estàs a favor o en contra que es prohibesqui. i i

87

Saber-ne més

Solucionari

L’ase ha estat fins fa uns quants anys un animal domèstic de gran importància en la vida als pobles. Era utilitzat com a animal de càrrega i com a cavalcadura, però la maquinària agrícola ha substituït aquests animals, fet que ha provocat un descens en el nombre de poblacions.

1

R. M. Aliment, com carn (vedella, porc), llet (vaca) i ous (gallines); vestit, com la llana (ovella) i el cuir (ovella, vaca); transport de persones i mercaderies, per exemple, ase, cavall, camell, elefant…; companyia, animals domèstics, com moixos i cans; defensa i cura de bestiar, com cans; oci, els animals que visitam als parcs zoològics.

Per explicar

2

El cuir és la pell tractada amb adobs per obtenir un material molt flexible i resistent. Es fa servir per fabricar abrics, jaquetes, sabates, maletes, carteres…

El procés de l’adob de la pell es du a terme de la manera següent. Primerament, la pell se sala per conservar-la. Després del salatge s’hidrata ficant-la en aigua. Després s’introdueix la pell, junt amb extractes vegetals amb gran quantitat de tanins, als bombos on es realitza l’adob. El pas següent és engreixar la pell i estirar-la i, per acabar, s’asseca.

3

R. L. En alguns circs es maltractaven els animals, per això es varen prohibir aquest tipus d’espectacles. Educació en valors.

119

La ramaderia Propòsits

Què és la ramaderia?

• Saber què és la ramaderia i diferenciar els diferents tipus de bestiar.

La ramaderia és la cria i cura d’animals domèstics per a obtenir-ne productes. Hi ha dos tipus principals de ramaderia: 1 Ramaderia extensiva. Els animals viuen en espais grans i s’alimenten del que troben a la naturalesa o de cultius que s’han preparat per a ells.

Previsió de dificultats Explicau als alumnes que igual que l’agricultor extreu els productes de la terra sense transformar-los, també els ramaders obtenen els productes sense transformar-los: el vaquer obté la llet del bestiar, i el pescador, els peixos. La transformació d’aquestes matèries primeres es du a terme posteriorment mitjançant diferents processos, més o menys complexos.

A

B

Ramaderia intensiva. Els animals es crien en granges o estables i s’alimenten amb pinsos, que són aliments preparats per a ells.

Tipus de bestiar Els tipus de bestiar més freqüents són: 1

Bestiar boví. Són les vaques, que es crien de forma extensiva o intensiva. De les vaques s’obté carn, llet i cuir. Bestiar oví. Són les ovelles, que es crien de forma extensiva o intensiva. Se n’obté carn, llet i llana. Bestiar porcí. Són els porcs. Se solen criar de manera intensiva, si bé a Espanya també es crien de forma extensiva. Són apreciats per la seva carn, de la qual s’obtenen embotits. Bestiar caprí. Són les cabres. Se solen criar de forma extensiva per la carn i la llet que donen.

Tipus de ramaderia. A. Ramaderia extensiva. B. Ramaderia intensiva.

SABER-NE MÉS La piscicultura La piscicultura és una activitat molt relacionada amb la ramaderia, que consisteix en la cria de peixos. Aquesta activitat es du a terme tant en aigua dolça com salada. Molts dels peixos que menjam avui dia procedeixen de la piscicultura.

Bestiar avícola. Són les gallines, que es crien de forma intensiva pels seus ous i la carn.

Altres anim als que s’uti litze n en la r amad eria són els cavalls, els ases o els conills. També es considera ramaderia l’ apicultura, que és la cria d’abelles per obtenir-ne mel i cera. La ramaderia és la cria i la cura d’animals domèstics. Pot ser intensiva i extensiva. Hi ha diversos tipus de bestiar.

També es poden cr iar mol·lu scs, com les clòtxines, o crustacis, com els llagostins. En aquest cas s’anomena aqüicultura.

88


Per explicar

Proposau-los fer una posada en comú de com pensen ells que són les feines quotidianes que es realitzen a una granja. Deixau que cada un exposi lliurement les seves idees. Si ho considerau necessari, podeu centrar el tema en un tipus de granja: una d’avícola, una de porcina o una vaqueria.

Exposau també els beneficis de la pesca. La pesca marítima pot ser de dos tipus: la pesca litoral es du a terme prop de la costa, amb vaixells petits i amb mitjans tradicionals, i la pesca d’altura es realitza en alta mar, lluny de la costa, amb grans vaixells i amb moderns sistemes de pesca i de conservació de peix.

Treball cooperatiu Els peixos i mariscs també es poden criar en piscifactories i vivers, que es construeixen prop dels rius o a la mar. Si és possible, proposau una visita a una piscifactoria. Quan tornin a classe, els alumnes poden fer una posada en comú sobre el que han vist: quin tipus de peixos s’hi criava, com els alimentaven, com els cuidaven...

120

Competència Competència matemàtica, científica i tecnològica. Reforçau en els alumnes la idea que els animals són una part important en la base de l ’alimentació humana i que gràcies a la ramaderia, és a dir, a la cria i cura d’animals domèstics, en podem obtenir molts productes.

10 NOTES La ramaderia ovina

El pastor treu el ramat perquè s’alimenti durant el dia. Els cans l’ajuden a guiar les ovelles i defensen el ramat. A la nit, el pastor guarda el ramat al corral.

El mascle de l’ovella és el xot, que sol tenir banyes. La cria és el be o anyell.

Les ovelles es munyen per obtenir llet. A l’esti u es tone n, és a dir, el s ta llen el pèl per obtenir-ne llana. És necessari proporcionar-los vitamines per completar la seva alimentació. A més, s’han de vacunar perquè no es posin malaltes.

La ramaderia avícola

Quan els galls i les gallines es crien junts, les gallines ponen ous dels quals poden sortir pollets. Els ous es mantenen en una incubadora fins que neixen els pollets. Aquests pollets es poden criar en granges fins que es fan grans i se’n pot aprofitar la carn.

Les femelles es deixen créixer fins que es fan adultes. Aquestes gallines viuen en granges on se’ls proporciona aigua i aliment i se les manté a una temperatura adequada perquè ponguin ous.

A les grange s avícol es viuen moltíssi ms d’animals junts. S’ha de ser molt curós amb la higiene perquè no es posin malalts.

a ig è nc i I n te l ·l a l is ta na t u r

ACTIVITATS 1

Observa la fotografia de la dreta i digues quin tipus de bestiar és i de quin tipus de ramaderia es tracta.

2

A partir de quin animal o animals s’obtenen?

Xoriço

Llet

Ous

Llana 89

Educació cívica

Activitats del llibre de l’alumne

El veterinari és el metge que tracta els animals. S’encarrega de prevenir i de curar les seves malalties. També s’ocupa de la inspecció i del control sanitari dels productes obtenguts dels animals, així com d’estudiar la forma d’obtenir el màxim rendiment en les explotacions ramaderes i del maneig dels animals domèstics.

Després de realitzar l’activitat 2 proposau als alumnes els noms d’alguns animals perquè ells diguin quins beneficis ens proporcionen. Podeu utilitzar la llista següent: abella, vaca, ovella, cabra, gallina, conill, porc, porc senglar, cérvol, estruç, oca, ànnera, perdiu…

La feina dels veterinaris és molt important, no només per la salut dels animals, sinó perquè molts d’aquests es destinen al consum humà i de la seva bona salut depèn també la salut de les persones.

Solucionari 1

Són porcs; es tracta, per tant, de ramaderia porcina.

2

El xoriço s’elabora a partir de la carn del porc. La llet s’obté principalment de la vaca, però també de la cabra. Els ous s’obtenen de les gallines, però també de l’estruç i d’altres ocells. La llana s’obté de l’ovella, de la cabra de Caixmir o de l’alpaca.

121

SABER FER

Propòsits

Triar i tenir cura d’una mascota

• Saber com triar bé una mascota i cercar informació sobre les atencions que necessita.

A l’hora de tri ar una mascota és important pensar en quina pot ser la més adequada per a cada persona. Sobretot, s’han de saber les atencions que necessita. Quan tenim una mascota hem de ser responsables i cuidar-la molt bé.

Previsió de dificultats Algunes persones, a vegades, troben al camp un granot, una tortuga, un pardalet al niu… i se l’enduen a casa com a mascota. Segurament no saben que molts animals estan protegits, fins i tot alguns que poden resultar corrents, com els granots o les sargantanes. Per tant, està prohibit capturar-los o molestar-los de cap manera.

Investiga i reflexiona sobre les mascotes. 1

2

Elabora una llista amb les mascotes que t’agradaria tenir i fes-te les preguntes següents.

De veritat m’agrada?

Necessita moltes atencions?

Em deixen tenir-la, els pares?

Puc cuidar-la jo?

Podré jugar amb ella?

És cara de mantenir?

Completa una taula amb les respostes. Pren com a model aquesta.

Intel·ligència ica logicomatemàt

NOTES

MASCOTA Hàmster

Ca

Moix

Peixos

De veritat m’agrada? Podré jugar amb ella?

Posa-hi les mascotes que preferesquis i afegeix dues preguntes més. 3

Tria una mascota tenint en compte els teus gusts i les respostes a les preguntes anteriors. Explica en el quadern els motius que t’han duit a triar aquesta mascota.

Aprèn a te nir cura de la m asco ta. 4

Cerca informació en llibres, revistes, Internet o demanant a algú quines atencions necessitarà la mascota.

Per exemple, a la dreta tens la llista que ha fet na Laia sobre les atencions que necessita el seu canet.

✓

✓

✓ ✓ ✓

✓

Mantenir el lloc on viu net, sec i ventilat. Treure’l a passejar diverses vegades cada dia. Dur-lo a la consulta del veterinari. Educar-lo. Dutxar-lo i cuidar-li la higiene dels ulls, orelles i dents. Raspallar-lo.

90

Treball cooperatiu

Competències

Proposau als alumnes un debat perquè expressin les seves opinions sobre el fet següent: moltes persones adquireixen mascotes que després no cuiden i decideixen alliberar-les en la naturalesa. Per exemple, sovint les tortugues de la Florida acaben en estanys. Quan s’hi instal·len, aquests animals desplacen els autòctons fins que els posen en perill d’extinció.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per realitzar la tasca final, de triar i cuidar una mascota, es necessita prèviament adquirir els coneixements necessaris sobre els animals i després saber aplicar-los per triar un animal de companyia per a casa.

Per explicar Posau com a exemple d’animal mascota un peix pallasso, basant-vos en la pel·lícula Buscant en Nemo , per fer que s’adonin que si una espècie es posa de moda pot córrer el perill de desaparèixer del seu hàbitat natural.

Competència social i cívica. Amb aquesta activitat s’afavoreix el sentit de la responsabilitat com a ciutadà que sap triar un animal que cuidarà de forma responsable.

Solucionari 1 i 2 R. L. 3 i 4 R. L.

122

10


Propòsits




bestiar - vestit - avícola - ous - oví productes - llet

A par tir d els a nimal s ob tenim nombr osos beneficis, com ara aliment, o transport.

NOTES

La ramaderia és la cria d’animals domèstics per obtenir-ne . Els principals tipus de són el boví, l’ , el porcí, el caprí i l’ . Ens proporcionen productes com la carn, la , el cuir, els embotits, la llana o els 2

Indica amb quin animal es relaciona cada imatge. A

3

.

B

C

D

PER PENSAR. Dels ous que compram normalment a les botigues

o als supermercats no poden néixer pollets. Explica per què.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Cerca informació sobre la fabricació

del formatge i prepara’n una presentació per mostrar-la a la resta de la classe. B. Fes un dibuix sobre algun dels animals

que s’anomenen en aquesta unitat. C. Escriu un relat que tracti sobre algun

animal domèstic. Has de destacar que aquests animals mereixen estar ben cuidats i ser tractats amb respecte. ia

ig è nc I n te l ·l í s t ica l ing ü

Demostra el teu talent En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant. Per realitzar l’activitat A es recomana cercar un esquema del procés de la fabricació del formatge. Es pot utilitzar en la presentació que es faci a classe per aju dar els companys a seguir l’explicació. Per fer el dibuix de l’animal de l’activitat B es recomana seguir els passos propo sats en el «Saber fer» de la unitat 8.


coneixements i ajuda a reconèixer el valor que tenen els re sums per aprendre.

91



Solucionari 1 Resum. … vestit / … productes / … bestiar … oví … aví -

cola. / … llet … ous. 2 A: vedella;

B: abella; C: porc; D: ovella. 3 Per pensar. Dels ous que compram no poden sortir po -

llets perquè han sortit de la gallina sense que prèviament aquesta hagi estat fecundada pel gall.

123

POSA’T A PROVA

Propòsits


• Repassar el contingut de les unitats 6 a 10 del llibre a partir del repàs de vocabulari i del test d’autoavaluació.

amb vuit potes. Aràcnids. Artròpodes amb

Invertebrat. Animal que no

Artròpodes. Invertebrats amb el cos

té columna vertebral.

revestit per una coberta dura i articulada que també els cobreix les potes.

Meduses. Invertebrats

Brànquies. Òrgans que utilitzen alguns

animals per respirar a l’aigua. Carnívors. Mamífers amb grapes i ullals afilats per poder caçar.

Previsió de dificultats La dificultat principal de la pàgina d’activitats és que l’alumne recordi el contingut que ha estudiat en les unitats 6 a 10.

de cos gelatinós en forma de paraigua i amb tentacles.

Cetacis. Mamífers aquàtics de cos

Metamorfosi. Canvis de forma d’alguns animals des del naixement fins a l’estat adult.

allargat que tenen coa i aletes.

Miriàpodes. Artròpodes

Crustacis. Artròpodes de coberta dura

amb cos llarg i dividit en segments. Tenen antenes i moltes potes.

Carnívor que s’alimenta de cadàvers d’altres animals. Carronyer.

amb antenes. La majoria de crustacis tenen deu potes. Cucs. Invertebrats de cos tou i allargat sense potes. Capgrós. Larva dels amfibis que respira

per brànquies. Detritívor. Animal que s’alimenta s’alimenta

de restes d’altres éssers vius. Equinoderms. Invertebrats amb un

esquelet intern format per plaques. Esponges. Invertebrats en forma de

sac i amb porus. Viuen fixes al fons. amb antenes, sis Insectes. Artròpodes amb potes i, quasi tots, ales.

Mol·luscs. Invertebrats de cos bla, sovint

protegit per una o dues closques. Primats. Grup de

mamífers terrestres al qual pertanyem les persones. Pulmons. Òrgans que utilitzen

alguns animals per respirar l’aire. Ramaderia. Cria d’animals per obtenir-ne productes. Ungulats. Mamífers que tenen potes

amb peüngles. Vertebrat. Animal amb columna columna vertebral.

1

Digues a quins grups pertanyen els animals de les fotos.

2

A quins grups pertanyen pertanyen els animals que apareixen en els dibuixos d’aquesta pàgina?

92

Competències Comunicació lingüística. L’ampliació de vocabulari que es proposa en les activitats afavoreix i consolida la comprensió lectora i desenvolupa les habilitats de comunicació oral dels alumnes.

competència vin Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència culant els coneixements nous amb els que ja han après. L’au toavaluació mitjançant la resolució d’un test de vuit preguntes desenvolupa aquesta competència. Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per ser capaços de pensar com un zoòleg és necessari proporci onar una aproximació al pensament científic que ens ajudi a identificar i classificar els animals amb racionalitat científica.

124 12 4

Solucionari 1 Granot: amfibis; eruga: insectes; insectes; caragol; mol·luscs. 2 Medusa i esponja: invertebrats; invertebrats; cuc de terra: cucs; cucs; cloïs-

sa: mol·luscs; estrella de mar: equinoderms; escarabat ri noceront: artròpodes. artròpodes. COMPROVA EL QUE SAPS

1 b; 2 a; 3 b; 4 c ; 5 a; 6 b; 7 c; 8 b.

• L’alumne ha de comprovar, comprovar, a partir del llibre de text, si ha respost a les preguntes correctament. • Una vegada corregit el el test, ha de repassar repassar els continguts d’aquelles a les quals no ha respost correctament. correctament.

SEGON TRIMESTRE

NOTES


Tots els animals… a. tenen esquelet. b. prenen aliment. c. sofreixen metamorfosi.

2

Són animals vertebrats… a. el tigre, la sardina i el voltor. b. la granota, la papallona i la tortuga. c. el pop, la medusa i el dofí.

3

Els cetacis… a. respiren dins de l’aigua. b. són mamífers. c. pertanyen al grup dels taurons.

4

5

6

Els ocells… a. són vivípars i tenen plomes. b. són ovípars i tenen brànquies. c. tenen potes i ales. Són rèptils… a. la serp, el cocodril i la tortuga. b. el llangardaix, el talp i el camaleó. c. la serp, el tritó i el llangardaix. Els amfibis… a. estan coberts d’escates. b. quan neixen s’anomenen capgrossos.

c. són vivípars.

7

Són artròpodes… a. el cuc de terra, el caragol i la vespa. b. la vespa, el cranc i l’estrella. c. l’aranya, el centpeus i la gamba.

8

Alguns tipus de bestiar bestiar són… a. vacum, oví i porcs. b. boví, oví i caprí. c. vaques, ovelles i cabres. En què has fallat?


Pensa com un zoòleg Ets monitor en un zoològic i has de parlar als alumnes d’una escola sobre la utilitat dels animals. Fes una llista amb tots els grups d’animals que coneixes i digues un exemple d’un animal de cada grup que sigui útil per a les persones. Pot ser perquè s’utilitza com a aliment, com a mascota, perquè proporciona algun producte… Exemple: En el grup dels mamífers ungulats es troba l’ovella, que ens proporciona llana. llana. 93

PENSA COM UN ZOÒLEG • R. M. En el grup dels mamífers: mamífers: en els carnívors es es troba el ca, que ens ajuda en les tasques de rescat. En els ungulats es troba el porc, que ens proporciona carn i embotits… En el grup dels ocells: en els corredors hi ha l’estruç, que ens proporciona carn i ous. En els rapaços es troba el fal có, que ajuda els caçadors en la caça de la llebre… En el grup dels rèptils: en els llangardaixos es troba el dragó, que menja moscards a l’estiu i així evita que ens piquin. En el grup dels amfibis es troba el granot, les cuixes de la qual es mengen en alguns llocs.

En el grup dels peixos: en els peixos ossis hi ha l’esturió, els ous del qual, anomenats caviar, es consumeixen sobre tot a Rússia… En el grup de les esponges hi ha les esponges, que usam amb sabó en la higiene personal per rentar-nos. En el grup dels cucs hi ha el cuc de terra, que movent-se per la terra en facilita l’oxigenació i millora així el cultiu de les plantes… En el grup dels mol·luscs: en els bivalves hi ha l’ostra, que ens proporciona perles per a joieria. En els pops hi ha el ca lamar, que forma part de la nostra alimentació... En el grup dels artròpodes: en els insectes hi ha l’abella, que ens proporciona cera, mel, pol·len i gelea reial.

