Sílvia Montals ANÀLISI LITERARI DE TERRA BAIXA B AIXA (Àngel Guimerà) Gènere literari
1.
-
L¶obra de
Terra Baixa pertany al gènere teatral i al subgènere del drama.
L¶autor va escriure aquesta obra durant la seva
2a etapa ( 1890-1900). Va ser
una època de plenitud. -
Pertany a la tradició literària del Realisme. Es pot contemplar per: o
o
y
C lasse lasse social pobra
Treballadors sotmesos a les ordres de l¶amo . ³Amo de tot´.
Realisme: considera que l¶escriptor no ha d¶expressar els seus sentiments en l¶obra, sinó que ha d¶actuar com a observador seriós de la realitat que l¶envolta (societat i entorn) i plasmar-la tal com és. El sorgiment del moviment va ser a causa de: -
La consciència de la
problemàtica social derivada de la
industrialització. y
Desencís provocat pels
racassos f racassos
revolucionaris del 1848.
Tocs d¶elements romàntics: intervenció de l¶atzar, misteri, idealisme moralitzant ( terra terra baixa i terra alta). Acte I. Escena VI.
2.
Tema -
Lluita
entre el bé i el mal . Aquesta dicotomia es manifesta de diverses
maneres: o
Bestialitat com a sinònim de salvatgia, d¶innocència, d¶innocència, d¶ignorància.
o
Terra alta com a espai de solitud i, per tant, de puresa
o
L¶ambient de la
muntanya , el fer de pastor i guardar les ovelles amb
els gossos del llop, fan que Manelic sigui una criatura primària, però bona. El llop és l¶únic que ve a destorbar la seva pau. Un llop que és identificat com el mal i que, en conseqüència, és a tot arreu, tant a la terra alta com a la baixa
1
o
La
maldat del món prové dels humans. Així, a la terra alta no hi ha
maldat, perquè no hi ha humans que la corrompin. o
Llibertat del món de la terra alta i prostitució de les lleis a la terra baixa, on aquell que té poder econòmic pot fer la llei a la seva conveniència
o
Contraposició
terra alta-terra baixa com a espais de puresa i
corrupció. Cal fugir i recuperar l¶essència de la terra alta i tornar a ser ³persones´.
-
Altres temes: o
Amor y
Es forma un triangles amorós: a morós: M anelic/ anelic/ M a Marta/Sebastià. rta/Sebastià. o
M anelic anelic
i M arta arta: qui té amor pot ser feliç en una societat
malvada. El Manelic mostra un amor pur, romàntic i sincer. o
S ebastià ebastià
i M arta arta: maltractament de la dona/impotència del
poder. o
o
P or or
*S ebastià ebastià i noia:
interès.
als canvis: o
Terra baixa:
Es critica la nova societat que està naixent.
Simbologia: corrupció, misèria moral, complicacions, mals esperits, tafaneria, malícia, pressió social, prejudicis.
o
Terra alta:
Lloc on res canvia.
Simbologia: puresa, llibertat, veritat, simplicitat, vida digne i humana.
3. Espai -
El transcurs de l'obra de
Terra baixa se situa en una plana extensa que rep el nom
Terra baixa i alberga un petit poble disseminat propietat d'un home, el
Sebastià.
2
Llocs principals de la plana:
o
4.
El molí
L¶ermita
Temps Lineal
o
1r i 2n acte : passen 10 dies: Ja fa deu dies que ets casat.
2n i 3r: transcorren hores.
5.
Resum de l¶obra
-
Acte 1 y
Es presenten els personatges.
y
Es dóna a entendre que la
M arta arta
i en
S ebastià ebastià
festegen, però ell s¶ha
de casar amb una noia de bona família, per tant, per tancar els rumors busca un marit per la muntatge, sap d¶en
M arta arta.
A través d¶en
M anelic anelic ,
Tomàs , que no sap res del
un pastor, al qual li proposa casar-se
amb la Marta. y
En
M anelic, anelic,
ben contant, baixa de la
Terra Alta per casar-se. Marta
s¶hi per ordre d¶en Sebastià, però el repugna. Després de casar-se en Manelic veu que la Marta no l¶estima.
