SOLUCIONARI DEL Llibre de l'Alumne Cruilla

ESO

1r

Llengua catalana i literatura SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

1. LA COMUNICACIÓ Anticipació pàgina 7

1. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: pensament, autoexpressió, joc, comunicació, estudi.

Faciliten l’acte de comunicació: el silenci, el parentiu, estar sols... pàgina 13

9. D’esquerra a dreta: felicitat, sorpresa i fàstic. 10. D’esquerra a dreta: justícia, pau, hospital, correu electrònic, euro i Comunitat Econòmica Europea.

Ús i comunicació pàgina 9

1. a) F, b) V, c) F, d) F, e) V, f ) F, g) V, h) V 2. Resposta oberta. Proposta: fer una recerca sobre la informació que hi manca, per exemple els senyals tàctils i elèctrics en el món animal. Caldria buscar-la a Internet o en algun llibre. 3. Audició 1 Senyals visuals: una de les pinces del cranc violinista mascle és més gran que l’altra, té colors forts i la sacseja per atreure les femelles. Els colors i dissenys de les ales de les papallones i dels mascles de moltes aus atreuen les seves companyes en distàncies curtes. Quan volen de nit, els lampírids mascles produeixen centelleigs lluminosos amb senyals característics, mentre que les femelles responen amb els seus centelleigs des del sòl. Senyals tàctils: aquests senyals estan a l’abast de la mà i tenen una gran importància entre els primats, com una forma d’indicació d’amistat i per tranquil·litzar. El fet que un individu cuidi l’altre, per exemple eliminant-li els paràsits indesitjables, és la seva manera de reforçar els llaços familiars i de parella. Els ratolins talp colpegen el cap contra el sostre dels seus túnels subterranis per a comunicar-se amb els seus rivals o amb les seves parelles. Durant l’època de reproducció, les femelles dels mosquits mouen les ales emetent una vibració. Moviments corporals: destaca la gestualitat dels simis. Els ximpanzés i els goril·les expressen la seva agressivitat amb cops a terra, movent el cap, etcètera. Però destaca especialment l’ús d’expressions facials: l’amenaça amb la boca oberta, o el contacte amb els llavis (petó) que significa neutralitat. Per mitjà de la postura els simis comuniquen confiança i seguretat o, al contrari, recel i por; un simi insegur, s’asseu rígidament, amb les espatlles encongides cap endavant. www16.brinkster.com/mentesymaquinas/llenguatge_guio.htm - 3k – (adaptació) pàgina 10

4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. 6. Resposta model: a) llenguatge senzill, afectivitat... b) llenguatge col·loquial, però amb un cert distanciament... c) llenguatge col·loquial... d) llenguatge més acurat, amb respecte. pàgina 11

7. a) oral, b) tàctil, c) auditiu, d) visual 8. Resposta model:

Dificulten l’acte de comunicació: el soroll, la desconeixença de la persona, estar lluny del receptor...

11. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Aneu cap a l’esquerra per arribar a l’hospital. Vigileu, hi ha nens a prop. No podeu passar per aquí. Cal anar tot dret. Cal que us hi atureu i que cediu els pas als altres vehicles. La circulació per aquesta via està reservada als vehicles, els vianants no hi poden passar. pàgina 14

12. Resposta oberta. 13. Resposta oberta. 14. Resposta oberta. pàgina 15

15. a) formal, b) informal, c) formal, d) formal, e) informal. 16. De més informal a més formal: 1a vinyeta, 3a vinyeta, 2a vinyeta, 4a vinyeta. 17. Resposta oberta. pàgina 16

18. Text 1 Missatge: On són els homes? Emissor: petit príncep Receptor: la flor Canal: llengua oral Context: enmig del desert Codi: llenguatge verbal Finalitat: demanar informació

Text 2 Missatge: Cleta és el resultat de l’escurçament de bicicleta. Emissor: en Joan Receptor: la mare i la germana Canal: llengua oral Context: a casa Codi: llenguatge verbal Finalitat: explicar per què la bicicleta es diu Cleta Text 3 Missatge: Fem un tracte, si m’ajuda jo li pago cinc vegades més. Emissor: un home Receptor: un taxista Canal: llengua oral Context: dins un taxi Codi: llenguatge verbal Finalitat: demanar ajut 3

pàgina 17

19. Audició 2 Les relacions amb la família són prou bones, si no fos per ma germana que em posa histèrica, fins al punt que l’escanyaria. El pare que em renya injustament i la mare que em diu, sense embuts, que m’he vestit d’una manera ridícula per a un dia de tanta calor, quan el que jo volia era només posar-me el jersei nou i els mitjons de ratlles, també nous. Però res de greu. Tothom discuteix, de tant en tant. Com a mínim aconseguim viure junts. SUSIE MORGENSTERNH: No hi ha dret!

pàgina 19

1. a) ànec, batraci, cala, dida, esquena, fill, gelar, hivern, incapaç, jota, linx, mill, novembre, nyicris, ona, pelar, queviures, riure, sol, tres, ungla, vida, xocar, zoo. b) pacient, pagès, pansir, pau, peça, pera, pi, pica, pinça, pineda, pirata, pla, plat, plom, plor, plorar, ploricó, pom, por, pou, prat, primer, prop.

b) Era un noi ben plantat, molt seriós i entremaliat. c) Si t’agrada molt ballar a les festes has d’anar. d) Qui fa el papallona perd el temps i perd l’estona. e) He fet un dibuixet d’un ratolí coixet.

14. Audició 6. a) És prim com tu. b) Jo no tinc por de res. c) Fa molt que no el veig. d) Té un bony al cap. e) Ja no és tan ruc com tu. f) En Pep és un bon jan.

2. Resposta oberta.

g) No té bon joc.

3. Cru, fill, adéu, dit, bou, clot, filós.

h) Fa molt de goig.

4. a), d), e), g), h).

15. Sac [sak], foc [fok], gol [gol], pes [pεs], mil [mil].

5. Resposta model: a) Arriben dos homes molt seriosos. b) Fa mal pensar tant. c) Diu la Maria que vinguis. d) Corregeix les marques que trobis.

Lectura i activitats finals pàgina 24

1. Peixos: aletes, espiracle, llom. Mar: escuma.

6. Resposta oberta. pàgina 21

7. [p] pis, poc; [t] tronc, tic; [k] cara, quin; [b] bel, bol; [d] dit, dau; [g] gana, gris. 8. a) sol [s], rol [r], col [k], mol [m], gol [g], dol [d]. b) pèl [p], gel [ε], rel [r], cel [s], mel [m], tel [t], zel [z]. c) toc [t], poc [p], soc [s], roc [r], moc [m], joc [o], lloc [Ï], foc [f]. 9. Audició 3 fred [ε], cap [a X], gent [e], mel [ε], sal [a X], temps [e], fa [a X], res [ε], lleig [e], fet [e], cas [a X], mal [a X], tel [ε], pas [a X], dret [ε]. 10. Audició 4 col [o l ], tronc [o], lluç, cop [o l ], sol [o l ], ruc, bony [o], tomb [o], full, fong [o], roc [o l ], joc [o], puny, coll [o]. 11. Audició 5 ara, eina [ε], ela [e], òndia [o l ], ós [o], us, indi, ou [o l ], ull, iris, ona [o], estri [ε], ep [e], àngel.

4

a) Quan arriba la tardor ja no fa tanta calor.

f) Tinc un nas tan gros que ja no puc veure el meu gos.

Estudi de la llengua

12. Resposta model: sol- dol, Pol, col... ruc- poruc, suc, eunuc... cop- foc, roc, soc...

13. Resposta model:

2. Proposició: Idea que es dóna per fer una cosa Sinònim: proposta. 3. a) prosperar, b) embarrancar, c) estremir-se, d) remugar. 4. Els dofins es van enganxar en una xarxa de pesca i això els va causar les ferides a les aletes, a la cua i al cap (línies 45 i 46). 5. Feia calor encara que devia estar ennuvolat (línies 8, 9 i 10). Els dofins estaven esgotats, no podien respirar bé, estaven quasi morts. 6. Resposta oberta. 7. Perquè ell és pescador i diu que els dofins li prenen la pesca i li esquincen les xarxes (línia 67). 8. Que les gavines es menjaran els dofins quan moriran. 9. Té males puces: Vol dir que té mal caràcter i que és dolent. Que es rasqui si li piquen: Vol dir que si el molesten, que s’aguanti. 10. Resposta oberta. pàgina 25

11. Gorka: Aquest noi és el protagonista. És el fill de l’Antton. No té por de res i fa tot els possibles per salvar els dofins, fins i tot enfrontar-se al Coix.

Antton (pare d’en Gorka) i els operaris: ajuden en Gorka a salvar els dofins i sobretot l’Antton i el Julián s’enfronten al Coix i el fan marxar.

El Coix: pescador amb fama de malcarat. És l’antagonista. S’enfronta a tothom i vol deixar morir els dofins. 12. 13.

14. 15. 16.

Neus, Marta i Cuqui: amigues d’en Gorka. a) El guionet. b) L’anomena el narrador amb els verbs dicendi. Fotre: primer significat ‘prendre’; segon significat ‘ser indiferent’. Registre informal. És una paraula d’ús àmpliament polisèmic; la seva primera accepció és ‘fer l’acte sexual’. «... i es foten el peix», és a dir «se’l mengen» (línia 67). Li acaricia el cap, li parla baixet i li passa la mà pel cap i el musell (línies 21 a 24). Acció, cançó, trampós, aquí, gairebé, volgués, això.

17. Acaben en les dotze terminacions: empès, allà, dofí, podràs, mantén-lo, però. No acaben en les dotze terminacions: embarrancats, entrar, salvaran, dofins, volem, estrany. 18. Audició 7 L’onatge els havia empès encara més a prop de la platja i es distingien clarament. Els cinc homes i en Gorka van entrar a l’aigua fins allà on eren els animals. Quan el dofí va sentir el contacte de les mans dels homes sobre el seu cos, va començar a donar cops de cua i a agitar-se. –Tranquil, dofí. Jo em dic Gorka i sóc amic teu –li xiuxiuejava el nen–. Ara et girarem i així podràs respirar millor.

5

2. LA DESCRIPCIÓ. ELS SENTITS Anticipació pàgina 27

1. Foscor/vista, cant/oïda, dolçor/gust, fred/tacte, petó/tacte, colors/vista, amargor/gust, cruixit/oïda, coïssor/tacte i miol/oïda. 2. Resposta model: Paisatge nevat / plaer, soroll, màquina / molèstia, carícia / plaer, olor escombraries / fàstic, sol / alegria, estrèpit trons / por, persona atractiva / desig, escarritx guix / molèstia, udol llop / por, la natura a la tardor / malenconia.

Text 2 6. Resposta oberta. pàgina 29

7.

8.

3. Audició 8 a) Rugit del vent b) Màquina (trepant) c) Remor d’un riu

9.

d) Enrenou e) Notes musicals f) Grinyol d’una porta

Ús i comunicació pàgina 28

Text 1 1. El mar. 2. Que els nostres records d’infantesa es construeixen gràcies a moments especials que hem viscut. Quan hi pensem, ens vénen al cap imatges d’aquells moments tan significatius per a nosaltres. 3. Una infinita làmina de llum i claredat espectral (vista). El blau elèctric del mar resplendent sota el sol del migdia (vista). El vent impregnat de salnitre (olfacte). 4. La “infinita làmina de llum” és una metàfora del reflex del sol sobre la superfície del mar. Exemple: Aquell migdia d’agost, el llac li va semblar una infinita làmina de llum sota l’immens sol estival. La “claredat espectral” és una hipèrbole per denotar una llum extremament forta, semblant a una aparició, a un fantasma. Exemple: Quan es va encendre aquell potent focus hi va haver una claredat espectral. 5. Resposta model: Estupor-Veu una imatge sobrenatural, com una aparició, que el deixa anorreat. Fascinació-De seguida treu el cap per la finestra buscant més o noves sensacions. Sorpresa-L’aparició s’esdevé en sortir d’un túnel, per tant hi ha un contrast molt gran entre la foscor i la llum.

6

10.

11. 12.

13.

Text 3 El text ens descriu totes les bones sensacions olfactives que experimentava el narrador quan era petit just abans de menjar un panet de Viena. L’olfacte – Una olor que puja de to en obrir-lo – Una olor dolça i suau – Una olor reclosa a l’aparador – Una olor adorablement pertorbadora El gust – Recordo com l’assaboria Text 4 – El text ens explica l’arribada de dos homes a l’Everest, el cim més alt el món. – Després del gran esforç que implica fer aquest cim, barrejat amb la bellesa del lloc i del moment, desencadenen un munt de sensacions agradables que donen sentit a la vida. L’èxtasi-És un moment en el qual les emocions que ens transmeten els sentits davant la contemplació ens trasbalsen. La intemporalitat-El narrador creu que aquest gran moment ha paralitzat el temps. La vista. En sentit figurat aquesta expressió vol dir que ets l’amo, que manes per sobre de tot i que tothom està al teu servei. En aquest cas és cert, no és en sentit figurat, ja que es tracta del punt més elevat de la Terra, per tant tot el món es troba als seus peus de debò. Vull impregnar les meves retines amb l’EverestHo mira tot minuciosament perquè no vol perdre’s ni un detall del que està veient i ho vol enregistrar tot en la memòria. Estem vivint una espècie d’èxtasi- Que els seus sentits estan experimentant sensacions increïbles. pàgina 30

14. 15. 16. 17. 18.

Text 5 a) Es cala foc en un edifici, b) És llançat als braços d’un policia, c) Rodeja el coll del policia. El tacte. Li provoca sensació de seguretat. Resposta oberta. De menys a més intens: recel, inquietud, por i terror. – Un bosc – Un camí – Arbres – La tardor – Tranquil·litat, calma, serenor...

19. Resposta model: Perquè el significat que tenen les coses l’associem més ràpidament a les imatges que a les paraules. La percepció visual és més ràpida que la descodificació d’elements abstractes. pàgina 31

20. Audició 9 La nit era càlida, vam estendre la borrassa i allà es va gitar el pare, nosaltres, un a cada costat, de seguida ens vam arraulir al seu voltant. El cel era meravellosament estrellat, l’ambient agradable, no feia ni molla de fred, l’aire no corria. Un silenci encisador envoltava la nit trencat, però, pel cant dels grills i una flaire de boll i palla omplien l’esperit. Era aquella una nit màgica, una pau i benestar es va apoderar de tots tres de tal manera que encara avui recordo aquella com una de les nits més captivadores de la meva vida. Naturalment la sortida del sol ens va tornar a la realitat. Mai més he dormit al ras. JAUME VALL BORDA: Del poble a la masia 21. 22. 23.

24. 25.

Text 6 Silenci-absolut, remor-llunyana, so-aspre i espetecterrible. Fregadís, ressonà, sentit, bramul, ecos i crida. Una llunyana remor d’aigua (Les feres en abeurar-se al riu) Un aspre so que hauria pogut... (Els Pells Roges esmolant llurs ganivets) L’espetec més terrible que havien sentit mai (Un canó anomenat el Gran Tom) Agradable, suau, brusc, fortíssim, greu, agut, imperceptible i harmoniós. Resposta oberta. pàgina 32

26. La descripció 1 és objectiva perquè exposa dades observables, conté informació comprovable i precisa: – Espècie subalpina – Una alçada de 20 metres – Diàmetre de 3 metres – Capçada de 3 metres de superfície La descripció 2 és subjectiva perquè conté idees personals i vol comunicar experiències...: – Venerat per tot el poble – Testimoni dels delits i malaurances de generacions – Es dreçava majestuós 27. a) Subjectiva-objectiva b) Objectiva-subjectiva c) Objectiva-subjectiva d) Subjectiva-objectiva e) Objectiva-subjectiva f) Subjectiva-objectiva pàgina 33

28. Udol-trucada de mòbil: L’udol, que és un crit prolongat de queixa o de dolor, l’associem al so prolongat del timbre del telèfon.

Batí incolor-espelma sense ble: La manca de color i el desgast del batí s’associen al desgast total de l’espelma, és a dir, quan ja no li queda ble per seguir encesa. 29. Elements objectius: – El sol damunt del cap – Els arbres eren gairebé tots de color groc i les fulles de color rogenc – Hi havia tots els colors – Els fruits eren madurs i queien a terra Elements subjectius: – No picava com setmanes abans – Fiblava com un escorpí – Era tebi i perfumat com un bany d’aigua d’olors – Queien a terra esberlats de tanta riquesa i supuraven mel i sucre – Els corriols eren encatifats de fulles roges – Semblava un castell engalanat, un poble amb els balcons i els carrers plens de flors i draps de coloraines – Semblava que el bosc es preparés... 30. Resposta oberta. 31. Audició 10 Al mig de la sala, hi havia una taula llarguíssima i molt ben parada, amb tovalles blanques, gots i copes de cristall, coberts de plata i garlandes de flors harmoniosament disposades. Quan els convidats van seure als llocs corresponents, van començar a arribar les viandes: embotits, amanides, racions de peix i de marisc, patés, pastissets salats... Aquells plats eren una delícia per als sentits, tan exquisidament preparats, d’aspecte tan apetitós, tan aromàtics i de sabors tan variats... Tots els comensals, ben tips i satisfets, vam coincidir que aquell havia estat el millor àpat de la nostra vida. pàgina 35

32. Fragment 1- De dalt a baix

Fragment 2- De particular a general Fragment 3- De general a particular Fragment 4- De fora a dintre 33. Resposta model: El meu poble 1 situació 2 casa meva 3 plaça 4 serveis 5 festes 6 valoració personal El meu avi 1 presentació general 2 aspecte físic 3 aspecte psicològic

7

4 aficions

e) Vam veure un ós panda al zoo.

5 manies

f) No en parlem més, no hi ha res a dir.

6 la meva relació amb ell

4. Resposta model:

La meva classe 1 ambient 2 nombre d’alumnes 3 nois i noies 4 amics i amigues 5 relació amb els professors 6 l’aula 34. Resposta model: Foto 1 Muntanya, camí, monument, ciutat i horitzó. Foto 2 Xemeneia, televisor, prestatgeria, finestra, sofà i tauleta. 35. Audició 11 Des de la finestra de la cambra on treballo, aquest matí emboirinat de setembre, veig els xiprers que vas fer plantar el novembre del 1933, molt aviat farà trenta-cinc anys, llavors mesquins i ara gegants i amb un punt de decadència, i els ametllers que ja han perdut bona part de la fulla, i, una mica més avall, la casa massissa, quadrada, del 1922, amb la torre adossada que vas fer-hi bastir l’any 24 i el nou pis del 1936... Enllà, a l’horitzó, veig encara la trinitat muntanyosa dels teus paisatges d’estiu: el Sant Llorenç de Munt, el Puig de la Creu i el Farell. La boirina, però, no em deixa veure Montserrat, a ponent; ni, a migdia, aquell retall de mar gairebé mític que tu asseguraves que es veia, els dies clars; poc més real que l’estrella dels Reis que ens pintaves en els cels de gener.

Estudi de la llengua pàgina 36

1. Audició 12

a) El cinc de juny en Pep surt sol. b) En Quim és un pèl prim. c) El noi té set bous i un gall. d) Pau, vols més mel? 5. Resposta model: Pare, cera, festa, mira, cosa, ploma i truja. 6. [a], [u], [e], [o l ], [ε], [i], [o] 7. [e]- Quan el cel té tons vermellosos vol dir que l’endemà plourà o que hi haurà vent. [ε]- Perquè un matrimoni sigui profitós cal tenir fills ben aviat, al cap d’un any. [e]- La sort canvia de mans. [o l ]- Compara el porc amb l’avar per dir que només un cop morts en podem treure profit: de l’un els diners i de l’altre els embotits. [o]- Si al gener no plou ho farà al febrer. pàgina 38

8. Síl·labes tòniques en negreta a) mare, mareta, marona, marassa, madrastra b) feina, feinada, feineta, feinejar, feiner c) mes, mesada, mensual, menstruar, menstruació d) roc, roqueta, rocam, rocallós, enrocar e) forn, fornada, fornar, enfornar, fornal f) peu, peuet, peuàs, petjada g) casa, caseta, casona, casassa, casota 9. 1

2

3

4

zona

refeta

perceptible

papereria

bregar

recremar

margarida

rebequeria

pare

caçador

plataforma

esgarrapada

ase

altesa

reflexiva

escandalosa

[a]

[ə]

[ε]

[e]

[i]

[o l]

[o]

[u]

mal

de

fred

gent

pic

poc

llom

cuc

sang

en

cel

neu

mil

or

forn

mul

cap

el

gec

temps

fill

gol

tou

suc

c) sol-assoleiat d) aigua-aiguat e) toll-entollat

fang

amb

mel

rem

ric

sol

tomb

juny

g) canya-canyís g) alt-altitud h) joc-jugada

nan

per

peu

cent

tic

roc

fong

full

i) estiu-estiuejar j) hivern-hivernal

pàgina 39

10. a) torrent-torrentera b) brut-brutícia

k) petit- petitesa l) tot-tothom 2. Resposta oberta.