125

El meu projecte En aquest segon trimestre continuaràs el teu projecte cercant informació sobre les característiques de la ramaderia bovina. Has de respondre a aquestes preguntes: 1. Quin tipus d’animals són les vaques i quines característiques presenten? 2. Què és la ramaderia bovina? De quins quins dos tipus pot ser?

Cercau informació. Podeu cercar informació sobre el tema en els vostres llibres de text, en altres llibres i a Internet. Internet.

CERCA GUIADA A INTERNET Per respondre a la primera pregunta, pregunta, escriu en el cercador les paraules clau animals domèstics, vaques.

Pots cercar a partir de les imatges, com en el primer trimestre.

Pots obrir diferents pàgines web relacionades amb les paraules de la cerca.

Per respondre a la segona pregunta pregunta hi ha moltes pàgines interessants. Segur que ja saps quines paraules has d’introduir en el cercador!

94

126 12 6

SEGON TRIMESTRE

Escriviu la informació. Compartiu la informació entre tots i escriviu-la en un processador de texts. No copieu els texts directament ni dels llibres ni d’Internet. Els heu de llegir, prendre’n notes i després escriure les respostes amb paraules vostres. A més, heu de posar atenció a la presentació del document.

ÚS DEL PROCESSADOR DE TEXTS Obri el teu document. Cerca a l’ordinador el lloc on l’havies guardat i fes-hi clic dues vegades.

Escriu un text amb la informació que has anat cercant sobre la llet i la ramaderia. Segueix les instruccions. De primer, escriu el text tot seguit, sense separar les línies. Després d’un punt i a part, prem la tecla Retorn.

El text es va escrivint en el punt on es troba el cursor, que es pot moure amb el ratolí o amb les fletxes del teclat.

Gonçal Medina 3r A

cursor

ELS ANIMALS Al món viuen molts d’animals diferents. Tenen mides molt diferents i viuen en quasi qualsevol lloc. Uns pocs són animals domèstics, és a dir, animals que viuen amb les persones. Els altres són els animals salvatges i viuen a la naturalesa.

Els animals domèstics

caràcter

Els animals domèstics ofereixen nombrosos beneficis a les persones. A canvi, les persones els donen aliment i atencions.

paràgraf

Alguns animals domèstics proporcionen aliment a les persones. Aquest aliment no és només la carn. També inclou la llet i els ous, juntament amb els productes que es fabriquen a partir d’aquests animals. Altres animals proporcionen productes molt variats, com la llana de les cabres i les ovelles, els fems de les vaques o el cuir de diversos animals. Altres animals realitzen treballs per a nosaltres. Per exemple, antigament els cavalls, els camells o fins i tot els elefants, es feien servir en el transport de persones i mercaderies. Avui dia s’utilitzen cans per ajudar els policies i els bombers, i també per guiar les persones cegues.

Pots esborrar el que està a l’esquerra del cursor i el que està a la dreta. Supr

Millora la presentació. Una vegada escrit el text, pots seleccionar-ne parts amb el cursor i polsar amb el ratolí en els botons que hi ha a la pantalla, per modificar-lo i millorar-ne la presentació. paràgraf alineat a la dreta Gonçal Medina 3r A

paràgraf alineat a l’esquerra

text en negreta ELS ANIMALS

paràgraf justificat

Al món viuen molts d’animals diferents. Tenen mides molt diferents i viuen en quasi qualsevol lloc. Uns pocs són animals domèstics, és a dir, animals que viuen amb les persones. Els altres són els animals salvatges i viuen a la naturalesa.

paràgraf centrat

Els animals domèstics Els animals domèstics ofereixen nombrosos beneficis a les persones. A canvi, les persones els donen aliment i atencions. Alguns animals domèstics proporcionen aliment a les persones. Aquest aliment no és només la carn. També inclou la llet i els ous, juntament amb els productes que es fabriquen a partir d’aquests animals.

95

Altres animals proporcionen productes molt variats, com la llana de les cabres i , .

. ,

, ’

,

127

11

La matèria


Les propietats, els estats i els canvis de la matèria.

Matèria, substància.

•

SABER

Massa, volum.

•

VOCABULARI

•

Estat: sòlid, líquid i gasós.

Mescla, dilatació.

•

•

•

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

SABER FER


ÚS DE LES TIC

•

•

•

•

•


TASCA FINAL

•

•

•

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

•

•

128

Canvi d’estat. Combustió. Lectura i comprensió d’un text sobre la força de l’aire i algunes de les seves aplicacions. Discussió i acord sobre les regles d’un joc. Escriptura d’un còmic sobre el feina d’un científic al laboratori. Observació de fotografies i dibuixos per conèixer la matèria, les seves propietats i canvis. Cerca d’informació sobre els plàstics. Resum de la unitat. Taula per comparar la forma i el volum dels tres estats de la matèria. Realitzar i interpretar un experiment. Curiositat per conèixer els canvis que experimenta la matèria i la seva relació amb la nostra vida diària. Interès per donar explicacions científiques als fets del nostre entorn. Gust per realitzar experiments científics per aprendre’n.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia •


•




Natural Science 3



•


D I S P O N I B L E EN FORMAT DIGITAL

A I R

À M I R P T A R O S S E F O R P L E D A C E T O I L B I B


Projecte del tercer trimestre.

D I S P O N I B L E EN FORMAT D I G I T A L

Programa d’Educació emocional

A I R

À M I R P T A R O S S E F O R P L E D A C E T O I L B I B


Programa d’Educació en valors




Programa bilingüe.

•


38

_Educ-Emocional_ AL.indd 1

38

_Educ- alores_ AL.indd 1

8 08 1

10:58

8 08 1

10:59


•

•


•


SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*

Març

Abril

Maig

La temporització d’aquesta unitat i de les següents pot variar en funció de la Setmana Santa.

*

129

Propòsits

11

La matèria

• Conèixer, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, la força de l’aire i les seves aplicacions. • Activar els coneixements previs.

Més recursos La paraula pneumàtic prové del grec pneuma, que significa ‘esperit, buf, alè’. Altres paraules amb aquesta arrel són pneumònia i pneumòleg. Les màquines que funcionen amb aire reben el nom de pneumàtiques, com el martell pneumàtic, la bomba pneumàtica (s’utilitza per extreure l’aire i a vegades per comprimir-lo) i la campana pneumàtica (cambra estanca en què es pot regular la pressió de l’aire). En l’àmbit de la música, els orgues també són instruments pneumàtics.

La força de l’aire Les pistoles d’aigua són una de les juguetes més divertides per a l’estiu. Alguns models tenen dos depòsits: un d’aigua i l’altre d’aire. Per omplir el d’aire s’acciona una palanca amb força diverses vegades, de manera que entra molt més aire del que hi entraria normalment. Quan es prem el gallet s’allibera l’aire a pressió, que surt del depòsit i empeny l’aigua amb molta força. D’aquesta manera, l’aigua surt disparada i xopa de cap a peus a qui s’hi posi davant. Aquest mateix sistema també és utilitzat en algunes eines de treball, com els martells pneumàtics, que s’usen per perforar els carrers i obrir r ases. 96

Suggeriments sobre la lectura Demanau als alumnes: Com podem saber que l’aigua surt amb força de les pistoles d’aigua mirant la fotografia? On més veim sortir aigua a pressió?

Per explicar Demanau a algun alumne que expliqui com s’usa un martell pneumàtic. Fa falta molta força per perforar el terra i gràcies a aquesta màquina es pot fer en menys temps i amb menys esforç. Demanau que es fixin en l’operari: subjecta la màquina dret i du uns cascs. Aquests serveixen per protegir-lo del renou, que és fort i continu i podria danyar-li les orelles. És una mesura de prevenció.

130

Altres activitats PER AMPLIAR La flauta dolça. Duis a classe flautes dolces i relacionau la

força de l’aire amb la producció dels sons. Bufau suaument, més fort, amb alguns forats tapats… Explicau com es produeixen els diferents sons. Reflexionau sobre la denominació instruments de vent i feis-ne una llista amb exemples (clarinet, oboè, saxòfon, trombó, tuba…).

Competències Comunicació lingüística. Amb la lectura del text i el treball

proposat en les activitats, s’afavoreix i es consolida la comprensió lectora i es desenvolupen les habilitats de comunica-


NOTES

Quants depòsits tenen les pistoles d’aigua? Per a què s’ha de bombar l’aire amb força? Què fa que l’aigua surti disparada? Què és un martell pneumàtic? Observa els dolls que surten de terra en la foto. Podries explicar el mecanisme que ho fa possible?

EXPRESSIÓ ORAL. Imagina que tota la classe anau a jugar amb pistoles d’aigua. Decidiu entre tots com hi juga reu i estab liu les re gles del j oc. M irau de p osar-vo s-hi tots d’acord o, almenys, la majoria.


Realitzar i interpretar un experiment Al f inal d’aq uesta unit at rea litz aràs un ex peri ment i interpretaràs els resultats. Abans , apr endrà s qu è és l a mat èria i qu ines propi etats té. També coneixeràs les diferents transformacions que experimenta la matèria.

QUÈ EN SAPS JA? Quan fiques un tassó d’aigua al congelador, l’aigua es transforma en gel. Si després deixes el tassó gelat fora de la gelera, en poc temps el gel es torna a transformar en aigua líquida. Coneixes algun exemple semblant a aquest que tengui lloc a la naturalesa? Explica-ho. La roba que s’acaba de treure de la rentadora està humida. Per eixugar-la la deixam estesa a l’aire. Per què s’eixuga la roba quan l’estenem?

97

ció oral. Així mateix, afavorirem el desenvolupament de l’expressió escrita amb la realització d’activitats i escrits.

• Un martell pneumàtic és una màquina que s’utilitza per perforar els carrers i obrir rases.

Aprendre a aprendre. Connectar els nous coneixements

• R. M. L’aigua passa a molta pressió per una mànega que hi ha al terra i té diverses perforacions. La pressió impulsa l’ai gua cap amunt pels forats.

amb l’experiència diària és important perquè l’aprenentatge sigui significatiu.

•

Solucionari

LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • Dos depòsits: un d’aigua i l’altre d’aire. • Per omplir el depòsit d’aire s’acciona una palanca amb força diverses vegades, de manera que hi entra molt més aire del que hi entraria normalment.

Expressió oral. R. L.

QUÈ EN SAPS JA? • R. M. Quan fa molt de fred, la capa superior d’aigua d’un llac es pot transformar en gel. Si després la temperatura puja, el gel es torna a transformar en aigua líquida. • L’aigua líquida de la roba humida que estenem al sol s’evapora i es converteix en vapor d’aigua.

• L’aire que s’allibera a pressió empeny l’aigua amb força.

131

La matèria Propòsits • Conèixer què és la matèria. • Identificar les propietats de la matèria i els seus estats.

Previsió de dificultats Els exemples ajuden a distingir els conceptes de matèria i substància.

Què és la matèria? Tots els o bject es qu e fab ricam i fe im se rvir les p erson es estan fets de matèria: un paper, una cadira, un retolador, l’arena, l’aigua… També els éssers vius estan formats de matèria. Igualment, tot i que no ho podem veure, l’aire està fet de matèria. Però no tot està format per la mateixa matèria. Cada tipus diferent de matèria, com l’aigua, el vidre, la fusta o l’aire, s’anomena substància.

Més recursos Adornar la classe amb globus és una activitat divertida que ofereix l’oportunitat d’abordar conceptes relacionats amb la matèria, tant d’aquestes pàgines com de les següents. Abans de començar, pesau els globus en una bàscula senzilla, per exemple, de cuina. Mentre comencin a inflar-los, que es fixin com el globus canvia, augmenta de volum. La goma s’estira, la veim més fina, fins i tot el globus sembla de color més clar. Deslliguau els nus de diversos globus i comprovau que l’aire s’escapa. Subjectau algun globus de manera que l’aire en surti a poc a poc.

Un objecte es pot fabricar amb diverses substàncies diferents.

Amb una mate ixa subs tànc ia, l’ac er, es poden fabricar diferents objectes.

Així i to t, hi ha c oses que ens envol ten que no s ón m atèr ia, com la llum i el so. Els pensaments i els sentiments tampoc són matèria.

Les propietats de la matèria Tot s e ls ob jec tes ten en due s p rop iet ats : la mas sa i e l v olum. 1 La massa és la quantitat de matèria que té un objecte. Es pot mesurar en quilograms (kg). El volum és l’espai que ocupa la matèria. Es pot mesurar en litres (L). Aquest es due s propi etats n o tene n res a veu re amb la s ubstància de què estan fets els objectes, les tenen tots. Els objectes tenen altres propietats que depenen de la substància de què estan fets. El color, l’olor, la duresa o la brillantor són propietats que ens permeten distingir unes substàncies d’altres.

1

Els dos poals estan fets amb la mateixa substància. El més gran ocupa més volum i té més massa. Massa i volum.

98

Per explicar Guiau l’observació de la fotografia dels portallapis, identificau-hi els diferents materials de què estan fets i demanau als alumnes que expliquin com són. Per exemple: el primer de l’esquerra és de metall, se’n pot veure l’interior, si cau no s’espenya… Demanau que anomenin els objectes de la fotografia de la dreta (perol, escorrecoberts, batedor, ganivets) i que afegeixin altres exemples d’objectes que estan fets d’acer, com ara forqueta, cullera, tetera, cafetera, olla de pressió, escumadora, colador… Destacau que l’acer que es fa servir en estris de cuina s’anomena inoxidable, és dur, resistent i no s’oxida en contacte amb l’aigua. Aquestes són algunes de les seves propietats.

132

Activitats del llibre de l’alumne Per completar l’activitat 3, duis a classe un pitxer i tassons i altres recipients petits de formes variades. Abocau l’aigua del pitxer en els recipients i comprovau que l’aigua varia de forma i adopta la del recipient que la conté.


Duis a classe aliments envasats amb el mateix pes i que tenguin diferent volum. Aquests exemples ajudaran a comprendre les diferències entre la massa i el volum. Per exemple, paquets d’un quilogram de ciurons, sal, cafè en gra i cafè mòlt. Massa i volum.

11 NOTES

Els estats de la matèria La matèria es pot trobar en tres estats: sòlid, líquid i gasós. La matèria en estat sòlid té forma pròpia i el seu volum no canvia. El gel, les roques, l’acer o la fusta estan en estat sòlid. La matèria en estat líquid té un volum fix, però no té forma pròpia, perquè s’adapta a la forma del recipient que la conté. A més, els líquids poden fluir, és a dir, poden passar d’un lloc a un altre. L’aigua, l’oli o l’alcohol estan en estat líquid.

2

Els globus que s’eleven en l’aire estan plens d’un gas anomenat heli. Globus d’heli.


La matèria en estat gasós no té forma pròpia ni volum fix, perquè els gasos s’adapten a la forma i al volum del recipient que els conté. El vapor d’aigua, l’oxigen o el diòxid de carboni que hi ha a l’aire que ens envolta són gasos. 2 Tots el s ob jec tes que ens envo lten estan formats per matèria. La matèria té una massa i ocupa un volum. La matèria pot estar en tres estats: sòlid, líquid i gasós.

Què passaria si en el globus taronja introduíssim més gas? Explica la resposta. De què depèn que cada globus tengui un color diferent? Si un dels globus explota, què passarà amb el gas que conté?

g è nc ia I n te l · li l is ta na t u ra

ACTIVITATS 1

Digues si és una substància, un objecte, un ésser viu o si no és matèria. plàstic

aigua

música

nigul

puça

or

2

Quin dels objectes de la fotografia conté més massa d’aigua? I més volum? Explica la resposta segons el que has après.

3

Què canvia quan abocam aigua d’un pitxer a un tassó, la forma o el volum de l’aigua? Explica per què.

99

Educació cívica La massa i el volum són les formes habituals de mesurar els productes als comerços. Com a consumidors, és important que ens fixem en aquestes mesures en els aliments envasats per poder calcular i comparar preus.

• Si la goma es romp, el globus explota i el gas que conté s’expandeix per l’aire circumdant.

Solucionari 1

Substància: plàstic, aigua, or. Objecte: puça, nigul.

Treballa amb la imatge • El globus taronja es faria més gran si hi introduíssim més gas. El material del globus és goma i, per tant, es pot estirar. Així, el globus s’estiraria per efecte de la pressió de l’aire dins seu. • El color és una propietat de la matèria; el color de cada globus depèn de la goma de què està fet.

No és matèria: música. 2

El pitxer conté més massa d’aigua perquè és més gros i pot contenir més quantitat de matèria que el tassó. El pit xer també conté un major volum, és més gros i ocupa més espai.

3

Canvia la forma de l’aigua, ja que depèn del recipient on està contenguda. Això no obstant, el volum de l’aigua es manté igual.

133

Els canvis de la matèria

Propòsits • Saber que la matèria canvia.

Hi ha dos tipus de canvis: aquells canvis en què les substàncies que hi intervenen no es transformen i aquells en què les substàncies es transformen.

• Conèixer exemples de canvis físics i químics.

Canvis sense transformació


Són processos en què les substàncies, malgrat els canvis, continuen sent les mateixes:


Quin tipus de canvi de la matèria s’observa en la imatge? Seria possible separar les substàncies? Com ho faries? Distingeixes de què està feta aquesta macedònia?

de substàncies

Per comprendre què és la dilatació és aconsellable mostrar alguna fotografia d’exemples concrets. Per exemple, de les juntes de dilatació a les vies dels trens i en ponts metàl·lics.

Mescles. Una

mescla té lloc quan es combinen dues o més substàncies; per exemple, en una mescla d’aigua amb sal o en una macedònia. 1 Canvi de forma. Quan

s’exerceix una força damunt un objecte, aquest canvia de forma o es romp. Això depèn de la substància de què estigui format. Dilatació. És

l’augment de mida d’un objecte quan augmenta la temperatura. Si la temperatura baixa, la seva mida disminueix. En aquest cas s’anomena contracció.

Més recursos

1

Canvi d’estat. Té

lloc quan la matèria passa d’un estat a un altre. Sol passar quan canvia la temperatura. Els canvis d’estat són:

A la unitat 3 de la guia didàctica es va donar la recepta d’una coca sense ou. Per elaborar-lo es mesclen els ingredients. És un exemple de canvi físic, una mescla. Els ingredients es mesclen i pasten fins a aconseguir una massa homogènia. Després d’enfornar-la, la massa es transforma i es converteix en una coca preparada per menjar; és un exemple de canvi químic.

En una mescla, els ingredients, tot i estar mesclats, són encara els mateixos i es poden separar els uns dels altres.

Fusió. Té

lloc quan un sòlid s’encalenteix i es transforma en líquid. Per exemple, el gel es transforma en aigua líquida.

Evaporació. Es dóna quan un líquid es transforma en gas. Per exemple, l’aigua es transforma en vapor.