-
Acte 2 y
En
M anelic anelic
només s¶entén amb la
Nuri, ja que tot el poble es burla
d¶ell. La Marta, finalment, comença a veure amb altres ulls al Manelic i li explica el seu passat a en Tomàs. En Manelic vol tornar a la
Terra Alta, però veient que la
M arta arta
també l¶estima, volen
escapar-se junts. y
En
S ebastià ebastià
i el mossèn els descobreixen i desterren en Manelic i
tanquen la Marta en un molí.
-
Acte 3: y
Els pagesos s¶adonen que no han fet bé recolzant en
3
S ebastià ebastià.
y
En
anelic M anelic
torna per enfrontar-se a en Sebastià i durant la discussió
el mata. Finalment s¶endu la Cor:
M arta arta
i tornen a la Terra Alta.
En el tercer acte s¶observa el penediment dels personatges secundaris
que, com si es tractés d'una obra grega, configuren un cor.
6.
Personatges
-
Marta y
Noia jove i inestable psicològicament, ja que els seus sentiments van
canviant al llarg de l¶obra. o
En un primer moment es mostra freda, distant, reservada i innocent, ja que l¶obliguen a casar-se i no fa res per impedirho. Té l¶autoestima baixa. No es respecte a sí mateixa. (Acte I. Escenas IV).
o
Després, quan comença a estimar a en Manelic es comença a
valorar. y
Personatge marginat (orígens pobres). Ella i el seu pare van ser
acollits per en Sebastià quan van arribar a la Terra Baixa. y
Com a caràcter, la psicologia de la Marta està construïda de manera gairebé determinista, en el sentit que ella no és més que el resultat de les circumstàncies que li ha tocat viure. Aquest determinisme del medi serveix per eximir-la de culpa, per justificar moralment la seva conducta i per presentar-se com una víctima. o
N o
sé perquè tinc de plorar d¶aquesta manera! Tants anys
que no ploro aixís!... Si jo em pensava que ja ni en sabia (Acte I. Escena IV). -
Manelic y
És originari de la Terra Alta. és l'essència de la salvatgia, del
primitivisme incontaminat. Ell no entén ni la burla ni la mentida, perquè és simple d'esperit.
4
y
Al principi és innocent, però després es torna desconfiat fins que perd la innocència i mata en Sebastià. S ebastià.
y
De persones només ha vist: els pares, un ermità i en Tomàs. Viu amb
les seves ovelles. y
És un personatge innocent amb instints ani mals.
y
Els sentiments d¶en Manelic cap al poble i a la Marta canvien al llarg de l¶obra. El discriminen per no ser del poble.
y
-
És un personatge marginat, víctima de la
Terra Baixa.
Sebastià y
uperioritat. No canvia Personatge arrogant amb un gran sentiment de s uperioritat. en cap moment. o
Que vull que li enraonis! Que jo t¶ho mano ! (Act 1.
M arta! arta!
Esc 7). o
J o
el que vull és que m¶obeeixis, com sempre, ho entens (act
1. Es 9) y
Creu que tot ho té sota control i això fa que el matin.
y
És l¶amo de tot. Egoista i només pensa en ell mateix. o
M ira¶t ira¶t N uri,: uri,:
tot això que veus,tot, tot és de l¶hereu Sebastià.
La caseta en què viviu vosaltres [...] aquesta ermita, el molí ... molí ... (Acte 1. Escena II). y
Es fa respectar pel seu fort caràcter que imposa sobre els altres.
y
Vol la Marta per ell sol, això fa que sigui masclista. L¶enrabia que es dugui bé amb en que tracta a la o
M anelic anelic.
M arta arta
Es creu superior a les dones per la manera
(li fa xantatge psicològic).
Serà el Sebastià, que no vegi que ploro, que em pegaria, el males entranyes ! (Acte I. Escena IV).
y
És el veritable antagonista, l'amo, el llop, el Mal. És l'antiheroi, el
personatge que registra tota la negativitat de la Terra Baixa, el responsable de totes les misèries que allà s'hi acumulen.
-
Mossèn y
ebastià. Va estudiar per ser mossèn, però no ho és. És l¶aliat d¶en S ebastià 5
-
y
Actua com si fos el majordom d¶en Sebastià.
y
Ermità que casa en M anelic anelic i la Marta.
y
Considera en Manelic com el seu propi fill. Quan s¶adona de la farsa
Tomàs
se sent culpable. o
Ai,
Déu meu! Lo que han fet amb aquest pobre xicot! I he
sigut jo també! Que Déu m¶ho perdoni! (Acte 1. Escena XI).