11. Resposta oberta. pàgina 37

3. Audició 13

Revoles/rosa (rima assonant)

a) Al mes de març encara fa fred.

Roser/paper (rima consonant)

b) El vent bufava fort aquell dia.

Cançó de bressol Blanca/tanca (rima consonant) Soneta/seda (rima assonant)

c) L’ocell va pondre un ou. d) Treu-te el xiclet de la boca. 8

12. Papallona

Fi/coixí (rima consonant)

Cançó de l’oblit Matí/endins (rima assonant) Tendra/pineda/vela (rima assonant)

Lectura i activitats finals 1. Alba i aurora 2. Sentit figurat. Vol dir que estan tan cansats que no poden ni caminar ni moure’s.

nesos menors de catorze anys. Però el compte enrere havia començat. 6. La pissarra representa visualment el deute que han contret amb l’amo. Porta el nom del treballador i els dies que cal treballar. Cada pal o senyal representa el sou: una rúpia per dia. Estan agrupats de cinc en cinc. Quan el deute estarà pagat, aleshores ja no hi quedarà cap pal i serà alliberat. 7. – Fa calor estiu i hivern – La feina començava amb la sortida del sol – Està prohibit aturar-se, parlar o distreure’s

3. a) marginats i innocents

– L’aire s’omplia d’escalfor i de pols i de borrallons de llana, i la remor dels telers era tan forta i cadenciosa que gairebé ofegava la veu de la ciutat...

b) infrahumanes i indignes c) subdesenvolupat i pobre d) urgent i necessària 4. El terme explotació infantil s’usa per designar l’abús laboral sistemàtic de la canalla, amb consideracions insuficients per al seu desenvolupament personal, seguretat, educació, salut i perspectives de futur. • Les regions d’Àsia i el Pacífic posseeixen la xifra més elevada d’infants d’edats compreses entre els 5 i els 14 anys que treballen: 127,3 milions en total (el 19% dels infants d’aquestes regions treballen). Per exemple, a l’Índia, els infants teixeixen catifes en llocs insalubres, sense descans, encadenats perquè no s’escapin. • A l’Àfrica subsahariana s’estima que existeixen 48 milions d’infants que treballen. Un de cada tres (el 29%) menors de 15 anys treballa. • A Llatinoamèrica i al Carib hi ha aproximadament 17,4 milions d’infants que treballen (el 16% dels infants de la regió). • El 15% dels nens i nenes d’Orient Mitjà i l’Àfrica septentrional treballen. • Als països amb economies industrialitzades i de transició existeixen aproximadament 2,5 milions d’infants que treballen. Els casos més coneguts són l’agricultura, la fabricació de catifes, de pilotes de futbol... (es considera que una gran part de les manufactures de baix preu que es venen al món han sortit de mans infantils), els serveis domèstics, la utilització de la canalla com a captaires o com a soldats, la recerca de restes de menjar i la prostitució infantil. 5. El Pakistan. El 1992, l’Islamabad, el partit del poder, havia signat la Convenció contra el treball infantil poc després d’haver prohibit l’esclavitud per deutes. Tanmateix, aquestes mesures del Govern de Benazir Bhutto, paper mullat en la pràctica, no van aconseguir frenar la cobdícia dels patrons que esclavitzen més de cinc milions de nens pakista-

– No calia ni que ens vigilessin. Ningú no tenia el coratge d’escapar-se 8. Les condicions de vida són tan penoses que els fa oblidar el seu entorn: la família, els amics, les festes... ja no tenen ni records on refugiar-se. És a dir, que els seus records s’han esborrat com el dibuix d’una catifa trepitjada. 9. Resposta oberta. 10. Es descriu la casa d’en Hussain Khan. És una descripció objectiva. 11. a) tacte, b) oïda, c) tacte, d) gust, e) oïda, f) tacte 12. – Situació de la casa – El deute – La fàbrica de catifes – Els records 13. a

e

o

u

afores

senyals

cotó

abrusats

pissarra

estiu

esborrats

pasturar

paper

mestressa

costat

orgullosos

verdures

xafogor

mesurar esporuguit

14. Audició 14 A la pausa del dinar ens arrossegàvem cap a fora del pati, atordits pel cansament, ens assèiem al sol al voltant del pou a menjar-nos el xapati amb les verdures i a beure aigua, perquè teníem la gola plena de llana. N’hi havia pocs que encara tinguessin forces per parlar, per riure o per provar de jugar amb un parell de trossos de fusta o el que hi hagués. Després entràvem a l’obrador, mentre en Hussain Khan i la seva dona es retiraven a casa, per fugir de la xafogor de la tarda.

9

3. LA DESCRIPCIÓ. EL RETRAT Anticipació

pàgina 47 pàgina 45

Test de personalitat amb resposta oberta.

3.

Ús i comunicació pàgina 46

1. Fragment 1

Trets físics – Més de sis peus d’alçada – Corpulent en proporció – Rostre rude i enèrgic, bru i solcat de petites arrugues – Colrat – Celles negres i bellugadisses Trets psicològics – Temperament fort i orgullós – Mancat de malícia Fragment 2 Trets físics – Ulls grossos, de color gris – Cabells de color carbó Trets psicològics – Seriós – Mirada ampla, atenta i confiada – A vegades somreia – Maco – Una mica estrany Fragment 3 Trets físics – Vellesa – Trets psicològics – Actiu – Emprenedor – De conversa àgil i divertida – Creador de grans il·lusions 2. Fragment 1 Humil-orgullós, abatut-actiu, delicat-fort, pàl·lidcolrat, esquifit-corpulent. Fragment 2 Distreta-atenta, informal-seriós, incrèdula-confiada, estreta-ampla. Fragment 3 Avorrida-divertida, passiu-actiu, mandrós-emprenedor, confusa-clara, jove-vell.

4.

5.

6.

7.

Text 1 El conflicte rau en el fet que si fes el seu veritable autoretrat trencaria la seva fama d’animalot sense escrúpols. Resposta oberta. Text 2 El seu bigoti o mostatxo. – Aterridor – Espès – De color taronja – Li travessava la cara – Esplèndidament rinxolat – Apuntava cap amunt Comparacions – Tanca de pèl espès – Brostava i floria – Estil foca – Com si s’hi hagués fet la permanent – Com si cada matí el caragolessin amb uns molls escalfats en un fogonet L’autor compara el bigoti del capità amb un tanca, una planta, una foca i amb cabells permanentats. Aquestes comparacions resulten gracioses perquè són exageracions o hipèrboles de la realitat. Aquest retrat és una caricatura perquè ha utilitzat la hipèrbole, és a dir, que ha pres els trets més característics del mostatxo i tot seguit els ha exagerat per donar-los un toc humorístic. Resposta model: Aquest home, pentinat a cops de tramuntana, té uns ulls tan petits que semblen cuques de llum. Els seu somriure ample com un cabàs ressalta sota un corpulent bec d’àguila. pàgina 48

8. Cara-coberta de barba negra

Braços-peluts Ulls-menuts i penetrants Els trets del caràcter que podem conèixer són: que inspira terror i intimida tothom. Alhora, ell no en té, de por, i sembla violent. pàgina 49

9. Resposta model: Eren molsuts i sensuals i dibuixaven una línia fina. Els seus cabells negres... Un noi força atractiu. La cara allargada, les celles arquejades i el nas punxegut...

10

Era un home alt i prim. Tenia un aspecte serè i bondadós. Sempre semblava que estigués tranquil.

Una persona valenta és aquella que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por.

Té un cos atlètic. És rossa i té els cabells llargs i llisos. Té un esperit guanyador.

Una persona enginyosa és aquella que té esperit d’invenció, habilitat a trobar els mitjans d’aconseguir o d’executar alguna cosa.

10. Resposta model: La noia té els cabells castany clar i rinxolats. Porta una samarreta groga amb texans. Sembla una noia alegre i decidida.

Una persona espavilada és aquella que té l’enteniment viu, despert, deixondit. És algú que tot ho entén de seguida.

El noi té la cara allargada i sembla alt. Duu els cabells llargs i porta uns texans estripats amb un jersei gris. Té un aspecte simpàtic i tranquil.

Una persona astuta vol dir que és hàbil, enginyosa a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.

pàgina 50

11. Aspecte físic:

pàgina 52

16.

– Disset anys

Text Text principal Expressions

– Vesteix hippy – Cara delicada com la porcellana

1

Pacífic

Tranquil, bon jan, res no li fa perdre el cap

– Ulls vidriosos, gairebé plorosos

2

Arrauixat

Cridaner, impulsiu i simpàtic, inspira desconfiança

3

Malcarat

Mirada penetrant i esmolada

4

Busca-raons

Malcarat, sarcàstic, fa la guitza, se’l treu de polleguera fàcilment

5

Ambiciós

Fa patir els altres, trenca cors, absorbeix voluntats, aconsegueix fidelitats sense esforç

6

Eixerit

Frescor d’esperit

– Cabells rojos Elements

Descripció

Peces de vestir

Samarreta descolorida, armilla, pantalons estripats

Calçat

Sandàlies

Símbols

Símbol de la pau

Complements

Bossa multicolor, cinta

12. a) El conflicte que presenta la noia és que no s’agrada físicament, aleshores busca en el físic de les seves amigues un model a seguir, però el problema és que elles també estan en la mateixa situació.

17. Resposta oberta. pàgina 53

18. a) i b)

b) Característiques que té:

Sophie

Descripció

b) – Té molt pit

Somiatruites i romàntica

Té el cap ple de pardals

b) – Cabells llisos

Lògica i realista

Toca de peus a terra

b) Característiques que voldria tenir:

Caparruda i impulsiva

És tossuda com una mula

b) – No tenir pit b) – Cabells arrissats amb tirabuixons

c) La lògica l’ha heretada d’ell i la part somiadora de la mare, encara que ella no creu que sigui així.

b) – Fer metre vuitanta

d) Resposta oberta.

b) – Pesar tres quilos menys pàgina 51

13. a) orgullós, b) fals, c) egoista, d) aviciat. 14. a) totxo, b) bel·licós, c) arrauxat, d) indolent, e) eixerit. 15. Una persona sincera és aquella que no és hipòcrita, que no és falsa. Una persona geniüda és aquella que té mal caràcter, propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc. Una persona lleial és aquella que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, que és incapaç de fer traïció. Una persona generosa és aquella que té nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força i també a donar, a recompensar.

19. En tots dos fragments trobem un personatge (la Geraldine, en el primer, i un noi, en el segon) que té una afecció considerada pròpia o apte només per a homes (el rugbi) o només per a dones (tenir cura d’un jardí). Aquest fet els provoca un conflicte social que es reflecteix, en el cas de la Geraldine, a no poder formar part de l’equip de rugbi i, en el cas del noi, a haver-se de barallar amb la gent. 20. Audició 15 Vaig néixer a mitjanit, a la tardor, amb una taca al front no pas més grossa que una llentia. Quan feia enfadar la meva mare, deia, mig girada d’esquena, sembles un Caín. En Josep tenia una cicatriu a la cuixa esquerra, a la part de dintre, en forma de peix, que feia riure. En Rossend, el fill del drapaire que ens deixava l’ase i el carretó per anar a dur clavells al mercat, tenia la punta del nas vermella i feia riure. En Ramon, el fill del carnisser, tenia les ore11

lles punxegudes i feia riure. Jo, no feia riure gens. Si alguna vegada feien pinya contra mi i m’atacaven perquè no volia seguir-los els seus jocs, els obligava a recular cridant que el dimoni era el meu oncle, que per poder-me conèixer de seguida, encara que estigués barrejat amb altres nois, m’havia marcat el front abans de néixer. MERCÈ RODOREDA: Quanta, quanta guerra... L’Emma és la noia més forta de la classe... i l a més feble. Sovint es fiquen amb ella. Ella mateixa considera que el seu aspecte resulta una mica estrany, amb les grenyes que porta i la petita muntura metàl·lica de les ulleres. És bastant alta i, segons com, es veu una mica grassa. Però això els passa a totes les noies. De fet, l’Emma és molt normal i corrent. Escriu versos, es troba amb les amigues a la tarda. I és una de les millors alumnes de la classe. De gairebé totes les assignatures treu excel·lents. Fins i tot de matemàtiques. [...] Els companys no perden ocasió de dir-li «la sàvia», en to de burla. No li agrada. Però no hi pot fer res. Tampoc pot fer veure que és curta. ELISABETH ZÖLLER: La decisió de l’Emma pàgina 55

21. Text 1 És objectiu perquè utilitza les paraules precises amb un registre tècnic (èquids, pelatge, transversals, crinera...).

Text 2 És subjectiu perquè utilitza un efecte expressiu: la metàfora (pijama=franges fosques de la zebra). 22. a) cérvol-rabent, girafa-cap petit, pingüí-neda com un peix b) cérvol-vent, girafa-distància, pingüí-peix 23. Recursos: – Ús del verb ser – Ús de comes – Presència important de SN i de SAdj – Ús de la comparació – Ús de la personificació 24. Audició 16 Ja tenia la seva imatge gravada a la retina, la imatge d’un noi alt, de cabells negres, ulls penetrants, nas recte, mandíbules anguloses, llavis molsuts. JORDI SIERRA I FABRA: L’estel del matí A l’època en què el coneguérem era un home que havia passat el cap dels cinquanta anys, petit, rabassut, però d’una pell molt groga i de faccions una mica esborrades. Era rossenc i de cabells rars, d’ulls blaus. JOSEP PLA: El quadern gris

Estudi de la llengua pàgina 56

1. Vocal neutra en negreta NOMS I ADJECTIUS

VERBS

Radical

Terminació

Radical

Terminació

cas

-a

lleg

-ir

cont

-e

salt

-ar

fav

-es

ball

-ant

facil

itat

pens

-a

ill

-a

meng

-es

teul

-at

pesc

-ar

arb

-ust

penj

-a

mel

-ó

jugu

-en

pàgina 57

2. Ramat, resplendeix, sergent, afaitar, meravella, avaria, avantatges, disfressar, monestir, arracades, assemblea, avaluar. 3. Neteja, terres, brillen, pintura, abrillantador, havia, passar, sala d’actes, directes, sala, plena, cadires, seure, tarima, nova, punta, escenari, home, presenta, director, serà, centre, uniforme, comportament. pàgina 58

4. Cadira, aire, viure, cotxe, balla, omple, classe, escolten, creure, crides, copa, idioma. 5. La, filla, veïna, treballa, alcalde, nostre, poble. Mapa, mostra, planeta, Terra, tinta, blava. Artista, contracte, monarca, pàtria. Les, mongetes, estofades. 6. Esperances, plaça grega, amiga lletja, pasqües florides, llengua clàssica. 7. Esportiu, acordar, calorós, afavorir, fullejar, morir, forner, fumera, embrutar. 8. a) collia, cullo, colliràs, cull, culli, colliria b) cosiré, cuso, cus, cosint, cosit, cusi c) surto, sortiries, sortint, surti, sortir d) tossiria, tus, tusso, tossint, tussi, tossir pàgina 59

9. Resposta model: – Vaig passar la meva joventut en un poble de muntanya – Guarda la ploma i el retolador a l’estoig – Vaig complir un deure portant-li el correu – No vaig poder sofrir que deixés anar aquell sospir – No va poder suportar que el tornessin a subornar 10. a) suportar, sufocava, turment b) joventut, sospirava, avorriment c) muntant, correus

12

d) bufetada, atordit

pàgina 63

e) complia, honradesa, companys, suborns f) triomf, embotits, casolans, torró 11. Calaixos, rossos, annexos, esquitxos, rojos, feliços, quioscos, concursos, casos, llestos, virus, pretextos. 12. a) lloro, eucaliptus b) Amadeu, llobarro, llenguado, romesco c) carro, suro, països, europeus d) ateneu, pallasso, piano, entusiasme e) estiu, decorar, porxo, globus

Lectura i activitats finals pàgina 62

1. Caixes i paquets. 2. La parsimònia és la moderació o parquedat en les despeses, en l’acció, en els moviments. És un tret negatiu perquè és una mena de mania que té. 3. Escriure-picar a màquina

4. 5.

6.

7.

8.

9.

10.

Desplaçar-se-lliscar Fixar-clavar els seus ulls negres Fer de model-posar davant la càmera Perorar-clavar un sermó S’hi troben bé, com si estiguessin posant davant la càmera d’un fotògraf. Vol dir que sempre són les mateixes notícies: guerres, crims... i que no cal llegir el diari per saber que aquestes coses passen cada dia. Per això es treu les ulleres, per fer com si el temps s’aturés, com si no sentís res. – Clavar un sermó per no res – Parlar de desgràcies – Dictar les cartes ben dret d’esquena i amb veu solemne No ho sabem del cert. Sembla un magatzem fictici: tenen tot el material (caixes, paquets, bàscula) i el personal (el Pesat, el secretari), encara que no s’hi veu cap moviment, a part de les cartes (inútils) que escriuen. Sembla ser que la mare és ballarina als teatres de varietats i potser no li agrada la vida sedentària, a més enyora el seu país. També és possible que s’hagin divorciat i que no li hagin dit res a la nena. El Pesat es pren la vida molt seriosament, en canvi el pare sembla prendre’s la vida d’una altra manera, sense tantes complicacions, evadint-se dels problemes mundans. Resposta oberta.

11. L’autor aconsegueix que un personatge ens caigui bé o malament fent comentaris a partir de l’omnisciència i utilitzant la descripció subjectiva. Pare

– Prou que ho veu, ens pesem – Li deia el Pesat – El pare l’escarnia – Deixi la nena en pau – I el pare i jo ens vam mirar per sobre les ulleres

Casterade – Es va trencar l’encant – Sense dignar-se a respondre’ns – Lliscava damunt d’uns patins de rodetes – El senyor C per no res... – I com que ho deia amb el seu accent del sud, jo vinga a riure com una beneita – El Pesat tenia una altra mania – Em va clavar els seus ulls negres – I amb un posat de desdeny.

12. a) – Punt i coma: Serveix per fer pauses mitjanes – Cometes: Les cometes serveixen per marcar o per caracteritzar, per motiu de la seva naturalesa, de la seva procedèn cia o de la seva funció, un mot o un conjunt de mots.

– Coma: Serveix per fer pauses curtes – Dos punts: marquen una pausa breu que serveix per introduir una explicació, una dada, una conseqüència del que s’acaba de dir, una enumeració, una conclusió o una citació textual. – Parèntesi: s’utilitza bàsicament per introduir informació addicional en una frase o un text. b) Amb una beneita, una ximpleta. c) Imperatius: obriu, tanqueu, no es descuidi, posi’s. 13. Fàcil, empènyer, líquid, pròxim, magnífic, córrer. 14. Acabades en alguna de les 12 terminacions (no porten accent) Havia, vegades, esquerra, deia, ulleres, acabava No acabades en cap de les 12 terminacions (cal accentuar-les) Immòbil, vivíem, bellugàvem, conèixer. 15. Audició 17 El senyor Casterade per no res clavava un sermó i també li agradava parlar de desgràcies. Al matí, s’asseia al despatx i obria el diari amb parsimònia. El pare seia davant seu, a l’altra banda de la taula, i es treia les ulleres. Llavors el senyor Casterade, amb el seu accent del sud, llegia tot el seguit de catàstrofes i crims.