Solidificació. Es dóna quan un líquid es refreda i es transforma en sòlid. Per exemple, l’aigua líquida es transforma en gel.

Condensació. Té lloc quan un g as es refreda i es transforma en líquid. Per exemple, el vapor d’aigua es transforma en aigua líquida.

100

Per explicar Els exemples faciliten la comprensió i permeten observar els canvis de la matèria en la vida diària. Exemples de combustió: ciri que crema, misto que s’encén, gas del fogó d’una cuina. Canvis de forma: un cabdell de llana es teixeix per fer un calcetí; un full de paper es plega per fer un avió.

Saber-ne més És senzill fer l’experiència d’identificar la mescla d’aigua i sal a classe. Es poden preparar tassons amb diferent quantitat d’aigua, afegir-hi la mateixa quantitat de sal i veure que com més aigua inicial hi ha, més temps tarda a evaporar-se. Al final sempre quedarà la sal al fons del tassó.

134

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Una experiència per comparar canvis físics i químics de la matèria. Duis a classe una bàscula de pesar aliments. Po-

sau-hi una bolla de plastilina i mesurau-ne el pes. Després, canviau la forma de la plastilina, tornau a pesar-la i comprovau que el pes continua sent el mateix. Hi ha hagut un canvi físic. A continuació, pesau uns palets d’encens (prou quantitat perquè la bàscula pugui mesurar-ne el pes). Enceneu els palets i arreplegau la cendra resultant. Després, pesau i comparau la mesura amb el pes inicial dels palets. Es comprova que és menor, ja que en la combustió la matèria es transforma i una part es converteix en diòxid de carboni, un gas que passa a l’aire.

11

NOTES

SABER-NE MÉS

Identificació d’una mescla Si tenguéssim dos tassons d’aigua idèntics i en un dels tassons afegíssim sal, a primera vista seria molt difícil distingir quin dels tassons conté la mescla i quin conté només aigua. Si deixam que l’aigua de cada tassó s’evapori, en el tassó que contenia la mescla quedaran restes de sal. Això passa perquè la sal no s’evapora amb l’aigua i es queda depositada en el tassó.

Canvis amb transformació de substàncies Els canvis en què una substància es transforma en una altra de diferent s’anomenen transformacions químiques o reaccions químiques. N’és un exemple la combustió. Quan s’encén un tros de llenya, aquest es transforma en unes poques cendres i en diòxid de carboni, un gas que passa a l’aire. En aquest cas, la substància, la fusta, s’ha transformat en altres substàncies totalment diferents: el diòxid de carboni i la cendra. 2 La matèria pot experimentar dos tipus de canvis: aquells en què les substàncies no es transformen i aquells en què té lloc una reacció química que transforma les substàncies en unes altres de diferents.

2

Quan es crema qualsevol substància té lloc una reacció de combustió.

ACTIVITATS 1

Quin tipus de canvi es produeix quan es modela plastilina? I quan s’encén un ciri?

2

Algunes portes metàl·liques s’obrin i es tanquen molt bé a l’hivern, però s’encallen a l’estiu. Explica per què passa això.

3

Explica què és una reacció química i en què es diferencia d’un canvi d’estat.

101

PER AMPLIAR L’aigua mineral. Duis envasos d’aigua mineral a classe i llegiu-ne les etiquetes. A totes les etiquetes figuren sals minerals, segons el tipus, en diferents proporcions. La mineralització és la quantitat de minerals que conté l’aigua i pot ser mitjana, dèbil o molt dèbil. L’aigua mineral procedeix de brolladors naturals i són un exemple del poder dissolvent de l’aigua. Quan l’aigua passa per certs sòls i roques, dissol sals minerals. A Espanya hi ha diversos brolladors d’aigua mineral que es fan servir perembotellar-la i destinar-la al consum humà, per exemple a Lanjarón, Caldes de Montbui, Solares i Mondáriz.

Treballa amb la imatge • Es tracta d’una mescla de diverses fruites. • Sí, triant els trossos del mateix tipus de fruita. • Poma vermella, kiwi, taronja, plàtan.

Solucionari 1

Quan es modela plastilina la matèria canvia de forma. Quan s’encén un ciri té lloc una combustió.

2

Quan arriba l’estiu es produeix una dilatació, les portes augmenten de mida a causa de la calor.

3

En una reacció química, una substància es transforma en una altra de diferent. En un canvi d’estat, la substància continua sent la mateixa.

135

SABER FER

Propòsits

Realitzar i interpretar un experiment Ara c omprov aràs que l’air e és m atèri a i o cupa un es pai.

• Realitzar i interpretar un experiment per comprovar que l’aire és matèria i ocupa un espai.

Fes l’experiment. Prepara els materials següents:

Més recursos

Introdueix el tassó al ribell verticalment amb la boca cap per avall.

Un ribell amb aigua. Un tassó alt.

En una farmàcia es poden aconseguir xeringues de plàstic d’un sol ús. Amb les xeringues es pot fer un experiment per a l’activitat 3.

Paper de cuina. Fes una pilota amb paper de cuina i pressiona-la al fons del tassó de manera que quedi ben subjecta.

NOTES Treu el tassó i observa si el paper està eixut o banyat.

Torna a introduir el tassó al ribell però ara inclina el tassó.

Treu una altra vegada el tassó i observa si ara s’ha banyat el paper.

Demostra que ho saps fer. 1

Completa en el quadern aquestes oracions.

Quan introduïm el tassó verticalment al ribell no hi ent ra p erquè està pl e d ’ . Quan inclinam el tassó dins de l’aigua surt del tassó i hi entra . 2

Què demostra aquest experiment? Completa la frase.

No pot entrar aigua en el tassó fins que no en surti l’aire perquè l’aire ocupa un . 3

Pensa en un altre experiment diferent per demostrar que l’aire té volum.

In tel·ligència à tica logicoma tem

102

Activitats del llibre de l’alumne Per respondre a la pregunta 3, demanau als alumnes que es fixin en el dibuix de la dreta. Un nin aguanta una xeringa de plàstic en una mà, en tapa la sortida amb l’altra i empeny l’èmbol. Hi ha resistència perquè l’interior de la xeringa està ple d’aire. En espènyer l’èmbol, l’aire es comprimeix un poc i ocupa menys espai, però encara hi és.

tat sobre la matèria i les seves propietats. Per des envolupar les activitats proposades és important que abans els alumnes posin molta atenció a les imatges dels diferents passos de l’experiment, als texts i a l’ordre en què se succeeixen.

Solucionari 1 • Quan introduïm el tassó verticalment al ribell no hi entra

aigua perquè està ple d’ aire i paper .

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. La proposta que figura a la primera pàgina de la unitat consisteix a realitzar i interpretar un experiment per comprovar que l’aire és matèria i ocupa un espai («Tasca final»). Per realitzar-la es necessiten els coneixements teòrics adquirits al llarg de la uni-

136

• Quan inclinam el tassó dins de l’aigua surt aire del tassó i hi entra aigua. 2 No pot entrar aigua al tassó fins que no en surti l’aire, ja

que l’aire ocupa un espai . 3

R. L.

11


Propòsits


en el quadern. Tots els o bjec tes q ue en s envo lten estan forma ts pe r Cada tipus diferent de matèria és una .


.

Tots els o bjec tes t enen dues propi etats : la i el .


La matèria es pot trobar en tres estats: sòlid, i gasós.

Per resoldre amb facilitat l’activitat 3, relacionau-la amb la pàgina «Saber fer» del llibre de l’alumne.

La matèria experimenta nombrosos canvis. En alguns no canvien les substàncies que hi intervenen, com passa en els canvis de o en les dilatacions. En altres, es transformen les substàncies que hi intervenen, com en una reacció . 2

NOTES

Copia i completa en el quadern la taula següent escrivint en cada casella fix/a o variable. Forma

Volum

Sòlids Líquids Gasos 3

PER PENSAR. Imagina que acabes de prendre un tassó de suc.

És correcte dir que el tassó ha quedat buit? Explica la resposta.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Dissenya algun aparell o jugueta que funcion gràcies

a l’aire. El pots dibuixar o construir amb l’ajuda d’algun adult. B. Cerca informació sobre els plàstics i fes-ne una

presentació per a la classe. Pots parlar de la seva història, dels tipus de plàstics, la seva fabricació, etc. C. Escriu i dibuixa un còmic sobre un científic

que realitza reaccions químiques al laboratori.

In tel·ligència espacial

Demostra el teu talent Per realitzar aquestes activitats s’utilitzen la capacitat artística, de disseny o bé de cerca d’informació a Internet. En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant. Aprofitau l’ocasió per valorar aquestes capacitats personals.

103

ció en taules ajuda a identificar la informació clau, a comparar-la i recordar-la. Iniciativa i actitud emprenedora. Els alumnes desenvolu-


Solucionari Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum de la unitat

de forma guiada reforça els coneixements i prepara el camí per elaborar resums de manera més autònoma cada vegada. Ajuda a reconèixer el valor que tenen els resums per aprendre i usar amb precisió el vocabulari científic. Organitzar informa-

1 Resum. … matèria … substància. / … massa … volum.

/ … líquid / … estat … química. 2 Sòlids: forma fixa i volum fix. Líquids: forma variable i vo-

lum fix. Gasos: forma variable i volum variable. 3 Per pensar. Ja no hi ha suc al tassó, però ara està ple

d’aire. L’aire és matèria i ocupa un espai.

137

12

Els materials que utilitzam


Els materials naturals i el seu origen.

•

Els materials artificials i la seva fabricació.

•

Material, natural, artificial.

SABER

VOCABULARI

Matèria primera.

•

Ceràmica, plàstic.

•

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

•

•

•


•

SABER FER

ÚS DE LES TIC


TASCA FINAL

•

•

•

•

SABER SER


138

Lectura i comprensió d’un text sobre la seda de la teranyina i el kevlar.

Narració d’un conte inventat sobre una aranya i la seva teranyina.

Descripció d’una fotografia d’una aranya a la seva teranyina. Interpretació de dibuixos sobre la filada i la teixidura de la llana, l’obtenció i utilització de la fusta i les roques; la fabricació del paper, la ceràmica, el ferro i el plàstic...

Cerca d’informació sobre la cera amb què es fabriquen els ciris naturals.

Esquema tipus mapa de conceptes sobre els materials.

Construir un objecte amb els materials adequats.

Interès per saber de què estan fets els objectes que ens envolten. Gust per conèixer com s’obtenen els materials artificials.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia •


•

Avaluació de continguts. Unitat 12: controls B i A. Test.



Avaluació per competències. Prova 6.

Natural Science 3



•


DIS PO N IBLE EN FORMAT

A I R À M I R P T A R O S S E F O R P L E D A C E T O I L B I B



DIGITAL

Projecte lingüístic




Programa bilingüe.

•


•

7 38 55 _ r

e - i n ui i

•


•


_

. ni dd

8 08

059


Abril

Maig

Juny

139

Propòsits

12

Els materials que utilitzam

• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, què és la seda de la teranyina i el kevlar. • Activar els coneixements previs.

Més recursos Una característica destacable de les teles d’aranya és la seva resistència. Algunes fibres tenen una resistència superior, en proporció, a la de l’acer. Així, una teranyina és capaç d’aguantar un animal 2.000 vegades més pesat que ella. La resistència d’un fil d’aranya és bastant superior a un de niló. A més, les teranyines són molt aferradisses. La presa que cau a la xarxa hi queda atrapada per molt que es mogui.

Quina aranya més llesta! Un dels materials més estudiats pels científics és la seda amb què les aranyes teixeixen les teranyines. Malgrat ser fina i lleugera, aquesta seda és molt resistent i pot aturar insectes en ple vol i atrapar-los. Encara no s’ha aconseguit produir la seda d’aranya de forma artificial, però s’han desenvolupat materials amb propietats semblants. Un d’aquests materials és el kevlar, un tipus de plàstic molt especial que és fins i tot més resistent que l’acer, però molt més lleuger i elàstic. El kevlar s’usa, per exemple, per fabricar cordes per als paracaigudes, pneumàtics antipunxades, roba antibales, etc. 104

Coneixements i experiències prèvies Animau els alumnes a relatar alguna experiència amb teranyines: si n’han vist alguna, on era, com era, si varen veure també l’aranya, si hi havia algun insecte atrapat…

Suggeriments sobre la lectura En llegir el text, demanau que indiquin les paraules que ens informen de qualitats: fina, lleugera, resistent, elàstica.

Les aranyes construeixen les teranyines amb la seda que fa briquen a unes glàndules que tenen a l’abdomen. La seda surt de forma líquida i es fa sòlida quan entra en contacte amb l’aire. Les aranyes tracen una estructura amb fils radials i després realitzen un recorregut en espiral que dóna lloc a la xarxa, tal com veim a la fotografia. Però aquest no és l’únic model de teranyina. Certes aranyes teixeixen teranyines en forma d’embut, i altres, en forma de fulla.

Altres activitats Per explicar

PER MILLORAR L’APRENENTATGE

Demanau als alumnes que localitzin a la fotografia els fils radials de la teranyina (més fins i rectes) i els fils de l’espiral (més gruixats i visibles).

Dibuixar una aranya a la seva teranyina. Aquesta activitat d’expressió artística serveix per consolidar els coneixements. Demanau que prenguin com a model la fotografia del llibre.

140


NOTES

Quines propietats té la seda de l’aranya? Per a què usen les aranyes la seva tela? Explica quines propietats té el kevlar. El kevlar s’obté de la naturalesa? Fixa’t en la foto de l’esquerra i digues com creus que l’aranya ha fabricat la tela.

EXPRESSIÓ ORAL. Inventa un conte en què una aranya aconsegueix fer una cosa realment important gràcies a la seva tela.


SABER FER TASCA FIN AL

Construir un objecte amb els materials adequats Al fi nal d ’aque sta u nitat cons truir às un obje cte usant diversos materials, seleccionats segons les seves propietats. Abans , con eixe ràs d ivers os ti pus d e mat eria ls d’origen natural i artificial. A més, aprendràs com s’obtenen.

QUÈ EN SAPS JA? Alguns materials s’obtenen directament de la naturalesa. Mira al teu voltant i digues dos exemples de materials naturals. Altres materials necessiten ser produïts en fàbriques o tallers perquè no es troben així a la naturalesa. Posa dos exemples de materials no naturals.

105

Competències Comunicació lingüística. Amb el treball proposat s’afavoreix i es consolida la comprensió lectora i es desenvolupen les habilitats de comunicació oral i escrita. Aprendre a aprendre. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes diferencien els materials naturals dels que no ho són i que identifiquen ambdós en el seu entorn.

Solucionari

• El kevlar és un tipus de plàstic molt especial que és fins i tot més resistent que l’acer, però molt més lleuger i elàstic. • No, el kevlar no s’obté de la naturalesa, és un material artificial. • R. L. Per ajudar a resoldre aquesta activitat indicau que es fixin també en la fotografia de la dreta, en la qual és més fàcil veure que hi ha uns fils radials que surten del centre i altres fils circulars i paral·lels. •



QUÈ EN SAPS JA?

• La seda de l’aranya és fina, lleugera i molt resistent.

• R. M. Materials naturals: seda, llana, cotó.

• Les aranyes usen les teles per atrapar les preses de les quals s’alimenten.

• R. M. Materials no naturals: plàstic, acer, formigó.

141

Els materials naturals Propòsits • Identificar materials naturals i distingir si són d’origen vegetal, animal o mineral.

Més recursos Cercau a Internet un vídeo sobre com es fa un ciri de cera d’abella i mostrau-lo als alumnes.

Els materials naturals són els que s’obtenen de la naturalesa. Algun s s’use n tal co m es trob en i al tres nec essit en lle ugeres transformacions. Els materials poden ser d’origen animal, vegetal o mineral.


Materials d’origen animal

Observa els dibuixos i explica com s’obté el fil de llana i com es teixeix.

Alguns exemples són la llana, el cuir o la seda, amb els quals es fabriquen roba, calçat i altres productes. 1 En l’antiguitat, també es feien servir els ossos i les banyes d’alguns animals per elaborar eines. A pa rtir de l es fibres de llana s’obté el fil.

Als l tele l rs e s fabriquen teixits i i i entrecreuant els l fils. il

filosa

teler

llana 1

Materials d’origen vegetal

Tècniques tradicionals de filada i teixidura de la llana.

Un dels materials més utilitzats és la fusta, amb la qual es construeixen multitud d’objectes. 2 Altres mater ials són el cotó o el cànem, amb els quals s’elaboren teixits. A la serr ador a la fust a es talla i es prepara.

La fusta procedeix d’arbres talats.

A la fust eria es fabriquen objectes de fusta. 2

Obtenció i utilització de la fusta.

106

Per explicar Aclariu als alumnes que els materials naturals no s’utilitzen, en general, tal com es troben a la naturalesa. Aquests, normalment, experimenten transformacions. En els dibuixos se n’observen tres exemples: la llana i la seva filada i teixidura; i l’obtenció i utilització de la fusta i de les roques.

Activitats del llibre de l’alumne Comparau les respostes de l’activitat 3 amb aquesta informació. La cera és un material que secreten les abelles obreres en unes glàndules que tenen a l’abdomen. Per tant, és un material natural. Les abelles l’usen per a construir les bresques. Els apicultors extreuen la cera de les bresques mitjançant aigua calenta, vapor d’aigua i fonedores de cera solars.

142

Pot utilitzar-se per a molts usos. Per exemple, per fer ciris i per elaborar cosmètics naturals.

Educació cívica A la web del Museu Arqueològic Nacional de Madrid hi ha fotografies de moltes eines prehistòriques. Després de diversos anys de remodelació, aquest museu tornà a obrir les portes al març de 2014. La nova web està plena d’informació i recursos valuosos. L’objectiu del museu és oferir a tots els ciutadans una interpretació rigorosa, atractiva, interessant i crítica del significat dels objectes que varen pertànyer als diferents pobles de l’actual Espanya i de l’àmbit mediterrani, des de l’antiguitat fins a èpoques recents, de manera que el coneixement de la seva història els sigui útil per analitzar i comprendre la realitat actual.

12

Materials d’origen mineral

NOTES

SABER-NE MÉS

Els més utilitzats són les roques, com el granit o el marbre, molt usats en la construcció. 3 Algu ns minerals, com l’or i les p edres precioses, es fan servir sobretot per fabricar objectes de valor i joies. Les roques s’extreuen de les pedreres. Després es tallen i poleixen.

Les primeres eines Els primers materials que varen fer servir les persones per fabricar eines varen ser les roques, la fusta i els ossos. Entre les eines més antigues que s’han trobat destaquen destrals, agulles, punxons, puntes de fletxa i llances.

Amb les roque s es construeixen cases, ponts i murs.

3

Obtenció i utilització de les roques.

Les persones feim servir gran quantitat de materials obtengits de la naturalesa. Alguns s’usen tal com es troben i altres necessiten lleugeres transformacions. Poden ser d’origen animal, vegetal o mineral.