-
y
Persona innocent que sap entendre i escoltar els altres.
y
Germana petita de les Perdigones. És d¶orígens humils.
y
Té un caràcter semblant al de la Marta, per aquest motiu s¶avenen
Nuri
tant. y
És una persona bona i innocent.
y
El seu caràcter canvia al llarg de l¶obra, de mica en mica s¶adona de la realitat de la Terra Baixa.
y
És objecte de burles (ella calla), però al mateix temps representa
l¶única persona decent del poble.
-
Xeixa: y
Només surt a l¶inici de l¶obra explicant que alguna cosa del poble no
marxa bé. Troba que hi ha algun misteri, del qual ningú en vol parlar (fa despertar la intriga a l¶espectador). y
-
Pagesos y
poble. Planta cara al Sebastià marxant del poble.
i pageses: Nando, Josep, Pepa, Antònia, Perruca; els caràcters dels quals són
similars. y
En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i tafaneries fan mal a la Marta.
y
No s¶adonen del seu error fins al final de l¶obra.
6
7. Símbols -
La relació, la identificació entre animals i persones és un element important que apareix a Terra baixa, baixa, sobretot quan parla en Manelic, però no solament en aquest cas. y
Ja de bon començament, en Sebastià tria per a na Marta "un " un marit que fos "ben bèstia". En realitat, la vida del pastor s'havia desenvolupat entre els animals, i aquests són una referència constant quan parla: "els moltons i els gossos m'estimen com a germans". Fins i tot anomena una
cabra amb el nom de Marta... En Sebastià el tracta de
bestiota; a ell li agrada sentir-se "home i fera". y
Manelic compara el poble amb els bens, amb les cabres i finalment amb els gossos de l'amo.
y
En Tomàs insulta en Xeixa amb el nom d 'escorpí .
y
L'hereu i els pagesos parlen de na Marta com una
granoteta de
pluja. y
en Perruca és tractat de ganso per l'amo.
y
Però, per damunt de totes les simbologies possibles, destaca la de
llop, que ha esdevingut una de les figures característiques de Terra baixa, baixa, en un trasmudament que resum el sentit de l'obra: l'ovella mata el
llop. És a dir, esdevé el nou amo; des d'aquest rol, es permet
rebaixar l'amo a la figura de llop que en Manelic haurà de matar per defensar la seva
-
ovella (Marta).
Dif erències erències entre la terra alta i la terra baixa: (s¶acostarà al modernisme). o
Terra alta 7
o
Terra baixa
-
8. -
-
Món idíl·lic, innocent, pur.
Món corromput, el de la ciutat,
Tocs del modernisme : -
El somni premonitori de Manelic
-
El relat que Tomàs explica als Perdigons
-
La veu misteriosa que crida na Nuri en el moment del desenllaç.
Llengua Aspectes generals: o
Article lo, lo/el,els: lo/el,els: lo molí
o
Demostratiu aqueix aqueixos.
o
Formes plenes dels pronoms: me, lo... en posició preverbal: me va dir
o
Ús de la preposició a davant de C D.
o
Al + infinitiu
o
Preposició davant de la conjunció que
Llenguatge col·loquial: o
Castellanismes: sèrio, sèrio, quarto, quarto , apoiant-se, tinc de plorar, trompasso«
o
Elements de la parla de l¶època: trescar, jaça, siga/sia. siga/sia.
o
Exclamacions, interjeccions, interrogacions: ( Ah!, Vatua!,
are M are
de
Déu!...). o
Locucions i dites populars: estar per merèixer, més net que una patena ...).
8.
o
Tendències col·loquials: daixonses, dallonses, mentres
o
eiteracions: (digues, (digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!...). R eiteracions:
Bibliograf ia ia Literatura
catalana contemporània. Glòria Bordons i Jaume Subirana (eds.)
Proa. Barcelona, 1999
8
Terra Baixa. Àngel Guimerà. Estudi preliminar, proposta de treball i de comentaris de text a cura d¶Anton Carbonell. Ed. 62. Barcelona, 2007
Terra Baixa. Àngel Guimerà. Edició a cura de Josep R amon amon Vidal i Cosialls Mc Graw Hill. Madrid, 1998.
Terra baixa d¶Àngel Guimerà. Edició, estudi i notes a cura de Laura Borràs Castanyer. Editorial Laertes/ Col·lecció Lectures i itineraris, 36/ Barcelona, 2004
9