13

4. LA DESCRIPCIÓ. ESPAIS I AMBIENTS Ús i comunicació

De més enrere Allà

pàgina 67

Als seus peus

1. Resposta model:

Per sobre dels teulats

Visc en un poble petit, que es troba a prop de muntanyes molt altes. Un rierol baixa pels vessants com una cinta sinuosa i travessa la vall. El que més destaca en un poblet tan menut, si el mires de lluny, és el campanar de l’església, alt i punxegut. La Mireia es va endinsar en un laberint de carrerons estrets i foscos. Feia un dia abrusador i la calor es combinava amb l’ombra de les cases. Li agradava molt sobretot al vespre, quan els carrers eren buits i es convertia en el protagonista.

Cap a l’esquerra Una mica més enllà Més enllà Cap a la dreta En direcció al camí de ponent Perduda entre els pujols 4. No hi ha presència humana. Text 2

2. Resposta oberta. pàgina 68

Text 3

Vegetació

camps de tabac, blat, sègol, arròs

Animals

ovelles i cabres leopards

3. Text 1 a) Ullastre: Arbust o petit arbre de la família de les oleàcies.

Menjussar: Fer menjades de no res i amb poca gana. Tem: També dita farigola de Menorca. Petit arbust de fulles linears i flors purpúries. Mansament: De manera suau, dòcil. Calitja: Calor sufocant que sentim en un ambient molt calent i encalmat. b) El paisatge illenc de Menorca. c) L’aire fresc. El camp amb vaques que menjussen, olor de fems i de terra cremada, de tem florit i d’anís verd de fonoll. El poble, amb casetes blanques, petit, amb l’església que hi sobresurt. El mont Toro, impregnat de liles i morats. Alaior, amb calitja. El port de Maó, amb pocs velers. Ciutadella, perduda entre els pujols, color de pedra, amb palaus nobles i cases velles. d) Vista, olfacte, oïda i tacte. e) Personificacions: L’aire corria L’olor pujava El poble s’arremolinava L’església pujava l’agulla El fum dormia El mont s’impregnava Alaior badava Ciutadella dormia f) A una dotzena de quilòmetres 14

desert plantes eixarreïdes arenes blanques arbustos matolls espinosos

pàgina 69

5. El recurs utilitzat és la descripció subjectiva. 6. L’autor comunica mesures (longitud, amplada, altura, salinitat i pes). Es tracta d’una descripció objectiva. 7. És un moment molt important, transcendent i transmet sensacions positives, de pau i de comunió amb la natura. 8. Resposta oberta. pàgina 70

9. a) Text 1- Ambient de multitud, de cridòria. Text 2-Ambient de tranquil·litat, amb sorolls atenuats. Text 3-Ambient de tranquil·litat amb sorolls intermitents. b) Text 4 Oïda

cridòria

Olfacte

Text 5

Text 6

plats...

la ciutat

resina i pollastres rostits

ferum

Tacte

calor

vent humit

Vista

tèrbola

les estrelles

A les fosques

pàgina 71

10. Sons

cant, campanada, udol

Sorolls

xiuxiueig, tro, cruixit, fragor

11. lleó-rugit, be-bel, abella-brunzit, gat-miol, ocell-refilet, llop-udol, colom-parrup, ase-bram, porc-gruny, gos-lladruc, bou-mugit, cavall-renill. 12. Espetec: feble, sec, brusc Remor: feble, somort, constant Grinyol: intens, estrident, continuat Brogit: alt, penetrant, persistent Terrabastall: fort, estrident, sobtat Murmuri: feble, apagat, sec Clamor: intens, estrident, constant

4. Àtons

té, por, tu, no, sé, què, fer

de, i,

nas, Pau, és, tort

el, del, molt

fa, sol, vent, és, fort

I, el

saps, vull, pa, sal

que, amb

veig, tronc, va, riu

el, que, pel

5. a) ar-re-bos-sar, b) as-cen-dir, c) a-llar-gas-sar, d) met-ge, e) gui-nyol, f ) es-quitx, g) re-buig, h) crei-xe-ment, i) ac-ces-sos, j) col-le-gi, k) re-llot-ge, l) pas-sa-rel-la, m) gre-nya, n) qua-drí-cu-la, o) gar-buix

13. Audició 18 Mai havia estat en un mercat tan bulliciós com aquell. Les parades se succeïen, enganxades les unes a les altres, al llarg de tot el carrer. Hi venien de tot: menjar, begudes fredes i calentes, roba de segona mà, joguines, estris de cuina… La gent m’empenyia carrer avall, i jo em desesperava veient que era impossible sortir d’aquella riuada humana; però de sobte… el Marçal! El Marçal pugnava per apropar-se a mi des d’uns quants metres més enllà.

6. passada, vaig, treballar, passa, aranyes, millor, corro, massa. 7. cotxe, quiosc, peixateria, carnisseria, carro, burro. pàgina 76

8. Diftong creixent

Diftong decreixent

guanyar

feina

pingüí

almoina

pàgina 72

14. Resposta oberta. pàgina 73

15. Element descrit: Phileas Fogg Descripció: subjectiva Estructura: 1r paràgraf: Descripció física i psicològica. 2n paràgraf: La seva característica principal és ser equilibrat, és l’exactitud personificada. 3r paràgraf: És una persona matemàticament exacta, ho economitza tot. Verbs: ser, semblar Temps verbals: imperfet Recursos expressius: comparació, metàfora

quatre

peu

cauen

viure

queia

nou

qüestió

fruita

pàgina 77

10. a) creixents: feien a) decreixents: aus, piulaven, enrenou, arreu b) creixents: quatre b) decreixents: caiguda, bou, autopista, automòbils c) creixents: no n’hi ha cap c) decreixents: sou, dieu, feu, penseu d) creixents: no n’hi ha cap d) decreixents: paraula, rei, instaurarà, pau

2.

e) creixents: guanya, qualitat, quantitat e) decreixents: cau

Síl·labes

4

fauna moure

paquet, guerrer, lleig i coix- perquè la u no sona rància- feble + forta no fan diftong

1. Llibreta, tinter, solitud, cadira, pantalons, origen, taula, esqueix, calent, rebel, pantalla, esquena, recipient, conquista, motxilla, simpatia.

3

noies llengua

9. aeroplà- perquè hi ha dues vocals fortes

Pàgina 74

2

Tònics

tinter, taula, esqueix, calent, rebel llibreta, solitud, cadira, pantalons, origen, pantalla, esquena, conquista, motxilla recipient, simpatia

11. No fan diftong

vocal feble + vocal forta

dualitat, piano, suavitat, bústia, viatge, imaginació, pèrdua, pàtria, acció, ràdio, revisió

vocal forta + vocal forta

plaer

gua, güe... qua, qüe...

aquari, guant, quan, delinqüent, quadre, egua

principi de mot

iogurtera, iot

entre vocals

treien, veuen, joia

pàgina 75

3. 2 3

4 5

finestra, finestró, finestral finestreta, finestrada

mercat mercadeig, mercantil mercaderia mercantilisme

persona, personal, impersonal, personatge personalitat

cafè cafeter Fan diftong

cafetera, cafeïna cafeteria

15

12. Paraules que contenen diftong:

11. Resposta model:

Aigua, lluitar, veure. 13. Rou-re, si-tu-a-ci-ó, au-ri-cu-lar, es-clau, re-bel-lió, illu-si-ó, fun-ci-o-nal, eu-ro-peu, qua-li-fi-ca-ci-ó, provi-dèn-ci-a, con-se-qüen-ci-a, i-gual-tat, guàr-di-a, de-lin-qüèn-ci-a, his-tò-ri-a. 14. Diftongs: Meu, taula, quan, mai, duia, aire.

Avantatges: – Noves maneres de viure – Nous paisatges – Gastronomia Desavantatges: – Fa molta calor – De vegades cal vacunar-se per no patir malalties pàgina 81

Lectura i activitats finals Pàgina 80

1. Resposta oberta. 2. Vessant, turó, prat, terraplè, riba, cavitat 3. àmplia-estreta, petita-gran, molta-poca, civilitzatsalvatge, fàcil-difícil, miserable-afortunada. 4. Un criteri estratègic, perquè li permet veure si arriben vaixells i també un criteri d’orientació, perquè la casa mira cap al nord-est i així estarà ben protegit del terrible sol del tròpic fins que es faci fosc. 5. – Ampliar la cova – Construir una cadira i una taula – Una hamaca – Una cambra a la gruta

12. a) La descripció la fa Robinson b) Objectiva c) És força detallada 13. a) Construcció de la cabana b) Ampliació i decoració de la casa c) Solitud i desesperació d) Balanç favorable 14. Turó escarpat, sol implacable, roca arenosa, immensa solitud, balanç imparcial. 15. Encara, em, quedava, fuster, disposava, el, volia, excavar, muntanya, volia, construir, menjar, poder, còmodament.

6. Al principi no, perquè diu que durant mesos treballa com un condemnat; però al final, quan ha acabat tota la feina, se’n sent orgullós.

16. Església, circumstàncies, família, consciència, àmplia, Àfrica, pólvora, desgràcia, tàpia, àrea, instància, esdrúixola, estratègica, ingènua, notícies.

7. Creu que és un escollit de Déu perquè l’ha salvat del naufragi, li ha deixat provisions per subsistir i no hi ha cap fera ni caníbals a l’illa.

17. Es-glé-si-a, cir-cums-tàn-ci-es, fa-mí-li-a, cons-ci-ènci-a, àm-pli-a, À-fri-ca, pól-vo-ra, des-grà-ci-a, tà-pia, à-re-a, ins-tàn-ci-a, es-drúi-xo-la, es-tra-tè-gi-ca, in-gè-nu-a, no-tí-ci-es.

8. Dóna més importància a la raó. «Tot amb tot, el dolor convida a la reflexió». 9. a) Està completament sol i amb molt poques esperances de tornar a la civilització. b) Quan sofrim sempre busquem algun lloc o alguna cosa on consolar-nos i el nostre esperit de supervivència sempre ens n’ofereix un. 10. S’adreça al lector. Perquè escriu una mena de diari.

16

18. Audició 19 La consciència de la meva desgràcia m’acompanyava a tota hora, i sovint em sumia en una profunda tristesa. «És impossible cap situació més miserable que la teva, Robinson Crusoe», em vaig dir, i vaig arrencar a plorar com un nen orfe. Tot amb tot, el dolor sempre convida a reflexionar, i de seguida vaig pensar que al capdavall era un home afortunat, perquè jo continuava viu, mentre que tots els meus companys eren morts.

AVALUACIÓ Pàgina 84

8. Resposta oberta. 9. Un emissor emet un missatge en un context determinat i per mitjà d’un codi i d’un canal perquè arribi al receptor.

1. Text 1: objectiva

Text 2: objectiva Text 3: subjectiva Text 4: subjectiva

10. a) Ortografia: Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics.

2. Nom

Adjectiu

b) Grafia: Símbol o conjunt de símbols amb què hom representa un so o un mot.

imatge noi cabells ulls nas mandíbules llavis

gravada alt negres penetrants recte anguloses molsuts

Text 2

poblet cases

petit i costerut mal repartides

f) Dígraf: Grup de dues lletres que representa un so.

Text 3

veu

enrogallada

Text 4

plana plana terra terra terra terra

bella empordanesa viva rica quadrada ratllada

g) Diftong: Grup de fonemes vocàlics format per dos elements emesos en una seqüència sil·làbica.

Text 1

3. Penetrant: profund. Angulós: en forma d’angle.

c) Síl·laba: Element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics. d) Síl·laba tònica: Dit de l’element sil·làbic o fonemàtic que presenta un accent d’intensitat, per oposició a d’altres elements no tònics o àtons.

11. Carta: Marca de femení

Pensaves: Verbs acabats en vocal àtona + consonant o vocal Saltava: Verbs acabats en vocal àtona Mare: Excepció Riure: Infinitiu de la 2a conjugació (-re) Arbre: Marca de masculí 12. Espai, cadira, tambor, fulla, tinter, llibre, Nsa, favor, finestra, esperança, canvi, matrimoni, simpatia, ordinador, tempesta, recipient.

Molsut: gruixut. Costerut: que fa molta costa. Enrogallat: apagat. 4. fort-feble, saludable-perjudicial, esvelt-rabassut, arrogant-modest, espesses-clares, juntes-separades, prims-gruixuts, dolça-salada. Pàgina 85

5. Resposta oberta. 6. Ús del verb ser, de metàfores, abundància de noms i adjectius.

13. Creixents: feina, ou, riu, jeure, sou, reina, mai, fauna, caure, coure, estiu.

Decreixents: guant, quasi, pingüí, seiem, quantitat. 14. Aeroplà: perquè dues vocals fortes no fan diftong.

Guineu: perquè la u no sona. Pàtria: perquè la combinació vocal feble-forta no fa diftong. Paquet: perquè la u no sona.

7. La noia tenia la veu expressiva i clara, la boca menuda. Tota ella era rodoneta, fresca.

17

5. LA LLENGUA LITERÀRIA Anticipació Pàgina 87

1. Fa fred i encara no ha sortit el sol. Sol solet, vine’m a veure vine’m a veure Sol, solet, vine’m a veure que tinc fred

Pàgina 90

4. Són anagrames. Mots o frases formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase.

No m’agrada estar sol. A voltes la soledat és un pou que ennuega els penyals de l’ànima Ha acabat de ploure i el dia s’ha aclarit.

Acabada la pluja de la tarda, Els núvols lentament s’han esquinçat; s’ha obert el cel blau tendre tot mullat. Els camps llaurats necessiten pluja. Any plujós, pagès joiós. A l’abril plou molt. A l’abril, gotes mil. T’estimo. Tu i jo som U. Les paraules presenten possibilitats inimaginables. Cada mot, un món. Són vehicles de bona conducció i amb durabilitat garantida. Fets per gaudir, fets per durar. En el segon grup hi ha joc lingüístic.

1. Audició 20

7. a) Tot i més-t’estimo, b) vellut-et vull, c) Rep més per Roma-rep més per amor. 8. Resposta oberta. 9. Són palíndroms, també. 10. Són paraules encadenades. La darrera síl·laba de cada paraula és la primera síl·laba de la següent. 11. Resposta oberta. 12. Resposta model: Menorca, coneguis... 13. Eufòrica, desimboltura, ventríloqua, neguitosa, menorquina, xerramicòrum, equació, exclouria, precaució, reaprofundir, meticulosa, retroactius, decoratius, pejoratius, desvirtuador, refutatori. Pàgina 91

14. Resposta oberta. 15. Abellot, agost, ajut, clos, adéu. 16. Resposta model: Est, mot, fort, clot.

18. Resposta model: Jo sóc un cuc ben ruc.

❶ Boireta del matí, emboira’m la mirada. Ets dolça com l’oblit. Adéu, la vinya clara! Que lluny, l’alè del mar i els brucs de la muntanya! TOMÀS GARCÉS

18

6. Resposta oberta.

L’avi Manel està més avorrit! Pàgina 88

2. Any de neu, any de Déu. Gep a ponent, quart creixent; gep a llevant, quart minvant. Sol rogent, pluja o vent. Feta la llei, feta la trampa.

5. Són palíndroms. Mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra.

17. Resposta model:

Ús i comunicació

❷ Ara ve el mes de maig, regalada primavera, floriran totes les flors, els clavells i les roselles. CANÇÓ POPULAR

3. Qui poques pipes compra, poques pipes menja. Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un carreter descarrega i passi-ho bé.

19. Hi podem llegir les mateixes paraules a l’horitzontal que a la vertical. 20. Fragment 1: Conté totes les paraules de l’alfabet. Fragment 2: anagrama. Fragment 3: Cadascuna d’aquestes paraules conté només la lletra e. Pàgina 92

21. Poema 1: Les paraules de cada vers comencen per la mateixa lletra. Els versos també segueixen l’ordre alfabètic. CATALANA

Poema 2: Juga amb paraules monosil·làbiques. 22. Són versos pentasíl·labs (5) amb rima consonant (abba, aba, abba).

g) L’alba de la humanitat. (pel naixement del dia)

Pàgina 93

23. Poema 1

h) El nostre camí està escrit allà dalt. (perquè els camins comencen i acaben, com la vida)

Són versos hexasíl·labs (6).

Rima consonant: –matí, camí, endins, oblit Rima assonant: –mica, masia, eixida –tendra, pineda, vela –mirada, clara, muntanya Poema 2 Són versos heptasíl·labs (7). Rima consonant: –sol, revolt, giravolt, gira-sol, sol –escarlata, mata, escata 24. Les estrofes les destriem entre tornada i tornada. Hi ha quatre quartetes (quatre versos) i tres tornades amb apariats (dos versos). Tornada: Adéu clavell morenet! Adéu, estrella del dia! La rima és molt variada, assonant i consonant totes dues acabades en e, i + consonant + a. Pàgina 94

25. a Semblants fred-gelor

b

c

d

igualsemblant

felicitarelogiar

moure’sbellugar-se

Contraris

fred-calor

igualdiferent

felicitarcensurar

moure’saturar-se

Diferents

fredamargor

igualenamorat

felicitarrecomanar

moure’sespantar-se

26. Blanc com la neu, negre com el carbó, vermell com un pebrot, dur com una pedra, clar com l’aigua, fosc com la nit, alt com un sant Pau, baix com un tap. Pàgina 95

27. Resposta model:

28. Descoberta: Cada vida és diferent.

Laberint: La vida és complicada. Mort: El final de la vida és la mort. Viure és morir una mica cada dia. Teatre: Ens toca viure un «paper» en la vida. Enigma: No sabem què és la vida, d’on venim i a on anem quan morim. Riu: El corrent porta la nostra vida fins a la seva desembocadura, el mar o la mort. 29. Resposta oberta. 30. Poema 1: El lligam afectiu de dos enamorats associat al vincle foc-foscor. Poema 2: El poeta, creador des del no-res, associat al paleta, com a constructor. Pàgina 96

31. Mort=un núvol que es desfà, una fulla que cau, un vespre, que acaba el dia, els camins buits. 32. Poema 1: Tenebra clara

Poema 2: mort=vida Poema 3: fugacitat-persistència caducitat-resistència somnis-evidència Poema 4: glaçat-ardent adust-en flor cruel-riu Poema 5: claror-fosca 33. Resposta model: a) una nit il·luminada b) un dia fosc c) una trista alegria d) una tristor que fa riure e) un amor ple d’odi f) un odi amorós g) una calma plena d’agitació h) una agitació calmosa

a) Els seus ulls són estels llunyans. (per la brillantor) b) Els seus cabells com un camp de blat. (pel seu color daurat)

Pàgina 97

34. Vista

blanc, clar, vermell, resplendent, obscur, blau, fosc,

c) El meu amor és com una primavera sense fi. (per l’alegria que sentim)

Olfacte

pestilent, aromàtic, olorós, fètid, perfumat, fragant, pudent

d) Cauen llàgrimes com una pluja de perles. (perquè s’assemblen en la forma)

Tacte

calent, llis, fred, candent, tebi, suau, espinós, tou, arrugat

e) Quan arribi el meu hivern, desapareixeré. (perquè associem la mort a la caiguda de les fulles i el fred). f) Admiro la vellesa de les paraules. (perquè associem la vellesa a tenir l’experiència de la vida, el saber)

35. Oïda

sonor, rítmic, eixordador, silenciós, melodiós, bulliciós, estrepitós, ronc, baladrer, clamorós

Gust

agre, amarg, salat, dolç, insípid, baladrer

19

36. Resposta model:

7. Audició 22

Cançó aspra, fruita melodiosa, color insípid, perfum resplendent, carícia amarga, so lluminós.

paper, francès, espès, piquet, sencer, accés, vostè, també, anglès, correu, alè, revés, pagès, mireu, sincer, serè, escocès, puré, estel

37. Llum, color de mel, color d’olor de poma.

cançó, lleó, espòs, ressò, favor, escriptor, millor, això, allò, furiós, amor, segon, futbol, edredó, color, major, agost, juliol, repòs, esclop

38. Audició 21 Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals que allí, en la pàtria mia, dels núvols i del cel de lluny vos distingia per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira i neu, guaites per un forat la tomba del jueu i al mig del mar immens la mallorquina nau. BONAVENTURA CARLES ARIBAU (adaptació)

Estudi de la llengua Pàgina 98

1. Facilitat-agut, canvi-pla, càndida-esdrúixol, arbrepla, amic-agut, estiu-agut, espai-agut, cosa-pla, esperit-agut, llibre-pla, àguila-esdrúixol, finestrapla, raval-agut, cinta-pla, carpeta-pla. 2. Poema 1

Pàgina 100

8. difícil-plana no acabada en cap de les dotze terminacions. esquena-plana acabada en vocal. rèptil-plana no acabada en cap de les dotze terminacions. tornàveu-plana no acabada en cap de les dotze terminacions. àngel-plana no acabada en cap de les dotze terminacions. arbre-plana acabada en vocal. 9. ànim, àrab, límit, físic, almívar, veníeu, músic, inútil, caràcter 10. a) pèsols, tomàquets, avorreixen, mainada

Primavera-pla, arribat-agut, color-agut, plata-pla, ocells-agut, espessos-pla, pinassa-pla, noies-pla, ondulant-agut, flama-pla.