ACTIVITATS 1

Anomena tres materials naturals que uses habitualment i explica d’on procedeixen.

2

Quin material d’origen vegetal es pot utilitzar per a la construcció d’un vaixell? Descriu el procés d’obtenció.

3

USA LES TIC. Cerca informació sobre la cera amb què es fabriquen els ciris naturals. Descriu com s’obté i explica per què es considera un material natural.

107

Competències Competència digital. Animau la cerca de dades i d’imatges. Aquestes darreres serviran per entendre millor l’origen de la cera natural i com es fabrica un ciri.

Treballa amb la imatge Amb l’ajuda de les mans i una filosa, la llana s’estira i es retorç per formar fils. El fil passa per un ganxo en forma de U i es va enrotllant en un rodet. Al dibuix es veu també un teler de fusta. Se subjecten uns fils verticals i paral·lels i per aquests es van passant altres fils en sentit horitzontal, de manera que s’entrecreuen. En passar cap a un costat i cap a l’altre es va formant un teixit.

Solucionari 1 R. M. La camiseta de cotó procedeix de la planta del

cotó. El llapis està format per dos materials naturals: fusta, que procedeix d’un arbre, normalment cedre, i grafit, que és un mineral. 2 Per construir un vaixell es pot usar fusta. El procés d’ob-

tenció de la fusta seria aquest: – La fusta procedeix d’arbres talats. – A la serradora la fusta es talla i prepara. – Després, les peces es tallen. – Finalment, se’ls dóna forma per unir-les i construir el vaixell. 3 Usa les TIC. R. L.

143

Els materials artificials Propòsits • Identificar materials artificials i saber com es fabriquen.

Més recursos Destacau la importància d’observar els dibuixos i els texts que els acompanyen i de fer-ho de la forma correcta, seguint un ordre. En el cas del paper, de la ceràmica i del ferro, es llegeix d’esquerra a dreta. En el cas del plàstic, començat dalt a l’esquerra i seguint el sentit del gir de les agulles del rellotge.

Els materials artificials no es troben a la naturalesa, sinó que es fabriquen a partir de substàncies que s’obtenen de la naturalesa. Aquestes substàncies reben el nom de matèries primeres . Algu ns e xemp les de mater ials arti fici als són el pape r, la c eràmica, el plàstic i metalls com el ferro o l’alumini.

Fabricació del paper El paper ha estat un dels materials fonamentals per a les persones. La matèria primera de què s’obté és la fusta. La pasta es filtra per eliminar impureses.

Es fabrica una pasta amb cola i altres productes.

La fusta es tritura.

El producte final s’emmagatzema en bobines.

El paper s’estén damunt una cinta mòbil.

Fabricació de la ceràmica La producció de ceràmica és molt antiga. Per obtenir-la es mescla argila amb aigua. Després es modelen les peces i es couen en un forn. Un exemple molt comú de ceràmica és la rajola que s’usa en la construcció. Es mol l’argila. S’emmotlen i tallen les rajoles.

L’argila preparada es mescla amb aigua.

Les rajoles s’assequen i es couen en un forn.

108

Per explicar És possible que als alumnes els costi comprendre la diferència entre els dos tipus de materials, naturals i artificials, ja que els naturals necessiten alguna t ransformació per poder ser utilitzats. Una clau per diferenciar materials naturals i artificials és que els materials artificials tenen propietats diferents dels materials de què es parteix per fabricar-los. També que es mesclen diverses matèries primeres per a l’elaboració d’un material artificial. Per exemple, la fusta i el paper presenten propietats molt diferents. La fusta s’extreu dels arbres, i per fer paper necessitem, a més de la cel·lulosa de la fusta, altres components, com aigua i diferents productes.

144

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Materials naturals i materials artificials. Formulau als alum-

nes preguntes perquè argumentin si certs materials són naturals o artificials. Model: És l’argila un material natural o artificial? I la ceràmica? Per què? PER AMPLIAR

Artesania i tipus de materials. Al

nostre país hi ha importants centres d’artesania com el d’Ubrique (Cadis), famós pels treballs en cuir, i el de Talavera de la Reina (Toledo), famós per les ceràmiques. Demanau als alumnes si a les Illes Balears hi ha algun producte artesà. Que expliquin quin és i amb quin material s’elabora.

12 NOTES

Fabricació del ferro gasos

El ferro, com la majoria dels metal ls, s’extreu de diversos minerals. Per produir-lo es necessiten altes temperatures. S’obté ferro fos i unes cendres anomenades escòria.

cinta transportadora

Al f orn s’extreu el ferro dels minerals.

S’utilitzen minerals que contenen ferro.

ferro líquid

escòria

Fabricació del plàstic Els plàstics s’utilitzen des del començament del segle XX . Es caracteritzen perquè són lleugers, barats i fàcils de modelar. Avui dia hi ha molts de tipus de plàstics diferents.

plàstic granulat

El plàstic s ’encalenteix fins que es fa líquid.

La major part dels plàstics s’obtenen a partir del petroli. Un dels principals problemes és que generen molts residus, per això és molt important reciclar-los. Els materials artificials no es troben a la naturalesa però s’obtenen a partir de substàncies naturals anomenades matèries primeres. La seva fabricació requereix processos complexos.

Una vegada freda, la peça es treu del motle.

S’injecta en el motle.

ACTIVITATS 1

Anomena tres exemples de materials artificials que no s’esmenten en el text.

2

Quin material artificial s’obté a partir de la fusta? Descriu el procés.

3

Quina és la matèria primera del plàstic? I la del ferro?

109

Activitats del llibre de l’alumne Com a continuació de l’activitat 2, demanau que descriguin el procés de fabricació dels altres materials que surten al llibre de l’alumne: ceràmica, ferro i plàstic. Demanau que utilitzin aquests connectors: primer , després, a continuació, el pas següent és, per acabar o finalment …

Solucionari 1

R. M. Vidre, niló, formigó, acer, tefló.

2

El paper s’obté a partir de la fusta. Amb aquesta finalitat se segueix el procés següent: – La fusta es tritura i es fabrica una pasta amb cola i altres productes. – Després, la pasta es filtra per eliminar impureses.

Educació cívica Assenyalau el fet que es necessita talar molts arbres per utilitzar el paper en els seus diversos usos. Per tant, és molt important no malgastar ni desaprofitar el paper. El paper ja usat s’ha de depositar en contenidors de recollida de paper. A la unitat 14 es treballarà la regla de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar.

– A continuació, la pasta s’estén sobre una cinta mòbil i es forma el paper. – Finalment, el producte s’emmagatzema en bobines. 3

La matèria primera del plàstic és el petroli. La matèria primera del ferro prové de diversos minerals com la magnetita, l’hematites o la li monita.

145

SABER FER

Propòsits

Construir un objecte amb els materials adequats

• Construir un objecte amb els materials adequats.

Na Laura vol construir unes caixes per guardar-hi les seves coses i dubta entre fer-les de cartó o de fusta. Coneix les característiques dels materials.

Més recursos

Amb el cartó es treb alla f àcilme nt. Pot usar caixes velles de sabates i fo lrar-les o decorar-les, de manera que surt molt barat i és fàcil. A més, es reutilitza un material en lloc de llançar-lo als fems. El problema és que el cartó no és molt resistent i les caixes es deterioren si no es tracten amb cura.

Duis a classe caixes de cartó i de fusta per observar-ne les característiques i utilitzar-les com a model.

NOTES La fusta és més difícil de treballar i necessitarà usar eines específiques. Podrà triar la grandària de les caixes, que seran resistents i duraran molt de temps. La fusta s’ha de comprar, si bé no és massa cara. Després, convé envernissar-la o pintar-la. En tots aquests treballs s’ha de comptar amb l’ajuda d’un adult.

ia In tel·ligènc ca à ti m logicoma te

Respon a les preguntes. 1

Copia i completa la taula en el quadern. Explica quin material triaries i per què. Caixa de cartó

Caixa de fusta

Facilitat de construcció Necessitat d’ajuda Resistència Preu

2

TREBALL COOPERATIU. Dividiu-vos en grups i construïu un recipient

per guardar-hi material d’aula. Explica els materials que utilitzareu i com us repartireu la feina.

110

Per explicar

Competències

La taula ajuda a organitzar les respostes i a comparar-les amb facilitat. Explicau que una taula com aquesta es pot aplicar en moltes altres situacions en què necessitam prendre una decisió. Així ens basam en dades objectives i no només en els nostres gusts i inclinacions.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per realitzar la tasca s’ha de posar en marxa la capacitat de raonament i també reflexionar sobre algunes relacions com causa-conseqüència. Aquestes reflexions són necessàries per mesurar les conseqüències dels nostres actes i adonar-nos que tot el que feim té una repercussió en nosaltres mateixos, els altres, el medi ambient… Per exemple, reutilitzar un material ajuda a reduir la quantitat total de residus.

Treball cooperatiu Perquè l’activitat en grup sigui un treball cooperatiu fa falta tenir en compte les capacitats de cada alumne i els seus dots per posar-les al servei de tots. Destacau que totes les tasques són necessàries per obtenir un treball final satisfactori. Algunes són: prendre decisions, aconseguir el material, prendre mides, dibuixar, retallar, aferrar…

146

Solucionari 1 R. L. 2 Treball cooperatiu. R. L.

12


Propòsits

ESQUEMA. Copia l’esquema en el quadern i completa’l amb aquestes paraules.


animal - naturals - mineral - artificials - vegetal P A P ER

Més recursos

Els materials

poden ser

L L M E T A

P L À S T I C

amb origen

s’obtenen a partir de

matèries primeres

2

Completa l’esquema anterior escrivint dos exemples davall de cada tipus de material.

3

PER PENSAR. Observa l’objecte de la fotografia i respon a aquestes preguntes.

F U S T A

Reuniu a classe capells per observar de quins materials estan fets. Una bona idea seria dur-ne un de palla i un altre de ràfia per comparar els dos materials, el primer natural i el segon artificial.

NOTES

De quin material està fabricat? És un material natural o artificial? Amb quins altres materials es po dria fer?

Demostra el teu talent


Tria i fes una d’aquestes activitats. A.

Fes un collage usant materials de tot tipus que trobis per casa: paper, tela, fusta...

B.

Fes un anunci per vendre una jugueta. No oblidis dir de quin material està feta. Pots fer un cartell o un vídeo si et deixen una càmera o un mòbil amb vídeo.

C.

Cerca informació sobre la ceràmica i la seva fabricació i fes-ne una presentació als companys. 111

Demostra el teu talent En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant. L’activitat A està indicada per fomentar l’expressió artística. A l’activitat B es fomenta la capacitat creativa, ja que han d’idear un anunci per a la venda d’una jugueta. La C, on es planteja una presentació de la fabricació de la ceràmica que prèviament han cercat, pretén potenciar la capacitat de síntesi.

Iniciativa i actitud emprenedora. Els

alumnes desenvolupen la capacitat de triar entre diverses opcions i tenen l’oportunitat de provar nous camins i idees.

Solucionari 1 Esquema. D’esquerra

a dreta i de dalt a baix: naturals artificials / animal - vegetal - mineral.

2

R. M. Origen animal: llana, cuir. Origen vegetal: cotó, fusta.

Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració

d’un esquema de tipus arbre de la unitat ajuda a organitzar els coneixements i a recordar-los. En aquest cas és un esquema útil i senzill que es divideix en dues parts: materials naturals i artificials.

Mineral: granit, or. 3 Per pensar. És un capell fabricat de palla, que és un ma-

terial natural que procedeix de plantes. Es podria realitzar amb ràfia, que és una fibra sintètica, amb tela de cotó, amb plàstic per a la pluja, amb llana…

147

13

L’energia


SABER

•

L’energia, les seves formes i transformacions.

•

Les fonts d’energia.

•

La producció d’energia elèctrica.

Forma d’energia.

•

VOCABULARI

•

Font d’energia renovable i no renovable.

Combustible fòssil.

•

Central elèctrica.

•

LECTURA

•

•

COMUNICACIÓ ORAL •

ESCRIPTURA •

•

SABER FER


•

•

ÚS DE LES TIC

•

•


TASCA FINAL

•

•

•

SABER SER


148

Lectura i comprensió d’un text sobre el transport i l’energia. Narració d’una experiència personal sobre un viatge amb un mitjà de transport especial. Narració d’una història de com s’obtendria l’electricitat si s’acabassin els combustibles fòssils. Observació de la fotografia d’un vaixell per deduir com es desplaça. Interpretació d’un dibuix sobre les formes de l’energia. Obtenció d’informació d’un dibuix sobre l’extracció de carbó, gas natural i petroli. Interpretació d’un esquema sobre la producció i el transport d’energia elèctrica. Cerca d’informació sobre fonts d’energia renovables. Resum de la unitat. Taula per organitzar informació sobre l’energia. Fer un gràfic de barres. Curiositat per conèixer l’energia i la seva relació amb la nostra vida diària. Interès per donar explicacions científiques als fets del nostre entorn.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia •


•




Natural Science 3



•


DIS PO N IBLE EN FO R MAT DIGITAL




Projecte de treball cooperati TERCER CuRs



Programa bilingüe.

•


•

7 _ r y_tr j _

_ _ _

•


•


.in

/ 7/

: :


Abril

Maig

Juny

149

Propòsits

13 L’energia

• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, coses sobre el transport i l’energia. • Activar els coneixements previs.

Més recursos En relació amb l’ús dels animals com a mitjà de transport, explicau a classe aquest episodi històric motivador. El general cartaginès Anníbal (el 218 aC) va passar els Alps amb un exèrcit format per infanteria, cavalleria i elefants. Podeu mostrar dibuixos de l’esdeveniment històric i alguna moneda de l’època en què es vegin elefants.

Més lluny, més ràpid Durant molt de temps les persones només podien viatjar a peu. Per fer-ho, usaven la força dels músculs. Més tard varen aprendre a usar animals, com els cavalls o els bous. Tant les persones com els animals utilitzen per desplaçar-se l’energia que procedeix dels aliments. Per arribar més lluny i més ràpid, es varen haver d’inventar vehicles amb motors que feien servir altres tipus d’energia. De primer va ser el motor de vapor, que usava carbó. Més tard va ser el motor de gasolina, que s’utilitza actualment en la majoria dels cotxes. Avui dia s’han desenvolupat vehicles i motors que ens transporten ràpidament d’un extrem del planeta a l’altre. Per aconseguir-ho, han de consumir energia. 112

Coneixements i experiències prèvies Demanau als alumnes que expliquin quin és el mitjà de trans port que usen per anar de casa a l’escola. Després, que ima ginin que hi anassin a peu. Tardarien el mateix temps? Usari en l’energia dels músculs o la d’un motor? Es tracta que reflexionin sobre l’energia que s’utilitza i també sobre el temps i l’esforç necessaris.

Suggeriments sobre la lectura Demanau als alumnes que es fixin en les expressions de la lectura que fan referència a l’energia que es fa servir per a cada tipus de transport: energia que procedeix dels aliments, carbó i benzina.

150

Altres activitats PER AMPLIAR Els viatges a peu. Imaginau entre tots com eren els viatges a l’antiguitat quan es feien a peu. Els desplaçaments ocupa ven molt de temps, s’havia de transportar el que feia falta per dormir i també per alimentar-se. Algunes persones viat javen amb cadires de mà, que eren transportades per diver ses persones.

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral.


NOTES

Cerca en el diccionari el significat de bou , motor i

vehicle .

D’on procedeix l’energia que utilitzes per poder caminar? Quins animals coneixes que s’usen per al transport de persones? Quin tipus de motor tenen els cotxes d’ara? Què té d’especial el vaixell de la pàgina anterior?

EXPRESSIÓ ORAL. Narra l’experiència d’haver viatjat amb un mitjà de transport que t’hagi semblat especial (un vaixell, un avió, un animal…).


Fer un gràfic de barres Al f inal d’aqu esta unita t far às un gràf ic de barres per representar la quantitat d’energia que utilitzen diversos mitjans de transport. Abans , apre ndrà s mol tes c oses sobre l’ene rgia , les diferents formes d’energia i els usos que té.

QUÈ EN SAPS JA? Els automòbils necessiten combustible per funcionar. Quin combustible utilitzen els automòbils? D’on s’obté? Els electrodomèstics s’han de connectar a un endoll perquè funcionin. Per què s’han de connectar els aparells elèctrics? Què obtenen a través de l’endoll?

113

Aprendre a aprendre. Consolidar els conceptes clau és fo-

• En la fotografia el vaixell sembla que es desplaça damunt

namental per incorporar nous coneixements de forma significativa per als alumnes.

l’aigua. És un tipus de vaixell que s’anomena hidròpter. Quan es desplaça a molta velocitat el buc sobresurt de l’aigua i se sosté sobre unes bases o ales, de manera que disminueix el fregament entre el buc i l’aigua i així es pot desplaçar més ràpid.

Solucionari

LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • Bou: mascle boví castrat. Motor: màquina que produeix moviment, per a la qual cosa utilitza energia. Vehicle: mitjà

de transport de persones o coses. • L’energia per poder caminar s’obté dels aliments. • R. M. Cavall, mula, ase, camell, dromedari, elefant. • Motors de benzina o de gasoil. N’hi ha també d’altres que funcionen amb electricitat i altres que són híbrids.

•


QUÈ EN SAPS JA? •

Els automòbils utilitzen com a combustible benzina o gasoil, que es compra a les benzineres.

• S’han de connectar els aparells elèctrics perquè els arribi l’energia elèctrica que necessiten per funcionar. Aquesta energia arriba en forma de corrent elèctric a partir de l’endoll

i els cables.

151

L’energia Propòsits •

•

Conèixer alguns tipus d’energia. Aprendre que l’energia es pot transformar d’uns tipus en altres.

Previsió de dificultats L’energia és un terme difícil de definir. Utilitzau el major nombre possible d’exemples de tipus d’energia i sobretot de les seves transformacions per il·lustrar aquest concepte.

Què és l’energia? El vent pot moure les branques dels arbres, fer que volin els estels o inflar les veles d’un vaixell. D’altra banda, un jugador pot enviar una pilota molt lluny i unes piles fan que una jugueta es mogui. El vent, el jugador i les piles tenen una cosa en comú: tenen energia. Deim que alguna cosa té energia quan pot causar algun canvi en el seu entorn, com fer que un objecte es mogui i canviï de posició.

Formes d’energia Hi ha diferents formes d’energia. Les formes d’energia més comunes són les següents:

Els alumnes han de comprendre que l’energia es pot manifestar de diverses formes: mecànica, química... Insistiu en el fet que quasi totes aquestes formes es poden aprofitar per obtenir energia elèctrica.

Energia lluminosa. La que té la llum, com la llum solar.


Quin moment del dia reflecteix el dibuix? Per què? I quina estació? Com ho saps?

Energia elèctrica. La utilitzen els aparells elèctrics i electrònics, com és ara els electrodomèstics o els ordinadors. També és la que origina els llamps.

Energia mecànica. La tenen els cossos que estan en moviment. Per exemple, el vent o un objecte que es mou.

Energia calorífica o tèrmica. S’emet en forma de calor i passa d’un cos que està més calent a un altre de més fred. Per exemple, l’energia que emet una estufa.

Energia química. Està emmagatzemada en algunes substàncies, com els aliments, les piles i els combustibles.

114

Coneixements i experiències prèvies Començau la lliçó demanant als alumnes si saben d’on obtenen ells l’energia que necessiten cada dia per aixecar-se, anar a l’escola, jugar, etc. Potser tots coincidiran que l’obtenen dels aliments.

Per explicar Per facilitar la comprensió del concepte d’energia és important exemplificar els efectes que té. Per exemple, quan posam un perol al foc, l’energia encalenteix el perol i l’aigua. També l’energia del vent empeny un vaixell de vela i aguanta un estel a l’aire. Quan tocam les cordes d’una guitarra, les cordes vibren i es produeixen sons. Nosaltres podem percebre aquests sons, però no percebem l’energia sonora, és a

152

dir, percebem els efectes de la vibració de les cordes de la guitarra. Al dibuix de la pàgina 114 del llibre de l’alumne se’n mostren més exemples: a la llar de foc crema la fusta i l’energia calorífica encalenteix l’aire de l’habitació. Destacau les transformacions de l’energia que hi tenen lloc.

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Una experiència amb l’energia química. Quan afegim una

culleradeta de bicarbonat a un tassó amb suc de llimona, es produeix escuma i moltes bombolles. És un canvi químic i una manifestació de l’energia química dels components de la mescla.

13 NOTES

Les transformacions de l’energia Una forma d’energia pot transformar-se en una altra. Això pa ssa d’un a manera h abitu al a la na turale sa i també en les màquines que utilitzam. 1

En una torradora, l’energia elèctrica es transforma en energia calorífica.

En una llanterna, l’energia química que tenen les piles es transforma en energia lluminosa.

En un avió, l’energia química del combustible es transforma en energia mecànica en desplaçar-se.

En un ventilador, l’energia elèctrica es transforma en l’energia mecànica de les aspes en moure’s. 1

L’energia és la causa que tenguin lloc canvis en la matèria. Entre altres tipus, pot ser mecànica, química, calorífica, elèctrica o lluminosa. L’energia es pot transformar d’un tipus en un altre.

Alguns exempl es de transformacions d’energia.

ACTIVITATS 1

Indica a quin tipus d’energia es fa referència en cada frase. Durant la tempestat d’ahir hi hagué molts de llamps. Encara que faci fred, al sol s’hi està bé. Varen haver de rompre la paret amb els martells. Les fruites seques són aliments molt energètics.

2

Quines transformacions de l’energia tenen lloc en els objectes que es mostren a la dreta?

115

Treball cooperatiu Dividiu la classe per fer estels. La distribució de feines ha de tenir en compte les capacitats de cada alumne, creatives, manuals, organitzatives, comunicatives… Així, l’activitat grupal es converteix en un treball cooperatiu. Feis volar els estels i observau que la força del vent les mou i estira amb força d’aquests. Si no és possible construir els estels, es pot fer aquesta experiència amb el vent usant estels ja confeccionats.

Treballa amb la imatge • És de dia, al matí, perquè els nins estan berenant, a més es veu un arbre a l’exterior. Si fos de nit estaria molt fosc i no podríem distingir-lo.

• És tardor, les fulles de l’arbre són marrons, i la llar encesa indica que fa fred.

Solucionari 1

Durant la tempestat d’ahir hi hagué molts de llamps: energia elèctrica. Encara que faci fred, al sol s’hi està bé: energia calorífica. Varen haver de rompre la paret amb els martells: energia mecànica. Les fruites seques són aliments molt energètics: energia química.

2

En el motor de la batedora, l’energia elèctrica es transforma en energia mecànica. En l’eixugacabells, l’energia elèctrica es transforma en energia calorífica i mecànica. En el ciri, l’energia química de la cera es transforma en energia lluminosa i calorífica.

153

La producció d’energia Propòsits •

•

Saber què són les fonts d’energia i distingir entre renovables i no renovables.

Les fonts d’energia Usam energia contínuament. 1 Per a obtenir-ne necessitam fonts d’energia, que són recursos d’origen natural. Les fonts d’energia poden ser de dos tipus: Fonts d’energia renovables. Són les que no s’esgo-

Conèixer com es pot obtenir energia elèctrica.

ten, com el vent o la llum i la cal or del sol. També s’hi inclouen les que es poden regenerar, com la fusta dels arbres. Fonts d’energia no renovables. Són les que s’es-

Previsió de dificultats És important que els alumnes comprenguin que l’electricitat és el tipus d’energia que més es fa servir. N’hi ha prou de pensar en els electrodomèstics que tenim a casa, i fins i tot la calefacció pot ser elèctrica. Per això, a les centrals elèctriques s’utilitzen diferents fonts i l’objectiu és obtenir-ne electricitat. Finalment, és imprescindible transportar l’electricitat a les cases.

goten a mesura que s’utilitzen; per exemple, els combustibles fòssils.

Els combustibles fòssils

1

Europa i el nord d’Àfrica vistes des de l’espai a la nit. La il·luminació nocturna consumeix una gran quantitat d’energia. TREBALLA AMB LA IMATGE

El carbó, el petroli i el gas natural són combustibles fòssils. Actualment constitueixen la principal font d’energia. Els llocs d’on s’extreuen aquests combustibles s’anomenen jaci ment s.

Com arriben el gas natural i el petroli fins a la superfície? I el carbó?

Petroli

Gas natural

Carbó

És el combustible fòssil més utilitzat; del petroli s’obtenen la gasolina i el gasoil. A més, també es fa servir per fabricar plàstics i altres productes.

Es troba als mateixos jaci ment s que el petro li i arriba per canonades a les cases o a les indústries.

És una roca que s’extreu a les mines i es fa servir directament com a combustible.

carbó

gas natural

petroli

116


Saber-ne més

Convidau els alumnes a reflexionar sobre les diferents formes d’energia que l’ésser humà ha utilitzat al l larg de la història. Demanau que imaginin com vivien els éssers humans de la prehistòria, perquè s’adonin de la dependència absoluta que tenien del Sol per encalentir-se i tenir llum. També varen aprendre a encendre fogueres.

Els materials radioactius, l’urani i el plutoni, proporcionen molta energia amb poca quantitat. Per produir la mateixa quantitat d’energia amb carbó, es necessitarien moltes tones d’aquest combustible fòssil. El gran inconvenient de les centrals nuclears és que generen residus radioactius que poden ser molt perillosos i és necessari emmagatzemar-los de forma segura durant moltíssim temps.

Per explicar Demanau als alumnes que posin molta atenció a l’esquema sobre l’energia elèctrica. Assenyalau que l’observin d’esquerra a dreta, que es fixin en els dibuixos i que, alhora, llegeixin els texts fixant-se en les línies de color taronja que uneixen els texts als dibuixos corresponents.

154

Educació cívica En relació amb l’activitat 1, tot i que la fusta es pot renovar, s’ha de tenir en compte que un arbre tarda molt de temps a créixer, així és que s’ha d’usar aquesta font d’energia amb atenció i cura amb el medi ambient. A més, hi ha vegades

13

La producció d’energia elèctrica L’electricitat és el tipus d’energia que més s’usa perquè es transporta fàcilment i és senzill transformar-la en altres fonts d’energia.

Les centrals nuclears L’energia nuclear és un tipus d’energia present en algunes substàncies d’origen mineral, com l’urani o el plutoni.

L’energia elèctrica es produeix a les centrals elèctriques , on utilitzen diverses fonts d’energia que es transformen en electricitat. N’hi ha de diversos tipus: 2

Una petita quantitat d’aquestes substàncies conté molta energia. L’energia nuclear es fa servir per a la producció d’electricitat a les centrals nuclears.

Centrals tèrmiques. Utilitzen combustibles fòssils. Centrals hidroelèctriques. Usen l’energia mecànica que té l’aigua dels pantans quan es deixa caure.

Centrals solars. Aprofiten l’energia del sol. Centrals eòliques. Usen l’energia mecànica del vent. central hidroelèctrica

NOTES

SABER-NE MÉS

central eòlica central solar

utilització

transport central tèrmica

Les fonts d’energia poden ser renovables o no renovables. La principal font d’energia són els combustibles fòssils. L’electricitat es produeix en centrals a partir de diferents fonts d’energia.

ACTIVITATS

2

L’energia elèctrica. L’electricitat es produeix a les centrals elèctriques i es transporta per línies elèctriques a les cases i indústries on s’utilitza.

ia In tel·ligènc ta s na turali

1

La fusta dels arbres s’usa com a combustible. És una font d’energia renovable o no renovable? Explica per què.

2

Quines centrals elèctriques usen fonts d’energia renovables?

3

USA LES TIC. Cerca informació sobre les fonts d’energia

renovables que s’hagin esmentat en aquesta unitat. 117

que es talen arbres d’algunes zones i es produeixen efectes molt negatius que no tenen solució, encara que es plantin arbres en altres llocs. És el cas de la desforestació que té lloc a la selva de l’Amazones.

Treballa amb la imatge S’ha de perforar el sòl fins a arribar a la profunditat on es troben el petroli o el gas natural. Després s’extreuen mitjançant tubs. Per obtenir el carbó s’han de cavar mines davall de terra i arrancar-lo i treure’l a la superfície.

Competències Proposau que la cerca d’informació inclogui com s’aprofiten aquestes fonts d’energia, com són les centrals on es transformen en energia elèctrica i alguns avantatges i inconvenients de les fonts d’energia renovables. Competència digital.

Animau a cercar dades i imatges. Aquestes darreres serviran per entendre més bé com són un aerogenerador i una placa solar.

Solucionari 1

La fusta dels arbres és una font d’energia renovable perquè es pot renovar. Es poden plantar més arbres a mesura que es tallen per obtenir-ne fusta.

2

Usen fonts d’energia renovables les centrals hidroelèctriques, les solars i les eòliques.

3 Usa les TIC.

R. L.

155

SABER FER

Propòsits

Fer un gràfic de barres

• Fer un gràfic de barres.

No tots els mitjans de transport utilitzen la mateixa quantitat d’energia. Tot segui t representa rem quant d e combus tible s’ utilitza per cad a passatger en diferents mitjans de transport per recórrer 200 km.


Llegeix i comprèn les dades.

Els alumnes han de comprendre que les dades de la taula es refereixen a la despesa per passatger. Per això les dades del consum de l’autobús són menors que les del cotxe. El consum total es divideix entre els passatgers, i com que són molts, les despeses es reparteixen entre tots i són inferiors.

Combustible que utilitza un passatger per recórrer 200 km en diferents mitjans de transport tren

avió

autobús

cotxe

moto

3L

7L

2L

16 L

8L

El mitjà de transport que menys consumeix per cada passatger és l’autobús. Un autobús gasta més combustible que un cotxe però, com que du molts de passatgers, la despesa es reparteix entre tots i és menor.


Fes el gràfic.

NOTES

1

Usa un paper quadriculat i segueix les instruccions. 1. Dibuixa els dos eixos. El vertical, de devers 20 quadrats i l’horitzontal, de 36.

2. Fes marques en cada quadre en l’eix vertical. Cada una representa un litre.

3. Fes una marca cada sis quadres en l’eix horitzontal. En cada una escriu un mitjà de transport.

4. Escriu què representa cada eix. Això és la llegenda.

r e g 20 t a s s a p r 15 e p m k e l b 0 i t 0 s 2 10 u n b e m 7 o c 5 e d s 3 e r t i l

eix vertical

barres eix horitzontal

tren

llegendes

5. Fes una barra de tres quadres per representar el consum del tren: 3 L.

av ió

auto bús

c otx e

mo to

mitjà de transport

6. Fes una barra de set quadres per representar el consum de l’avió: 7 L.

7. Completa el gràfic amb totes les barres.

118

Coneixements i experiències prèvies Indagau si els alumnes en altres assignatures han estudiat ja els gràfics de barres i estan familiaritzats amb el seu significat i la manera de fer-los. Abans de llegir la pàgina del llibre demanau-los que mirin el gràfic i que diguin per què s’anomena de barres. Ràpidament es veu que està format per barres verticals, per això tenen aquest nom. Assenyalau que, tal com es veu a la taula, la unitat litre es representa per una lletra ela majúscula (L).

Per explicar Les instruccions estan preparades per guiar els alumnes pas per pas i que puguin fer el gràfic en un full de paper quadriculat del seu quadern.

156

Demanau que es fixin en el fet que les instruccions estan numerades i això significa que hi ha un ordre concret en què s’ha de realitzar cada un dels passos.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Representar dades en gràfics és una tasca que forma part d’aquesta competència. Per realitzar-la s’han d’utilitzar diverses destreses, com distribuir les dades pels eixos, dibuixar, escriure, traçar línies, dividir-les equitativament segons un criteri donat, posar atenció a les unitats que es fan servir… També s’han de fer totes la tasques de forma neta i ordenada perquè el resultat sigui molt clar.

13


Propòsits


en el quadern. L’

•

és la ca usa qu e hi ha gi ca nvi s.

Hi ha diverses formes d’energia, com la lluminosa, l’elèctrica, la mecànica, la o la calorífica. Una forma d’energia es pot

en una altra de diferent.

Repassar i consolidar els objectius de la unitat.

NOTES

Les persones obtenim l’energia a partir de les d’energia. Les són les que no s’esgoten, com la llum i la calor del sol. Les són les que es poden esgotar, com els fòssils. A les centr als fonts d’energia. 2

s’ob té el ectri citat a pa rtir d’al tres

Completa aquesta taula. Energia que usa

Tipus de central

Energia que produeix

Mecànica

Renovable o no renovable Renovable

Eòlica Lluminosa

Renovable

Química 3

PER PENSAR. Posa un exemple d’un objecte que coneguis que usi

energia elèctrica i produesqui calor i energia lluminosa.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Actua lmen t es c onstr ueixe n cen tral s per acon segui r

energia elèctrica a partir de les ones. Imagina com podria ser una d’aquestes centrals i dibuixa-la. B. Escriu una història breu en què contis què podria passar

si s’acabassin els combustibles fòssils, com s’obtendria l’electricitat i quines fonts d’energia s’usarien. C. Dissenya un vehicle de quatre rodes que es desplaci

fent ús del vent. En pots dibuixar o fabricar un amb alguna jugueta i l’ajuda d’un adult.


Demostra el teu talent Per realitzar aquestes activitats s’utilitzen la capacitat artística, de disseny o bé d’expressió artística. En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant. Valorau aquestes capacitats personals.

119

Solucionari Resum.

2

Llegir d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Usa energia mecànica. Central hidroelèctrica. Produeix energia elèctrica. És renovable. / Usa energia mecànica. Central eòlica. Produeix energia elèctrica. És renovable. / Usa energia lluminosa. Central solar. Produeix energia elèctrica. És renovable. / Usa energia química. Central tèrmica. Produeix energia elèctrica. És no renovable.

3

Per pensar.

Competències L’elaboració d’un resum de la unitat de forma guiada reforça els coneixements i prepara el camí per realitzar resums de forma més autònoma.

Aprendre a aprendre.

Els alumnes desenvolupen la capacitat de triar entre diverses opcions i tenen l’oportunitat de provar nous camins i idees. Iniciativa i actitud emprenedora.

… energia / … química / … transformar / … fonts / … fonts d’energia renovables… fonts d’energia no renovables … combustibles / ... elèctriques.

1

R. M. Les bombetes incandescents usen energia elèctrica i produeixen calor i energia lluminosa.

157

14

L’energia i el medi ambient


El medi ambient.

La contaminació.

•

L’estalvi d’energia.

•

•

SABER

La disminució de la quantitat de residus.

Medi ambient.

•

Energies renovables.

•

VOCABULARI

Contaminació, residus.

•

•

Reduir, reciclar, reutilitzar.

Encalentiment global.

•

LECTURA COMUNICACIÓ ORAL

•

•

•

ESCRIPTURA

•

SABER FER


•

•


Narració d’un relat curt sobre què passaria si s’esgotassin els combustibles fòssils. Interpretació de la fotografia d’un centre de recepció de piles usades. Descripció de fotografies que il·lustren exemples de contaminació causada per combustibles fòssils. Observació de dibuixos per aprendre a estalviar energia. Resum de la unitat.

•

Estalviar energia a casa.


158

Reflexió sobre què s’ha de fer amb les piles i les bateries que ja no serveixen.

•

•

SABER SER

Lectura i comprensió d’un text sobre piles i bateries.

Interès per la conservació del medi ambient i per reduir la quantitat d’energia que s’usa en la vida diària. Gust per aprendre a reciclar, reutilitzar i reduir per disminuir la quantitat de residus.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•




•



•


MATERIAL D’AULA

Làmines •

Tots reciclem.


Natural Science 3



Tots reciclam


Programa bilingüe.

•

•

Sí

Projectes per a dies especials: Dia Mundial del Medi Ambient.

Envasos de plàstic i metall

Vidre

Paper i cartó

Sí

Sí


No No


•

•


•


No

ES0000000002441 538627_Laina TodosreciclaosK-1.- Cubierta_16862.indd 1

08/08/2014 11:56:34


Abril

Maig

Juny

159

Propòsits

14

L’energia i el medi ambient

• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, alguns aspectes sobre les piles i bateries. • Activar els coneixements previs.

Més recursos La Fundación Ecopilas es dedica a la gestió i reciclatge de piles, acumuladors i bateries usades. Té 8.000 contenidors distribuïts per tot l’estat. Es poden localitzar a la seva web.

Piles i bateries

Per fer funcionar els primers aparells elèctrics s’havien de connectar a bateries grans, que pesaven molt i fins i tot eren perilloses. A poc a poc, gràcies a diversos avanços, aquestes bateries varen ser reemplaçades per les populars piles que s’usen en aparells de ràdio, juguetes, calculadores, etc. Però les piles s’esgoten i ja no serveixen. Com que contenen substàncies perilloses, no es poden llançar als fems i, per tant, desfer-se’n és un problema. Una bona solució és usar piles recarregables, que es poden tornar a carregar quan s’esgoten. A més, molts d’aparells, com les tauletes tàctils o els reproductors de música, tenen bateries recarregables. 120


Per explicar

Observau el compartiment de les piles d’una jugueta elèctri ca. Mirau quantes són, quina mida tenen i com estan col· locades. Explicau que les piles s’han de collocar d’una forma concreta (se n’indica sempre la posició amb dibuixos i amb els signes 1 i 2 ).

Explicau que collaborar en la recollida de piles usades és molt important. Una sola pila de mercuri pot contaminar 600.000 litres d’aigua, i una pila alcalina, 167.000 litres. Una vegada recollides les piles i bateries depositades als contenidors, es duen a plantes on se’n recuperen alguns compo nents per tornar·los a usar.