Poema 2 Estiu-agut, abrusa-pla, entorn-agut, herba-pla, novella-pla, terra-pla, clivella-pla, migjorn-agut, perdius-agut, corren-pla, esbarts-agut, rostollsagut, garrigues-pla. 3. Anís, anàlisi, cinturó, arròs, ridícul, música, èxit, paté, únic, botó, nadó, bèl·lic, puré, càmera, església.

b) caràcter, pagesos, fàcil c) conflictes, bèl·lics, alerten, pacífics d) Òrson, Clara, parella, difícil e) tenien, amoníac, dipòsit, aigua f) àmbit, automòbil, caràcter, impossible 11. Audició 23 pèsol, créixer, burgesa, ximpanzé, adreça, esfèric, cèntim, abella, brètol, geni, préstec, carpeta, agenda, compendi, préssec, vèncer

Pàgina 99

eslògan, abdomen, poma, monòton, trompa, tòrcer, sòlid, cosa, minyona, somni, còmic, rodona, fóssim, molsa, córrer, ombra

4. a) amor, no s’accentua b) esclau, no s’accentua c) Perú, s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal

Pàgina 101

12. Audició 24

d) carrer, no s’accentua

a) àrbitre b) intempèrie c) angúnia d) artèria e) brutícia

e) pastís, s’accentua perquè és aguda i acaba en -ís. f) depèn, s’accentua perquè és aguda i acaba en -en. 5. fracàs, fadrí, algú, Jonàs, cuscús, Pequín, català, tapís, ballarí, allà. 6. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k)

Jesús, arròs, sucós arribarà, excursió serà tindrà, sortirà cafè, xinès, és, japonès aniré, gironès, contemplaré, horitzó, marí cinturó, marró no n’hi ha cap, d’accentuada guàrdia, urbà, Mataró Narcís, té, cosí, mexicà Allà, coixí, preciós

l) Després, buscaré, informació, població 20

f) tècnica g) custòdia h) quilòmetre i) ànsia j) àmfora

k) anèmia l) brúixola m) acròbata n) assistència o) anàlisi

13. Mots plans: brètol, trobaven, llengua, filologia, anessin, venien, piano Mots esdrúixols: òndia, asfíxia, sínia, absència, línia, ànsia 14. aguts Amb accent

plans

esdrúixols

cosí, capità, públic, químic, pel·lícula, submarí, urbà, príncep, túnel pàgina, pingüí, degà estàtua, núvia, àrea

Sense accent fatal, remei, pantalons

febre, vici, cotxe, festa

15. Audició 25

Quan no n’hi quedi cap, el faig morirà i el castell, s’ensorrarà.

a) gener

f) progrés

k) esquelet

b) església

g) cèntim

l) correu

7. L’arribada del quincallaire amb els seus estris.

c) llebre

h) espècie

m) ingrés

d) pèssim

i) tretze

n) assistència

8. Perquè els pastors no necessiten cap estri per saber quin temps farà, ho saben tot mirant els núvols.

e) eina

j) préssec

o) espès

a) motor

f) òliba

k) nebot

b) racó

g) tauró

l) allò

16. Audició 26

9. Perquè amb aquest estri pot veure més lluny que amb els ulls. Per a ell té una utilitat. 10. El pastor crida el ramat xiulant. Pàgina 105

c) colla

h) seriós

m) verinós

11. Resposta oberta.

d) arròs

i) concòrdia

n) petroli

e) tampoc

j) dipòsit

o) sòlid

12. La por és un sentiment d’inquietud davant d’un perill, imaginat o no. Aquest sentiment és subjectiu. 13. Resposta b)

Lectura i activitats finals Pàgina 104

1. ullera, baròmetre, andròmina 2. a) trencall, b) altiplà, c) pastura, d) muntanya, e) turó 3. a) castell antic, ramat esverat, llum esmorteïda, faig ufanós, quincallaire malparlat 4. Sinònims: terror, pànic, basarda, temença, espant, temor

Antònims: alegria, tranquil·litat, confiança, valentia, coratge 5. Aterrir, terroritzar, témer, espantar, atemorir, escagarrinar-se 6. El faig, com el castell, és vellet, només li queden tres branques perquè n’hi acaba de caure una.

14. L’oest, l’horitzó, l’extrem, la ema, l’ungla, l’Índia, l’esquena, l’altiplà, la asimetria, l’objectiu, la universitat, l’institut, l’home, l’obra, l’estructura. 15. Audició 27 En el moment just que els raigs penetraven a través del trencall de l’oest, Frik es va girar; llavors es va posar la mà mig tancada per visera i observà amb molta atenció. Entre la claror de l’horitzó, a una milla llarga de distància, empetitit per la llunyania, es perfilaven les formes d’un castell. Aquest antic castell ocupava la part superior d’un altiplà anomenat d’Orgall. Sota els efectes d’una llum esclatant, se’n destacava cruament el relleu amb una gran netedat. De totes maneres, calia que la vista del pastor estigués dotada d’una gran potència per distingir el més petit detall d’aquella mola llunyana.

21

6. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA PERSONAL b) causa-gran esforç efecte-cansament c) causa-moltes hores d’estudi efecte-bones notes d) causa-mala nutrició efecte-desnutrició

Anticipació Pàgina 107

1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. 3. El primer text descriu la nit i el cel estelat. Usa noms i adjectius sovint, comparacions, verb semblar. 4. Resposta oberta.

Ús i comunicació Pàgina 108

1. Text 1 Ens conta la història d’un nen que va camí de l’escola acompanyat per la minyona.

Text 2 Ens conta els somnis d’un nen que dorm amb el pare. Text 3 Ens conta el somni de dos nens que volen viatjar a Egipte quan seran grans. Pàgina 109

2.

8. a) causa-vessaments químics efecte-contaminació dels rius b) causa-baixes temperatures efecte-neu c) causa-partença d’un amic efecte-tristesa d) causa-guanyar la loteria efecte-alegria e) causa-malaltia efecte-febre 9. a) causa-malbaratament de l’aigua efecte-restriccions d’aigua b) causa-educació adequada efecte-bona feina c) causa-forat de la capa d’ozó efecte-canvi climàtic d) causa-conflictes ètnics efecte-tragèdia e) causa-bona planificació d’un viatge efecte-felicitat 10. D’esquerra a dreta: 2, 4, 1, 3

Temps

Espai

Personatges

Fets

Text 1

passat

Portbou

un noi i l’Hortènsia

reals

Text 2

passat

llit

un nen i el seu pare

ficticis

Text 3

passat

Egipte

dos nois

ficticis

1-Uns nois arriben a un càmping 2-Munten les tendes 3-Ho endrecen tot i juguen 4-Es posa a ploure i han de quedar-se dins la tenda Pàgina 111

3. Tots tres textos tenen en comú que estan escrits en passat.

11.

El text 2 i 3 comparteixen el fet de tenir com a narració un somni i de voler anar a algun lloc a fer descobertes (selva-tresor / Egipte-mòmies).

12.

4. Text 1 Aplegar-concentrar, portar-dur, romandre-quedarme, escollir-triar, atrapar-enxampar. Text 2

13.

Filar-teixir, penetrar-endinsar-se, descobrir-trobar, envair-emportar-se, somniar-somiar. Text 3 Descodificar-interpretar, acordar-decidir, bastar-tenir-ne prou.

14.

5. Sinopsi 1: El tema és la fugida

Sinopsi 2: El tema és l’esport 6. Resposta oberta.

15. Pàgina 110

7. a) causa-manca de pluja efecte-sequera

22

16.

Text 4 El tema és el tir lliure del bàsquet. El narrador és una jugadora d’aquest esport. Trobo, he practicat, puc, m’adono, estic, tinc, vénen, sigui, m’empasso, repenjo, faig, llaço, tanco, queda, he fallat, sento, veig, hi ha, arriba, pensen, he fet. Hi domina el present, però també hi ha alguns pretèrits perfets, un present de subjuntiu... La jugadora ha de tirar un tir lliure, té por de fallarlo, agafa confiança tancant els ulls i el llança, el falla, les companyes criden, l’entrenadora la mira enfurismada, creu que tothom pensa que ho ha fet expressament. Faltaven-mancaven, agafar-prendre, enganxo-uneixo, agror-agresa, roben-agafen, esgotat-exhaurit, entrebancar-ensopegar, s’estavella-es trenca, enfurismada-enfadada, expressament-intencionadament. Desconfiança, por, valentia, malfiança. Èxit és obtenir un bon resultat, reeixir. Fracàs és obtenir un resultat del tot dolent, desastrós.

Resposta model: Èxit-confiança, motivació, optimisme... Fracàs-malfiança, por, pessimisme 17. Resposta model: La pilota ha entrat! Sento les companyes i l’entrenadora cridar el meu nom. Ara s’hi posa el públic... No puc contenir les llàgrimes. M’emociono. És el dia més feliç de la meva vida. Pàgina 112

Text 5 18. a) Cartago, b) Ponte Sampaio, c) Pòrtic de la Glòria, d) Incio, e) la patata Pàgina 113

Text 6 19. a) El tema dels dos textos és l’educació. b) En el primer text, hi trobem un professor comprensiu, amb mètodes d’ensenyament no violents i engrescadors. En el segon, en canvi, ens trobem amb un professor molt rigorós i amb mètodes violents. c) Resposta oberta.

na cosa. L’oncle Gerard va posar-se a l’escolta. Va sentir un senyal lleu, però ben semblant al del micròfon del Copi. Va ordenar als homes de continuar la ronda per la ciutat amb l’antena rotatòria engegada. Al cap de poca estona van tornar a rebre el senyal, aquesta vegada amb molta nitidesa. Una veu masculina prima emetia missatges incomprensibles, però que delataven una urgència i un nerviosisme evidents. JOAN RENDÉ: El llegat del príncep de Larsa

Estudi de la llengua Pàgina 117

1. be, be, bé béns, bens, bens deu, deu, Déu dona, dóna, dona es, és, és, és, és es, és ma, mà, mà ós, os, ossos sí, sí, si més, més, mes

20. Resposta oberta.

Pàgina 118 Pàgina 115

21.

22.

23.

24. 25.

Text 7 a) L’Ignasi i el narrador. b) Són els germans del narrador. c) El tercer germà. d) Un dia d’estiu, molt de temps, mentre, algun dia, Quan ja no vaig poder més, mai, al principi, van passar els anys. e) A la platja. f) La mort de l’Ignasi ofegat. g) Que a partir d’aquest succés els germans estiguin mal avinguts. Plantejament: Els germans decideixen festejar l’aniversari amb un pastís i anant a la platja. Nus: Tots dos neden i el narrador se’n cansa i decideix sortir de l’aigua, l’Ignasi s’hi queda i més tard s’ofega mentre el narrador dorm. Desenllaç: Els germans ja no s’avenen i han oblidat el seu germà. Es pot reaccionar negativament, embogint perquè no hem paït la pèrdua de l’ésser estimat, com en el primer text; o bé prendre’s la mort com un retorn al lloc on érem abans de néixer, amb la qual cosa potser no ens afecta tant. Resposta oberta. Audició 28 Cap a les cinc de la matinada, un dels homes va desvetllar-lo. El radiogoniòmetre havia copsat algu-

2. a) b) c) d) e) f) g) h)

És, sé, què Véns, que sí sé, què, És dóna, és Si, ús, bé Té, més, te, sé, si bé, bé, sé, que, sóc déus, són, És

3. a) mes, més, son, més b) mon, món c) dona, mora, móra d) molt, mòlt e) ossos, óssos, f) té, pèl, pel, g) què, què, que h) sé, què i) si, sí j) sóc, socs, són, molt k) sol, sòl l) te, té m) us, ús n) véns, vens o) sol, sòl p) què, que q) néts, són, més, nets 4. Resposta model: a) Sí, el món és així de boig. b) Ell és qui dóna tot el que té. c) Encara hi és, però es pot escapar. d) Sí, noia. Té una barra! Em va dir «Què vols que hi faci?» e) Ells dos ara vénen, la resta ja hi són. 23

5. Text 1:

5. Perquè sabia que ell ho feia per no dir mentides, per donar un resposta meditada.

Sí, és, és, dóna

6. a) Perquè quan li feien una pregunta no responia i es limitava a somriure.

Text 2: Són, té, nét, què, és Pàgina 111

6.

8. Resposta oberta.

Hiat

co-ca-ï-na, pa-ü-ra, re-üll

Diftong

au-ca, reu, creu, es-pai, rau-xa, ai-re

Pàgina 123

9. Resposta oberta. 10. En aquest relat importa més la reflexió, no s’explica cap acció, més aviat és un fragment descriptiu, on s’hi fa un retrat psicològic d’en Beppo.

7. No es poden accentuar: països, oïda, veïna, Suïssa, Lluïsa

Es poden accentuar: Lluís, veí, país 8. freqüent, ensaïmada, transeünt, aïllat, peüc, coïssor, diürn, paraigües, aigüera, amoïna, heroïna 9. és, més, més, és, però, és

Lectura i activitats finals Pàgina 122

1. casa, garita, cabana 2. Amistat: intimar, adorar, idolatrar, fraternitzar, simpatitzar, apreciar

Aprofitament del temps: aprofitar, progressar, avançar, guanyar 3. a) Si veus un amic en problemes, ajuda’l. b) Amb un bon amic et sents segur. c) A vegades dir la veritat fa mal. d) A l’amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc. e) D’amics de veritat, no n’hi ha gaires 4. Faltar-li un bull: No ésser-hi tot, tenir poc seny o enteniment.

No poder dir ni fava: Estar extremament abatut, descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat. Treure el fetge per la boca: Fatigar-se en extrem per causa d’un excés d’activitat, especialment en algun treball.

24

7. El que compta és acabar la feina, però sense presses i sense deixar-s’hi tota l’energia.

11. El tema és la feina. Els personatges són en Beppo i la Momo. El temps transcorre en el passat, excepte en la part dialogada. 12. Plantejament: El narrador ens presenta els dos personatges i ens mostra la gran amistat que els uneix.

Nus: Reflexions d’en Beppo sobre com s’ha de fer seva feina. Desenllaç: Torna a la realitat amb la frase final. 13. Era perquè, sempre que li feien una pregunta, es limitava a somriure i a no respondre. Es quedava meditabund. Si la resposta li semblava innecessària, callava. Però quan li semblava que calia una resposta, es quedava rumiant. 14. Audició 29 Hi havia gent que es pensava que a Beppo Escombriaire li faltava un bull. Era perquè, sempre que li feien una pregunta, es limitava a somriure i a no respondre. Es quedava meditabund. Si la resposta li semblava innecessària, callava. Però quan li semblava que calia una resposta, es quedava rumiant. De vegades s’hi estava dues hores, d’altres passava un dia sencer fins que us contestava. Mentrestant l’altra persona s’havia oblidat de la pregunta i els mots pronunciats per Beppo li semblaven una extravagància.

7. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA SOCIAL Anticipació

Pàgina 128 Pàgina 125

1. Resposta oberta.

11.

2. Resposta oberta. Pàgina 126

Text 1 1. El tret peculiar és haver nascut en dies diferents (una les 11.55 h de la nit i l’altre a les 00.10 h de la matinada). 2. a), d), e)

12.

Pàgina 127

3. Accions en repòs: xerràvem, discutíem, llegíem, ens encantàvem, observant

4.

5. 6.

7.

8.

9.

10.

Accions en moviment: passejàvem, visitàvem Vèncer la nit vol dir que aconseguien passar tota la nit en blanc, sense dormir. El que feien per suportar-ho era xerrar, discutir, llegir, encantar-se, passejar, visitar locals nocturns Resposta oberta. En el primer paràgraf el narrador és un nen apadrinat pels germans bessons i en el segon paràgraf és un dels bessons. Se sap que el relat ha canviat de narrador perquè el paràgraf comença amb unes cometes. Text 2 Llotja: Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes. Plegar: acabar la jornada. Àpat: Cadascuna de les menjades d’una certa importància que hom fa diàriament a hores fixes. Moment històric: guerra iranoiraquiana. Ciutat i país: a la vora d’Arussafa, a la riba del Tigris, a l’Iraq. Té un cafè a la llotja del peix, comença a treballar a les cinc i plega a les deu del matí, va a la taverna i s’ho gasta tot en beguda, ja és mort. a) un noi o una noia b) el seu fill o la seva filla c) sí d) en primera persona Resposta model: L’Iqbal és un noi fort i ben espavilat, suporta tot tipus de situacions inhumanes i se’n surt. També té un esperit de lluita, de rebel·lia que l’ajudarà a tirar endavant. Físicament és de pell fosca, amb uns ulls vius i petits.

13.

14. 15.

Text 3 a) Un divendres tretze a la nit la mare posa un mirall sota el coixí per poder veure en somnis l’home amb qui es casaria. b) No recordava haver somiat cap home. c) La nit de Sant Joan encén una espelma i es planta nua davant un mirall. d) No, perquè la seva mare la crida i ha d’apagar l’espelma i sortir a corre-cuita. Camp semàntic de la il·lusió: Fantasia, somni, esperança. Camp semàntic de la decepció: Desengany, desencant, desil·lusió. La mare es veia lletjota i creia que la majoria de les altres noies del poble eren més maques que ella. No es correspon amb la realitat, tothom deia que era molt bonica. El mirall. Era petit i rodó, amb el marc de fusta... La mare. Gairebé una nena, i tot i que... a) fals, b) fals, c) cert El narrador és la filla i la protagonista és la seva mare. Pàgina 129

16. Fragment 1 Narrador extern. Tercera persona.

Fragment 2 Narrador extern. Tercera persona. Fragment 3 Narrador intern. Primera persona. 17. Punt de vista intern. Resposta oberta. 18. Narrador intern. El narrador i l’autor són la mateixa persona. Pàgina 130

19. 20. 21. 22.

23.

Text 4 a) discapacitat-impedit, b) ampla-folgada, c) recitar-salmodiar, d) divulgar-escampar El text descriu una dona tafanera. Escampen rumors i notícies pertot arreu. Mal fet. Resposta oberta. Text 5 Anècdota 1: Fugida en un tren. Anècdota 2: Fugida en un camió. El tret del caràcter del noi és la inquietud, per això vol fugir constantment, no es troba bé enlloc. L’última frase vol dir que, com deia Baudelaire en un vers, mai no aconseguirà estar bé enlloc. 25

24. Quan el narrador no parla s’usen les cometes. “A veure la iaia” i “Senyor Brabec, sóc aquí”.

ren de la desolació actual d’aquella carretera que en una època havia estat ben transitada. THOMAS HARDY: Jude, l’obscur (adaptació)

Pàgina 131

25.

26. 27.

28.