Suggeriments sobre la lectura Feis entre tots una llista dels aparells que usam habitualment i que funcionen amb piles. Alguns exemples són el telèfon mò bil, la càmera de fotos, el MP3, la tauleta... Sortirà una llista molt llarga, fet que ens du a pensar que de penem molt de les piles i bateries per a les feines de la vida diària.

160

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar per escrit i de forma oral idees relacionades amb el contingut descrit.


NOTES

Com eren les primeres bateries? En quins aparells s’utilitzen les piles? Què són les piles recarregables? Explica quins avantatges presenten les piles recarregables enfront de les normals. Què fan les persones de la fotografia?

EXPRESSIÓ ORAL. Què s’ha de fer amb les piles i les bateries que ja no serveixen? Trobau-hi una bona solució debatent entre tots.


Estalviar energia a casa Al f inal d’aq uesta unit at sa bràs què fer p er es talvi ar energia a casa. Abans , apr endrà s qu è és e l med i amb ient, quin s problemes li causa l’ús de l’energia i què es pot fer per resoldre aquests problemes.

QUÈ EN SAPS JA? Hi ha diferents formes d’energia, com l’energia química dels combustibles o l’energia elèctrica. Quina transformació d’energia té lloc en una pila? I en un automòbil? Obtenim la nostra energia a partir de les fonts d’energia, que poden ser renovables o no renovables, com els combustibles fòssils. Aquests s’extreuen de jaci ments. Escriu una llista amb les fonts d’energia renovables que coneixes i una altra amb les no renovables.

121

Aprendre a aprendre. En aquesta unitat s’ha de comprovar

• És un lloc on arriben les piles usades i els operaris classifi -

que tots els alumnes coneixen les transformacions de l’energia. També que diferencien les fonts d’energia renovables i no renovables.

quen els diferents tipus de piles per després poder recuperar-ne alguns materials.

Solucionari

LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • Eren bateries grans, pesants i fins i tot perilloses. • Les piles s’utilitzen en aparells de ràdio, juguetes, calcula dores, rellotges, despertadors, etc.

• Les piles recarregables es poden tornar a carregar quan s’han esgotat.

• Es poden usar moltes vegades, es redueix la quantitat de

• Expressió oral. Hi ha contenidors per depositar-hi les piles usades en parades d’autobusos i comerços. També es po-

den dur a llocs de recollida selectiva de residus. R. L. QUÈ EN SAPS JA? • En una pila, l’energia química es transforma en energia elèctrica. En un automòbil, l’energia química es transforma en energia mecànica. • R. M. Fonts d’energia renovables: vent, la llum i la calor del sol. Fonts d’energia no renovables: el gas natural, el carbó, el gasoil, el petroli.

fems i no hem de gastar doblers en piles noves.

161

Conseqüències de l’ús de l’energia Propòsits •

Conèixer els problemes que ocasiona l’ús de l’energia, com la contaminació i l’esgotament de les fonts d’energia.

Previsió de dificultats A l’apartat «Per millorar l’aprenentatge» es proposa una experiència que facilitarà la comprensió de l’efecte hivernacle.

Què és el medi ambient? El medi ambient està format per tota la naturalesa que ens envolta. Els éssers vius, el sòl, l’aigua i l’aire constitueixen el nostre medi ambient. La producció i el consum d’energia causen problemes al medi ambient, com la contaminació i l’esgotament de les fonts d’energia.

La contaminació del medi ambient

A

La contaminació és causada per l’acumulació de substàncies perjudicials en el sòl, l’aire i l’aigua. Aquestes substàncies són els residus, que poden ser sòlids, líquids o gasos. En cremar combustibles fòssils es produeixen abundants residus en forma de gasos que es mesclen amb l’aire. Alguns d els problemes que provoquen són: 1

B

Perjudicis a la salut de l es persones i els animals. La inhalació d’aire contaminant és perjudicial per a la salut. Danys a les plantes. La pluja pot arrossegar algunes substàncies acumulades en l’atmosfera i afectar la vegetació. Deteriorament del sòl i de l’aigua. Els residus arrossegats per la pluja es depositen en el sòl; després poden arribar als rius i als oceans.

1

Encalentiment global. Alguns gasos, com el diòxid de carboni, són responsables de l’augment de la temperatura del planeta. A més , el s co mbust ible s fò ssil s po den contaminar d’altres maneres. Sens dubte, una de les més conegudes són les marees negres. Es tracta de grans abocaments de petroli a la mar que ocasionen danys greus al medi ambient marí.

Exemples de contaminació causada per combustibles fòssils. A. El fum dels combustibles fòssils contamina l’aire. B. Les marees negres contaminen la costa i són molt difícils de fer netes.


T’agradaria viure en un lloc com el que apareix en la imatge A? Explica per què. Descriu què està passant en la imatge B.

122

Coneixements i experiències prèvies Demanau a classe si saben què és una marea negra. Aclariu que sovint les marees negres són degudes a accidents dels grans vaixells que transporten el petroli per mar (petroliers). Diverses vegades a la història hi ha hagut accidents que han causat la sortida de milions de tones de petroli dels depòsits cap a la mar. El petroli és molt viscós i aferradís i destrueix la vida marina i també la de molts ocells que no poden volar.

Per explicar Aclariu que el concepte medi ambient es pot referir a un àmbit local, per exemple, el medi ambient del poble o ciutat on vivim, i també es refereix a tot el planeta Terra. Recordau, per

162

exemple, que l’atmosfera envolta tota la Terra, i que l’aigua dels rius va a parar a la mar. La facilitat dels transports fa que una malaltia causada per un virus es pugui estendre per tota la Terra en poc de temps.

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Experiència sobre l’efecte hivernacle. Posau dos tassons d’aigua al sol, un dels tassons tapat amb plàstic de cuina. Esperau algun temps i mesurau la temperatura de l’aigua en ambdós tassons amb un termòmetre. L’aigua del tassó tapat estarà més calenta perquè la calor del sol ha escalfat l’aire i l’aigua del tassó, i com que estava tapat, la calor no n’ha pogut escapar.

14 NOTES

SABER-NE MÉS

L’encalentiment global El diòxid de carboni és un gas que està present a l’atmosfera de forma natural. Aquest gas ajuda a mantenir el planeta calent, aprofitant la calor del Sol. Avu i dia la qua nt ita t d e diò xi d d e ca rbo ni a l’a tmo sfe ra és mo lt elevada, ja que és un dels residus dels combustibles fòssils. Com a conseqüència d’això, la temperatura del planeta està augmentant. L’actual encalentiment global és responsable que s’estigui fonent el gel dels pols, la qual cosa pot provocar un augment del nivell de la mar. A més, es poden produir pluges torrencials en algunes zones i sequeres greus en altres.

L’esgotament de les fonts d’energia Els jaciments de combustibles fòssils són fonts d’energia no renovables i amb el temps s’esgotaran. A més, l’es gotamen t del pet roli és un pro blema d oble, ja q ue no només és una font d’energia sinó que també és la matèria primera de molts de materials, com els plàstics. El medi ambient és tot allò que ens envolta. La utilització dels combustibles fòssils com a principal font d’energia produeix contaminació i també l’esgotament dels jaciments.

ACTIVITATS 1

Explica aquests termes. medi ambient

residu

contaminació

2

Què és una marea negra?

3

Com poden afectar el sòl i l’aigua els residus produïts en cremar combustibles fòssils?

4

Per què es diu que l’esgotament del petroli és un problema doble?

g è nc ia I n te l · li l is ta na t u ra

123


• Un residu és allò que resulta de la descomposició o

destrucció d’alguna cosa. És el material que queda com a inservible després d’haver realitzat un treball.

• R. L. • A la imatge B diverses persones vestides amb granotes

blanques i protegides amb caretes recullen en contenidors restes de petroli procedents d’una marea negra i que han quedat depositades a les roques de la costa empeses per les ones.

• La contaminació és l’acumulació de substàncies perju-

dicials per al sòl, l’aire i l’aigua. 2

mar que danya greument el medi ambient marí. 3

Solucionari 1

• El medi ambient està format per tots els elements de la

naturalesa que ens envolta. Per consegüent, els éssers vius, el sòl, l’aigua i l’aire constitueixen el nostre medi ambient.

Una marea negra és un gran abocament de petroli a la Els residus arrossegats per la pluja es depositen al sòl; després poden arribar als rius i als oceans. Així, tant el sòl

com l’aigua es deterioren. 4

El petroli és una font d’energia i també és la matèria primera amb què es fabriquen molts materials, com els plàstics o les pintures. Per això l’esgotament del petroli és un problema doble.

163

Cuidam el medi ambient Propòsits •

•

Saber com usar l’energia de manera que se n’estalviï tanta com sigui possible.

L’estalvi d’energia Necessitam consumir energia, però el seu ús pot causar problemes en el medi ambient. Per això és molt important estalviar energia. En aquest sentit, algunes mesures que tots podem prendre són:

Conèixer com disminuir la quantitat de residus.

No deixar oberta la gelera innecessàriament i utilitzar la rentadora només quan estigui plena.

Controlar la temperatura de la calefacció i l’aire condicionat.

Més recursos Duis a l’aula llums LED, per exemple els que hi ha als dispositius que es col·loquen a l’interior dels armaris per il·luminar-los. Funcionen amb piles, es pressionen perquè funcionin o bé tenen un interruptor. Els llums LED il·luminen molt, gasten molt poca energia i duren molt de temps. A més, no desprenen calor.

Utilitzar el transport públic quan es pugui.

Usar bombetes de baix consum i apagar els llums quan no s’utilitzen.

A més d’estalvi ar energia de f orma indi vidual, s’han d’adoptar altres mesures com:

A B

Promoure l’ús d’energies renovables. Aquest es ene rgies n o tene n els pro bleme s dels combustibles fòssils: no s’esgoten i són molt menys contaminants.

C

Desenvolupar aparells que gastin menys energia. Per exemple, els electrodomèstics de baix consum energètic. 1 Fabricar productes amb materials reciclats. Reciclar és convertir els materials rebutjats en matèria primera per fabricar altres productes nous. En l’elaboració dels materials s’utilitza molta energia; en reciclar-los s’estalvia part d’aquesta energia.

1

Diversos models de bombetes. Les bombetes de filament (A) varen ser les primeres que es varen utilitzar. Foren reemplaçades per les de baix consum (B), més eficients. Avui dia comencen a utilitzar-se les de LED (C), que són més eficients encara.

124

Coneixements i experiències prèvies Demanau als alumnes si solen apagar els llums que no necessiten. Aquesta acció és molt senzilla, està a l’abast de tots i és una magnífica forma d’estalviar energia i també doblers. Demanau per quines raons és molt important apagar el llum quan sortim d’una habitació: ja no necessitam el llum i deixar-lo encès és un acte irresponsable per a la família i per al medi ambient.

Per explicar Demanau als alumnes que expliquin quins avantatges respecte a l’estalvi d’energia mostra cada dibuix de la pàgina 124 del llibre de l’alumne.

164

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Observar el funcionament d’una llanterna de manovella. Aquestes llanternes es carreguen amb el moviment, fent girar la manovella i, per tant, no necessiten piles. Demanau: Com estalviam energia usant aquest tipus de llanternes? Participar en la recollida de paper usat. Triau una caixa de cartó usada i depositau-hi els papers usats. Establiu torns per buidar la caixa a un contenidor de paper.

Treball cooperatiu Dividiu la classe en tres grups: reduir, reutilitzar i reciclar. En cada grup es reflexionarà sobre què podem fer per ajudar a

14 NOTES

La regla de les tres erres Tots p ode m a jud ar a d ism inu ir la qua nti tat de resi dus . P er aconseguir-ho, podem seguir la «regla de les tres erres»: reduir, reutilitzar i reciclar. Reduir consisteix a produir menys residus. Per exemple, utilitzar un carretó de la compra i no bosses de plàstic.

Reutilitzar és tornar a donar un altre ús als residus. Per exemple, usar els brics com a cossiols.

Dibuix falta

Reciclar és utilitzar els residus per fabricar nous materials. Per fer-ho, hem de depositar els residus als contenidors adequats.

Estalviar energia ajuda a protegir el medi ambient. A més, hem de reduir els residus que produïm, reutilitzar-los i facilitar-ne el reciclatge.

ACTI VITATS 1


Digues quin tipus d’acció es du a terme en aquestes situacions i explica com ajuda a reduir els residus. Triar i productes que no tenguin i envasos excessius. i Reomplir li els l cartutxos de tinta i de la l impressora. i Fabricar i sabó amb l’oli l li usat.

2

PREN LA INICIATIVA. Com pots estalviar energia

amb la calefacció i l’aire condicionat de casa?

125

cuidar el medi ambient en relació amb el nom del grup. Hi haurà divisió de feines: moderar, prendre notes, cercar informació, escriure i fer dibuixos.

Educació cívica Quan compram un bitllet d’avió, ens ofereixen la possibilitat de comprar també compensacions de carboni. Són donatius que es fan a entitats per a accions que cuiden el medi ambient, com plantar arbres.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Els alumnes apliquen els

Solucionari 1 • Evitant envasos excessius reduïm la quantitat de resi-

dus, ja que una vegada oberts els envasos ja no els necessitam i els llançam al fems. • Reomplint els cartutxos reutilitzam el cartutx en comptes de tirar-lo. • Fabricant sabó, reutilitzam l’oli que ja no serveix per cuinar, que passa de residu a matèria primera. 2 Pren la iniciativa. R. M. Les mesures per estalviar ener -

gia amb la calefacció i l’aire condicionat són: utilitzar-los només quan són necessaris, posar termòstats a la temperatura adequada, usar persianes i vidres dobles, obrir i tancar les finestres en els moments del dia adequats…

coneixements a les accions i actituds de la vida diària.

165

SABER FER

Propòsits •

Estalviar energia a casa

Estalviar energia a casa.

Tots podem estal viar energ ia a casa. Per f er-ho, hem d e veure quan gastam energia i després pensar què podem fer per estalviar-ne. Finalment, hem de dur a terme aquestes mesures. Si no, no val per a res!

Més recursos Explicau per a què serveix i com funciona un termòstat. És un dispositiu que controla els sistemes de calefacció i aire condicionat de la casa perquè mantengui la temperatura dins de certs rangs. Quan la temperatura de l’ambient baixa, encén el sistema de calefacció. Si la temperatura de l’ambient augmenta massa, encén l’aire condicionat. En el moment en què el termòstat registra una temperatura dins d’un rang desitjat, apaga el sistema que prèviament havia encès.

Pensa en quins moments gastes energia. 1

Fes una llista amb tots els motius pels quals es gasta energia a casa. Per exemple: Amb la calefacció. Amb l’aigua calenta.

Proposa mesures d’estalvi. 2

Proposa alguna mesura amb què estalviïs energia per a cada punt de la llista que hagis fet. Per exemple:

Per estalviar en la calefacció, l’hem d’encendre a una tempe ratur a en què e stigu em cò mode s amb u na ja quet a, no en mà niga curta . Per estalviar amb l’aigua calenta, hem de tancar l’aixeta de l’aigua calenta mentre ens ensabonam.

NOTES

Posau en comú les vostres mesures. 3

TREBALL COOPERATIU. Posau en comú

totes les mesures que heu proposat. Triau-ne les deu que us semblin més interessants. Sobretot, les que podeu dur a terme vosaltres. 4

Escriu en el quadern les deu mesures en una columna. En una altra columna escriu si ja estàs practicant aquesta mesura, si la posaràs en pràctica a partir d’ara o si no pots fer-ho per algun motiu.

126


Competències

Formulau algunes preguntes per veure el grau d’interès dels alumnes en l’estalvi d’energia i si pensen que és una cosa que els incumbeix a ells i en la qual poden participar.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. És el

Per explicar Perquè incorporem a la nostra vida hàbits i accions dirigides a aconseguir qualsevol objectiu, és necessari que estiguem convençuts que ho hem de fer. Algunes raons són individuals, altres motius afecten el nostre entorn més pròxim i altres tota la Terra i tota la humanitat. Dibuixau un esquema a la pissarra amb cercles concèntrics. Escriviu des del cercle central fins al més perifèric: jo - la meva família - la meva escola - la meva localitat - el meu país - … - el planeta Terra.

166

moment d’aplicar els coneixements adquirits per desenvolupar conductes encaminades a l’estalvi d’energia.

Solucionari 1

R. M. Gelera, televisió, ordinador, llums de les habitacions, bombetes…

2

R. M. No deixar la gelera oberta si no és necessari, apagar el televisor i la pantalla de l’ordinador si no s’usen, apagar els llums en sortir de les habitacions, utilitzar bombetes de baix consum…

3

Treball cooperatiu. R. L. i

4

R. L.

14


Propòsits


en el quadern. Tot allò que ens e nvolt a co nstit ueix el n ostre

•

.

Els combustibles fòssils plantegen dos problemes: la i l’ d e l es f onts d’e ner gi a. La contaminació es produeix per acumulació de a l’aire, el sòl o l’aigua. El de és un gas que es produeix en cremar combustibles fòssils i està relacionat amb l’ de la temperatura del planeta.

Repassar i consolidar els objectius de la unitat.

NOTES

Per contaminar menys és necessari posar en pràctica mesures d’ d’energia. A més, les persones podem realitzar tres accions per ajudar a disminuir els residus: , i . 2

EDUCACIÓ EN VALORS. Algunes persones tenen la calefacció

tan alta a casa que han d’anar sempre en camiseta. Què opines sobre aquest comportament? Què diries a algú que ho fa? 3

PER PENSAR. La reutilització de productes ajuda a reduir

la quantitat de residus. Com reutilitzaries aquests objectes? Un pot de vidre.

Unes cortines velles.

Un caramull de fulls escrits per una cara.

Un ordinador antic que encara funciona.

Demostra el teu talent Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Selecciona fotos sobre contaminació

per l’ús de combustibles fòssils. Prepara amb les fotos un cartell publicitari d’una campanya per promoure l’ús d’energies renovables. B. Elabora una llista amb un mínim de cinc idees per a l’estalvi


energètic a la teva escola i presenta-les a l’aula. C. Escriu un relat curt en què descriguis què creus que passaria

si s’esgotassin els jaciments de combustibles fòssils.

127

Demostra el teu talent En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant: expressió artística, creativitat, exposició oral i redacció. Els cartells que s’hagin preparat en l’activitat A es poden exposar a classe.

Solucionari 1

Resum. …

2

Educació en valors. R. M. És

Competències Completar un resum ajuda a aprendre a usar amb precisió el vocabulari científic.

Aprendre a aprendre.

Competència social i cívica. Els alumnes apliquen els seus

coneixements a la vida diària. Els alumnes desenvolupen la capacitat de triar i provar entre diverses opcions. Iniciativa i actitud emprenedora.

3

medi ambient. / … contaminació … esgotament /… residus … diòxid … carboni … augment / … estalvi … reciclar ... reduir … reutilitzar. una despesa innecessària que suposa cost econòmic i perjudica el medi ambient. Algunes mesures fàcils que es poden prendre són abrigar-se prou i ajustar la temperatura del termòstat. R. M. Un pot de vidre: per conservar aliments, com olives, en el frigorífic. Una pila de fulls escrits per una cara: per fer operacions per l’altre costat. Unes cortines velles: per fer bosses per guardar-hi sabates. Un ordinador antic que encara funciona: regalar-lo a algú que el necessiti. Per pensar.

167

15

Les màquines


Les màquines, els seus usos i tipus.

•

Les màquines i l’energia.

•

Les eines. Els invents.

•

Màquina simple, màquina composta.

SABER

VOCABULARI

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

Eina.

•

•

Palanca, pla inclinat, corriola.

•

Invent, motor, engranatge.

•

•

•

•

SABER FER


•

•


Descripció d’una màquina imaginària.

Interpretació del dibuix de l’interior d’un molí de vent per explicar com funciona. Observació de dibuixos per aprendre sobre màquines simples i compostes. Anàlisi del dibuix d’una centrifugadora de verdures per explicar-ne el funcionament.

Resum de la unitat.

•

Construir una màquina: una llanxa motora.


168

Explicació de la utilitat d’una màquina d’ús diari.

•

•

SABER SER

Lectura i comprensió d’un text sobre els molins de vent.

Curiositat per conèixer per a què serveixen i com funcionen les màquines. Interès per l’observació de l’interior d’una màquina.


RECURSOS DIGITALS


LlibreMèdia


•


Avaluació trimestral.

•


MATERIAL D’AULA

Làmines

•

Les màquines.

•

Avaluació final.

•



•



Natural Science 3


Les màquines


Recursos complementaris

Màquines simples

Màquines compostes

Estan formades per una sola peça o per poques.

Estan formades per diversos elements anomenats operadors.

Politja eix(direcció)

rodesdentades

•


palanques (fre)

Programa bilingüe.

Plainclinat

•

palanques(pedal) cadena detransmissió

roda


Palanca


engranatge

•

•


•


roda

motor

ES0000000002441538627_LainaLasaquinas-1.-Cubierta_16863.i ndd 1

08/08/2014 11:56:33


Abril

Maig

Juny

169

Propòsits

15 Les màquines

• Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, com funcionen els molins de vent. • Activar els coneixements previs.

Més recursos Fer el model d’un molí de vent. Donau als alumnes fotocòpies dels plànols. Demanau que els pintin i que retallin i muntin les peces. Indicau que les aspes les han de muntar sobre escuradents que s’uniran entre si amb una bolleta de plastilina. Finalment, han d’unir el conjunt amb la base amb una palleta. Es pot rematar aferrant el molí en una base.

Una màquina com una casa Tot el món sap que el pa es fabrica amb farina, però d’on surt la farina? La farina s’obté molent els grans de blat, és a dir, triturant-los fins que es transformen en una pols molt fina. Moldre el blat seria una feina molt dura si s’hagués de fer a mà. Per facilitar aquesta feina s’han creat diversos invents. Un dels més coneguts és el molí de vent. En realitat, un molí de vent és una gran màquina. La teulada gira per encarar les aspes al vent. El vent fa girar les aspes, que, a través d’un mecanisme molt enginyós, provoquen el gir d’una pedra molt pesant damunt el gra, que aleshores queda reduït a pols. 128

Suggeriments sobre la lectura Després de la lectura del text demanau als alumnes que tan quin els ulls i que imaginin quins renous s’escoltarien dins d’un molí de vent. Demanau a algun alumne que expliqui què ha imaginat.

Per explicar Demanau als alumnes que, abans de resoldre la penúltima activitat de l’apartat «Llegeix i comprèn el problema», obser vin detingudament el dibuix de l’interior del molí. Després, l’han de calcar i retolar-ne les parts: aspes, eix (barra que està unida a les aspes); roda (a la meitat de l’eix); pedra superior i inferior (discs de color blanquinós horitzontals); zona on es

170

col·loca el gra (entre aquestes dues pedres); zona per la qual cau la farina (a la part inferior de les pedres).

Competències Competència lingüística. Els alumnes realitzen una lectura comprensiva del text per respondre a preguntes sobre aquest i expressar de forma escrita i oral idees relacionades amb el contingut descrit. Aprendre a aprendre. Consolidar els conceptes clau és fo namental per incorporar nous coneixements de forma signifi cativa per als alumnes. En aquesta unitat s’ha de comprovar que tots els alumnes reconeixen les diferents manifestacions de l’energia i que identifiquen les diverses transformacions.


NOTES

Cerca en el diccionari el significat de mold re , invent i aspa. Què és la farina? Quina energia utilitzen els molins de vent? Explica el títol de la lectura: Una màquina com una casa . Observa el dibuix del molí i explica’n el funcionament.

EXPRESSIÓ ORAL. Digues quina de les màquines que utilitzes habitualment et resulta més útil. Tracta de convèncer la resta de la classe de la seva utilitat.


Construir una màquina: una llanxa motora Al f inal d’aq uesta unita t con strui ràs u na ll anxa motora amb un motor de gomes usant diversos materials. Aban s, ap rendr às mol tes c oses sobre les m àqui nes: què són, quina energia usen i de quins tipus n’hi ha.

QUÈ EN SAPS JA? Hi ha diverses formes d’energia, com la lluminosa, la tèrmica, la mecànica, la química i l’elèctrica. Què és l’energia química? I l’energia mecànica? Una forma d’energia es pot transformar en una altra. En moltes màquines es produeixen transformacions d’energia. Quines transformacions d’energia tenen lloc en les màquines que hi ha a la dreta?

129

Solucionari

LLEGEIX I COMPRÈN EL PROBLEMA • Moldre: trossejar i triturar fins a reduir a pols. Invent: objecte o tècnica nou, que abans era desconegut. Aspa: con junt de dues fustes o pals entravessats l’un damunt l’altre de manera que formin la figura d’una ics. Aparell exterior del molí de vent, als braços del qual es posen uns llenços a manera de veles, i que, girant per l’impuls del vent, mou el molí. • La farina està formada per grans de blat molt triturats. • Els molins de vent utilitzen l’energia del vent, que mou les aspes. • R. M. Per fora, un molí de vent sembla una casa gran i alta, amb una teulada en forma de cucurutxo.

• La teulada del molí gira per encarar les aspes al vent. Aquest fa girar les aspes, que estan unides a un mecanisme i provoquen el gir d’una pedra molt pesant sobre el gra, que aleshores queda reduït a pols. • Expressió oral. R. L.

QUÈ EN SAPS JA? • L’energia química està emmagatzemada en algunes substàncies, com els combustibles. L’energia mecànica la tenen els cossos que estan en moviment, per exemple, el vent. • Llum: energia elèctrica en energia lluminosa (llum). Eixugacabells: energia elèctrica en energia calorífica (calor). Motocicleta: l’energia química del combustible en energia mecànica (moviment).

171

Les màquines Propòsits •

Saber què són les màquines i identificar-ne els usos.

Previsió de dificultats Pot ser difícil per als alumnes entendre que objectes senzills com un martell o unes tisores són màquines ja que, generalment, quan pensen en una màquina ho fan en les més complexes i sobretot en el fet que produeixen moviment, com els cotxes.

Què són les màquines? Les màquines són objectes que utilitzam per realitzar més fàcilment qualsevol de les nostres activitats. 1 Les màquines ens ajuden de moltes maneres. Unes tisores, per exemple, ens permeten tallar paper d’una forma molt senzilla i ràpida. Un telèfon ens permet comunicar-nos a l’instant amb algú que es troba en un altre lloc. 1

En general, les màquines ens permeten estalviar esforç o temps.

L’obridor és una màquina molt senzilla. Les màquines no necessàriament han de tenir un mecanisme molt complicat.

Els usos de les màquines Molts dels objectes que ens envolten són màquines i tenen infinitat d’usos. Els principals són aquests: Exercir forces. Les primeres màquines que s’usaren servien per ajudar-nos a exercir més força o per exercir-la millor.

Transportar. Les màquines transporten tant persones com mercaderies.

Encalentir i refredar. Aque stes màqu ines milloren la comoditat a les cases.

Comunicar. El telèfon, tant fix com mòbil, ha revolucionat la nostra forma de vida.

Manejarinformació. Ho fan, sobretot, els ordinadors, juntament amb càmeres i altres màquines.

130

Per explicar Demanau als alumnes que identifiquin cada màquina i que diguin un exemple d’ús. Martell, per clavar claus; bicicleta, per desplaçar-se d’un lloc a un altre; camió, per transportar mercaderies; placa vitroceràmica, per cuinar; telèfon, per comunicar-nos…

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Màquines del nostre entorn. Jugau a endevinar el nom d’una màquina. Un alumne dóna pistes als altres segons les indicacions vostres. Per exemple: que usi energia elèctrica; que serveixi per desplaçar-se; que es trobi a l’aula; que la

172

usem a casa; que es trobi a la cuina; que es trobi al bany; que serveixi per comunicar-nos…

Treball cooperatiu En relació amb l’activitat 4, per grups els alumnes poden posar-se d’acord per inventar una màquina, descriure-la, dibuixar-la i pensar per a què valdria. La divisió de feines facilita l’activitat, mostra les capacitats de cada alumne i es converteix en un treball cooperatiu.

Educació cívica Treballar amb màquines exigeix atenció i cura. Tant amb les màquines més senzilles com amb les compostes podem tenir

15

NOTES

L’energia i les màquines Tote s le s màq ui ne s use n ene rg ia , qu e po t procedir de diferents fonts. 2 Algunes màquines fun cionen gràcies a l’energia de les persones, com un tornavís o un carretó. Altres màquines, en canvi, utilitzen altres fonts d’energia. Les més utilitzades són l’ elèctrica i la dels combustibles, tot i que també poden utilitzar l’energia de l’aigua o la del vent, com feien els molins.

Les eines Anomenam eines les màquines que es fan servir en un ofici per realitzar la feina. Poden ser molt senzilles, com unes tisores, o molt complicades, com un ordinador o una excavadora.

2

Les màquines utilitzen diferents tipus d’energia.

Les màquines són objectes que ens ajuden realitzar les nostres activitats. Tene n di ve rs os us os i fu nc io ne n am b diferents fonts d’energia.

TREBALLA AMB LA IMATGE Quines màquines mostren les fotografies? Quin tipus d’energia utilitza cada una?

ACTIVITATS 1

Una campana és una màquina? Explica per què.

2

Indica quins usos tenen aquestes màquines. destral l

bicicleta i i l

forn

televisor l i

3

Observa les màquines que hi ha a la pàgina anterior i anomena’n una que funcioni amb l’energia de les persones; una altra, amb l’energia elèctrica; i una altra, amb l’energia dels combustibles.

4

EXPRESSIÓ ESCRITA. Descriu una màquina que no existesqui però que t’agradaria que existís. Explica per què l’has triada.

g è nc ia i l · l e t n I s t ica l ing ü í

accidents. Destacau la importància de respectar les regles de seguretat i higiene a la feina i també a la nostra vida diària. Conversau sobre algunes precaucions que hem de prendre quan usam màquines. Per exemple: respectar el límit de velocitat i usar el cinturó de seguretat; posar-se el casc per muntar en bici; posar atenció quan tallam amb tisores i amb ganivet; subjectar les eines tallants pel mànec; guardar les eines en llocs segurs.

Competències Competència lingüística. Els alumnes expressen per escrit com seria una màquina imaginària. Hi entren en joc habilitats d’escriptura, visualització en tres dimensions, imaginació i aplicació dels continguts teòrics que s’han estudiat sobre les màquines.

131

Treballa amb la imatge Planxes i veles de surf (energia del vent), televisor (energia elèctrica), bicicletes (energia de l’ésser humà) i coet (energia del combustible).

Solucionari 1 Sí, perquè ens ajuda a realitzar les nostres activitats. 2 Destral: per tallar fusta. Bicicleta: per desplaçar-nos. Forn:

per cuinar. Televisor: per divertir-nos i aprendre amb imatges i sons. 3 Amb l’energia de les persones: bicicleta; amb l’energia

elèctrica: frigorífic; amb la dels combustibles: camió. 4 Expressió escrita. R. L.

173

Tipus de màquines Propòsits •

•

Saber que hi ha màquines simples i màquines compostes i identificar exemples de totes dues. Saber quins són els elements que formen part de les màquines compostes.

Les màquines simples Les màquines simples estan formades per una sola peça o per poques peces. Aquestes màquines funcionen gràcies a la força de les persones i modifiquen aquesta força per facilitar-nos la feina.


Observa el dibuix i explica com s’utilitza la politja. En què consisteix el pla inclinat que es mostra en el dibuix?

Les màquines simples més comunes són la politja o corriola, el pla inclinat i la palanca.


La politja és una roda que es troba fixa en un punt i al voltant de la qual passa una corda.

Als alumnes els sol costar entendre que moltes màquines simples que feim servir en la vida diària són palanques. A l’apartat «Per explicar» hi ha exemples variats.

Ens permet elevar objectes exercint força cap avall, és a dir, canvia el sentit en què exercim la força.

És previsible que alguns alumnes tenguin dificultats per distingir els elements de les màquines compostes.

El pla inclinat és una rampa que s’utilitza per alçar objectes. Una rampa ens facilita elevar els objectes, ja que és més fàcil elevar una cosa empenyent-la per una rampa que alçant-la a pols.

politja

l i inclinat li pla

La palanca és una barra rígida que gira entorn d’un punt de suport.

Algu nes màqu ines esta n fo rmad es p er d ues palanques unides per un punt de suport.

Una palanca com la que veim en la imatge augmenta la força que aplicam a l’extrem, de manera que és més fàcil alçar la roca.

palanques

palanca

punt de suport

punt de suport

132

Coneixements i experiències prèvies Localitzau en l’entorn pròxim llocs amb rampes, com accessos a edificis públics, entrades de cines i restaurants… Demanau: Hi ha rampes a l’escola? On es troben? Se n’hauria de posar-alguna? On?

Per explicar Explicau el concepte de palanca i identificau-ne algunes de tantes com n’hi ha en la nostra vida diària. Amb la palanca aplicam la força en un punt i aconseguim un efecte més gran en un altre. Exemples de palanques són: grapadora, trencanous, destral, desengramponador, tisores de podar, tisores de tallar paper, pala, clau fixa. Duis alguns d’aquests objectes a classe perquè analitzin que es tracta de palanques.

174

Altres activitats PER MILLORAR L’APRENENTATGE Els operadors d’un rellotge. Un rellotge és una màquina

composta perquè està format per operadors. A un rellotge de polsera hi ha diferents operadors: les agulles, la pila, el caragol per posar l’hora i la maquinària interna. En un rellotge despertador de corda es poden veure molt bé els engranatges que hi ha darrere.

Educació cívica Les rampes faciliten molt la vida de persones amb mobilitat reduïda. Amb l’ajuda de les rampes es redueixen els problemes d’accessibilitat a determinats llocs als quals només es

15 NOTES

Les màquines compostes Les màquines compostes estan formades per molts d’elements. Aquests elements s’anomenen operadors. Observa alguns operadors que hi ha en una bicicleta. La direcció és un eix unit al manillar que passa per l’interior d’un tub buit.

Els pedals són palanques que s’accionen amb els peus.

El moviment dels pedals es transmet a la corona, una roda dentada que fa que es mogui la cadena. Aques ta, al se u to rn, mou els pinyons, unes rodes dentades unides a la roda de darrere. El conjunt de corona, cadena i pinyons forma la transmissió.

La roda gira per facilitar el desplaçament de la bicicleta.

Els frens són unes palanques que fan força damunt la roda i l’aturen .

La roda de darrere es mou conjuntament amb els pinyons i impulsa la bicicleta.

engranatge

Altres op eradors que es troben en nombroses màquines són els motors, que poden ser elèctrics o de combustible, i els engranatges, que són conjunts de rodes dentades que transmeten el moviment del motor. 1 Les màquines simples estan formades per una sola peça o per poques peces. Les màquines compostes estan formades per diversos operadors.

motor

1

Operadors en un cotxe de jugueta.

ACTIVITATS 1

Explica quina màquina simple usaries en cada cas. Per treure aigua d’un pou. Per retirar una roca molt grossa de la carretera. Per pujar o baixar d’un pis amb una cadira de rodes.

2

Digues exemples de màquines amb alguna palanca.

3

Explica què són els motors i els engranatges.

133

pot arribar a través d’una escala o un escaló. Per exemple, en molts autobusos públics hi ha rampes d’accés per a persones que viatgen amb cadira de rodes, així poden accedir amb facilitat a l’interior del vehicle.

damunt d’alguna cosa més elevada, com un escaló. Aquesta rampa ens facilita elevar objectes amb més facilitat que si ho féssim a pols.

Solucionari Treballa amb la imatge

1

Per treure aigua d’un pou: usaria una corriola. Per retirar una roca molt gran de la carretera: usaria una palanca. Per pujar o baixar d’un pis amb una cadira de rodes: usaria una rampa.

2

R. M. Tisores, obridor, alicates, tenalles, tisores de podar.

3

Els motors són els components de les màquines que produeixen moviment. Els engranatges són conjunts de rodes dentades que transmeten el moviment del motor.

• La politja o corriola és una roda que es troba fixa en un punt

i al voltant de la qual passa una corda. En un extrem de la corda es col·loca un pes. S’estira des de l’altre extrem per aixecar el pes. També es pot anar amollant corda si es tracta d’abaixar el pes. És a dir, la corriola canvia el sentit en què exercim la força. • El pla inclinat és una taula de fusta gran que es col·loca de

manera que formi una rampa. Un extrem al terra i l’oposat

175

Els invents Propòsits •

Valorar la importància dels invents i conèixer-ne alguns exemples destacables.

Previsió de dificultats Veure vídeos sobre el funcionament del torn de terrisser i de la sínia facilitarà comprendre com funcionen.

Què són els invents

Fa 5.000 anys es va inventar la roda. A partir de la roda s’inventaren:

Els primers invents, fa milers d’anys, eren màquines simples, com la roda, la politja i la palanca. Temps després, les persones varen idear màquines cada vegada més complexes.

el torn de terrisser

Moltes vegades uns invents són l’origen d’altres invents. 1 Invents per al transport. L’invent del motor va permetre la creació de cotxes, avions, vaixells, camions, trens i autobusos.

Més recursos En relació amb l’activitat 3, hi ha moltes ONG que recullen juguetes per donar-les a nins i nines que no en tenen. Una forma de cercar informació és a través d’Internet. Algunes ONG que recullen juguetes són Caritas, Creu Roja, Infància sense fronteres, Mano a Mano, Unicef i Missatgers de la Pau. N’hi ha moltes més; es poden cercar fotos dels actes de lliurament als nins dels juguetes i ensenyar-les als alumnes per motivar-los.