Text 6 Caracterització del pare: Se li va morir la dona i s’ha d’ocupar del seu fill amb qui juga molt. És molt trempat. Treballa en una benzinera que també té un taller. Caracterització del fill: No té mare, se n’ocupa el pare, viu en una caravana en ple camp, va a l’escola i no s’avorreix mai perquè juga molt amb el seu pare. Relació entre ells: Molt bona, hi ha molta complicitat entre ells. Ha suplert la mancança de la mare amb un vincle molt fort entre ells. a) descriptiu, b) dialogat, c) narratiu A continuació: després De llavors ençà: a partir d’aleshores De cop i volta: sobtadament –Lligar quatre llistons en forma d’estrella. –Reforçar-los amb dos més al mig. –Posar una roba ben tensada sobre l’estructura de llistons. –Afegir-hi una cua feta amb cordill i retalls de roba. Pàgina 132

29. Imperfet: feia, s’enfadava, m’empaitava, provocava, guaitaven

Perfet perifràstic: va pegar, va enviar, vaig començar, va agafar, va engolir Perfet simple: llançà, tornà, es desplomà Pàgina 133

30. Van sortir, van continuar, travessava, eren, tenien, estava, era, envoltava. 31. Al cap de poc temps: ben aviat, de sobte: tot d’una, després: més tard, de seguida: a continuació, llavors: aleshores. 32. Quan vaig sortir de l’oficina de l’advocat, em vaig dirigir a l’agència. Vaig ficar-me dins d’un taxi i vaig anar-hi a donar una ullada. Després de sortir del cotxe vaig albirar Bob Teale, que venia en direcció a mi. Vaig continuar carrer avall i vaig passar pel costat de Ledwich i de Bob. A la primera cantonada em vaig aturar a cargolar un cigarret i a enviar una mirada furtiva a aquell parell. 33. Algú: (dos punts), individu, (coma), amagar-te’n, (coma), i, (coma), sobretot, (coma), i, (coma), inusuals, (coma). 34. Audició 30 Era una planura ampla i elevada; xerraven i xerraven; Jude tallà una branca i en féu un llarg bastó per a Sue tan alt com ella mateixa, amb una gran corba que la feia semblar una pastora; cap a la meitat del camí travessaren una gran carretera que s’estenia d’est a oest, la vella via de Londres al Land’s End; es deturaren, miraren a un costat i a l’altre per un moment i, mentre el vent l’escombrava i n’aixecava la palla i brins de fenàs, s’adona26

Estudi de la llengua Pàgina 134

1. Són oració: b), e), f ), g) 2. D’esquerra a dreta –El Figueres acaba de marcar! –El nen vol pa. –Cal que vagi amb compte! –No t’entenc! 3. a) el pare, b) alguns pastissos, c) tu, d) l’esport, e) ell, f ) les mercaderies, g) aquest gos abandonat 4. Subjecte

Predicat

Les cartes del joc de la Mari El paisatge del Pirineu Els acords establerts “El jardí de l’emperador” en Pau i la Núria El pare i la mare

estaven trucades s’estén a l’horitzó ja no tenen validesa és el títol d’un conte japonès faran la feina, s’han apuntat a un curset de balls de saló treballaran junts, era massa picant

els teus alumnes La salsa dels macarrons

5. Aquestes oracions no són correctes perquè no tenen un sentit complet. Resposta oberta. 6. Resposta model: a) Aquesta cinta és la guanyadora de tres Oscars. b) Un roc punxegut llançat amb malícia ha trencat el vidre de la finestra. c) Li han venut una moto de segona mà sense frens! d) Aquesta novel·la tracta d’una història apassionant dels indis americans. Pàgina 136

7. Resposta model: a) l’aparell, b) els pares, c) en Joan, d) ell, e) aquest televisor, f ) l’advocat, g) la Maria, h) la festa 8. Resposta model. a) és enorme, b) són preciosos, c) no funciona bé, d) és espectacular, e) és dijous, f ) vindrà avui, g) són massa petites 9. a) Li agrada sentir el cant dels ocells. b) Resol bé els problemes de matemàtiques. c) Té por de la foscor de la nit. d) Somnia balcons plens de garlandes. 10. a) i c) No són correctes perquè el subjecte i el verb no concorden. b) i d) No són correctes perquè les paraules no estan ben ordenades.

11. Resposta model:

3.

D’esquerra a dreta: –Vaig comprar aquesta làmpada al Marroc. –L’ocell té el pit groc i el cap blanc. –Els núvols s’allunyen dels camps. 12. –La tasca era difícil de portar a terme. –Es va decidir a entrar-hi. –Es va sentir un grinyol. –S’hi va atansar. –Vaig caure a terra sense saber què havia passat.

Instruments

Notes musicals

Estils i composicions

piano saxo clarinet arpa fagot contrabaix

do corxeres fa sostingut sol negra fusa mi

compàs sonatina simfonia jazz

Pàgina 137

13. Audició 31 Són les dotze. Estaven clavats en aquella mateixa canal de les allaus. El vent bufava molt fort. La neu els cobria la cara i els entrava pel coll. Van veure una canal en forma de xemeneia. JOSEP FRANCESC DELGADO: Sota el signe de Durga (adaptació) 14. Audició 32 Ei nois, mireu qui ve per aquí! Fixeu-vos quina pinta d’ensopit! Ja cal que s’espavili, si no vol que li treguin la son de les orelles. Què has fet?

4. a) tecla de piano , b) rellotge, c) campana, d) esternut, e) gos, f ) cosa que cau, g) telèfon 5. a) La senyoreta Funkel està enfadada perquè el seu alumne arriba tard i no ha estudiat la lliçó. b) Perquè és una peça molt fàcil de tocar. c) S’enfurisma moltíssim amb ell. 6. Les dues primeres vegades no toca bé el fa sostingut perquè s’equivoca, la tercera, per culpa del moc que hi ha enganxat a la tecla. 7. És una professora molt exigent i difícil d’acontentar, és irascible i violenta («empenyia l’alumne», «amb la seva respiració endiablada», «m’escridassà», «tocava amb violència la tecla», «nano fastigós i podrit! Merdós desvergonyit»). 8. Resposta oberta. Pàgina 141

9. Resposta oberta.

On has estat?

10. És una descripció del moc de la senyoreta Funkel. JOAQUIM CARBÓ: La colla dels deu

15. Resposta oberta.

Lectura i activitats finals Pàgina 140

1. sonatina, piano, faristol, corxeres 2. a) sonar-dringar, b) tocar-interpretar, c) partitura-escriptura musical, d) sonatina-sonata, e) estrident-agut

11. Aquests verbs caracteritzen el personatge i en donen una visió negativa: –Em xiulà a l’esquena, m’escridassà, em xisclà amb veu de falset... 12. Miserable, oblidat, vegada, núvol, bigoti, seva, ceba, inventar, arribar, vermella, evocar, baixada, possible, equivocar, saben 13. Els trenta segons següents van ser dels més horripilants de la meva vida. Notava com la sang em fugia de les galtes i una suor freda em baixava per la nuca. Tenia les orelles alternativament fredes i calentes i per acabar-ho d’adobar no hi sentia, com si m’haguessin tapat les orelles. Tenia els ulls ben oberts i fixos a la fina tecla negra anterior al sol, allà on hi havia clavades les boles de mocs de MarieLuise Funkel... «Encara queden nou compassos, encara en queden sis»... Era impossible tocar la tecla sense posar el dit enmig d’aquella porqueria...

27

8. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA COL·LECTIVA Ús i comunicació

Pàgina 145 Pàgina 144

1.

2.

3.

4.

5.

6.

28

Text 1 Els fets: nou avions de la legió Còndor van deixar caure 12.000 quilos de bombes. El protagonista se’n va lliurar, ja que no va poder ser matriculat en aquesta escola. Temps: a les tres de la tarda del 2 de novembre de 1937. Espai: el Liceu Escolar i Lleida. Narrador: intern, en primera persona. a) rasant-que passa ras de terra, b) caça-avió militar d’una gran velocitat i d’una elevada cadència de foc, c) metralla-trossos menuts de ferro, coure, zinc, claus, perdigons, etc., amb què hom carrega diversos tipus de peces d’artilleria i determinats projectils i artefactes explosius, d) dantesc-que per la seva grandiositat i el seu aspecte terrorífic sembla inspirat en Dant, e) pedagog-persona que té al seu càrrec l’educació i l’ensenyament, especialment dels infants, f) desgavell-desordre complet. Procedir és venir d’un lloc i precedir és anar davant d’algú o d’alguna cosa o bé estar situat o ocórrer abans. Les bombes, normalment, haurien de caure sobre objectius militars no pas civils i, en aquest cas, això no es va respectar. Resposta model: La guerra de l’Iraq o la guerra entre palestins i israelians. Audició 34 A les sis es va produir el segon atac. No vam estar previnguts pel pas dels caces i els avions es presentaren damunt nostre sense donarnos temps de res. El patró va parar la barca, i estengué la fusta ràpidament. Però la gent, enfollida, sortí, precipitadament, de la barca. Els mariners agafaren en braços els menuts, altres dos agafaren el meu pare i el deixaren a terra. Però l’atac fou tan brusc, que només vam tenir temps de tirar-nos a terra, i escampar-se tothom en totes direccions. Jo, abraçada amb els meus fills, que cobria amb el meu cos, una vegada més vaig esperar la mort. Altra vegada el soroll terrible, el tremolor de la terra, la impressió d’anihilament, feien la sensació d’una espera eterna. Quan em vaig aixecar i vaig buscar amb la vista els meus, el primer que vaig veure fou el meu pare, passejant-se sota les bombes, semiinconscient, amb la màquina d’escriure a la mà. Aquesta màquina, amb la qual féu vint quilòmetres de marxa pels Pirineus, miraculosament salvada de moltes peripècies posteriors, és encara la mateixa amb què escric això. FREDERICA MONTSENY: Cent dies de la vida d’una dona (1939-40)

Text 2 7. –Passa la processó. –La casa de pagès situada a l’extrem dret encenia la seva foguera. –La casa de pagès següent també n’encén una i així cada casa fins a completar el cercle. Les «llengües de foc» són les flames del foc, ja que tenen una semblança de forma i a més, en aquest cas, comuniquen com la llengua, el llenguatge que utilitzem per parlar. 8. És ficció, però si el llibre fos una autobiografia no novel·lada, en aquest cas podrien ser reals. 9. Resposta oberta. Pàgina 146

Text 3 i text 4 10. El tema és la segona Copa d’Europa guanyada pel Barça. 11. El text 1 ens informa de la remuntada gràcies a dos jugadors i que els catalans van sortir a celebrar-ho. El text 2 en informa de tots els detalls del partit. Pàgina 147

12. a) Expliquen fets que van succeir. b) Pretenen informar el lector. c) Són textos periodístics. d) Narren fets d’actualitat. 13. a) El 18 de maig de 2006. b) No. c) Un dia. d) Al text 3, en present, i al text 4, en passat. e) El text 3 utilitza el present històric. 14. Sí, perquè el fet és prou important com per recordar-lo sempre més. 15. Resposta oberta. 16. Es pot justificar pel fet que el gol el marca un jugador que acaba d’entrar al terreny de joc i que, a més, és defensa. 17. a) Enumeracions: –merescut, important, emotiu, just, fantàstic, històric, transcendent... –equilibri, sorpresa, emoció, tensió, futbol, caràcter, passió, gols b) És descriptiu. c) Una afecció apassionada vol dir que viu els partits amb una emoció molt forta i modèlica que és una afecció que podem prendre com a objecte d’imitació, com un model a seguir. d) Resposta oberta.

Pàgina 148

Text 5 18. Resposta model:

Planura-pla, frondós-espès, agricultor-pagès, conrear-cultivar, arreplegar-recollir, engrescar-encoratjar, tenir-posseir, cura-atenció, enrenou-bullícia, bocabadats-meravellats 19. Productes agrícoles del text: cotó, blat, blat de moro, cacauet, arròs, mill, mandioca... Pàgina 149

20. a) poble: Doubirou, b) país: Gàmbia, a l’Àfrica, c) relleu: planura, d) bosc: extens, frondós i variat, e) cases: de palla i fang o amb troncs i vímet teixit, rodones, sostre punxegut. 21. El narrador és un noi africà i s’expressa en primera persona del plural (nosaltres). 22. El pare

La mare

Les dones i els nens

conrear, collir, conrear, escombrar, collir llenya, buscar aigua, vendre banyar els nens, xerren, ballen, rentar preparar el sopar la roba

23. Arriben dos homes enviats per una cooperativa d’agricultors del cotó i volien conèixer les collites. La situació és humorística perquè els nens mai no han vist un home blanc.

ànima passa a les dones de l’escuma i de la lluna blanca. Elles només estimen els homes que han salvat els vells marins i se n’enamoren. Però després són cridades pel mar i només poden evitar-ho l’amor a qui ha salvat un vell marí.

Resum text 8: Hi ha dos pobles enfrontats pels límits fronterers de les pastures, com que estan farts de baralles decideixen jugar-s’ho tot a una baralla entre els més forts de cada bàndol. Al final guanya el bàndol d’Aós. El més realista és el text 8 perquè és més creïble, ja que no hi ha personatges fantàstics. 31. Text 7 Plantejament: La llegenda del fadrí. Nus: Què passa quan algú caça un vell marí. Desenllaç: Només aquells que han salvat un vell marí poden evitar que les dones de l’escuma tornin amb els seus avantpassats. Text 8 Plantejament: Pal i Aós de Civís sempre estaven enfrontats Nus: Se signa un acord de pau, però cal que hi hagi una baralla per tal de decidir qui marcarà les fronteres. Els lluitadors es preparen físicament i lluiten. Desenllaç: Finalment guanya Aós. 32. Espai

24. Resposta oberta. 25.

26.

27. 28.

Text 6 a) Lloc: l’Índia. b) Els elements de la natura: serp, estació de les pluges, cotorres. c) Aspectes culturals: vida anterior, swami, reencarnació, homeocell. d) La influència es manifesta quan diu: “A l’Índia, tothom creu en la reencarnació”. La reencarnació és la denominació comuna de diverses creences religioses, sobretot orientals, que conceben l’home subjecte, en successives vides, en diverses existències humanes o animals. Perquè hi té moltes coses en comú. Resposta oberta. Pàgina 150

Text 7 i text 8 29. Creure a ulls clucs-creure en una cosa sense necessitat de reflexionar-hi ni de considerar-la. Posar fil a l’agulla-iniciar una actuació, començar una obra. Arribar l’hora de la veritat-arribar el moment decisiu, el moment de prendre decisions... Mirar de fit a fit-mirar fixament. Pàgina 151

30. Resum text 7: Hi ha una llegenda que diu que cal defensar els vells marins, si ho fas et casaràs amb un noia o dona de la Lluna. Si els mates, la seva

Real Text 7

Temps Fictici

Passat

X

X

Text 8

X

X

Personatges Reals

Narrador

Imaginaris

Extern

X

X

Text 7 Text 8

Present

X

Intern

X

33. A l’absència d’elements temporals. 34. Les dones de la Lluna a) Els vells marins els donen l’ànima perquè han estat caçats per un mariner. b) Són les dones més boniques i bones del món. c) Es presenten quan el pescador n’ha salvat un. d) Es diuen així perquè s’enamoren d’un pescador un dia de lluna i de tempesta ran de mar. e) Apareixen a les esculleres o als penya-segats. f) L’amor a qui ha salvat un vell marí. 35. Paraules: discutir, disputar

Cops: esbatusar-se, abraonar-se Ungles: esgatinyar-se, esgarrapar-se 36. a) contendent, b) adversari, c) competidor, d) contrari, e) enemic, f ) contrincant 29

37. Audició 35

Pàgina 155

El pare sempre em diu: «Pensa les coses dues vegades abans de fer-les». Però jo, no hi ha manera, per més que m’hi esforci acabo pensant: «Ja hi pensaré després, ara tinc ganes de fer-ho». I el pare s’enfada: «Cada vegada en fas una de més grossa!» I la mare: «Nena, que ja et fas gran.» I la tieta: «Aquesta nena no té solució, algun dia tindrem un disgust!»

3. Resposta model: Era un dia gris i humit. Les muntanyes altes es retallaven perfectes a l’horitzó. Una àliga batia les ales esteses amb la seguretat i fermesa d’una deessa grega. Era un paisatge encisador, únic i inoblidable. 4. Resposta model: Tinc una mare comprensiva però autoritària. Té les idees molt clares i ningú no li pren el pèl. Li agrada conversar amb les veïnes i, sobretot, fer enfadar el pare. Aquesta és la seva afecció favorita. A mi m’agrada molt el seu caminar elegant i de gran m’agradaria ser una dona com ella.

Pàgina 152

38. Audició 36 La meva mare coneixia, de forma instintiva, totes les llegendes populars que esmolen la imaginació dels nens. Així, les estrelles eren un ramat de bens que la lluna (l’home guerxo, segons les faules iraquianes) treia a pasturar per les prades del firmament; i la pluja, els trons i els llampecs eren senyal que el sol volia rentar-se el cap; hi havia també un personatge fantàstic anomenat Farij el Calb, que fitava els pescadors i els habitants de la ribera i que la meva mare em pintava com un home decrèpit, calb, que tenia el cap vermell i la barba verda. ABDULKADER EL JANABI: L’horitzó vertical

5. Noms Masculí singular

do, esforç, tauler, moment, pla

Pàgina 153

39. Tema: Els maquis

Femení singular

habilitat, confiança, jugada, expressió, estratègia

Masculí plural

anys, escacs, adversaris

Femení plural

coses, barreres

Adjectius

Síntesi argument: Un grup de maquis arriba a Isil, un petit poble dels Pirineus, per passar la nit i menjar alguna cosa. L’endemà marxen, però més tard seran detinguts. Plantejament: Arriben dos maquis per comprovar que no hi ha perill. Nus: Arriben la resta de guerrillers. Sopen, preparen el pla per l’endemà i dormen. Al matí marxen. Desenllaç: Són detinguts pels voltants d’Esterri sense poder portar a terme el seu pla. Personatges: Una cinquantena de maquis, els vells del poble. No se’ls descriu físicament i la descripció psicològica només la fan els vells sobre els maquis dels qual diuen que són bona gent perquè les ofereixen tabac. Narrador: Extern, en tercera persona. Temps narratiu: Passat perifràstic i simple. Temps històric: Durant la Guerra Civil. Espai: Isil (Pallars Sobirà).

Estudi de la llengua Pàgina 154

Masculí singular

fàcil, infantil, devastador

Femení singular

petita, senzilla

Masculí plural

invisibles

Femení plural

protectores

6. Crec, tinc, és, neix, fa, deixa (present); era, agradaria (imperfet); va dir (passat perifràstic); hem cridada, hem dit (pretèrit perfet); visités, vulguis (present de subjuntiu). 7. Noms

Adjectius

Verbs

pluja tarda núvols cel serra llum camp coll alenada nit jorn

acabada blau tendre mullat nuvolada parda ponentina fangós humit freda alegre

s’han esquinçat s’ha obert jeu reneix rosseja verdeja vermelleja fina

1. a) infant, infant-s, infant-esa, inafant-ar Pàgina 156

b) sort-ir, sort-iu, sort-ies, sort-ida c) taul-a, taul-es, taul-ell, taul-er 2. Morfema derivatiu: casalot, carnisseria, nuvolada, solitud, tristesa.

Morfema gramatical: recitarem, germans, tinguessis, obrim, finestres, mirava, llibres

8. a) normal, moral, simètric b) gel, depressió, feixista c) història, indústria, escola 9. a) a- vol dir no (negació), b) anti- oposa termes o inverteix el sentit, c) pre- vol dir abans 10. a) arbre, b) cirera, c) casa, d) dent, e) bastó, f) escombra 11. a) arbreda- conjunt d’arbres

30

b) cirerer-arbre que fa cireres

Lectura i activitats finals

c) casassa-casa gran

Pàgina 160

d) dentista-persona que té com a ofici tractar les dents

1. Realitat dels sentits: cosidor, pica, abeurador, paller

e) bastonada-cop de bastó f) escombriaire-persona que té com a ofici escombrar 2.

12. Mot primitiu

Sufix

Mot derivat

savi

-esa

saviesa

ruc

-ada

rucada

xiscle

-et

xisclet

cirera

-er

cirerer

manifestar

-ció

manifestació

boig

-eria

bogeria

mocar

-dor

mocador

néixer

-ment

naixement

3.

4. 5.

Pàgina 157

13. Professional de, persona que té com a ofici... 14. a) llegible, que es pot llegir

6.

b) inimaginable, que no es pot imaginar c) avaluables, que es poden avaluar d) ingovernable, que no es pot governar e) perdonable, que es pot perdonar f) esperable, que es pot esperar h) indomable, que es pot domar El valor del sufix –ble és ‘susceptible de’. 15. Morfema derivatiu: terrissa, enginyosa, massatge, firaire, ocelleria, peixet, llogaret, braçada

Morfema gramatical: decorar, comerços, paracaigudes, teixirem, ferro, perruca, llenya 16. Empordà, Blanes, Londres, Aran, Israel, Magrib, França, Astúries, Bulgària. 17. gironí, sabadellenc, canadenc, polonès, australià, xinès, francès, montcadenc, anglès, vigatà, afganès, mallorquí, eivissenc, valencià, africà, berguedà, artanenc, lleidatà, trempolí, indi 18. Resposta model: Barcelona, barceloní Terrassa, terrassenc Mataró, mataroní Esplugues de Llobregat, espluguí Manresa, manresà Tarragona, tarragoní Sitges, sitgetà Banyoles, banyolí Matadepera, matadeperenc Puigcerdà, puigcerdanenc

7.

Realitat abstracta: Retret, amenaça, recel Mandrosament-activament, dòcilment-rebelment, enfadar-alegrar, castigar-premiar, cremar-apagar Cosidor-habitació on es cus. Golfes-cambra sota la teulada que protegeix la casa de la calor i el fred. Abeurador-lloc perquè els animals hi beguin. Paller-munt gros de palla. Bassa-dipòsit rodó i a cel obert on s’emmagatzemen aigua per regar. a) fer, b) donar, c) fer, d) fer, e) fer, f ) fer, g) fer –Va amagar la gata a les golfes –Va tallar els cabells al seu germà –Van cremar el camps de baix a) Escolta els sorolls del carrer. b) Dient a la seva mare que va a fer un pipí. c) Diu que li ha semblat sentir una gata a baix. d) Sí, perquè li diu que no té remei. Resposta model: a) Va fer tota la feina en un obrir i tancar d’ulls. b) En Pere es va girar amb el cor a la gola. Era la primera vegada que se sentia tan espantat. c) Estic segur que ho va fer amb el cor a la mà, ella sempre és sincera. d) Cada cop que el veu el cor se li escapa. Pàgina 161

8. Resposta oberta. 9. Resposta oberta. 10. camps de baix, segar, masovers, marge, espardenyes, abeurador, rostolls, granotes, bassa 11. a) Narrador extern. b) Els personatges són la Mercè, la seva mare, el seu pare, un noi i en Joan, el seu xicot. La protagonista és la Mercè. c) No ho podem saber, però a la casa hi ha un rellotge de pèndol, i el nen que hi entra porta espardenyes, per tant és una època bastant actual, durant el segle XX. d) El temps utilitzat és el present. 12. Plantejament: La Mercè ha estat castigada i ha d’anar al cosidor amb la mare.

Nus: La Mercè s’avorreix i intenta ocupar el temps de càstig buscant en Joan, recordant antigues malife-

31

tes, etc., al final no pot més i busca una excusa per anar a veure en Joan, que ja fa estona que l’espera a baix, amagat.

Desenllaç: Es veuen a baix i en tornar a pujar a casa la mare s’ensuma d’on ve i li retreu. 13. a) preciosa, b) bassa, c) tendresa, d) quasi, e) invisible, f ) assegués, g) essent, h) casa, i) masover, j) cosidor, k) ressentiment, l) mandrosament 14. a) peces, b) comença, c) esperança, d) caçar, e) recels, f ) dolçament, g) preciosa, h) amenaça, i) abraçar

32

15. Audició 37 La Mercè no ho entén. Tan gros és, el que he fet? Es pregunta. Sí que és veritat que quan van cremar el camp de baix, que era a punt de segar, perquè amb el fill dels masovers volien cremar quatre herbes del marge però es va girar una mica de vent i en un tancar i obrir d’ulls tot el blat va ser encès, el seu pare li va ventar dos clatellots, però després ell i la mare la van abraçar i vinga petons de l’angúnia de pensar que podia haver pres mal.

AVALUACIÓ Pàgina 165

1. Estructura Plantejament: la narradora fa un retrat subjectiu del doctor Santos. Nus: És el primer cop que la Sandraiú, la seva germana, és visitada pel doctor. Plora molt i mentre l’agafa en braços se li fa pipí al damunt. Desenllaç: Abans de marxar el doctor la Sandraiú li fa una ganyota i l’insulta a la seva manera.

Temps Temps històric: No se sap. Temps de la narració: Passat perifràstic i imperfet. Espai A casa de la protagonista. Personatges La Sandraiú, la protagonista, i el doctor Santos. Punt de vista Narrador intern Tipus de text Narratiu i dialogat 2. Resum: Una noia recorda la seva experiència amb el doctor Santos just abans que la seva germana passi pel mateix tràngol. De fet, d’alguna manera, la seva germana petita es venja per totes dues pixant-se damunt el metge. 3. Resposta oberta. 4. Mot esdrúixol: Mot en què la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Accent diacrític: Signe per distingir un mot d’un altre de significat diferent. Dièresi: Signe ortogràfic que assenyala l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi i indica un valor vocàlic dels fonemes u, i en posicions en què funcionen habitualment com a semivocals.

Oració: Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concerta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal). Predicat: Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció dir alguna cosa d’un subjecte. Lexema: Unitat de significació que constitueix l’arrel o tema d’una família de mots. 5. –pastís, cafè (s’accentuen perquè són agudes acabades en una de les dotze terminacions) –ràpida, màgia (s’accentuen perquè són esdrúixoles) –difícil, àngel, cantàveu (s’accentuen perquè són planes i no acaben en cap de les dotze terminacions) –servei (no s’accentua perquè és aguda i no acaba en cap de les dotze terminacions) 6. Accents diacrítics a) si, sí, b) bé, be c) es, és, d) té, te, e) sóc, sóc, soc, f ) nét, net, g) mes, és, més 7. Substantius

Adjectius

noi, edat, nen, cara, cabells, somriure, ulls, profunditat, cos, interior, infinit

jove, bona, innocent, rossos, neta, dolç, estranya, delimitat

8. a) nois dolços, b) pigues fosques, c) gestos francs, d) germans audaços, e) amigues felices.

33

9. EL DIÀLEG Anticipació

–Entre set i deu, senyor Cummings. Pàgina 167

1. No. Perquè en cada context «desastre» i «Ja sóc aquí» volen dir coses diferents.

–Andy. –Senyor Cummings! –Senyor Cummings de deu anys?

2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

AVEL·LÍ ARTÍS GENER: Prohibida l’evasió

–Desastre vol dir que no ha resolt bé l’exercici –Desastre vol dir que l’habitació està desendreçada –Desastre vol dir que hi ha molt de trànsit. –Ja sóc aquí vol dir que ja ha nascut –Ja sóc aquí vol dir que ja ha tornat a casa –Ja sóc aquí vol dir que ja ha fet el cim

Ús i comunicació Pàgina 168

Text 1 i text 2 1. Resposta oberta. 2. Tipus de parlants: un policia i una dona gran que no es coneixen Lloc: carrer Finalitat: demanar ajut Tema: la recollida de caquetes de gos Canal: auditiu Tipus de parlants: dos joves que no es coneixen Lloc: carrer Finalitat: defensar el seu germà Tema: fer la guitza al germà (quotidià) Canal: auditiu 3. Audició 38 –Creieu que enmig del carrer us puc dir que estic enamorat de vós des del primer dia? –No, realment. Una cosa com aquesta no pot dir-se a mig carrer. Penseu-la bé d’aquí fins a la cantonada. –L’he pensada llargament durant un mes i mig. –I què heu decidit? –Jo? El que interessa és el que fareu vós mateixa. Com reaccionareu davant la notícia. –Ja ho heu vist, oi? Estic tota esborronada! –No em creieu, doncs? –Per què us hauria de creure? Però em parleu d’una malaltia no contagiosa. Jo, venturosament, per ara no sento res. –Què penseu de mi? –Que sou un tipus trempat, però massa avesat a sortir amb la vostra. Interessant a estones. I infant, completament infant. –Tinc quaranta-cinc anys. –Bon profit us facin. Jo parlava de l’edat mental. –Quants anys em doneu? 34

Pàgina 169

Text 3 4. Resum: Una mare demana a la seva filla de no anar més enllà de la cantonada en bicicleta per poder socórrer-la si caigués. La nena protesta i la mare li explica que el perquè no ho pot fer està escrit en un llibre que ella no pot entendre. La filla enfadada per no poder tenir accés a aquesta informació fuig atabalada i, efectivament, cau. Tipus de parlants: mare i filla Lloc: casa Finalitat: demanar una cosa i explicar-ne un altra Tema: la protecció Canal: auditiu 5. Emissor

Receptor

Alumne d’ESO

professora queixar-se

Entrenador jugador

Finalitat

renyar-lo

Tema

Canal

conflicte oral amb un amic tipus de joc

oral

President de govern

ciutadans felicitar

arribada any nou

televisió

Client

venedor

preu d’un producte

telèfon

comprar

6. Resposta oberta. Pàgina 170

7. Text 4 En Copi intenta lligar amb una noia i ella li fa veure que en realitat a qui estima és la Dala.

Text 5 En Vicent acaba d’arribar d’Espanya i en Knud mai no ha vist res que vingui de tan lluny. Després de comparar-lo al Frederik fa mans i mànigues per ferse entendre i dir-li que ha de dibuixar. 8. Text 4: Veu baixa i insegura, molt desimbolta. Text 5: Posa en Vicent al costat d’en Frederik, contrasta amb el dels altres, amb gestos i empentes, a di-bui-xar. Pàgina 171

9. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: a) Tres nois i una noia xerren al carrer. Un altre noi, fora de la conversa s’està al costat, aparentment acompanyat d’un gos. b) Aquesta persona marginada és un noi (a la dreta del dibuix) té les mans a les butxaques, està

girat de costat, té les espatlles baixes i té el posat trist. c) Els dos nois dels extrems són els que parlen, ja que gesticulen. La conversa deu ser divertida perquè tos dos riuen amb la noia, en canvi el noi sembla prendre-s’ho malament, cal notar que té les mans a les butxaques també. a) Som en una classe, hi ha uns quants alumnes i el professor. N’hi ha alguns que segueixen les explicacions, però n’hi d’altres de problemàtics. b) El professor té els braços en creu i sembla voler dir que ja està, que ja n’hi ha prou. Fa cara d’estar enfadat. c) Hi ha tes alumnes que segueixen les explicacions, un d’ells fins i tot fa preguntes al professor. N’hi ha tres, però, que no es comporten correctament. La noia és dempeus al passadís i sembla enfadada. Els altres dos juguen amb avions, L’un és al terra agenollat i l’altre sembla jugar i escriure al mateix temps. a) Som en un parc d’atraccions. Hi ha uns quants nens que han pujat al tren de la bruixa. b) Hi ha nens que riuen, altres ploren i altres estan molt més animats. Ens n’adonem perquè tenen les boques obertes, els braços amunt, es veuen les llàgrimes, estan aixecats. Pàgina 172

10. D’esquerra dreta: sensual, autoritària, cansada, alegre, tendra

–Però, per què? –Sí, sí, és un secret! –Mira, no ho sé! –I per què no me l’expliques? –Però, què tens? –Perquè ja no seria un secret, no trobes? 15. Situació de comunicació: Una mare li explica a la seva filla que, quan era petita, la seva mare –l’àvia de la noia– li havia dit la bonaventura només observant el seu aspecte físic (orelles, nas, front...).

Estructura: Obertura (primer paràgraf ) Desenvolupament (la resta menys l’últim) Tancament (sisè paràgraf ) Pàgina 175

16. Resposta model: Frases interrogatives o exclamatives

de la Marta! ...aquesta vegada?

Interrogatius

com? què? eh? mira tio

Interjeccions Expressions per cridar l’atenció Frases curtes o inacabades Manca de nexes

11. Audició 39

Mots crossa

Veu 1: Has portat les notes?(alegre)

Mots genèrics

Veu 2: Sí... (feble)

Frases fetes

Veu 3: Com dius? (forta)

Onomatopeies

Veu 4: Que... que... sí..., ara mateix te les ensenyo (tremolosa)

Diminutius i augmentatius

estic fins... sóc capaç de... si l’agafo, mira, que no el trobi saps dallonses fer carn picada plif plaf!!! nassos

Veu 5: Ui, amb aquesta veu no deuen ser gaire bones! (seca) Veu 6: És que, saps, pensava que m’havien anat millor, però no. De fet, no m’hi he esforçat gaire però tampoc no m’esperava aquests resultats. (trista). 12. El pare de la Carmen li presenta la seva nova parella, amb qui es vol casar, la Lydia, i li presenta també els seus nous germans: els dos fills que ella tenia del seu anterior matrimoni, la Krista i el Paul. Pàgina 173

13. El marquès vol fer entendre a la nova nurse, que és anglesa i nova, que cal estar sempre en estat d’alerta, ja que els lladres saben que és una família molt coneguda i rica, però el cas és que li ho demostra de manera teatralitzada i la pobra noia s’emporta un bon ensurt. 14. Audició 40

Pàgina 177

17. D’esquerra a dreta: Silenci!, visca!, escolti! 18. Renoi-admiració Ecs-fàstic Apa-sorpresa Ca-negació Alerta-avís Oh-desgrat Oi-afirmació Ei-crit Ai-dolor Au-incitació 19. Resposta model:

–Faràs la feina per demà?

–Caram, ja has acabat els deures?

–No t’ho puc dir!

–Sí!

–No puc de cap de les maneres!

–Renoi, sí que fas via, noia!

–És un secret, oi?

–Vinga, anem al parc? 35

8. La-article, cada-indefinit, el-article, el-article, quatre-numeral, més-quantitatiu, les-article, tota-indefinit, la meva-possessiu, moltes-quantitatiu, altresindefinit, un-article, molts-quantitatiu

–Sí, som-hi! –Ai! –Què tens, has pres mal? –ui, ui, ui

10. Fragment 1

–Vinga, amunt, no ploris.

el-article, set-numeral, la-article, l’-article Fragment 2 primeres-numeral, la-article, els-article, la vostrapossessiu Fragment 3 la-article, els-article, mil-numeral, els-article, les-article, l’-article Fragment 4 les-article

20. Resposta oberta. 21. Audició 41 –Mare, he tingut una idea genial! Vols que te l’expliqui? –Si et dic que no, me l’explicaràs igualment, oi? –Doncs sí! Tens raó! Mira, he pensat que durant una temporada tu podries fer de filla i jo de mare. Què me’n dius? –Vols dir que et convé? Ha, ha, ha! Ser mare amb una filla com tu no és precisament un regal! –I tu has pensat mai què vol dir ser filla amb una mare com tu? No t’agradaria provar-ho?

Lectura i activitats finals Pàgina 184

1. Poden qualificar una casa:

Estudi de la llengua

antiga, àmplia, lluminosa, confortable, assolellada Pàgina 180

1. L’aigua, la infantesa, l’anàlisi, l’oli, la unió, l’àguila, la invenció, l’herba, la imaginació, la iguana, l’auca, l’alba.

2.

2. El nostre paisatge, el nostre museu, la nostra situació, el nostre racó, la nostra vida, el nostre hotel, la nostra capacitat, el nostre recipient. El vostre vehicle, la vostra causa, la vostra pissarra, el vostre joc, el vostre càstig, la vostra amistat, el vostre quadre, la vostra joventut. Un altre dia, una altra sortida, un altre moment, una altra finestra, una altra rucada, un altre cop, una altra joia, una altra vegada.

3.

4.

3. Divuit, vint-i-quatre, cent vuitanta-nou, tres-cents cinc, set mil tres-cents vuitanta-set, vuitanta-dos mil cinc-cents seixanta-sis, dos-cents trenta mil dos-cents trenta-un, un milió cinc-cents seixantanou mil quatre-cents cinquanta-sis.

5.

4. a) 4t, 2a b) 5è, 8a c) 2n, 4a

7

6.

5. a) gaire, b) molta, bastants, c) prou, massa, 8.

d) molts, bastants, e) força 6. a) els demés, la resta; b) algo, alguna cosa; c) varios, alguns; d) ningun, cap; e) algo, quelcom Pàgina 181

7. a) la meva-possessiu, el-article, aquell-demostratiu b) qualsevol-indefinit, aquesta-demostratiu c) mateix-indefinit, més-quantitatiu, altre-indefinit d) prou-quantitatiu, cinquanta-numeral

10.

e) primera-numeral, la teva-possessiu, la meva-possessiu

11. Resposta oberta.

f) el vostre-possessiu, quarta-numeral, aquelldemostratiu g) gaire-quantitatiu, altres-indefinit h) molta-quantitatiu, gaire-quantitatiu

36

9.

Poden qualificar una persona: Simpàtica, ximple, distreta, riallera alt: d’alçada considerable cepat: que és fort pàl·lid: de cara blanca barbanegre: amb la barba fosca Antònim: pàl·lid-vigorós, antiga-nova, blanca-negra, plena-nova, estany-normal. El professor agrada als nens perquè havia viatjat un munt i sabia històries. L’escola era a prop de Londres, instal·lada en una casa gran i força antiga: un edifici blanc, tot envoltat de magnífics terrenys. En McLeod s’espera perquè vol fer una frase més elaborada. Va posar-se dret, va deixar anar un so estrany per la gargamella i va precipitar-se a la porta. a) McLeod desperta el seu company perquè vol que l’acompanyi. b) Diu que ha vist un lladre entrant per la finestra del professor. c) El caràcter sobrenatural el dóna el fet que l’home que ha vist a la finestra no semblava viu. d) L’endemà en Sampson havia desaparegut. Resposta oberta. Resposta oberta. Pàgina 185

12. Les parts dialogades: S’indica amb un guió llarg.

Emissor: un home Receptor: un altre home

S’indica amb les cometes.

13. 14. 15.

16.

Emissor: un dels homes quan era petit Receptor: McLeod a) El narrador és un dels dos homes, aquell que va viure l’experiència. Situacions de por o angúnia: b), c), d), f) Obertura: Dos homes es troben i parlen d’històries de fantasmes en els temps de l’escola. Desenvolupament: Un dels homes n’explica una. Tancament: El narrador diu que és l’única història de fantasmes que coneix. Diftong: Diu, veure, noi, paraula, mai, nou, seus. Hiat: Història, relacionada, paella, referència, condicionals, havia, produir, dia.

17. Audició 42 En veure’l venir, caminant a poc a poc, vaig endevinar que hi havia hagut algun problema. «Bé, i què t’ha dit Sampson?» «Doncs mira, ha fet un posat tot estrany. Només llegir la frase, s’ha aixecat de la cadira, s’ha acostat a la llar de foc i ha restat una bona estona sense dir paraula, d’esquena a mi.» Encara va produir-se un altre incident semblant al que li acabo d’exposar: un dia vam haver de revisar les frases condicionals. Vam presentar a Sampson els paperets amb les frases, que es va posar a examinar. Tot d’una va posar-se dret, va deixar anar un so estrany per la gargamella i va precipitar-se a la porta que tenia al costat de l’escriptori.

37

10. LA CONVERSA. GÈNERES Anticipació Pàgina 187

1. a) Els interlocutors són un periodista i Ela Gandhi. b) Els temes de què parlen són la violència i el terrorisme. c) Entrevista. 2. Sobre el terrorisme diu que no sap què és exactament, però que si el fan els govern no se l’anomena així. Sobre la violència diu que no és la manera de resoldre els conflictes i que s’ha d’eliminar començant per desterrar-la de casa. Hem d’aprendre a resoldre els problemes sense violència i duent un estil de vida no violent. 3. Resposta model. Al meu parer només és correcta la 4, però n’hi ha que ho serien amb matisos.