APLI CACI ONS DE L A RO DA

Les persones hem inventat d iferents màquines des de sempre per tal de millorar la nostra vida. Els invents són creacions noves fetes per les persones.

Invents per a la comunicació. L’invent de la impremta va permetre fer llibres, revistes, diaris… Més tard, es varen inventar el telèfon, la ràdio, la televisió i els ordinadors, que permeten la comunicació a grans distàncies.

el carro

Invents per a la casa. La invenció del motor i l’electricitat varen permetre inventar la gelera, l a rentadora…

la politja

L’ús responsable de les màquines Molts dels invents que han ideat les persones són màquines. Les màquines ens faciliten la vida, però també causen problemes.

el carretó

Per fabricar màquines s’usen moltes matèries primeres, per això es talen arbres, s’extreuen roques i minerals…

NOTES

la sínia

Les màquines, quan funcionen, consumeixen energia i, per tant, contaminen. Per això, només hem de comprar les màquines que necessitem de veritat. Els invents són creacions noves fetes per les persones per millorar la vida.

1

L’invent de la roda va facilitar la invenció del carro i altres aparells.

134

Per a explicar

Activitats del llibre de l’alumne

Demanau als alumnes que expliquin com funcionen els objectes que hi ha al dibuix 1. És possible que necessitin ajuda per al torn de terrisser i la sínia.

Respecte a l’activitat 3, es pot enriquir amb més reflexions i activitats. Per exemple, fomentau una actitud de compartir amb els altres no només allò que ens sobra, com és ara les juguetes que nosaltres ja no feim servir, sinó allò que encara utilitzam.

El torn de terrisser està format per una roda gran que gira. Sobre aquesta es col·loca el material que es vol modelar, com argila. El moviment de gir de la roda facilita el modelatge de l’argila. La sínia és una roda que es troba dins d’un canal d’aigua o síquia. La força de l’aigua impulsa unes pales i produeix el gir de la sínia. Tot al voltant té caixons o catúfols que s’umplen d’aigua, i quan arriben a la part de dalt, l’amollen en un canal de recollida, per això la sínia és un invent que es fa servir per treure i transportar aigua.

176

Durant un quant temps es pot fer un banc de juguetes a classe. Els alumnes aporten les seves juguetes i les deixen als companys durant una setmana, amb una dinàmica semblant a una biblioteca. Treballarem així també la cura dels objectes i la idea de bé comú. Per a aquesta activitat no fa falta que les juguetes que duguin siguin necessàriament màquines, també serveixen juguetes de tot tipus.

15 NOTES

SABER-NE MÉS

Invents que han fet història Alg uns inv ents han ten gut una impo rtàn cia especial, ja que han provocat canvis notables en la nostra forma de vida. La màquina de vapor era un motor que gastava carbó com a combustible. Permeté el naixement de la indústria i del ferrocarril.

La impremta va fer que els llibres, que abans es copiaven a mà, arribassin a moltes més persones. Així s’estengué la cultura i els nous coneixements científics.

El generador elèctric va fer possible que es produís el corrent elèctric que avui dia utilitzam contínuament.

La ràdio va permetre la comunicació a distància sense necessitat de fils. Els nostres telèfons mòbils emeten i reben senyals de ràdio.

Els ordinadors tenen infinitat d’usos, com la realització de càlculs matemàtics, l’oci i les comunicacions. A l’interior de les càmeres digitals, dels telèfons intel·ligents i de molts altres aparells trobam ordinadors diminuts.

ACTIVITATS 1

Què és un invent? Enumera cinc invents i explica per a què són importants en la nostra vida.

2

Indica dues màquines actuals que no existirien si no s’haguessin inventat la roda o la palanca.

3

EDUCACIÓ EN VALORS. Anot a qui na de les teve s ju guet es són màquines. Encercla de verd les que uses sovint, de blau les que uses de tant en tant i de vermell les que no uses mai o quasi mai. Quines i juguetes creus que no hauries i d’haver comprat?

135

Saber-ne més Triau algun invent dels que surten al llibre per imaginar com devia ser la vida abans de la seva invenció i ús. Per exemple, abans de la impremta els llibres s’escrivien a mà. Poques persones sabien llegir i als monestirs es copiaven llibres que a vegades s’il·lustraven. Era una feina lenta i carregosa.

Competències Competència social i cívica. Els alumnes parteixen de la seva pròpia experiència per reflexionar sobre valors com el

consumisme, l’acumulació d’objectes que no usam, la responsabilitat dels nostres actes i compartir amb els altres. L’autoconeixement i reflexió de la influència dels nostres actes en tota la societat forma part d’aquesta competència.

Solucionari 1 R. M. Un invent és un objecte o tècnica nou, que abans

era desconegut. El telèfon és important perquè ens permet comunicar-nos amb una altra persona en temps real. La impremta permet imprimir molts llibres i revistes en poc de temps. El generador elèctric va fer possible que es produís el corrent elèctric que usam, per exemple, per a tenir llum artificial. La càmera fotogràfica ens permet fer i guardar imatges. La ràdio ens conta les notícies cada dia i així estam informats del que passa al nostre país i a altres llocs del món. 2 R. M. Sense la roda no existirien el cotxe i el monopatí.

Sense la palanca no existirien el trencanous i les pinces. 3 Educació en valors. R. L.

177

SABER FER

Propòsits •


Construir una màquina: una llanxa motora.

Reuneix els materials. Acons egue ix un bric buit , una goma elàst ica, un ll apis, unes tisore s, cel·lo i una grapadora.

NOTES

C onstrueix la llanxa. Talla el bric en dues mitats.

Fes dos forats a la part de darrere i introdueix-hi el llapis.

Fes una ranura a la part de davant del bric.

Talla dos rectangles de l’altra part del bric i grapa’ls a l’extrem del llapis.

Subjecta la goma al llapis amb un poc de cel·lo i enganxa-la a la ranura de davant.

Gira el llapis per tensar la goma i amolla la llanxa a l’aigua perquè navegui.

Respon a les preguntes. 1

En la llanxa hi ha dos operadors que coneixes: un motor i un eix. Quins són aquests operadors?

2

TREBALL COOPERATIU. Dissenyau i construïu per grups una

altra màquina que trieu.


Pot ser un ventilador, un helicòpter o qualsevol altra màquina que funcioni amb un motor de gomes.

136

Per explicar

Competències

Reflexionau sobre la importància de ser organitzats. Observau a la fotografia que el nin té preparat damunt de la taula tot el que necessitarà i que no hi ha altres elements que puguin distreure o dificultar la feina.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. La

Treball cooperatiu Per dur a terme el treball proposat a l’activitat 2 s’haurà de cercar informació sobre la màquina, dissenyar-la, reunir el material, muntar els elements i comprovar-ne el funcionament. És una excel·lent oportunitat perquè els alumnes posin a la disposició del grup les seves capacitats personals, de manera que el resultat final sigui fruit d’un treball cooperatiu entre tots els integrants de l’equip.

178

proposta que es fa en la primera pàgina de la unitat consisteix a construir una llanxa motora («Tasca final»). Per fer-la es necessiten els coneixements teòrics adquirits al llarg de la unitat sobre màquines i energia. Per desenvolupar aquestes activitats els alumnes s’han de fixar molt en les imatges, els texts i l’ordre en què apareixen.

Solucionari 1

La goma impulsa el moviment, fa de motor. L’altre operador és el llapis que fa d’eix.

2

Treball cooperatiu. R. L.

15


Propòsits


en el quadern.

• Repassar i consolidar els objectius

Les màquines són objectes que ens ajuden a realitzar les nostres . Tenen diversos usos, com exercir , transportar, encalentir o refredar, comunicar i manejar .

de la unitat.

NOTES

Les màquines utilitzen diversos tipus d’energia, com l’energia de les persones, l’elèctrica o la dels . Les màquines simples tenen poques peces. Són la politja, el inclinat i la . Les màquines tenen diferents parts. Estan formades per diversos . 2

Explica què és una eina, digues tres exemples d’eines i indica la professió en què es fa servir cada una.

3

PER PENSAR. El dibuix mostra una centrifugadora,

un aparell que s’usa per escórrer les verdures de l’ensalada després de rentar-les. Observa el dibuix i tracta d’explicar com funciona la centrifugadora de verdures.



Tria i fes una d’aquestes activitats. A. Fes un model d’un molí de vent amb els materials que triïs. B. Fes el dibuix d’una màquina imaginària que servesqui per fer neta la ciutat. C. Un dels inventors més coneguts és Leonardo da Vinci. Fes un treball o una presentació sobre la seva vida i obra. 137


Solucionari

En triar l’activitat cada alumne mostra el tipus de tasca que li resulta més interessant. L’activitat B proposa dibuixar una màquina imaginària que serveixi per netejar la ciutat. Quan l’hagin acabada, poden explicar a classe com funciona la màquina que han ideat.

1

Resum. … activitats … forces … informació. / … combustibles. / … pla … palanca. / … compostes … operadors.

2

Són màquines que es fan servir en un ofici per realitzar la feina. R. M. El sastre i la modista usen les tisores. El fuster usa la serra. El carnisser usa els ganivets.

Competències

3

Per pensar. R. M. La centrifugadora consta d’un recipient, un paner amb ranures i una tapa amb manovella. Després de rentar les verdures, es fiquen en el paner, es posa la tapa i es gira la manovella en sentit circular. El mecanisme dentat entre la tapa i el paner fa que aquest giri i que l’aigua es desprengui de les verdures, surti disparada i caigui cap al recipient exterior.

Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum ajuda a refor-

çar els coneixements. Iniciativa i actitud emprenedora. Els alumnes desenvolu-


179

POSA’T A PROVA

Propòsits


• Repassar el contingut de les unitats 11 a 15 del llibre a partir del repàs de vocabulari i del test d’autoavaluació.

Canvi d’estat. Pas d’un estat de la matèria a un altre. Combustibles fòssils. El carbó, el petroli i el gas natural. Combustió. Reacció química que té lloc quan es crema una cosa.


Contaminació. Acumulació de substàncies perjudicials en el sòl, l’aigua o l’atmosfera.

La dificultat principal de la pàgina d’activitats és que l’alumne recordi el contingut que ha estudiat en les unitats 11 a 15.

Energia. Causa dels canvis en la matèria. Eina. Màquina que s’usa en un ofici per realitzar un treball. Fonts d’energia. Tot el que es troba a la naturalesa i es pot utilitzar per obtenir energia. Gasós. Estat de la matèria en què varien la forma i el volum. Jaciment. Lloc d’on s’extreuen combustibles fòssils. Líquid. Estat de la matèria en què canvia la forma però no el volum. Màquina. Objecte fabricat per les persones per facilitar qualsevol activitat. Màquina composta. La que està formada per molts d’elements.

1

Màquina simple. La que està formada per una peça o per poques. Massa. Quantitat de matèria d’un objecte. Matèria primera. Substància que s’extreu de la naturalesa i s’utilitza per f abricar algun material. Medi ambient. Conjunt de tota la naturalesa que ens envolta. Mescla. Unió de dues o més substàncies. No renovable. Font d’energia que es pot esgotar. Operador. Element que forma part d’una màquina composta. Reacció química. Canvi en què una substància es transforma en una altra. Renovable. Font d’energia que no s’esgota o es regenera. Sòlid. Estat de la matèria en què no canvien la forma ni el volum. Substància. Cada tipus de matèria. Volum. Espai que ocupa un objecte.

Amplia el vocabulari.

Escriu els canvis d’estat amb la seva definició. Escriu les formes de l’energia amb la seva definició. 2

Explica la fotografia usant totes les paraules del vocabulari que puguis.

138

Competències Comunicació lingüística. L’ampliació de vocabulari propo sat en les activitats afavoreix i consolida la comprensió lecto ra i desenvolupa les habilitats de comunicació oral. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han après. L’au toavaluació mitjançant la resolució d’un test de vuit preguntes desenvolupa aquesta competència. Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per ser capaços de pensar com un inventor s’ha d’entendre bé el funcionament de les màquines per poder aplicar-lo com a so lució d’un problema concret. A més, han de conèixer l es propietats dels diferents materials per usar els que siguin més apropiats.

180

Solucionari 1 • Els canvis d’estat són: fusió: té lloc quan un sòlid s’es-

calfa i es transforma en líquid. Per exemple, el gel es transforma en aigua líquida; evaporació: té lloc quan un líquid es transforma en gas. Per exemple, l’aigua es transforma en vapor; condensació: té lloc quan un gas es refreda i es transforma en líquid. Per exemple, el vapor d’aigua es transforma en aigua líquida; solidificació: passa quan un líquid es refreda i es transforma en sò lid. Per exemple, l’aigua líquida es transforma en gel. • Les formes d’energia són: energia lluminosa: és l’energia que posseeix la llum; energia elèctrica: és la que uti litzen els aparells elèctrics i electrònics; energia calorífica o tèrmica: és la que s’emet en forma de calor i

TERCER TRIMESTRE

NOTES


Una cosa amb volum fix i forma variable… a. està en estat sòlid. b. està en estat líquid. c. està en estat gasós.

2

L’augment de grandària a causa d’un augment de temperatura s’anomena… a. dilatació. b. reacció. c. condensació. Les piles contenen… a. energia elèctrica. b. energia tèrmica. c. energia química.

3

4

Les centrals eòliques… a. utilitzen l’energia del vent. b. utilitzen l’energia solar. c. utilitzen l’energia nuclear.

5

El diòxid de carboni… a. està relacionat amb l’encalentiment global. b. es produeix a les centrals hidroelèctriques. c. no és perjudicial.

6

Les tres erres són… a. retallar, reduir, reposar. b. revisar, relacio nar, refusar. c. reduir, reutil itzar, reciclar.

7

Una bicicleta… a. és una màquina simple. b. no és una màquina. c. utilitza l’energia de les persones.

8

Les màquines compostes… a. utilitzen energia elèctrica. b. estan formades per operadors. c. són la politja, el pla inclinat i la palanca.

En què has fallat?


Pensa com un inventor T’han encarregat que inventis una màquina per ajudar a entrenar els porters de futbol. Aquest aparell ha de servir per llançar pilotes a la porteria i que el porter les pari. Dissenya i dibuixa l’aparell. Pot funcionar amb l’energia de les persones o amb alguna altra forma d’energia. Dibuixa’l amb les parts principals i indica quins materials utilitzaries per f abricar-lo. 139

passa d’un cos que està més calent a un altre de més fred; energia química: és l’energia que està emmagat zemada en algunes substàncies, com aliments, piles o combustibles; energia mecànica: és la que posseeixen els cossos en moviment. 2

R. M. Quan s’encén el foc de la cuina té lloc una reacció de combustió, perquè el gas de la cuina es crema i es produeix calor. Aquesta calor que s’ha generat actua so bre l’aigua que es troba al perol. L’aigua està en estat lí quid però, com que s’escalfa, canvia d’estat i passa de lí quid a gas.

• L’alumne ha de comprovar, a partir del llibre de text, si ha respost a les preguntes correctament. • Una vegada corregit el test, ha de repassar els continguts d’aquelles preguntes a les quals no ha respost correcta ment. PENSA COM UN INVENTOR

• R. G. L’aparell llançapilotes hauria de tenir un sistema de propulsió que llançàs les pilotes. Encara que és un disseny imaginari, l’aparell ha de funcionar i estar fet amb materials que resisteixin la propulsió del llançament de pilotes a la porteria.

COMPROVA EL QUE SAPS 1

b;

2

a;

3

c;

4

a;

5

a;

6

c;

7

c;

8

b.

181

El meu projecte En el tercer trimestre acabaràs el projecte. Una altra vegada, cercaràs informació. El teu objectiu serà respondre a aquestes preguntes: 1. Com es fabriquen la mantega, el iogurt o el formatge? 2. Com es munyen les vaques?

Cercau informació.

Podeu cercar informació sobre el tema en els vostres llibres de text, en altres llibres i a Internet. CERCA GUIADA A INTERNET

Per respondre a la primera pregunta, escriu en el cercador diferents paraules clau, com fabricació de mantega, fabricació de formatge i fabricació de iogurt . Pots cercar en les pàgines web o en les imatges.

Com cercar vídeos La pàgina web més usada per veure vídeos és Youtube. Pots accedir a aquesta pàgina escrivint-ne l’adreça (www.youtube.com) o a través d’un botó a la pàgina de Google. Per respondre a la segona pregunta, pots escriure munyiment manual . Veuràs la forma tradicional d’obtenir llet. Per veure com es fa habitualment, pots escriure munyiment automàtic. És interessant també el sistema de munyiment voluntari . caixa de cerca altres suggeriments

vídeo volum play

140

182

TERCER TRIMESTRE

Escriviu la informació i presentau el treball. Compartiu la informació entre tots i continuau escrivint-la en el vostre document mitjançant el processador de texts. Per millorar la presentació del treball podeu afegir-hi alguna imatge que us agradi d’Internet. També podeu fer un dibuix d’una vaca a la primera pàgina, on heu de posar el títol i els vostres noms. Perquè sigui més fàcil dibuixar la vaca, podeu cercar vídeos a Youtube que expliquin com fer-ho. Escriviu en la caixa de cerques com dibuixar una vaca. Quan estigui acabat, imprimiu el treball per poder lliurar-lo i preparau-ne una exposició oral per als companys.

ÚS DEL PROCESSADOR DE TEXTS

Com aferrar imatges en el processador de texts Aconsegueix les imatges. Pots usar imatges que trobis a Internet o fotografies teves que tenguis a l’ordinador.

Col·loca el cursor damunt la imatge i copia-la. Per fer-ho, fes-hi clic amb el botó dret del ratolí i selecciona copiar .

Obri el document i vés al lloc on vols col·locar la imatge. Col·loca el cursor al lloc en què vulguis col·locar la imatge, fes-hi clic amb el botó dret i selecciona aferrar .

Gonçal Medina 3r A

ELS ANIMALS

Al món viuen molts d’animals diferents. Tenen mides molt diferents i viuen en quasi qualsevol lloc. Uns pocs són animals domèstics, és a dir, animals que viuen amb les persones. Els altres són els animals salvatges i viuen a la naturalesa.

Els animals domèstics

Els animals domèstics ofereixen nombrosos beneficis a les persones. A canvi, les persones els donen aliment i atencions. Alguns animals domèstics proporcionen aliment a les persones. Aquest aliment no és només la carn. També inclou la llet i els ous, juntament amb els productes que es fabriquen a partir d’aquests animals.

Intenta col·locar cada imatge prop del lloc en què se’n parla.

També pots aferrar-hi dibuixos.

Altres anim als proporcio nen produ ctes molt variats, com la llana de les cabres i les ovelles, els fems de les vaques o el cuir de diversos animals. Altr es a nima ls realit zen treba lls per a nosaltres. Per exemple, antigament els cavalls, els camells o fins i tot els elefants, es feien servir en el transport de persones i mercaderies. Avui dia s’utilitzen cans per ajudar els policies i l i i l

141

183

Llibre Guia Naturals 3r

Recommend Documents