5. Això són missatges de mòbil. El primer sembla una espècies de cita. El segon és un missatge per desitjar feliç aniversari a la parella i el tercer un missatge d’amor mentre la parella treballa. a) Bon dia petits letxuguins! Que teniu son? Ja m’he llevat! Ara estudiaré una estoneta i cap allà a les 12.45 h, o així, em passaré, val? Au, no us avorriu! Muà! Nere. b) Amor! Com estàs? Moltíssimes felicitats guapa, avui que és el teu cumple. Bueno desitjo que siguis molt feliç i tinguis un somriure molt gran. Disset petonassos. Luli. c) Preciosa com va? Molt de curro? Tu pren-t’ho amb calma, eh? I disfruta d’aquelles petites coses que fan els dies siguin especials, com aquest SMS! T’estimo. 6. Resposta oberta. Pàgina 195

Ús i comunicació Pàgina 189

b) A quina hora he d’anar al mercat amb l’àvia?

1. Tipus de diàleg:

c) L’estimo perquè és el millor tiet del món.

a) conversa, b) enquesta, c) tertúlia Pàgina 190

2. Preguntes i respostes a l’entrevista a Dani Pedrosa: 1-f, 2-g, 3-d, 4-a, 5-b, 6-e, 7-c, 8-h, 9-i Resposta model.

Ordre de les preguntes: 9, 3, 8, 1, 2, 7, 4, 5, 6 Pàgina 191

3. Resposta oberta. Pàgina 193

4. El text és un xat. –Com estàs? –Bé, bé. –I tu? –Què tal les notes? –Doncs, només n’he suspès una, eh! –Uouo! –I què, què m’expliques? –Vas anar a l’entrenu dijous? –Sí –I què tal va anar? –Ah, per cert, aquest finde tenim partit. –Doncs va anar molt bé, ha, ha... va ser divertit. –Sí, tenim partit. –I buenu, com et va tot? –Ha, ha. –Aquell noi què? Res, oi? –No, no, res. –Buenu, nena, piru ja, adéuu! –Cuida’t. Ens veiem. 38

7. a) Vam anar tots a la platja i vam collir petxines per fer un collaret.

8. Audició 43 1. Ah!, sí... Com dius? Mira, ara t’explicaré què va passar, perquè..., saps?, només t’han dit mentides, sí, moltes mentides..., i m’han deixat com un drap brut, sí, com un drap brut. 2. Ostres, tu! Quin ensurt que m’has donat, tia... Mira que de poc de poc caic aquí mateix..., sí, aquí mateix, et dic. I mira, ja n’estic tipa, però que molt tipa de les teves brometes. 9. Resposta model:

De text espontani a carta formal: Benvolguda Carme, He tingut la pensada de preparar-li una festa sorpresa a la Laia, però sé exactament quin lloc seria el més adient. Aleshores se m’ha acudit pensar en el teu garatge del poble. Era espaiós i força bufó. Què en penses? Digues-me si et sembla bé. Em faria molt goig que acceptessis perquè seria l’ocasió ideal per estar tots junts. Respon-me aviat ja que hem de pensar en el regal i la preparació de la festa, a més d’avisar tothom amb antelació. Atentament, Júlia 10. Audició 44 –Hi aniràs? –Sí. –Com? –No ho sé... En tinc ganes, però... –Passa res? –No, no... –Ai, noia, em sembla que tens mal d’amors... –Hi aniràs?

10.

–Sí. –Com?

amarg

–No ho sé... En tinc ganes, però...

roig

roja

rojos

roges

–Passa res?

ros

rossa

rossos

rosses

–No, no...

gris

grisa

grisos

grises

–Ai, noia, em sembla que tens mal d’amors...

delicat

delicada

delicats

delicades

Estudi de la llengua Pàgina 196

amarga

amargs

amargues

fresc

fresca

frescos

fresques

antic

antiga

antics

antigues

feroç

feroç

feroços

feroces

1. Resposta oberta.

Pàgina 199

2. Noms comuns

gat, món, ram, núvol, banda, cadira, bicicleta, formiguer

Noms propis

Caputxeta vermella, Sagrada Família

Noms individuals

gat, món, núvol, Sagrada Família, cadira, Caputxeta vermella, bicicleta

Noms col·lectius

ram, banda, formiguer

3. Per què un nom abstracte no el podem associar a una imatge en particular. Pàgina 197

4. Resposta oberta:

5.

6. 7.

8.

De dreta a esquerra i de dalt a baix: una torre moderna, unes cases precioses, un animal ferotge, uns nois esportius, una joguina infantil, un paisatge muntanyós. Substantius: espelma, vi, remor, flor, llibre, pel·lícula, gos. Adjectius: simpàtica, sorda, rabiós, terror, pansida, agre, encesa. Espelma encesa, vi agre, remor sorda, flor pansida, llibre antic, pel·lícula terror, gos rabiós. Poema 1 Substantius: cigne, por, fang, neu Adjectius: blanc, negre, verge Poema 2 Substantius: egipcis, cantó, por Adjectius: antics, vells Poema 3 Substantius: regerrecs, pedres, triptraps, ventador Adjectius: punxents, fosques, valents Resposta model: girafa africana, gos petit, mosquit pesat, papallona acolorida, lleó tranquil, serp fugissera.

11. Uns camions plens, uns discos durs, unes trenes llargues, uns pins rojos, uns gossos rabiosos, unes bicicletes veloces, uns pulmons malalts, uns despatxos grisos, uns calaixos grocs, unes escoles tristes, uns gustos agres, uns gestos dolços, unes músiques antigues, unes races amigues. 12. Una dona lletja, una noia feliç, una mare intolerant, una lloba perillosa, una monja benedictina, una alumna llesta, una neboda tranquil·la, una heroïna experta, una gossa malaltissa, una bruixa emotiva. 13. Substantius: nom

túnica

branquetes

dragonet

protecció

serpents

mossegades

estragó

creença

croats

arrels

drac

planta

herbes

fill

mort

formes

sabor

Sibèria

Hipòlit

Europa

Teseu

Adjectius: famós,

reflectida

robust

rus

ocultes

francès

serpejants

picant

aromàtiques

utilitzat

originària

14. Noms comuns

nom, dragonet, estragó, drac, fill, sabor, túnica, protecció, creença, planta, mort, romans, serpents, croats, branquetes, mossegades, arrels, herbes, formes

Noms propis

Hipòlit, Teseu, Sibèria, Europa

Noms individuals

nom, dragonet, estragó, drac, fill, sabor, túnica, protecció, creença, planta, mort, romans, serpents, croats, branquetes, mossegades, arrels, herbes, formes, Hipòlit, Teseu, Sibèria

Noms col·lectius

Europa

Pàgina 198

9. Plural: llacs, boniques, homes, envans, peres, agrestos, esquitxos, camins.

romans

39

15. ple

plena

plens

plenes

dur

dura

durs

dures

llarg

llarga

llargs

llargues

rabiós

rabiosa

rabiosos

rabioses

veloç

veloç

veloços

veloces

malalt

malalta

malalts

malaltes

groc

groga

grocs

grogues

trist

trista

tristos

tristes

agre

agra

agres

agres

dolç

dolça

dolços

dolces

antic

antiga

antics

antigues

amic

amiga

amics

amigues

c) La fada intercedeix davant del rei perquè sempre ha estimat molt en Salim. 6. Els amics estan preocupats per la salut mental d’en Salim perquè no entenen per què els convoca a tots a casa seva sense parlar, amb moviments de mans. 7. Arriben a la conclusió que el regal són les set històries perquè el manyà diu que mai a cap dels set amics se’ls havia acudit de convidar-lo ni una sola vegada, i aleshores el manyà proposa d’alliberar Salim amb les set invitacions que li deuen, però el mestre proposa la solució final: explicar-li set històries. 8. Resposta oberta. Pàgina 203

9. Resposta oberta. 16. Resposta model:

10. Resposta model:

a) He trobat en Joan, en Josep, la Maria, l’Antònia... b) Avui ha fet l’esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar... c) M’ha dit que dibuixi un elefant rosa, verd, groc, blau...

Lectura i activitats finals Pàgina 202

1. Sensació de calor: xafogor, escalfor, insolació, fervor, sufocació. 2. Llista d’oficis: cotxer, contista, fada, manyà, mestre. 3. Pessigollejar-fer pessigolles. En aquest context, vol dir que sentia estimació per ell, que l’estimava. 4. Resposta model. Totes són certes, per tant, cadascú ha de justificar-les com pugui. 5. a) La relació entre ells: La fada és qui li ha permès de poder explicar totes les seves llargues històries. Sempre ha estat al seu costat inspirant les paraules que sortien de la seva boca. b) La relació s’acabarà aviat perquè es jubila.

40

Vista: «Era fosc com la gola del llop.» Tacte: «el cotxer va sentir la mà petita...» Oïda: «aquella veu no l’havia sentida mai...» 11. a) recel, b) incredulitat, cautela, confiança 12. La erra sona suau: cor, per, paraula, ministre La erra sona forta: regal, arrencat, rondalla, rei, arriba, narració La erra no sona: contemplar 13. Audició 45 No em preguntis més. Els regals els hauràs de descobrir tu mateix, perquè el rei de les fades ni tan sols me’ls ha volgut descobrir a mi... «Sí, sí», deia, «prou que ho sé, des de sempre has estat enamorada d’aquest cotxer tan estrany, vés i li comuniques les nostres condicions.» –Bé, vaja, anem al gra: què et passa, germà Salim? –va fer trencant el silenci un amic que era exministre.

11. LA CONVERSA. LA LITERATURA Pàgina 207

Text 1 1. El fet: l’Eva, amb l’ajut i la força de l’Ögut i en Philipp, humilia la Dorothee forçant-la a fer-li un petó al peu. Caràcter del personatges: Dorothee (és una noia bastant normal, ni covarda ni valenta, intenta aixecar-se o no fer-li un petó, però acaba cedint, no els oposa gaire resistència). –Es vol posar dreta –Mira d’aixecar-se un altre cop –Alça els ulls, no l’hi vol fer (el petó al peu) –Li fa el petó Eva (és una noia molt orgullosa, despectiva i violenta, es creu molt superior i té dos nois que, amb la seva força, l’ajuden a ser-ho). –Posa el peu esquerre damunt de la Dorothee. Victoriosa –Fes-me un petó... al peu –Haurem d’esperar gaire? –La vencedora, la reina –S’allunya amb el seu seguici Ögut (és un noi que abusa de la seva força, és violent. No té personalitat, està totalment anul·lat pel seu cap, l’Eva, que el dirigeix, ell li té molt de respecte). –Agafa la Dorothee i la fa caure –La immobilitza posant-li el peu al ventre –L’Ögut es fa enrere –Diu genial! Philipp (és el mateix perfil que l’Ögut). –Li dóna una empenta amb el peu 2. El text 2 dóna a entendre que el text 1 forma part del 2. És a dir que a classe han estat llegint el text 1 i ara el comenten. A més, s’escau que hi ha tres personatges del text 1 que són alumnes d’aquesta classe, la Dorothee, l’Eva i en Philipp. El que fa el text 2 És comentar els fets i la reacció de la Dorothee. Hi ha dues posicions totalment oposades quant a l’ús de la violència per combatre la violència. 3. Els que defensen l’ús de la violència com a defensa: La Dorothee, l’Emma, en Jupp, en Julius i en Töfty. Els que no la defensen de cap manera: La senyora Witzigmann, en Philipp i l’Eva. La senyora Witzigmann és bastant tenaç, insisteix en els seus arguments i intenta justificar-los. Defensa la no-violència a tot preu. Adopten una actitud hipòcrita: l’Eva i en Philipp, perquè ara defensen la no-violència, i la Dorothee, perquè diu que cal defensar-se.

La resta defensen la violència per lluitar contra els que els ataquen perquè se senten indefensos i perquè estan convençuts que hi ha gent que ho fa per molestar els altres, com a diversió. Pàgina 208

Text 3 i text 4 5. Resposta oberta. 6. La Ruth va dir que li havia explicat moltes coses, però que se n’havia saltat una: si li havia fet petons. Ella li va contestar que sí, però la Ruth volia saber com havia anat tot i ella li va respondre que tot havia anat molt bé. Mentre la Ruth esperava més detalls, ella li va dir que havia anat més que bé, però que no podia donar-li més detalls perquè era una qüestió íntima i privada. 7. Els incisos transmeten informació sobre qui està parlant en aquell moment o sobre l’actitud dels interlocutors. Pàgina 209

8. Informació dels incisos: Fragment 1 –Que en Miquel és tímid –Que en Pau li prem el braç amb els ulls desorbitats –Que la Dala ja no té por –Que està tensa. –Que en Pau crida Fragment 2 –Que en Marc sospira –Que està tranquil Fragment 3 – Que en Jeroni està pensarós perquè té massa coses al cap Pàgina 210

Text 5 9. Resposta oberta. 10. Plantejament: Un home vol comprar una planta que creixi ràpid.

Nus: El venedor li mostra un munt de plantes, però cap creix prou ràpidament per al comprador. L’única que compleix els requisits demana una signatura de responsabilitat.

Desenllaç: La planta creix i creix sense mesura fins que gairebé no pot caminar. 11. Les parts del text que no són diàlegs són les acotacions (nota explicativa referent a la disposició de l’escena, al moviment o l’actitud dels personatges, etc. Sol anar entre parèntesis i en cursiva per distingir-lo dels diàlegs).

41

Grau de formalitat: Molt informal, col·loquial. Tema: La incomunicació. Estructura: –Un policia truca a casa de la senyora –La dona no entén per què li truquen –Li diuen que vénen a casa seva.

Pàgina 211

Text 6 12. Resposta oberta. 13. Resposta oberta. Pàgina 212

Text 7 i text 8 14. Tema en comú: l’amor.

Situació: En el text 7 és una declaració d’amor i en el text 8 és una noia que es espera neguitosa la trucada del seu xicot. 15. Text 7, monòleg dirigit a un interlocutor, text 8, diversos monòlegs simultanis. 16. Resposta oberta. Pàgina 213

Text 9 17. a) Hi ha interlocutors, i són en Nat i la Mort

Estudi de la llengua Pàgina 216

1. a) té, és, b) estalviant, comprar, c) Dóna’m, t’has menjat, d) vaig llegir, e) fes, estic, f ) he somiat, corria 2. a) M’arrapo, aguanto, em menjo, dono b) veieu, està pujant c) vaig tenir, vaig comprovar, eren, podia equivocarse, s’equivocava, és, va dir, vaig anar, va ser, passada, havia anunciat

b) L’acotació transmet l’esbalaïment d’en Nat. c) La Mort, personificada en un ésser vestit de negre i amb la cara emblanquinada, va a casa d’en Nat per endur-se’l ja que li ha arribat l’hora, encara que ell no hi està gaire d’acord..

Pàgina 217

3. a) torn-ar, torn-aré, torn-aven, torn-em b) esti-mar, estim-o, estim-aves, estim-i

18. Elements absurds:

c) agaf-ar, agaf-eu, agaf-essis, agaf-aràs

–Les queixes de la Mort

d) vigil-ar, vigil-a, vigil-aré, vigil-és

–La seva manera de parlar

e) escamp-ar, escamp-at, escamp-arem, escamp-i

–Que vulgui una tònica

f) salt-ar, salt-a, salt-aven, salt-és

–La manera que té de fer-li veure que és la mort de debò (carnaval)

g) dorm-ir, dorm-issis, dorm-irem, dorm-ieu

Són còmics i se’ls anomena humor negre.

4. mostr-à, agaf-és, sóc cans-at, mir-ar, sospir-a, llu-en, salt-en, fent

19. Resposta oberta.

Pàgina 218

20. Audició 46

5.

Mare. –Però, Abel, què et passa avui? (Abel no sap què fer ni què dir.) Apa, esmorza, que ja t’he portat una altra tassa. I ara no et distreguis, que faràs tard, i el mestre es fa vell. (Pausa.) Per què tens el cap tan buit, eh? (Li passa la mà pels cabells.) Quan t’acostumaràs a pensar una mica? (Surt.) Pàgina 214

Conjugació

Tornaré

tornar

1a

Arribi

arribar

1a

Escrigui

escriure

2a

Creiem

creure

2a

Aixafaràs

aixafar

1a

venir

3a

Venia

21. Resposta oberta. Pàgina 215

22. Tipus de diàleg: Obra de teatre, monòleg dirigit a un interlocutor. Interlocutors: Una senyora i un policia. Context: Un policia truca a una senyora des de la comissaria. Canal: Oral, telèfon. Finalitat: Comunicar-li que han enxampat el seu fill.

42

Infinitiu

morir

3a

Suspenc

suspendre

2a

Naixem

néixer

2a

Aprovaré

aprovar

1a

Perdia

perdre

2a

Sento

sentir

3a

Moria

6. Escampa’t-escampar-se, esborra-esborrar, amagaamagar, atura-aturar, allunya-allunyar, mullar-mullar.

Pàgina 219

7. Verb

Model

Va parlar

Regular

X

Embruten

X

Toquen

tocar

X

Formen

X

Es veuen

X

Empeses

empènyer

Bufen Arrepleguen

Irregular

X X

arreplegar

6. Perquè el pastor no les coneix i d’aquesta manera el judici serà més imparcial. 7. Hera-li promet grans béns, poder i honors.

Atena-suprema saviesa. Afrodita-una esposa tan bella com ella. Paris escull Afrodita. 8. Atena i Hera es van enrabiar molt amb ell i es van indignar amb Afrodita. Sí, perquè és ella qui ha provocat tot l’embolic amb la poma. 9. Resposta oberta. Pàgina 223

X

Transporten

X

10. Resposta oberta.

Plou

X

11. Resposta model.

arrossega

X

dóna

X

coneixem

X

Qualitats: simpatia, intel·ligència, paciència, altruisme... 12. Resposta oberta. 13.

8. Frases fetes: Treure el geni-Mostrar un caràcter fort.

Noms propis

Peleu, Tetis, Olimp, Eris

Noms comuns

dies, homes, herois, déus, rei, esposa, ninfa, peus, convidats, banquet, noces, festí, comensals, dea, discòrdia, calamitat, llunes, ofensa

Tocar el rebre-Ésser objecte de l’acció d’una cosa que causa dolor, dany, ofensa; patir. Anar mal dades-Desavenir-se, renyir. Buscar raons-Baralles de paraules. Tenir la mà trencada-Estar-hi molt versat, tenir-hi molta experiència.

14. Eris deixa la poma sobre de la taula.

Fer la guitza-Molestar a algú, destorbar-lo de fer allò que vol fer, de reeixir, etc.

15. Hera-el poder

Les tres dees li llancen la poma a Paris.

Empassar-se-Pair un tort, un dany, etc.

Atena-la saviesa

Deixar anar un devessall de llàgrimes-Plorar molt, com una pluja de llàgrimes.

Afrodita-la bellesa 16. Comparacions: –ulls tan blaus com les aigües profundes del mar

Lectura i activitats complementàries Pàgina 222

1. comensal-convidat, discòrdia-discrepància, banquetfestí, escampar-dispersar, calamitat- desgràcia, aplanar-aixafar, xiuxiuejar- mormolar, atorgar-donar. 2. Verbs que fan referència al verb dir:

Reclamava-dir exigint Reivindicava-dir demanant Preguntà-dir demanant informació 3. discussió, conflicte, van descendir, disputant- se, s’indignaren, trenats 4. Hera-com a esposa de Zeus i reina de tots ells. Atena-té l’encant de la seva saviesa. Afrodita-per ser dea de la bellesa mateixa. 5. Perquè creu no veu que hi hagi cap discussió possible. Veu lògic que sigui ella la més bella.

–cabells com d’or filat

Metàfora: –somrient amb la dolçor de la mel 17. Platges, metges, taronges, fetges, jutges, natges, mitges, esponges, lletges, petges. 18. Audició 47 En els antics i il·lustres dies quan els homes eren herois i caminaven amb els déus, el rei Peleu prengué per esposa una nimfa marina anomenada Tetis, Tetis dels peus argentins. Molts convidats anaren al seu banquet de noces, i enmig dels convidats mortals arribaren els déus de l’alt Olimp. Però mentre seien celebrant el festí, algú que no havia estat convidat aparegué de sobte entre els comensals.

43

12. LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA Anticipació

–Després tornem a casa –A partir d’aquest moment, la festa

Pàgina 225

1. Tots els textos tenen en comú el tema: parlen de la desaparició a un ritme elevat de moltes de les llengües minoritàries del món. Cada paràgraf parla d’un continent diferent (Estats Units, Canadà, Mèxic, Àfrica i Oceania).

–Tot el dia cantant i ballant –Dura entre tres i cinc dies 7. Audició 48 Aquí no es fa tot això del Tió. La família de la Dana van a una tree farm, on un es pot tallar el pi que li agradi. La nit de Nadal, Santa Claus baixa per la xemeneia i deixa regals a dins dels mitjons, que es pengen a la llar de foc i sota l’arbre. Santa Claus ve mentre tothom és a la cerimònia familiar de la nit de Nadal, que es fa a la llum de les espelmes i amb Christmas carols (semblant a les caramelles).

2. Aquestes quatre llengües presenten semblances perquè són llengües romàniques, és a dir que provenen totes quatre del llatí.

Ús i comunicació Pàgina 226

Text 1 i text 2 1. Sembla una família tipus clan (o grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany). A casa nostra el model és més aviat la família, encara que hi poden haver altres membres, com els avis i més rarament els cosins i els oncles. 2. Climes: Text 1- tropical Text 2- polar 3. Resposta model: La llengua es desenvolupa a partir de les necessitats humanes de comunicació. El vocabulari de cada llengua, doncs, s’hi adapta. Si en un indret hi ha molta diversitat d’alguna cosa, la llengua s’encarregarà de crear nous mots per poder distingir amb precisió aquests matisos.

8.

9.

Pàgina 227

Text 3 i text 4 4. Text 3 Relació festa-religió: Cristiana. No hi ha oracions o celebracions religioses. Text 4 Relació festa-religió: Musulmana. Va molt lligada a la religió. 5. Punts en comú: –La festa és a la nit –És una reunió familiar –Es canta i es balla –La celebració dura uns quants dies 6. Text 3 –Cada nit un regalet fins Nadal –Abans de la nit de Nadal, guarnir l’arbre –Quan tots han rebut els regals, es balla –A partir del dia de Nadal, els pares Noel tornen a casa Text 4 –De bon matí, resar

44

10.

11.

12. 13.

Jo sóc dels Estats Units d’Amèrica vida pròspera: vida amb sort anciana venerable: molt respectable exhalar el darrer sospir: morir la vetlla del cos: passar la nit al costat del difunt, resant, acompanyant la família... seguici mortuori: la gent que acompanya la família fins al cementiri venerar la memòria: tenir respecte per al difunt el més enllà: la mort cotxe fúnebre: el cotxe que transporta el difunt fins al cementiri a) pregària b) taüt c) dol d) comitiva Exhalar: sinònim-desprendre antònim-inspirar Romandre: sinònim-quedar-se antònim-marxar –Els primers preparatius –La vetlla del cos –El segellat del taüt –La comitiva fins al cementiri –L’enterrament –El dol Resposta oberta. El color vermell simbolitza la felicitat. El canelobre simbolitza l’ànima de la difunta. Segellar el taüt simbolitza la separació definitiva del món dels vius. La tela blava simbolitza el dol.

14. Audició 49 1. El pare del marit, el cap masculí de la família, ha mort. Quan un home de tal prestigi acaba la vida, es lliga el cos a una estaca perquè romangui

assegut. Aleshores, tots els familiars i amics s’apropen per lamentar-se, les dones al davant i els homes més enrere. Porten fulles verdes a les mans i, plegats, canten. Després, vesteixen el difunt amb el vestit propi del ritual i li fan sumptuosos regals entre els quals hi ha una miniatura d’una canoa pintada de color ocre. Quan arriba el moment de l’enterrament, la roba i els regals es guarden en una caixa que la família conservarà com a relíquia sagrada. El cos s’enterra completament nu. L’endemà, uns homes marxen del poblat per caçar un petit ocell anomenat kokata. Col·loquen l’ocell mort sobre la sepultura i el sacerdot hi afegeix unes miques d’una planta anomenada toetoe. Així el mort podrà guiar-se a través del més enllà.

22. Similituds: –En tots dos casos trobem que l’home destrueix allò que calgui per tal d’enriquir-se. –Sempre acaben pagant els plats trencats les comunitats més febles o desprotegides. Pàgina 233

Text 8 23. Els noms són bàsicament objectes o subjectes, per tant representa una visió del món estàtica; mentre que el verb és sobretot acció, procés encara que també estat o existència, i per això dóna una visó del món molt més dinàmica que el nom. 24. moviment

LUIS MELGAR: Ritos y costumbres exóticas. Los maoríes (adaptació) 2. Fa mig any es va morir l’avi de l’Edmon, un veí nostre. Ja van fer una cerimònia en la qual vam plorar molt i ara farem una festa. Aquí, quan es mor alguna persona gran fem les cionuuiuà, ho celebrem: ballem, bevem i mengem. Perquè, aquí, creiem que quan es mor algú gran vol dir que aviat naixerà algun nen. «Si es mor algú, neix algú altre», diu sempre la meva àvia.

sinònims: acció, trànsit, marxa antònims: quietud, calma, aturada

estàtic sinònims: immòbil, inactiu, fix antònims: dinàmic, canviant, actiu 25. a), b), c), d) 26. Audició 50 La mare deia: «Mira, escolta bé tot el que jo faig: cada nit explico contes als nens, els porto al dentista, contracto el cangur quan sortim, compro els bitllets quan sortim de viatge... Digues, et sembla poc?» I el pare responia: «No entenc per què dius que tot ho fas tu.»

Jo sóc de Benín Pàgina 230

Text 6 15. Cada grup humà crea i enriqueix la seva llengua a partir de l’entorn que li ha tocat viure. 16. Perquè la seva vida està vinculada al mar i en depèn. Les expressions són fruit de l’experiència i de l’observació de l’entorn. 17. Resposta model: Aquest text té en comú amb l’anterior que ens mostra com aquestes llengües, anomenades minoritàries, tenen un vocabulari molt ampli, al contrari del que se sol pensar. El que succeeix simplement és que el vocabulari s’adapta a les necessitats de la comunitat. 18. Aquestes necessitats són evidentment les econòmiques. Has de dominar el vocabulari de la feina que fas. Pàgina 231

Text 7 19. La noció de mal i de bé és molt important en la nostra societat, de fet, tot està basat en aquests conceptes, començant per la religió, la justícia, etc. 20. Conceptes difícils de traduir: –El seny català –La morrinha gallega –El depaysement francès –El feeling anglès 21. a) El camp preparat per plantar suggereix que està net, sense cap nosa o destorb: pedra, males herbes... b) Resposta model: Deixar la ment com una bassa d’oli.

Estudi de la llengua Pàgina 234

1. Verb

Persona

Nombre

tenies

2a

plural

farem

1a

plural

senties

2a

singular

deixis

2a

singular

anirem

1a

plural

teníem

1a

plural

creuen

3a

plural

faré

1a

Singular

2. Resposta model: a) Teníeu por b) Faig un croquis c) Sentien la veu d) No ho deixeu e) Ja sé on aniràs f) No tenies ni idea g) No crec que funcionem sols h) Ho fareu sense presses 3. Resposta oberta. 45

Pàgina 235

4.

8. Infinitiu

Gerundi

Participi

semblava

semblar

semblant

semblat

tornaries

tornar

tornant

tornat

temeu

témer

tement

temut

serviran

servir

servint

servit

treu

treure

traient

tret

saltava

saltar

saltant

saltat

sortien

sortir

sortint

sortit

perdreu

perdre

perdent

perdut

moria

morir

morint

mort

cobrem

cobrar

cobrant

cobrat

xiules

xiular

xiulant

xiulat

partiré

partir

partint

partit

creixin

créixer

creixent

crescut

5. Forma personal

Forma no personal

Tipus

X

infinitiu

X

infinitiu

X

infinitiu

X

gerundi

X

infinitiu

acostumat

X

participi

sentir

X

infinitiu

X

infinitiu

X

participi

dormir venir era

X

volien

X

separar estaven

X

discutint tenien

X

agradava

X

sortir estava

X

cridar entristien

X

arribat eren

X

semblava

X

anaven

X

vingut acabaven

X X X

6. Resposta oberta. 7. Simples

Compostos

trobava

havia dormit

estava

va insistir

podia

havia preparat

confonien

va ficar

prengués

havia ficat

46

veure suspendrem morien compris havia tornat trobés he anat hagis esperat sortiria hauré menjat hagués ferit marxant carregada deixo van venir

infinitiu futur imperfet present subjuntiu plusquamperfet imperfet subjuntiu perfet perfet subjuntiu condicional futur perfet plusquamperfet subjuntiu gerundi participi present passat perifràstic

Lectura i activitats finals Pàgina 240

1. Llibres escolars, mestre, alumnes, curs, aula, classe, pissarra, guix, tinta, paper. 2. Olors materials: de guix, tinta, paper, carn crua i bullida, llet, melmelada, pa, bugada humida, pipí de nadó. Olors immaterials: calma, silenci, neu, soroll, rebombori, calor estival. 3. a) Llum amb metxa, b) pujar en un lloc, c) narració inventada. 4. Mestre-professor, escola-col·legi, alumnes-estudiants, aula-classe, hort-horta, enfilo-pujo, veigcontemplo, dret-recte. 5. El poblet no té ni estació, ni electricitat, ni aigua corrent, ni telèfon. 6. La classe té tots els nivells, de primer a sisè. Sempre hi ha llocs lliures. Els grans s’asseuen al darrere. 7. Quan per culpa del temps no poden anar a jugar a fora, quan el nadó crida més fort que normalment, quan el seu germà i ella fan massa soroll. 8. Es va aficionar de petita sense adonar-se’n i per atzar. 9. a) Vol dir que quan ets fas gran i comences a tenir problemes i a viure situacions terribles aquest «núvol de felicitat» se’n va en orris. 10. Resposta oberta. Pàgina 241

participi

X

rient tornava

Pàgina 237

gerundi

11. llegeixo va ser portarà quedava cau vaig contraure m’ha agradat diria tinc mireu hem sentit ingressaria trobo escolteu sereu

present passat perifràstic futur imperfet present passat perifràstic perfet condicional present present perfet condicional present present futur

12. Perquè passa del present al passat i del discurs directe al narrador. 13. cru, crua, crus, crues bullit, bullida, bullits, bullides humit, humida, humits, humides estival, estival, estivals, estivals 14. L’autor utilitza cometes en «castigar» perquè realment no és cap càstig, només es tracta d’anar a la classe del pare i llegir un llibre d dibuixos. 15. Caixa, mateixos, deixant, calaix, disbauxa, guix, apareixen, vaixell, xauxa, dibuixos, a fluixa, prefix, llegeixo, així, abaixo.

16. Audició 51 Llegeixo. De manera gairebé malaltissa. Llegeixo tot el que em cau a les mans, tot el que tinc a la vista: diaris, llibres escolars, cartells, trossos de paper que trobo pel carrer, receptes de cuina, llibres infantils. Qualsevol cosa impresa. Tinc quatre anys. La guerra acaba de començar. En aquest moment vivim en un poblet que no té ni estació, ni electricitat, ni aigua corrent, ni telèfon. Els personatges apareixen, moren o desapareixen. N’hi ha de bons i de dolents, de pobres i de rics, de vencedors i de vençuts.

47

AVALUACIÓ Pàgina 245

1. 2. 3. 4.

Resposta oberta. Resposta oberta. Resposta oberta. a) determinant: són paraules que acompanyen el nom i en limiten el significat. b) lexema verbal: és la part del verb que es manté igual en totes les formes del verb, generlament no canvia. c) terminació verbal: és la part del verb que canvia a cada forma verbal, s’afegeixen al lexema per expressar el temps, el mode, el nombre, la persona gramatical...

se’n va anar, baixà, s’assegué, parla, dóna, amaga, podia, fracassa, cau, s’escapa, agafen, intenta, se’n surt, hi hauria, va espatllar

Formes no personals: pedalant, poder, pensar, posar, haver, vista, mort, dur, haver, anat 7. Infinitiu

Gerundi

Participi

trobar

trobant

trobat

sentir

sentint

sentit

perdre

perdent

perdut

escapar

escapant

escapat

e) verb irregular: el que s’aparta de la conjugació model.

reclamar

reclamant

reclamat

f) temps verbal: expressa el moment en què es realitza l’acció.

8. saltaves-2a persona del singular de l’imperfet d’indicatiu del verb saltar (1a conjugació)

g) persona gramatical: fan referència als elements bàsics que intervenen en l’acte comunicatiu.

treballo: 1a persona del singular del present d’indicatiu del verb treballar (1a conjugació)

h) formes no personals: són aquelles que no es conjuguen (infinitiu, gerundi i participi).

tenint: gerundi del verb tenir veuria: 3a persona del singular del condicional del verb veure (2a conjugació) sentissis: 2a persona del singular del present del subjuntiu del verb sentir (3a conjugació)

d) conjugació i tipus: és el conjunt de totes les formes que té un verb. N’hi ha tres (1a, 2a i 3a).

5. Determinants: a) aquest-demostratiu, la meva-possessiu b) segon-numeral, molta-quantitatiu c) pocs-quantitatiu, tots-indefinit d) força-quantitatiu, aquesta-demostratiu e) mateix-indefinit, la meva-possessiu f) altres-indefinit, la teva-possessiu g) tres-numeral, setena-numeral

48

6. Formes personals:

PROJECTES LINGÜÍSTICS 1. Veïns i amics

–Rebutja una peça de roba perquè no és de marca. Pàgina 246

䡺 Les diferències bàsiques en els homes són físiques (alçada, pes, aspecte físic...). 䡺 Les capacitats que diferencien els homes dels animals són el llenguatge, la racionalitat... Pàgina 247

䡺 S’assemblen en el fet que parlen diferents llengües, que són joves i nascuts a Catalunya. Es diferencien en el fet que tenen orígens molt diferents, que alguns tenen germans i d’altres no, en el curs que estudien, en els trets físics. 䡺 Resposta oberta. Pàgina 248

1. Llengua d’origen: sànscrit

Llengües de l’Índia: hindi, bengalí i panjabi Llengua dels gitanos: romanó Llengua del gitanos espanyols: caló 2. –lujdives (lunes, en castellà) –januàra (janvier, gener en francès) –manus (man, en anglès home) –mácina (cotxe, a Sud-amèrica) –karavàna (caravana en català) 3. Resposta oberta.

–Rebutja una peça de roba perquè és de l’any passat. –Compra una peça de roba que no li agrada perquè és l’última moda. 3. Resposta oberta. Pàgina 253

1. a) Es diferencien en tot: en els cabells, en la forma de vestir... b) D’esquerra a dreta: – La noia punk porta els cabells de punta i de color blau, amb pírcings i una samarreta de quadres vermella. Porta els ulls pintats. Deu ser estudiant i no podem saber la classe social a què pertany. – La noia i el noi semblen estudiants de classe mitjana, vesteixen bastant normal, però van ben arreglats. – L’home i la dona semblen executius, de classe alta. Tenen un maletí i una agenda. També porten un vestit tots dos, amb ulleres de sol i l’home porta una cua de cavall, a més són al costat d’un avió. – Les dues dones que veiem d’esquena semblen magribines, porten mocador al cap i gel·laba. c) La noia punk és qui utilitza la vestimenta per expressar el seu desacord amb les normes socials. d) Les que utilitzen la vestimenta com a símbol cultural són les dues senyores magribines. e) Resposta oberta.

2. Ens posem de moda Pàgina 249

1. Resposta oberta.

3. Casa meva és casa vostra

2. Resposta oberta. Pàgina 250

䡺 Resposta oberta.

Pàgina 254

䡺 Resposta oberta. 䡺 Resposta oberta.

䡺 Resposta oberta. Pàgina 251

䡺 Resposta oberta. 䡺 Resposta oberta. Pàgina 252

1. Funcions de la indumentària segons el text: –Comunica actituds i formes de pensar de les persones.

Pàgina 255

䡺 Resposta oberta. 䡺 No, perquè no hi ha les mínimes condicions d’higiene ni electricitat.... A més, atesa la fragilitat de la construcció potser en cas de fortes pluges o molt vent no en quedaria res. 䡺 Resposta oberta. Pàgina 256

–Estableix relacions amb el nostre entorn.

1. Resposta oberta:

–Expressa i reforça la identitat pròpia de cadascú.

2. –És una casa al camp.

–Fa que ens sentim més a gust amb nosaltres mateixos. 2. Actituds que indicarien que una persona és esclava de les modes:

–Hi viuen moltes famílies. –Hi ha llum elèctrica. –A la sala principal, s’hi menja i s’hi reuneix la gent. –A la sala hi ha una taula i un sofà.

49

3. a) Al Marroc. b) A l’interior. El paisatge: camps, boscos i muntanyes. c) L’activitat principal és l’agricultura i la cria d’aus. d) És un poble petit. e) Els únics avenços són: la placa fotovoltaica, que els proporciona una mica de llum i un tub de plàstic que els baixa aigua de la muntanya. 4. Resposta oberta.

4. Menjar bé per viure bé

䡺 Els animals tenen drets, com les persones, ja que són éssers vius i encara que no tenen la capacitat humana de raonar, poden sentir dolor, tenen instint, etc. Pàgina 263

䡺 Es consumeix llet de la vaca, la cabra, l’ovella. Es consumeix carn de vedella, bou, xai, porc, estruç, cavall, conill. 䡺

Els animals de càrrega o transport més utilitzats són el cavall, el bou, el ruc, la mula.

5. Els millors amics

Pàgina 257

1. Resposta oberta.

1. Espècie protegida-Espècie en perill d’extinció.

2. Resposta oberta.

Tractar a cos de rei-Tractar molt bé.

3. Resposta oberta. Pàgina 258

䡺 Els aliments que s’han de consumir amb més moderació són: mantega, sucre, oli, formatge, carn, peix, ous. 䡺 Resposta oberta. Pàgina 259

䡺 Resposta oberta.

Animal de companyia-Animal domèstic que gaudeix de la companyia humana. Colgar-se-Anar al llit. 2. La segona foto (enmig) correspon a la tortuga mediterrània. 3. Costums alimentaris: mengen trossos de tomàquet, fulles d’enciam.

Costums de vida: canviar l’aigua sovint, sorra, fullaraca per colgar-s’hi.

䡺 Resposta oberta. Pàgina 260

1. Països mediterranis: Espanya, França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Albània, Grècia, Turquia, Malta, Xipre, Israel, Síria, Líban, Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc 2. Dieta mediterrània: –Utilitzar oli d’oliva. –Incrementar el consum de verdures i fruites fresques i seques. –Reduir el consum d’ous i carn. 3. Resposta oberta. Pàgina 261

1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. Pàgina 262

䡺 Companyia: gos, gat, ocell Matèries primeres: ovella, cabra, gall, gallina, toro, Aliments: ovella, gallina, ànec, peix, conill, porc, truja, vaca Força de treball: cavall

50

Pàgina 264

4. Els incendis, l’extensió cada cop més gran dels camps conreats i el fet que la gent les tanqui en patis i jardins. 5. Tasques principals del centre: –Cria en captivitat de la tortuga mediterrània –Cria en captivitat de les altres dues espècies pròpies de Catalunya –Acolliment de tortugues exòtiques –Estudis científics –Educació ambiental i pedagogia –Recuperar poblacions d’aquesta espècie que s’havien extingit de Catalunya –Coordinar accions, actuacions i estudis pel que fa a la conservació de les tortugues a la conca de la mediterrània 6. Resposta oberta.